Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mocions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mocions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de febrer del 2019

MOCIÓ PER LA CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE RENOUS I DE LES VIBRACIONS DEL TERME MUNICIPAL DE DEIÀ

La dificultat tècnica d’establir sistemes d’aïllament i de limitació acústica a la música en directe i/o a l’aire lliure així com la inviabilitat de realitzar estudis acústics que contemplin els equips dels grups musicals a cada establiment, atesa la important mobilitat d’aquest tipus de música, ha provocat que amb l’actual redacció de l’ordenança hi hagi dificultats o  impossibilitats tècniques per a dur a terme aquest tipus de música, de gran tradició en el municipi de Deià.

Donat que la voluntat municipal es controlar les emissions acústiques però no impossibilitar el desenvolupament de la música en directe, s’ha considerat necessari revisar el text i contemplar un règim que, tot i establint una sèrie de restriccions i condicions, faci possible aquest tipus de música i que serveixi d’equilibri entre el dret al descans de residents i visitants i el dret a l’oci i a la cultura.

Per això, i abans de plantejar una nova redacció d’aquesta ordenança i tal com preveu l'article 133 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb l'objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d'elaboració de normes, amb caràcter previ a l'elaboració del projecte de modificació de reglament, s'ha de substanciar una consulta pública, mitjançant el portal web de l'Administració competent, en la qual es demanarà l'opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Deià ACORDA

1.- Iniciar una consulta pública prèvia, tal com determina l’article 133 de la Llei 39/1995, sobre una modificació de l’Ordenança de Renous i Vibracions per tal de poder desenvolupar una activitat musical ordenada en els locals que tenguin llicència a tal efecte.

2.- Que aquesta consulta pública hagi acabat abans del proper ple ordinari per poder tractar-hi aquesta modificació.

MOCIÓ DE COMPROMÍS AMB LA DEMOCRÀCIA, ELS DRETS CIVILS, LA LLIBERTAT, LA IGUALTAT I L’AUTOGOVERN


Atès que ens visiten els infants de Deià, i que estam exercint la representació democràtica dels deianencs i de les deianenques, consideram convenient manifestar el nostre compromís amb una sèrie de valors, pels quals varen lluitat moltes generacions abans de nosaltres, a vegades en èpoques fosques de dictadura i repressió, i que ens han permès viure l’època de més prosperitat i llibertat de la història.

Aquests valors han d’estar per damunt el ric debat partidista, i han de ser la base sòlida sobre la qual construïm una democràcia necessàriament plural i diversa on la confrontació d’idees es realitzi de forma argumentada, amb esperit d’enteniment.

Tanmateix, no poden considerar que tenguem res assegurat, i per això avui més que mai són dignes de reivindicació.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Deià MANIFESTA:

1.- El seu compromís amb la igualtat de la dona, i el seu total i absolut rebuig cap a tots els tipus de violències que malauradament encara han de patir moltes d’elles. Per això reivindicam polítiques actives en favor de la igualtat de dones i homes. El masclisme no és benvingut Deià.

2.- El seu compromís amb el respecte a la diversitat sexual. Que cadascú estimi com vulgui i gaudesqui en igualtat de tots els drets per fer-ho. L’homofòbia, la transfòbia o la bifòbia no són benvinguts a Deià.

3.- El seu compromís amb la integració dels nouvinguts, i el respecte per a totes les persones independentment de com hagin arribat a aquesta terra, del seu color de pell o de la seva procedència. Per això demanam polítiques que acabin amb la pobresa i les guerres que els països rics causam als països pobres, únic motiu pel qual milers i milers d’immigrants posen la seva vida en perill, com no fa massa anys els nostres padrins també varen haver de partir cercant menjar i llibertat a França i l’Argentina, per exemple. La xenofòbia i el racisme no són benvinguts a Deià.

4.- El seu compromís amb la justícia social i amb la necessitat de repartir millor la riquesa. L’aporofòbia no és benvingut a Deià.

