ANÀLISI PRESSUPOST 2013

Analitzant els comptes presentats, Agrupació DEIA ha trobat els següents punts ressenyables:

DESPESES

202.00/161 Lloguers instructures serveis d'aigües passa de 12.360€ a 15.000€. Què és aquest lloguer? 

210.00/450 Infraestructures i béns naturals passa de 12.380€ a 25.000€. Tanmateix, les despeses reals el 2011 foren de 19.254€ i el 2012 de 16.634€ (i resten per pagar 9.623€). Què són aquestes despeses? Sempre tenim un increment sobre allò pressupostat. Serà igual el 2013, malgrat ja hem fet un increment de més del 100%? A què es deuen aquestes diferències tan notables?

212.00/342 Edificis i altres construccions generals passa de 3.605 a 15.000. El 2011 es pressupostaren 3.605€ i se'n gastaren 3150; el 2012 se'n pressupostaren 3.605 i se'n gastaren 2.546€. A què es deu el notable increment de 2013 (quasi cinc vegades més del pressupostat l'any passat, i sis vegades més del que realment es va gastar)? Què es preveu fer?

220.00/920 Material d'oficina ordinari no inventariable passa de 17.000€ a 17.510€. El 2011 es pressupostaren 16.974€ i se'n gastaren 5.795; el 2012 es pressupostaren 17.000€ i se'n gastaren 2.272€. Què passa aquí? Per què pressupostam més que l'any passat, i per què preveim gastar un 850% més que l'any passat? Aquestes xifres són, a més de poc serioses, poc raonables, o simplement es deuen a una comptabilitat deficient.

El mateix passa amb els comptes 220.02/920 i 220.01/920. Si just fos un any podria ser que no hem rebut les factures corresponents, però si és un costum permanent clarament no.

221.00/161 Energia elèctrica dels serveis d'aigües passa de 3.000€ a 3.500€. En 2011 es pressupostaren 2.987€ i es va fer un increment pressupostari de 3.500€ (total 6.487€) i segons liquidació (pàgina 3 despeses 2011) no s'ha fet cap pagament. Dels 3.000€ del 2012 tampoc s'ha fet cap pagament. Per què pressupostam 3.500€ enguany? Què passa? No es comptabilitza bé? Ja que altres partides 221.00 tenen dèficits i superàvits difícils d'explicar, sembla que tenim una espècie de calaix de sastre en el compte 221.00/450 que correspon a l'enllumenat públic amb les següents xifres: el 2011 s'hi pressuposten 4.738€ i es va fer un increment de crèdit de 13.000€ (total 17.738€), però en realitat s'hi facturaren 18.713€; el 2012 es pressupostaren 4.800€ i realment es gastaren 17.046€, dels quals surt que resten per pagar 12.246€ i no hi figura cap suplement de crèdit. El 2013 pareix ser que finalment dotam aquesta partida de forma suficient, amb 20.000€. Però deixam la resta de partides de consum elèctric igual, tot i que no s'hi factura res o quasi res, en una espècie de batiburrillo que impossibilita qualsevol fiscalització.

221.01/321 Compra d'aigua passa de 1.200€ a 1.250€. On tenim comptabilitzada la compra d'aigua per l'estiu?

221.03/920, 221.03/130, 221.03/231, 221.03/321: totes aquestes partides corresponen a combustible i carburant, però sembla que no s'apliquen correctament les despeses, ja que aquí el calaix de sastre el tenim en dos comptes (ensenyament i administració general) que tant en 2011 com en 2012 presenten un increment de despeses i no figura que s'hi faci cap increment de dotació. En canvi, als comptes corresponents a combustible de seguretat i acció social no s'hi computa cap despesa, és a dir, no figura que ni els municipals ni la treballadora familiar hagin posat mai els seus vehicles en marxa, tot i que evidentment no és així.

Els comptes no són fiables, no es pot sebre on gastau els doblers de carburant perquè les despeses no es computen a les partides corresponents. No podem estudiar si la policia gasta massa, o si ens fan passar despeses personals de terceres persones en aquest concepte.

221.10/920 Productes de neteja administració general. En aquesta partida el 2011 es varen pressupostar 12.730€ i se'n gastaren 1.676€; el 2012 es pressupostaren 13.000€ i se'n gastaren 1.482. Ara pressupostam un increment d'aquesta partida el 15.000€ (un 18% més del pressupostat l'any passat, 1000% més del que realment es gastà). Què passa aquí?

224.00/920 Primes d'assegurances administració general. Aquest compte és el calaix de sastre per tots els comptes d'aquest concepte: a les 224.00/130 i 224.00/450 de les assegurances de seguretat i infraestructures l'any 2011 no s'hi va computar cap despesa; en canvi el 2012 a les assegurances de seguretat social s'hi comptabilitza un càrrec de 37,99€, amb un pressupost 10 vegades major. Podem entendre que existeix una pòliça d'assegurances de seguretat i que només es va comptabilitzar una part de la quota bé.

226.01/929 Atencions protocolàries i representació. S'hi pressuposten 12.000€. Sembla que en aquest concepte existeixen disfuncions i, el que seria més greu, desviacions constants: el 2006 es pressupostaren 14.490€ i es gastaren 25.780€, l'any 2007 es pressupostaren 11.680€ i se'n gastaren 18.355€, el 2011 es pressupostaren 13.261€ i se'n gastaren 25.755; el 2012 s'han pressupostat 12.000 i per ara n'hem gastat 3.055€. Aquest concepte és un complet desastre, no se sap ni què fan ni en què gasten.

226.09/338 Festes populars. Mantenim un pressupost de 95.000€. El 2011 es varen gastar 127.371 (després de fer suplements de crèdits fins a 104.356€, que com es veu no varen ser suficients) , enguany duim gastats 78.745€ i encara falten les matances, les festes de Nadal i cap d'any, així que duim el mateix camí de l'any anterior. L'any 2006 només gastàvem 42.000€, menys de la meitat que ara, i la veritat és que no hem vist cap millora qualitativa ni quantitativa durant les festes. Això és una vergonya, en temps de crisi hem d'estalviar més, reduir aquesta partida, i hi ha marge per fer-ho: cobrar una quantitat als externs que vénen a menjar el dia de matances, no oferir barra lliure d'alcohol per cap d'any o per carnestoltes, fer les festes de sant Joan més participatives i deianenques...

