Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ple 15 gener 2016. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ple 15 gener 2016. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de gener del 2016

Precs i preguntes al ple de 15 de gener de 2016

A més del que vàrem parlar al darrer ple, volem sebre com està el tema de la recollida selectiva. Ja es té el tema tancat amb Sóller Recicla? Hi haurà més punts de reciclatge?

Ens responen que hi ha la proposta de Sóller Recicla, però també n'han demanat una a FCC. És per a un any i suposarà un nou punt a la zona del Clot i la recollida domiciliada als restaurants.

Demanam que es posi un mirall convex a la corba del carrer Teix, on es creua amb el torrent des Racó.

Ho tendran en compte.

Demanam que es dibuixin passos de vianants davant els següents punts: aturada d'autobús de can Quet (aprofitable també per als excursionistes que fan la GR221), can Marcús, can Caleu, aparcament de la bassa de can Carindo i biblioteca.

Ens diuen que ja ho han demanat i carreteres diu que no.

Sabem que es va fer un dinar de Nadal de coques i picada a la sala de plens amb els treballadors municipals, al qual varen assistir-hi també els regidors de JuntsxDeià mentre que nosaltres no vàrem ser convidats. Trobam que hi hauríem d'haver estat, no el dinar en si sinó per demostrar que l'Ajuntament som tots.

Responen que no ens ho havien dit perquè pensaven que no ens hi sentiríem còmodes, però que a la pròxima ens convidaran.

Transmetem la preocupació dels propietaris del garatge que hi ha a peu de carretera entre can Carindo i la Font Fresca, perquè han rebut resposta negativa a la seva sol·licitud d'arreglar-lo i tampoc els indiquen si el poden tirar. Que nosaltres creim que corr perill d'esbucar-se i fer mal a qualcú, a més de la mala impressió que causa a l'entrada del poble, i que o s'ha de deixar als propietaris o que l'arreglin o l'esbuquin, però en tot cas s'hi ha d'actuar.

Estan d'acord amb nosaltres i ens diuen que el tema depèn del Consell, que ells ja han respost el certificat d'antiguitat que havien de donar.

Demanam fins quan tendran contractada na Ventura Muntaner, personal de confiança de la batlessa?

Responen que fins que sigui necessari.

Demanam si la persona que l'ha nomenada (la batlessa) assumeix políticament les seves decisions o les decisions que es derivin de les seves actuacions.

Responen que sí, i ens demanen per què.

Feim referència a algunes actuacions que ens semblen qüestionables. Entram en un debat sobre un cas concret, i és la contractació de dues persones per un mètode que ens sembla contrari a les indicacions prescrites per la Delegació del Govern arran que la senyora Muntaner asseguràs (segons ens diu la batlessa) que li havien donat indicacions alternatives de forma telefònica, i que no entenem que aquest permís no es demanàs també per escrit.

La batlessa respon que ella està segura que aquesta conversa telefònica i el permís es va donar, i que ja els varen dir que evidentment no es podia passar per escrit oficial. Ens retreu que haguem acudit als jutjats, que ella ho vol fer tot bé i ens indica que la secretària està enfadada amb nosaltres.

La secretària ens recorda que és un tema que està als jutjats i ens demana que el tanquem.

Arran del darrer ple, en què la batlessa ens va dir que tenia un informe des que havia estat nomenada batlessa que deia que no es podien demanar responsabilitats als responsables polítics i tècnics de les llicències il·legals de Llucalcari, vàrem demanar còpia d'aquell informe. La nostra sorpresa fou quan, quasi un mes després, ens l'entregaren i tenia data de 11 de desembre!!! És a dir, que el 6 de novembre la batlessa ens va dir que feia un any que tenia un informe que es faria un mes després.
L’informe evidentment posava el que diu la llei: que les reponsabilitats que es derivaven de l’atorgament de les llicències il·legals no havien prescrit, que prescrivien un any després de què es pagassin les indemnitzacions. De fet, la llei diu que sempre que l’administració ha de pagar indemnitzacions s’ha d’obrir d’ofici (obligatòriament!) un expedient per aclarir les responsabilitats, per si hi ha hagut dolo o negligència greu que causi perjudici a la comunitat (i creim que en el cas de Llucalcari no és cap barbaritat pensar-ho).

Però l’informe havia de dir el que havia dir, i malgrat donar-nos la raó durant 11 pàgines, a la darrera afirma que com que en la decisió havia concorregut molta gent i sempre d’acord és difícil pensar que hi ha hagut mala fe i per tant no té sentit cercar responsabilitats (no entenem que un informe jurídic indiqui anar contra la llei que diu que l’expedient d’investigació s’ha d’obrir d’ofici!).