5.- El seu compromís amb la democràcia, les llibertats i els drets de totes les persones. El totalitarisme no és benvingut a Deià.

6.- El seu compromís amb la memòria, perquè la història ens ensenya els encerts del passat que ens projecten cap a un futur millor, però també ens recorda com es varen produir guerres i persecucions on es demostrava el pitjor de la condició humana. Cal aprendre dels errors per no repetir-los, i també donar justícia a qui no la va rebre en el seu moment. El negacionisme i la revenja no són benvinguts a Deià.

7.- El seu compromís amb l’autogovern de les Illes Balears, així com amb la defensa de la llengua i cultura pròpies de Mallorca, sempre enriquint-nos amb les aportacions i idiomes que ens arriben d’altres bandes del món i que també formen part del nostre patrimoni col·lectiu. L’imperialisme i el xovinisme no són benvinguts a Deià.

8.- El seu compromís amb la construcció d’una Europa i d’un món de llibertat, justícia i progrés, on els pobles, cultures i religions es relacionin des de la igualtat. Perquè tothom que respecta els altres sí és benvingut a Deià.

MOCIÓ ANY LLOMPART


L’any 2018 que tot just hem acabat fou declarat «Any Llompart»; no podem ni volem obviar que Josep Maria Llompart i la seva dona, Encarna Viñas, varen viure llargs anys a Deià, on participaren de la vida del poble.

Josep Maria Llompart de la Peña neix el dia 23 de maig de 1925 a Palma. El 1926, quan només tenia un any, marxa amb la família a Galícia, on és destinat el seu pare com a coronel d'infanteria. Aquest sojorn a Galícia dura fins al 1930. Els primers records de la infantesa del poeta es remunten a una Galícia mitificada per la distància i la memòria.

L'ambient militar de la família i l'origen castellanoparlant de la mare, Dolores de la Peña, determinen que la primera llengua parlada del poeta fos la llengua castellana. L'any 1930 el coronel Llompart passa a la reserva, per la qual cosa la família torna a Mallorca i s'instal·la definitivament a Palma. El retorn a Mallorca posa el nostre poeta en contacte amb la llengua catalana, i se li revela com a pròpia en descobrir el tresor lingüístic de les Rondaies mallorquines que li llegeix el seu pare.

El 1935 començà el batxillerat a l'Institut Balear, actual Institut Ramon Llull. Durant aquests anys descobreix Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i altres autors catalans. En aquesta època s'inicia en la música, que tindrà una presència important en la seva poesia. Des de 1956 fins a 1961 col·laborà amb Camilo José Cela en la redacció de la revista Papeles de Son Armadans. El 1961 inicià la tasca d'assessor literari a l'Editorial Moll. Des de 1978 a 1986 fou president de l'Obra Cultural Balear. Entre 1983 i 1987 fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Del 1969 al 1972 i del 1987 al 1991 impartí classes de literatura catalana a la universitat de Palma.

Publicà els primers poemes a l'antologia de Sanchis Guarner Els poetes insulars de postguerra (1951), els quals continuen el tema paisatgístic de l'Escola Mallorquina. El primer llibre, Poemes de Mondragó (1961), es divideix en quatre seccions, escrites entre 1953 i 1959. La primera de 1955 duu amb el mateix títol del llibre, la segueixen "Llunari del port" (1955) i "Joc de l'amor i de les estacions" (1954). Encara que hi ha una presència del paisatge, els poemes defugen l'estètica de l'Escola i palesen la influència de la Generación del 27, amb l'ús de la metàfora i la introducció de temes populars. L'última part del llibre, titulada "Us ho diré amb paraules ben planeres", s'inscriu en l'estètica realista pel to narratiu i pel llenguatge directe. La Terra d'Argensa (1972) i Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974) continuen l'estètica realista, però des d'un posicionament irònic, amb marcades notes líriques que traspuen el seu jo més íntim. Urbanitat i cortesia (1979) només recull dotze composicions d'èpoques diverses. A Mandràgola (1980) abandona el realisme i inicia una etapa nova marcada per la reflexió sobre la mort i una intensa elaboració del llenguatge.