227.06/151 Honoraris Arquitecte Municipal. El 2011 no existia aquesta partida i tot es comptabilitzava a la 227.00/150; és a l'any 2012 quan es crea i es dota amb 10.200€, dels quals a la data de confecció d'aquest informe només tenim reconegudes unes despeses de 3.452€, no pagats encara, i ara ens presenten un increment pròxim al 300% del pressupostat i del 900% del justificat per l'any 2013. Què és això' A què es deu aquest increment? Si hem de fer aquest gastòrum -ens agradaria saber-ne el motiu- podria ser més interessant contractar un tècnic com a personal laboral a mitja jornada i encara estalviar-nos doblers .

Després d'aquesta anàlisi, que podria ser més acurada si disposàssim de més informació, però ja ens ha permès concloure que els comptes presentades no són fiables.

INGRESSOS

El passat 21 de novembre vàrem saber per la Sindicatura de comptes, a través del Diario de Mallorca, que durant el 2010 Deià va ser el 2n poble de Mallorca amb més pressió fiscal per habitant, arribant als 1.754,73€ d'impostos anuals per càpita., just per darrera Andratx. Estam a anys llum de pobles com Sencelles i Ariany, on cada habitant paga 230€ de mitjana, però si miram els pobles que ens són semblants en població, orografia i zona territorial descobrirem que ser deianenc val el doble que valldemossí, el triple que banyalbufarenc o més del triple que fornalutxenc, mancorí o selvatgí.

Aquesta política impositiva està sagnant els deianencs i només es deu a una mala gestió dels nostres recursos.

Per això anunciam el nostre vot en contra del pressupost proposat.

PRECS I PREGUNTES NOVEMBRE 2012

Què cobra l’Ajuntament per les targetes temporals que donen accès a les Zones d’Aparcament per a Residents?


1 € per dia.


Demanam que les Ordenances en vigor estiguin penjades a la web municipal per a què tothom hi pugui accedir.


Responen que ja hi haurien d’estar, i que s’hi no hi estan s’hi penjaran.


Informam que el nostre grup no posarà cap trava a qualsevol mesura que serveixi per a regenerar l’arena de sa Cala, sempre que siguin accions controlades i no facin mal al medi ambient.


En prenen nota.


Demanam que s’informi de la normativa referida als cans amollats, ja que hi ha carrers (com el camí de sa Costa) pels quals van a lloure i deixen plens d’excrements.


En prenen nota.


Demanam que es posi un cartell al camí de sa Costa informant que no va a sa Cala, ja que diàriament s’hi perden turistes.


En prenen nota.


Demanam que es facin nets tots els carrers del poble, no només l’Avinguda Arxiduc Lluís Salvador. Posam com exemples el camí de can Pabò, l’escala que puja de la fusteria a sa Vinya Vella, el camí de can Borino...


En prenen nota; en Javi intervé per dir que a vegades es fan nets i el vent els embruta tot d’una.


Demanam que l’Ajuntament faci el que calgui per millorar el deplorable estat d’alguns camins públics, com per exemple els que van de Deià a son Rul·lan, de son Bauçà a sa Pedrissa o de sa Cala a Llucalcari.


En prenen nota.

MOCIÓ SOBRE LES TARGETES D'APARCAMENT

Agrupació DEIA volem constatar que el funcionament de les Zones d’Aparcament per Residents (ZAR) i de les targetes que hi donen accès és molt millorable.

Sobretot els mesos d’estiu i al barri del Puig hi ha un col·lapse d’aparcaments, causant malestar als veïnats.

Hi ha ordenances d’altres pobles, com Valldemossa, que permeten una millor gestió de les ZAR i un millor control de les targetes donades.

Per tot això presentam la següent

MOCIÓ

1.- El Ple de l’Ajuntament de Deià crearà una comissió per a revisar l’Ordenança que regula les Zones d’Aparcament per a Residents.

Aquesta comissió estarà presidida pel batle o el regidor en qui ho delegui, dos membres del Grup Municipal del Partit Popular, un membre del Grup Municipal d’Agrupació DEIA, un representant de l’Associació de Veïns de Deià, un representant de la policia municipal, representants els restauradors, comerciants, hotelers i qui el seu president consideri que ha de convidar.

Rebutjada per 4 vots en contra (PP) i 3 a favor (Agrupació DEIA)

MOCIÓ CONTRA LA REDUCCIÓ DE REGIDORS I EN DEFENSA DE L’AUTONOMIA MUNICIPAL

El passat 11 de juliol Mariano Rajoy, president del Govern espanyol, va anunciar diverses mesures en relació als municipis: la reducció del 30% del nombre de regidors dels ajuntaments, l’eliminació de les mancomunitats o la transmissió als consells dels serveis que actualment prestam els ens locals tot i no ser de la nostra competència.

Els regidors representam la pluralitat ideològica dels pobles i duim a terme una feina d’incalculable valor si observam el servei que prestam a la ciutadania, serveis que no es pot avaluar empíricament i el principal valor del qual està en la proximitat als ciutadans i que ens permet conèixer els seus problemes i donar-los respostes. En la immensa majoria dels casos exercim aquesta tasca sense cap remuneració, així que aquesta reducció no suposaria cap estalvi efectiu ni molt menys apreciable, però sí una reducció considerable de la democràcia (les opcions minoritàries ho tendran molt més difícil a l’hora d’obtenir representació).

En els pobles petits com el nostre, aquesta reducció ens deixaria amb 5 regidors, la qual cosa significa equips de govern de 2 regidors i el batle, un número que frega el ridícul.

Les mancomunitats haurien de ser l’aposta per abaratir el cost dels serveis municipals, una eina útil sobretot per als pobles petits que ens va especialment bé compartir serveis que tots sols no podem assumir.

La voluntat de privar als ajuntaments de serveis que prestam tot i no ser de la nostra competència directa (en el nostre cas l’escoleta o l’escola de música) és un atac a l’autonomia municipal i a la nostra capacitat de donar solucions als problemes dels ciutadans, que acudeixen en primeríssim lloc a les nostres portes.