Tanmateix, esmenam la major: hi va haver dos informes en contra (de l'arquitecte municipal i de la Comissió de Patrimoni), l'oposició de llavors va votar-hi que “no”, el GOB ja s’hi va oposar, fins a mil mallorquins firmaren un document en contra... Fins i tot en un article d’Interviú del 86 el llavors batle i el promotor reconeixen que els xalets estan fora de la llei i que no seran per a ús agrícola.


La batlessa respon que ella ja tenia l’informe però l’havia borrat del correu i que la nova data és perquè l'han hagut de demanar una altra vegada; que el redactor coneix bé el tema ja que és del bufet que ha duit tots els judicis de Llucalcari en nom de l'Ajuntament, i que ella tampoc no creu que hi hagués hagut mala fe en atorgar les llicències i que no pensa investigar responsabilitats de cap persona perquè la intenció de l'actual equip de govern, malgrat no deure res a ningú, és passar pàgina.  

MOCIÓ SOBRE ELS CAMINS DE TITULARITAT DUBTOSA

Quan EL 2010 es va aprovar el Catàleg de Camins de Deià hi va haver 13 camins que no hi foren incorporats com a públics malgrat haver tengut aquesta consideració en el Pla Especial de Protecció dels valors històricoartístics, arquitectònics, ecològics i paisatgístics de Deià (PEP), de l'any 2000, i també a l'adaptació de les NNSS al Pla Territorial de Mallorca.

Aquest camins són: de l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; i de sa Font de sa Senyora.

Els tècnics del Consell que assessoraren en l'elaboració del Catàleg, en resposta a les nombroses alegacions, no varen dir que els camins no inclosos fossin privats, sinó de titularitat dubtosa; de fet, recomanaven a l'Ajuntament obrir un expedient per aclarir-la.

En el ple en què s'aprovà el Catàleg, Agrupació DEIA va votar a favor perquè va afirmar que era una eina necessària però útil, però reivindicant l'obertura dels expedients per aclarir la titularitat d'aquells camins sobre els quals resten dubtes. El Partit Popular, llavors en el govern amb membres de l'actual consistori -entre ells l'actual batlessa-, s'hi va comprometre, però ja han passat cinc anys sense que s'hagi duit a terme. En aquest període de temps, alguns d'ells han vist com el pas immemorial es veia impedit o dificultat, la qual cosa suposa la pèrdua d'un patrimoni de primer ordre.

Per tot això, proposam l'adopció dels següents

ACORDS

a) El ple de l'Ajuntament insta l'equip de govern a obrir expedients d'investigació sobre la titularitat dels camins següents: l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; de sa Font de sa Senyora. Si es considera necessària, se sol·licitarà l'ajuda tècnica del Consell de Mallorca, i es mantindrà l'oposició informada en tot moment.

b) Independentment d'això, l'Ajuntament de Deià mantindrà un diàleg amb les propietats per on passen aquests camins per tal de garantir-ne el pas per als deianencs tot cercant el mínim impacte negatiu pels terrenys colindants.

S'aprova per unanimitat.

MOCIÓ SOBRE L'ADHESIÓ DE DEIÀ A L'AGÈNCIA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA

L’Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca és un organisme autònom del Consell de Mallorca que té com a finalitat exercir, dins l’àmbit de l’illa de Mallorca, les competències insulars en matèria de protecció de la legalitat urbanística i les competències municipals en aquesta matèria que li cedeixin els ajuntaments, mitjançant els corresponents convenis de delegació.

Els estatuts de l’Agència foren aprovats definitivament pel Ple del Consell de Mallorca el 10 de novembre de 2008. L’abril de 2009 inicià de forma efectiva les seves activitats i actualment té conveni amb 8 ajuntaments i està en converses per a signar-ne amb altres.

El compliment de la legalitat urbanística en sòl rústic és un dels reptes pendents a Mallorca, i sovint els ajuntaments es veuen desbordats. En el nostre Ajuntament, per exemple, no tenim ni tan sols la figura de celador per a ajudar a vetllar-ne. A més, la proximitat i la vinculació personal amb els propietaris, impossible d'escapar en els pobles petits, pot ser sentida com una coartació per als vigilants.

Per tot això proposam l'adopció del següent

ACORD

1- El Ple de l'Ajuntament de Deià insta l'equip de govern a obrir negociacions amb el Consell de Mallorca i l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca per a estudiar la signatura d'un conveni de cessió de les competències d'inspecció, supervisió, sanció i restabliment de la legalitat urbanística pel que fa a les obres, usos del sòl i actuacions que es desenvolupin sense llicència o ordre d'execució o sense ajustar-se a les seves condicions en les diferents categories de sòl rústic del terme municipal de Deià, restant excloses les actuacions duites a terme en sòl urbà.

Es deixa a damunt la taula perquè JuntsXDeià diu que per ara hi votarà en contra.