Llompart basteix el seu món poètic de símbols a partir de l'experiència vital o cultural. La paraula connotativa i el poema en prosa, la presència de personatges simbòlics i l'estructura tripartita seran els trets dominants d'aquest i dels llibres següents: La Capella dels Dolors i altres poemes (1981), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992). El llenguatge com a tema literari és omnipresent en les primeres poesies fins a Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona. El mite de la infantesa és evocat amb el nom d'Antònia, un passat irrecuperable que s'amara de nostàlgia i d'enyor. La tardor i la nit, símbols de la mort i de la decrepitud, seran els motius predominants de tota la poesia llompartiana. La mort esdevé l'ombra constant de la darrera etapa de la poesia de Llompart i es converteix adés en la bella Agnès seductora, adés en la Dama implacable i dominant que l'espera darrera la cantonada.

Ha destacat com a traductor de poesia galaicoportuguesa recollida als volums: Quinze poetes gallecs (1976), Poesia galaico-portuguesa (1984), Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988), Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro (1992). En el camp de la prosa excel·lí amb un petit recull de memòries, titulat Vocabulari privat (1993). Però és en el camp de la crítica literària i l'assaig de temàtica cultural on el poeta dedicà una vasta atenció, que comprèn els volums següents: La literatura moderna a les Balears (1964), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans i altres reflexions (1991), La narrativa a les Illes Balears (1992), i, pòstumament, els volums Els Nostres Escriptors (1996) i El Llac i la flama (1998).

Finalment, Josep Maria Llompart mor el 28 de gener de 1993.

Entre els seus reconeixements, destaquen el Premi Crítica Serra d'Or de poesia, el Premi Nacional de la Crítica de Madrid, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o la Lletra d'Or. A més, un institut i un carrer de Palma duen el seu nom.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Deià ACORDA:

1.- Fer memòria i homenatge a la figura de Josep Maria Llompart.

2.- Estudiar la possibilitat de col·locar una petita placa recordatori davant la casa on va viure Josep Maria Llompart a Deià.

3.- Fer conèixer aquests acords a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i a la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, de forma especial a la comissionada de l’Any Llompart.


divendres, 21 de juliol del 2017

MOCIÓ PER A UNA NOVA NORMATIVA URBANÍSTICA

Les Normes Subsidiàries de Deià s’aprovaren definitivament el 30 d’abril de 1992, amb prescipcions que es complimentaren el 27 de gener de 1993. El 23 de juliol de 2004 se’n va aprovar una modificació no substancial, amb prescripcions aprovades el 22 de juliol de 2005 i amb un text refós el 23 de desembre de 2005. El 29 de desembre de 2006 es va iniciar l’adaptació al Pla Territorial de Mallorca, procés encara en tramitació.

Així, des de fa 25 anys el nostre municipi té bàsicament la mateixa normativa urbanística. En aquest temps no només ha canviat la legislació i la normativa supramunicipal, sinó que també ha canviat la forma d’entendre l’urbanisme i la nostra relació amb la terra i el paisatge.

Creim que la seguretat jurídica que proporcionen la permanença de les normes no és incompatible amb una actualització i revisió profunda cada generació. I creim que és l’hora de replantejar-nos si el Deià del futur que es va pensar el 1992 és el que volem l’any 2017.

El nostre poble, necessita adaptar el seu urbanisme al nou segle, i a les noves lleis urbanístiques actuals i a les que vindran en breu.

En primer lloc, cal realitzar un anàlisis actualitzat de les necessitats tant de sòl urbà com de sòl rústic.