Intentar estalviar pel costat dels ajuntaments és simple maquillatge: tot i que hem assumit nombrosíssimes competències el nostre dèficit només representa el 3,4% del total de l’Estat.

Per això presentam la següent

MOCIÓ

1.- L’Ajuntament de Deià s’oposa a la reducció del nombre de regidors i en qüestiona l’estalvi, sobretot als municipis més petits, i reconeix la necessària feina que han fet i fan aquestes persones, en quasi tots els casos de forma altruista. A més, adverteix que reduir-ne el nombre empobrirà la democràcia, limitant-ne la capacitat representativa.

2.- L’Ajuntament de Deià dóna suport a les mancomunitats (especialment a la de Tramuntana) com a vehicle de cooperació intermunicipal per tal d’obtenir serveis de forma més efectiva i barata; per això no només en rebutja la supressió generalitzada, sinó que insta el seu impuls.

3.- L’Ajuntament de Deià demana respecte a l’autonomia municipal i a la seva capacitat de respondre en primera instància a les demandes dels ciutadans. Per això exigeix que no se li retirin serveis i competències sinó que se li millori el finançament.

4.- L’Ajuntament de Deià transmetrà aquest acord al Consell de Mallorca, al Parlament de les Illes Balears, a la delegació del Govern a les Illes Balears, a les Corts espanyoles, a la FELIB i a la FEMP.

Rebutjada per 4 vots en contra (PP) i dos a favor (Agrupació DEIA)

MOCIÓ SOBRE LA COMISSIÓ D’AIGUA

Les darreres setmanes hem patit un problema de manca d’aigua a la xarxa d’aigua potable de Deià; d’això se n’han derivat talls en el subministrament a alguns habitatges i establiments, així com l’enfangament de l’aigua que altres rebien.

Que aquest fet ja va succeir l’any passat, i és previsible que passi en els pròxims anys, ja que a Mallorca hi ha un clima mediterrani que es caracteritza per uns estius secs.

Per això presentam la següent

MOCIÓ

1.- El Ple de l’Ajuntament de Deià crearà una comissió per a revisar la concessió de l’aigua, l’aprofitament dels recursos hídrics i la reivisió de l’ordenança fiscal que regula aquest servei per a introduir-hi mesures que fomentin l’estalvi.

Aquesta comissió estarà presidida pel Batlle o el regidor en qui ho delegui, dos membres del Grup Municipal del PP, un membre del Grup Municipal d’Agrupació DEIA, un representant de l’Associació de Veïns de Deià, representants dels restaurants, comerços i hotels i qui el seu president consideri que ha de convidar.

Rebutjada per 4 vots en contra (PP) i dos a favor (Agrupació DEIA)

PRECS I PREGUNTES SETEMBRE 2012

1.- El reixat de la parada de l’autobús de devora can Roig està ple de brutor, que surt quan plou. Pregam que es faci net.

Es recull el prec.

2.- Pregam que es posi un cendrer a la parada d’autobús.

Es recull el prec.

3.- Pregam que es faci net la marjada de can Vallès, que està plena de llaunes, botelles, plàstics... llançats des de la carretera i ofereix molt mal aspecte.

Es recull el prec.

4.- Volem demanar si la regidora amb dedicació exclusiva també deixarà de cobrar la paga extraordinària de Nadal, com la resta de treballadors públics.

La regidora assegura que ho donarà a una causa benèfica.

5.- Quin cost han tengut les camionades d’aigua que s’han duit aquest mes d’agost?

Encara no se sap.

MOCIÓ REPROVACIÓ REGIDORA AMB DEDICACIÓ EXCLUSIVA

El passat 12 de juny vàrem veure al twitter del PP deianenc que na Magdalena López, regidora amb dedicació exclusiva a l'Ajuntament de Deià, se n'havia anat EN HORARI D'OFICINA (13:00) a un acte de suport a José Ramón Bauzá EN REPRESENTACIÓ DEL PP LOCAL. Entenem que qualcú que cobra de l'Ajuntament es deu a la institució i al poble com a mínim durant les hores d'oficina, a més d'altres tasques que puguin anar vinculades al càrrec. Per aquest horari i aquestes hores extres cobra un molt bon sou, molt per damunt la majoria dels mallorquins. Si vol anar en representació d'un partit polític a qualsevol lloc, s'ha d'esperar a acabar la feina, com fan la resta dels ciutadans.Cal recordar que el regidor amb dedicació exclusiva d'aquest Ajuntament no està alliberat com a regidor del Grup Municipal del Partit Popular, sinó com a regidor de l'equip de govern; per tant, està alliberat per a tots els deianencs, siguin del partit que sigui, i es deu a tots per igual. En uns moments en què la gent ho passa tan malament i en què els polítics estam tan mal vistos, aquells que cobren dels doblers públics han de ser molt curosos i han de demostrar que la seva dedicació és més voluntariosa que aprofitada, amb més sentit de poble que de partit.Per tot això presentam la següent 

MOCIÓ1.- El Ple de l'Ajuntament de Deià reprova na Magdalena López Vallespir perquè, tot i tenir dedicació exclusiva a l'Ajuntament, es va absentar en horari d'oficina convocat a un acte convocat pel Partit Popular i en representació del Partit Popular.

Rebutjada amb 4 vots en contra (PP) i 2 a favor (Agrupació DEIA)

MOCIÓ COMISSIÓ PARTICIPACIÓ

La participació ciutadana és el repte democràtic del segle XXI. Ja no basta que la gent voti cada 4 anys, cal involucrar-la més en la presa de decisions i en l'execució de les tasques.

És cert que el camí és difícil, i que tots els actors (ciutadans, associacions, partits, institucions) ens hem de convèncer i avesar a un nou sistema. Aquest camí tendrà victòries i fracassos, però si ho prenem com un repte de tots, si ho prenem com una prioritat, avançarem.

Aquesta participació ha d'estar reglada, per a què no depengui del tarannà del governant de torn; només així esdevindrà un dret inalienable a la ciutadania. En els municipis, la normativa adient és la d'una ordenança específica.

Com a grup municipal haguéssim pogut elevar a aquest ple una proposta, però creim que un tema com aquest no ha de ser partidista.

Per això presentam la següent MOCIÓ

1.- L’Ajuntament crearà una Comissió Temporal per a la redacció d'una Ordenança de Participació.

2.- Aquesta Comissió estarà presidida pel Batlle o el regidor en qui ho delegui (de forma ordinària, qui ostenti les competències de participació) i estarà oberta als partits, associacions i ciutadans de Deià. Es farà una oportuna difusió de cadascuna de les seves reunions.

3.- Aquesta Comissió presentarà una proposta al ple ordinari del mes de novembre.

Rebutjada amb 4 vots en contra (PP) i 2 a favor (Agrupació DEIA)

MOCIÓ COMISSIÓ DE FESTES

En l'avaluació de qualsevol de les festes del nostre municipi, els actes que més bona nota treuen sempre són els més participats.

A més, una major participació sempre significa una major responsabilització de tots en el que costa (en termes econòmics i humans) organitzar els events.

Que la participació i coresponsabilització s'ha de donar en un òrgan on els diferents actors es trobin alhora, perquè així fluirà la informació i les experiències a compartir. La centralització de la presa de decisions en una sola persona sempre es tradueix en un empobriment del procés i del resultat.

Per això presentam la següent MOCIÓ

1.- L’Ajuntament recuperarà la Comissió de Festes.

2.- Aquesta Comissió estarà presidida pel Batlle o el regidor en qui ho delegui (de forma ordinària, qui ostenti les competències de festes) i estarà oberta als partits, associacions i ciutadans de Deià. Es farà una oportuna difusió de cadascuna de les seves reunions.

Es rebutja amb 4 vots en contra (PP) i 2 a favor (Agrupació DEIA)

PRECS I PREGUNTES JULIOL 2012

PRECS I PREGUNTES

Avui mateix hem presentat una sol·licitud per a què es prevengui la pràctica del botellon a l'aparcament de can Roig, ja que l'any passat hi hagué algun incident i enguany ja se n'ha donat algun cas.

Se'n pren nota.

Quina avaluació fan de les festes de sant Joan?

Molt positiva.

Agraïm que hagin tengut en compte dues de les suggerències sobre festes que els férem l'any passat (cobrar als externs en la tremponada i oferir fruita a la festa de la tercera edat). Així mateix trobam que la festa d'aigua o el suport a es Seregall han estat dues innovacions molt encertades. Tanmateix, els volem fer arribar unes altres idees de cara a l'any que ve (algunes d'elles ja les els hem dites altres vegades): a) és una pena que les festes es facin abans de sant Joan, quan els infants encara tenen escola; seria millor fer-les després; b: convendria millorar la distribució dels actes, que algunes vegades se solapen; c) ja sabem que secunden la croada d'en Bauzá en contra del mallorquí, però almanco podrien tenir la decència de posar el cartell de “Mercado Artesanal” en els dos idiomes oficials.

Se'ns contesta que s'havia deixat de fer la festa de l'aigua per les sequeres, però que la nova modalitat de piscines ho permet.

Darrerament la depuradora fa molt mala olor. Han fet res en aquest sentit?

No en tenen constància.

La maror va fer córrer les boies de sa Cala cap a la dreta. Convendria estirar-les i recol·locar-les.

Se'n pren nota.

Al principi de la legislatura ens vàrem oferir al batle per anar junts a veure el responsable de costes per demanar-li una solució per als nostres escars. El batle ens va dir que sí, però que millor esperàssim a que se'l nomenàs. Ja deu estar més que nomenat, què ha fet en aquest sentit?

Encara no.

L'altre dia el WC portàtil de les dones situat a l'aparcament de sa Cala estava espenyat. Era un fet puntual?

Ja s'ha arreglat.

Què sap i què ha fet el govern municipal arran que es posassin les barreres a l'aparcament de son Marroig?

No ha fet res.

ELS DEIANENCS NO HEM DE PAGAR UNA ALLIBERADA PER AL PP

Agrupació DEIA tenim per norma no criticar l'acció de govern durant les festes de sant Joan. Entenem que han de ser uns dies de germanor, i que ja hi haurà temps per al debat entre partits. Però enguany hi ha hagut una sèrie de fets que creim tenir la responsabilitat de posar en el vostre coneixement.

La setmana passada vàrem veure al twitter del PP deianenc que na Magdalena López, regidora amb dedicació exclusiva a l'Ajuntament de Deià, se n'havia anat EN HORARI DE FEINA (13:00) a un acte de suport a José Ramón Bauzá EN REPRESENTACIÓ DEL PP LOCAL. Evidentment tot d'una ho vàrem denunciar i vàrem demanar que se li retiràs el sou.

Entenem que qualcú que cobra de l'Ajuntament es deu a la institució i al poble com a mínim durant les hores d'oficina, a més d'altres tasques que puguin anar vinculades al càrrec. Na Magdalena cobra (per un horari que normalment no arriba a les 7 hores diàries) més de 2.600€ bruts mensuals, un sou que la immensa majoria dels mallorquins no ens podem ni imaginar. Si vol anar en representació del PP a qualsevol lloc, s'ha d'esperar a acabar la feina, com fan la resta dels mortals.

El PP respon que els polítics no tenen horari... i encara se sorprenen que la gent critiqui la política!! Ni tan sols varen tenir la decència d'inventar-se que s'havia agafat un dia lliure (per ventura ara els donam idees). Una persona que ens costa més de 2.600€ mensuals el mínim que pot fer és ser a l'Ajuntament totes les hores d'atenció al públic, mirant d'arreglar els problemes dels deianencs; i si té cap reunió extra qualque horabaixa o ha de fer més feina per les festes, pot estar ben contenta, perquè li asseguram que el seu sou cobreix això i més (recordem que és la mateixa que no vol fer una Comissió de Festes perquè no vol “perdre un capvespre”). El que no pot fer mai és dedicar un temps en què un ciutadà la pot haver de menester a les Cases de la Vila a anar a aplaudir en Joserra per un tema que ni va ni ve a Deià.