En segon lloc, cal obrir a la ciutadania aquestes decisions fonamentals per al poble. Per primera vegada, cal demanar l’opinió dels nostres veïnats de forma prèvia a la redacció del pla general. Fins ara, quan s’ha demanat opinió als veïnats, ha estat sobre plans ja redactats i on només podien opinar sobre si volien una versió o una altra.

També cal tenir en compte els recursos naturals de què disposem; l’aigua n’és un exemple clar: xoca que el poble segueixi creixent mentre no tenim solucionat aquest problema.

El debat social existeix, i als representants municipals se’ns demanen respostes. El creixement d’un hotel o l’anunciada nova promoció d’apartaments i cases ha motivat preguntes que hem de ser capaços d’assumir i respondre.

Per tot això, proposam els següents ACORDS:
1.- L'Ajuntament de Deià constitueix una comissió formada per batlia o un regidor en qui delegui, que assumirà la presidència; un regidor de JuntsXDeià; i un regidor d’Agrupació DEIA. Aquesta comissió tendrà com objectiu formular al ple, en no més d’un any, una proposta de modificació o renovació de la normativa urbanística municipal. Aquesta comissió podrà obrir-se a la participació ciutadana i demanar l’assessorament dels experts que cregui oportú.

2.- L’Ajuntament de Deià acorda una moratòria urbanística estudiar l'aplicació d'una suspenció facultativa de llicències durant aquest any pel que fa a l’atorgament de noves llicències d’obra major, exceptuant les de rehabilitació d’edificacions existents que no suposin ampliació en superfície, volum o altura.
Aprovada per unanimitat amb l'esmena de Junts x Deià (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

MOCIÓ SOBRE LES TAXES APLICABLES ALS HABITATGES DESTINATS AL LLOGUER TURÍSTIC

Atès la gran quantitat d’habitatges del nostre municipi, i tenint en compte que a les ordenances que regulen les taxes municipals no tenien en compte aquesta realitat:

a la d’aigua es distingeix entre «ús domèstic», «ús no domèstic (locals comercials, bars, restaurants)» i «ús no domèstic (establiments hotelers)»;

a la de recollida de fems es distingeix entre «vivenda particular», «pastisseria», «comestibles», «forns», «locals comercials», «cafeteries i bars», «restaurants 1a categoria», «resta de restaurants», «hotels de 4 i 5 estrelles», «pensions, hostals, turisme interior», «embotelladores», «quiosc-bar» i «entitats bancàries».

Atès que no poden ser considerades com un habitatge particular normal, però tampoc no són equivalents a altres categories existents com «locals comercials» o «hotels»,

proposam els següents ACORDS:

1.- Crear una categoria específica per a habitatges destinats al lloguer turístic en les ordenances que regulen la taxa de recollida de fems, la d’aigua i la de clavegueram per a què es puguin aprovar i entrar en vigor abans de l’any que ve.
Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

MOCIÓ EN DEFENSA DE LA SOBIRANIA FISCAL PER A LES ILLES BALEARS

I.- Un any més, els Pressuposts de l'Estat condemnen les Illes Balears a estar a la coa de les inversions estatals. Encara pitjor, es passa dels 159 milions assignats el passat exercici als 148,05 anunciats per al 2017.

Aquesta situació ens torna a col·locar molt per davall de la mitjana, només arribaran 130'4 € per habitant, front als 277 € de la mitjana estatal. Per exemple, hi haurà menys diners per al descompte d'avió i vaixell, i només arribaran 15 milions dels 120 promesos per al Conveni de Carreteres, ja pressupostats pel Govern de les Illes Balears. No cal ni dir que per a inversions ferroviàries no arribarà un sol euro.