Deguérem pegar on els cou, perquè la reacció del PP no es va fer esperar i al llarg d'aquesta setmana han escrit dos articles criticant l'Agrupació per fets de desembre i maig (!). Per ventura en aquest mateix diari hi ha un escrit en què ens retreu la mort d'en Kennedy o l'apunyalament de Juli Cèsar; ells sabran a què dediquen els seus esforços, però no podran desviar l'atenció i evitar que exposem uns fets criticables a la ciutadania.

No els contestarem a l'acusació de ser un “radicals”; per nosaltres la radicalitat és de que qui tanca hospitals, persegueix la nostra llengua (fins al punt d'haver de treure diputats que s'hi neguen), treu professors i mestres, etc.

Però el que ens pareix més cínic és que el batle respongui a la nostra denúncia demanant la dimissió dels tres regidors de l'oposició perquè el passat desembre no vàrem assistir al ple dels pressuposts perquè érem a l'Índia. Primer perquè a nosaltres ens ha nomenat el poble, no ell, i només la ciutadania ens pot demanar que dimitim; segon, perquè el batle sabia quins dies seríem fora des de feia mesos; tercer perquè va avançar incomprensiblement el ple, sense que s'haguessin aprovat els del Consell, Govern ni estat, i així tenim la xapussa de pressupost que tenim; quart perquè quan va convocar el ple extraordinari, li vàrem escriure des de l'Índia demanant-li que el fes només 24 hores més tard per tal que hi poguéssim assistir. Així que si no hi vàrem poder anar va ser perquè el batle no ho va voler. Mem si convocaria un ple quan ell fos de viatge!

Volem deixar clar que no és un atac ad personam; no qüestionam la vàlua de na Magdalena, sinó la seva tasca en un càrrec. Sincerament, deixant de banda els partits, si qualcú cobra un sou altíssim per una feina i la troben fent-ne una altra, el que hauria de fer per ètica és dimitir. I si el PP creu que és una curolla nostra, que demani el parer del poble.

Per acabar, no volíem acomiadar-mos sense desitjar-vos molts d'anys i unes molt bones festes de sant Joan!

AGRUPACIÓ DEIA EXIGEIX QUE ES RETIRI LA DEDICACIÓ EXCLUSIVA A LA REGIDORA MAGDALENA LÓPEZ PER HAVER ANAT A UN ACTE DEL PP EN HORARI LABORAL

La coalició d'esquerres considera inacceptable que una persona que cobra per servir l'Ajuntament dediqui el temps de feina al partit 

Agrupació DEIA-PSM-PSOE-IV ha criticat que Magdalena López, regidora que cobra la dedicació exclusiva a l'Ajuntament de Deià, anàs a un acte del PP en horari laboral.

La coalició ha indicat que es va assabentar per facebook i twitter que Magdalena López havia anat a donar suport a José Ramón Bauzá al Parlament el passat dimarts, durant la votació de les esmenes a la totalitat a la modicació de la Llei de Funció Pública. Així, el PP de Deià va penjar a les 13:29 (horari laboral) una foto de la regidora a les xarxes socials amb l'escrit "Representació del PP de Deià al Parlament amb Magdalena López Vallespir"; a la foto i a l'escrit surt una altra militant deianenca.

 Agrupació DEIA ha qualificat de "possible malversació" la utilització del temps que es cobra de la institució en actes de partit, i per això demanarà al Ple que li retiri la dedicació exclusiva a la regidora.

DIMARTS NO ENS PODREM POSAR MALALTS

A partir del juliol els dimarts not endrem metge a Deià. És una de les mesures d'austeritat del Govern Bauzá; austeritat en salut, s'entén, perquè cal recordar que ells s'han apujat el sou i han tengut milers de milions d'euros per als bancs!

Tot i les promeses electorals de no tocar ni sanitat ni educació, el PP no ha aturat de llevar-nos serveis en aquestes àrees que mai s'haurien de tocar. Aquesta és la seva "democràcia": dic que faré una cosa, i quan la gent ja m'ha votat, faig la contrària.

A la retallada d'un dia d'atenció sanitària a la nostra Unitat Bàsica de Salut hi hem d'afegir la retallada en urgències al centre de Sóller, que haurà de tancar cada vegada que hi hagi una emergència. Haurem de turnar-nos per tenir els infarts. De la vella reivindicació de poder tenir ambulància de les nou del vespre a les nou del dematí ni pensar-hi. Però recordem: el Govern ha trobat centenars de milions d'euros per al Palau de Congressos, per a concertar escoles de l'Opus Dei o per a Marivent. Quina barra....

De poc ens ha servit als deianencs l'escalada del nostre batle dins el PP: el seu partit privatitzarà can Boi (deixant en una situació insegura els tres deianencs que hi fan feina), ens deixarà un dia sense metge i precaritzarà el servei d'urgències de la nostra zona. I des de l'Ajuntament no han aixecat la veu, i encara hem hagut de llegir a la premsa que "destaquen que el mes de juny encara s'obrirà tots els dies". Quin servilisme... La passada legislatura nosaltres no ens cansàrem de criticar la lentitud del Govern d'esquerres en arreglar la carretera de Deià a Valldemossa, però pareix que al PP no es tolera que es posi el poble per damunt el partit; així li ha anat a Pastor.

Som un poble petit, però no per això hem de tenir manco drets que la resta de ciutadans. Són temps de lluita, i haurem de defensar amb dents i ungles l'escoleta, l'escola, la Unitat Bàsica de Salut, la nostra existència com a municipi... hem de ser conscients que tot això perilla. Des d'Agrupació DEIA lluitarem el que faci falta. Desitjam que el PP local se'ns sumi, però no els esperarem. Deià no pot esperar.

PRECS I PREGUNTES 12 DE MAIG DE 2012

PRECS I PREGUNTES

A principis del mes de març vàrem poder veure a la premsa que el Batlle s'havia reunir amb el President Bauzá i que li havia traslladat alguns problemes del nostre poble. Què li va explicar, exactament, i quines respostes en rebé?

Ens varen dir que volien posar bancs a la marjadona que l'Ajuntament ha fet net davant can Vallès. Quin calendari tenen per fer-ho?

A les barreres de les cases de son Canals hi ha càmeres que apunten a la via pública. És legal?

En el carrer de Son Bauçà i en alguns trams del carrer del Clot, com per exemple a l'altura del carrer Pius XII, el paretó és molt baix i pot resultar perillós. Per evitar que ningú caigui mai al torrent pregam s'estudiï posar una barana o alguna protecció.

Ens agradaria saber per què a la web municipal només surten les fotos dels regidors del grup municipal del Partit Popular.

Al Ple del 4 de novembre vàrem aprovar per unanimitat col·locar suros informatius a diferents punts del poble. Què han fet al respecte?

Com està el tema del wàter i la font a l'Amfiteatre?

Com està el tema de targes per aparcar en zona de residents? Se'n segueixen donant?

Han tornat a arrabassar la barrera de la mina del Corralet; saben on és? Es mirarà d'arreglar?

Davant la barrera de l'urbanització de son Canals que dóna a la carretera hi ha una pedrota que impedeix el pas a peu amb cotxets de bebès. Pregam que s'hi deixi més espai.

Es varen matar unes ovelles i s'han deixat sense enterrar. Per motius d'higiene i salubritat, pregam que les facin enterrar.

L'Ajuntament tira verí per matar plantes. Pregam que s'empri un sistema més respectuós amb el medi ambient.

Després de la neteja dels torrents, es varen cremar les restes dins el llit fluvial emprant una substància tan contaminant com el gasoil. També s'empra en la crema de restes orgàniques de davall el cementiri. Pregam que s'empri un sistema més respectuós amb el medi ambient.

Hem rebut una petició de l'Associació de Veïns de son Canals per saber la disponibilitat de l'Ajuntament per pintar el punt verd o forrar-lo de pedra.

Què pensen fer per les festes de sant Joan? Per què no es convoca la Comissió de Festes?

Què pensen fer amb el Pont de can Bi? Estam contents que finalment hagin vist que perilla, després de les nostres múltiples advertències.

Moció sobre trituradora

El nostre poble té una alta activitat agrícola i jardinera. Per això, produïm una considerable quantitat de gran fems orgànic vegetal (branques d’arbres, etc.) que no pot ser assumit per una compostera familiar, però que sí podria servir per a fer compost. Darrerament hem vist cremes poc aconsellables amb productes químics o grans quantitats de residus vegetals a l'abocador del camí de sa Cala.

Que a molts pobles de Mallorca l’Ajuntament té una trituradora per a la matèria orgànica, que la gent pot fer servir per un mòdic preu, i així s’evita haver-la de cremar.

Per això presentam la següent MOCIÓ

El Ple de l’Ajuntament de Deià insta el Govern Municipal a presentar en el següent Ple ordinari un estudi sobre la viabilitat i conveniencia d’adquirir una trituradora de matèria orgànica.

Aprovada per 3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 4 abstencions del PP

Moció sobre l'assistència a actes religiosos com a corporació

El punt 3r de l'article 16 de la Constitució Espanyola defineix el nostre estat com aconfessional. Tanmateix, és cert que el cristianisme està fortament lligat a la nostra cultura i al nostre calendari festiu. Conjugar el respecte per les tradicions i les manifestacions religioses amb el laïcisme democràticament necessari és un exercici delicat, però des de la maduresa democràtica afirmam que les institucions han de ser neutres pel que fa a les ideologies i creences de la gent, per a què tots ens hi puguem sentir representants.

L'únic acte en què es mescla política i religió en el nostre municipi és l'Ofici de Sant Joan, al qual aquest Consistori assisteix com a institució i els seus membres hi participam des d'un lloc privilegiat i preeminent. Aquesta i cap altra actuació és la que consideram que desencaixa amb l'esperit de la Constitució, perquè no té cap fonament tradicional ni cultural.

Aquesta proposta neix des del respecte, tant als no creients com als creients.

Per respecte als no creients, i com institució i representants d'una ciutadania plural i diversa, cal que ens comportem de forma neutra, per evitar que algú pugui sentir-se exclòs. Representam cristians, agnòstics, ateus i gent d'altres creences, així que com a Ajuntament no podem participar ni mostrar predilecció per cap litúrgia concreta. Evidentment cadascú de nosaltres és lliure de fer el que vulgui com a persona, però no com a càrrec.

Per respecte als cristians, no podem mesclar religió i estat; ja Jesús digué “donau a Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu” (Marc, 12, 17); així mateix advertí contra la supèrbia d'aquells que se seuen en un lloc privilegiat (Lluc 14, 7-11). Per què un batlle, un regidor o el cap de la policia ha de seure més aprop de Déu que una padrina o un infant? No trobam un sol versicle dels Evangelis que ho justifiquin, ans al contrari: Jesús afirma que Déu ens estima a tots igual, i no segons el càrrec que ocupem a les Cases de la Vila.

Per tot això presentam la següent MOCIÓ,

1.- L'Ajuntament de Deià acorda no assistir com a corporació a l'Ofici del dia de Sant Joan.

Rebutjada per 4 vots en contra del PP i 3 vots a favor d'Agrupació DEIA

Moció per normalitzar el nom del municipi de Deià

Amb l'adveniment de la democràcia, la immensa majoria dels municipis d'aquestes illes normalitzaren el seu nom. Així s'oficialitzà el que era normal entre els ciutadans, i “San Lorenzo” i “La Puebla” passaren a ser a tots els nivells “Sant Llorenç” i “Sa Pobla”.

En el nostre cas, els llargs anys de la dictadura també havien proscrit de l'oficialitat el nom del poble en la llengua pròpia. Només el nostre escut romania com a baluard de la forma autèntica. Però partir del 1976 es començà a emprar la forma “Deià” en detriment de la castellana “Deyá”, que actualment podem considerar quasi en desús fins i tot entre els castellanoparlants. No cal dir que aquest Ajuntament, com no podria ser d'altra manera, empra només el topònim en la llengua pròpia.

Però aquest Ple mai ha pres la decisió oficial de normalitzar el nom del municipi. Per això, juntament amb Santa Eulalia del Río, som l'únic poble de les Balears que encara figura en castellà en el Registre d'Entitats Locals de l'Estat: amb el número d'inscripció 01070184 hi trobam “Deyá”.

La Llei de Normalització Lingüística encara vigent i un posterior decret del Govern varen normalitzar el nom dels nuclis de les Balears, però no el dels municipis, potestat dels diferents plens, segons l'article 47 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de les Bases del Règim Local. Així idò, tenim que hi ha el nucli de “Deià” en el municipi de “Deyá”. Esperpèntic però cert.

Per tot això, proposam la següent MOCIÓ

1.- El Ple de l'Ajuntament de Deià deixa clar que l'única forma oficial del municipi i la seva capital és “Deià”, en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

2.- L'Ajuntament de Deià farà saber aquest acord al Registre d'Entitats Locals, a la Delegació del Govern Espanyol a les Illes Balears, al Parlament de les Illes Balears, al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca, i els requerirà a emprar únicament aquesta forma.

Aprovada per unanimitat

Moció contra la privatització del Refugi de can Boi

Les cases de Can Boi varen ser cedides en herència a l'Ajuntament de Deià pel seu darrer propietari. Tot i que en un principi havia d'allotjar un centre per als nostres majors, el 2001 el consistori deianenc va cedir-ne la propietat al Consell de Mallorca, que les va rehabilitar (en el cas de la tafona, gràcies a les donacions de particulars) i hi va fer un refugi de muntanya de 32 places, en el marc de la ruta de pedra en sec. Aquest refugi dóna feina a diverses persones, entre elles 3 deianencs.

Llastimosament, hem llegit a la premsa la intenció del Consell de Mallorca de privatitzar la gestió dels refugis de can Boi i del Pont Romà, aquest darrer a Pollença. Això suposa la privatització d'un bé que era dels deianencs i que no ha de servir per a què ningú hi faci negoci.

Evidentment els dos refugis que s'estudia privatitzar són els de més rendiment econòmic, i els únics que poden atreure una empresa gràcies als possibles beneficis. El nombre de pernoctacions a can Boi fa completament viable el manteniment d'aquest refugi.

A més, aquesta privatització deixa en una situació vulnerable a tres treballadors deianencs; en principi s'ha promès ubicar-los en un altre refugi (amb les conseqüents molèsties de canvi de lloc de feina), però fins quan? En un moment en què l'administració acomiada interins i personal laboral és difícil garantir-los que mantindran el seu lloc de feina si no són imprescindibles.

Per tot això, Agrupació DEIA presentam la següent MOCIÓ

1.- L'Ajuntament de Deià rebutja la privatització de la gestió del refugi de can Boi.

2.- L'Ajuntament de Deià farà saber aquesta resolució a la Presidència del Consell de Mallorca.

Rebutjada per 4 vots en contra del PP i 3 vots a favor d'Agrupació DEIA

Moció contra el tancament dels Hospitals Joan March i Hospital General

La comunitat Autònoma de Balears va decidir iniciar, l’any 2002, un Pla d’Atenció Sociosanitària per atendre a la cada vegada més nombrosa població amb malalties cròniques amb situació de dependència. Així mateix, s'hi van integrar els equips ja existents dedicats a l’atenció pal·liativa i de confort a malalts al final de la seva vida.

Per això, els successius Governs (de diferent signe polític) van promoure obres de reforma i adaptació de les estructures físiques dels hospitals Joan March i Hospital General cap aquestes funcions i varen potenciar l’organització de programes assistencials especialitzats i la formació d’equips humans que han adquirit, al llarg d’aquests anys, una excel·lent qualitat i el reconeixement de pacients i familiars, així com el de múltiples organitzacions sanitàries.

Amb el tancament del Joan March i el General s'estan expropiant als ciutadans d'aquest país uns serveis que just es presten en aquests hospitals: la Unitat de cures pal·liatives; la Unitat d'atenció a malalts majors amb múltiples patologies cròniques; la Unitat d’ortogeriatria; la Unitat d’atenció als malalts amb accidents cerebrals vasculars; la Unitat d’atenció a la malaltia respiratòria crònica avançada i programa de rehabilitació pulmonar; la Unitat d’atenció a les patologies relacionades amb l’alcohol. Els hospitals on es volen traslladar els malalts no reuneixen les condicions físiques per aquests propòsits

Tots coneixem persones que han estat pacients en aquests hospitals i som testimonis del magnífic servei que s'hi presta.

Per tot això, Agrupació DEIA presentam la següent MOCIÓ

1.- El Ple de l'Ajuntament de Deià insta al Govern de les Illes Balears a rectificar de manera immediata la seva decisió respecte al tancament dels hospitals Joan March i General.

Rebutjada per quatre vots en contra del PP i tres a favor d'Agrupació DEIA

2.- El Ple de l'Ajuntament de Deià expressa la seva gratitud i reconeixement a tot el personal dels dos hospitals per la seva professionalitat i esforços que hi han realitzat durant tots aquests anys i els que hi seguiran realitzant en el futur.

Aprovada per unanimitat

Moció per la continuïtat del Consell de la Joventut de les Illes Balears i la participació lliure i eficaç de la joventut.

El 28 de març de 1985, el Parlament de les Illes Balears aprovà la Llei 2/1985, del Consell de Joventut de les Illes Balears, que, en la seva exposició de motius, diu textualment:

“A tota situació democràtica nascuda d'un Estat de Dret, els diferents estaments que conformen la societat han de gaudir dels camins legals que en permetin la participació en el desenvolupament de la mateixa societat.

Dins de tals estaments socials, es troba la joventut que, com que configura el futur d'Espanya i el de les Illes Balears, mereix tota una atenció normativa que compleixi amb la necessitat d'estimular-ne una participació en la vida pública, social i cultural de les Illes Balears, i, al mateix temps, en faciliti el desenvolupament i la incorporació a la vida del poble balear.

L'article 48 de la Constitució Espanyola estableix que els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut. L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma competència exclusiva en matèria de Joventut.

Per tot això es fa evident la conveniència de disposar d'un organisme que serveixi a la joventut de via o camí perquè sigui escoltada per les institucions de la Comunitat Autònoma i per l'opinió sobre els seus problemes específics. Igualment, aquest organisme haurà de possibilitar la participació en el seu si d'entitats, associacions i moviments formatius, tant de caràcter social com cultural.

Tot això, tant en el seu esperit com en els seus fins o objectius, exigeix que aquest organisme gaudeixi d'una plena formalitat jurídica i de caràcter autonòmic que, interessant-se per la problemàtica de la joventut, contribueixi a la consecució d'una societat que afavoreixi el desenvolupament integral de la persona”.

Els motius que inspiraren la creació del Consell de la Joventut de les Illes Balears són, a dia d'avui, plenament vigents i l'assoliment dels seus objectius continuen essent absolutament necessaris per a la consecució d'una democràcia avançada.

Això no obstant, el passat 30 d'abril, coincidint amb el 27è aniversari de la publicació al BOIB de la llei 2/1985, el Govern de les Illes Balears anuncià la supressió del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

Per tot això, des del grup municipal d'Agrupació DEIA presentam la següent

MOCIÓ

Primer.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears a mantenir el Consell de Joventut de les Illes Balears, com a entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per dur a terme les seves finalitats.

Segon.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears a dotar el Consell de la Joventut de les Illes Balears dels recursos necessaris per tal de poder desenvolupar les funcions que li són atribuïdes per llei.

Rebutjada per 4 vots en contra del PP i 3 vots a favor d'Agrupació DEIA

Moció "llei funció pública"

Després del període d’audiència prèvia establert el passat estiu, i atenent les modificacions introduïdes per les propostes rebudes, el Govern de les Illes Balears ha obert novament un període d'audiència de la ciutadania per a la presentació d'al·legacions a l’esborrany d'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el principal objectiu de suprimir com a requisit d’accés a la funció pública el coneixement de la llengua catalana.

L’article 14 de l’Estatut preveu com a drets dels ciutadans els d’“accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i el de “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.

Els articles 54 i 56 de la Llei estatal 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, fan èmfasi en l'obligació de l'empleat públic de conèixer les llengües oficials, i en l'obligació de l'Administració d'atendre el ciutadà en la llengua oficial en què ho sol·liciti. En concret, l’article 56 disposa que "les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves competències, hauran de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les Comunitats Autònomes que gaudeixin de dues llengües oficials”.

És evident que exigir com a requisit d’accés la capacitat d’estar en disposició d'atendre els ciutadans que s'expressen en català és la única manera, la més senzilla, raonable i econòmica, de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi; com serà atès un ciutadà que vulgui xerrar la nostra llengua si el funcionari que l'ha d'atendre no l'entén?

Així doncs, l’avantprojecte no s'ajusta a la normativa d’ordre superior, per jerarquia i per competència, i suposa una passa enrere en la garantia de la igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística, no protegeix el tracte comú dels ciutadans davant l'Administració pública, ni la creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant a drets lingüístics, així com a la normalització progressiva de la nostra llengua. De fet, la proposta suposa un escarni a l’oficialitat de la llengua pròpia de les Illes Balears, una regressió en el seu tractament i un menyspreu a les persones que la parlen sense precedents des de la democràcia i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia.

Sens dubte, però, el més sorprenent d'aquest Avantprojecte és que inclogui dues disposicions finals per modificar, al seu torn, dues lleis més: la Llei 3/1986, de 19 d'abril, de normalització lingüística; i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquestes modificacions pretenen deixar sense efecte el règim de la llengua catalana com a llengua pròpia de totes les administracions públiques de les Illes Balears, en tots els nivells (autonòmic, insular, municipal) tot atorgant-les potestat reglamentària per a regular l’ús de la llengua a l’àmbit de la seva competència.

Ara bé, com que el contingut de l'Avantprojecte atempta contra la potestat de les diferents administracions modificant la Llei de normalització lingüística mitjançant la disposició final primera, que deixa sense contingut tot l'article 9 de la Llei i modifica l'apartat 1 de l'article 6 en el sentit que el català deixa de ser la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma (i de totes les seves administracions autonòmica, insular i local). Aquestes modificacions tanquen la porta a tota reglamentació pel que fa a l'ús de les llengües oficials que vulgui fer qualsevol administració de les Illes Balears, el que pot suposar una greu vulneració de l’autonomia local reconeguda i garantida per l’article 140 de la Constitució.

A més, la perversió d'aquest avantprojecte arriba a l'extrem de modificar aspectes de la Llei de normalització lingüística que no tenen res a veure amb la funció pública; com ara l'article 14, relatiu als topònims de les Illes Balears, o l'article 33, que fa referència a l'ús de les llengües oficials en les activitats de la vida social; modificacions que suposen un menyspreu total al concepte de llengua pròpia del territori.

En definitiva, amb aquest avantprojecte es trenca el consens que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes en aquest tema, ja que tant la Llei de Normalització Lingüística de 1986 com la Llei 3/2007 que ara es volen modificar, així com els decrets 100/1990 o 114/2008, que es deroguen, han estat aprovats per governs de diferent ideologia política, des de Gabriel Cañellas i Jaume Matas a Francesc Antich. El consens demostrava la voluntat de no fer de la llengua catalana una qüestió política, sinó de convertir-la en l'element cohesionador de la societat de les Illes Balears.

Si aquesta proposta es converteix en Llei, les Illes Balears passaran a ser l'únic lloc del món en què no s'exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia del país.

Per tot això, presentam la següent

MOCIÓ

Primer.- L'Ajuntament de Deià considera imprescindible que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

Segon.- L’Ajuntament de Deià presentarà avui mateix la següent al·legació al Govern de les Illes Balears: “L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears a retirar l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica”.

Tercer.- L'Ajuntament de Deià insta al Govern de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat. En qualsevol cas, demanam que es conservi el consens fins ara existent en matèria de política lingüística.

Quart.- Es comunicarà l’adopció d’aquests acords al Govern de les Illes Balears, al Parlament de les Illes Balears i als diferents grups parlamentaris.

Cinquè- L'Ajuntament de Deià es compromet a mantenir com a requisit el coneixement de la llengua catalana per accedir a l'administració municipal.

Rebutjada amb 4 vots en contra (PP) i 3 vots a favor (Agrupació DEIA)