II.- Pel que fa al model de finançament, la reforma del 2009 aportà algunes millores que varen permetre a les Illes Balears passar d'un saldo fiscal negatiu del 7,43% a un del 5,08% del PIB. El PIB balear, l'any 2015, per exemple, va ser de 27.546 milions d'euros. La reforma del 2009, per tant, és del tot insuficient. Les Illes Balears són una de les majors aportadores a la solidaritat interterritorial, principi que no es qüestiona, però no sembla just que comunitats amb una capacitat de recaptació inferior a la nostra acabin rebent recursos en algun cas fins a un 30% per sobre de la mitjana. En altres termes, som els segons que més aportam per capita al sistema i passam a la desena posició com a perceptors de recursos per capita.

III.- Aquest sistema de finançament, que perpetua l'espoli de la riquesa que genera aquesta terra, juntament amb unes inversions estatals directes indignes, té un efecte directe sobre els ciutadans de les nostres Illes, els quals, tot i aportar grans quantitats per a finançar altres comunitats autònomes, reben molt manco que la resta per a invertir en educació, sanitat, serveis socials o medi ambient. Segons les últimes dades disponibles, la mitjana espanyola de la despesa pública per habitant en sanitat és de 1.357 euros, i la mitjana de les Balears és 1.275. Si parlam d'educació, la mitjana espanyola és de 915 euros i la de les Balears, de 831 euros. Només a tall d'exemple: mentre finançam centres educatius a tot l'Estat, aquí no tenim recursos suficients per a acabar amb els barracons.

Per la seva banda el Règim Especial de les Illes Balears (REB), instrument independent del sistema de finançament, i que hauria de compensar els costs de la insularitat i la pluriinsularitat, també està per desenvolupar. Malgrat la Constitució estableix que el fet de la insularitat es tendrà en compte per garantir la solidaritat entre territoris, i que es tracta d'un instrument habitual a la Unió Europea, la realitat és que el Govern espanyol es desentén de les necessitats de les nostres illes i dels seus ciutadans.

IV.- El deute de les Illes Balears ascendeix a uns 9.000 milions d'euros. L’infrafinançament crònic de les competències transferides, la falta d'equitat vertical del sistema i la falta de finançament d'inversions per l'Estat han obligat les Balears a endeutar-se. En el millor dels casos, s'han substituït transferències o participacions en tributs de l'Estat per deute amb l'Estat, quan les Balears han aportat i aporten molt més del que reben.

Tot aquest endeutament públic i privat provoca que una part important del pressupost de la Comunitat es destini al pagament d'interessos i a la devolució del principal del deute, disminuint els recursos disponibles per al finançament dels serveis bàsics.
V.- La història recent ens demostra que qualsevol millora del sistema de finançament que plantegi l'Estat sempre resultarà insuficient i sempre perjudicarà els ciutadans de les Illes Balears. Les millores que s'han realitzat, i que s'han venut com a avenços, simplement han perpetuat una injustícia històrica i mai han solucionat la precarietat dels serveis bàsics que han d'oferir les nostres administracions.

Cal recordar també que el nou REB i les inversions estatuàries promeses han estat negats o incomplerts continuadament pels diferents governs espanyols. Encara pitjor, s'intenten retallar drets bàsics adquirits com el del descompte aeri. Després de l'experiència de tots aquests anys passats, només des de la ingenuïtat es pot pensar que qualque dia les Illes Balears podran oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans sense obtenir el control directe sobre tots els imposts i tributs suportats a la nostra comunitat autònoma.
En l'actual situació de flagrant injustícia, en què aquesta terra aporta quantitats ingents de recursos perquè a altres comunitats puguin oferir serveis i drets superiors als que poden gaudir els nostres ciutadans, sembla que l'única solució passa perquè la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears corresponguin a l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, mentre que el pagament a l'Estat (a restar de la quantitat total recaptada) sigui únicament per les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, sigui de forma directa per serveis aquí radicats o per altres que beneficiïn els seus habitants, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.
Per tot això, proposam els següents ACORDS:
1.- L'Ajuntament de Deià manifesta que l'actual sistema de finançament autonòmic resulta injust i arbitrari per a les Illes Balears, que reben un finançament, inversions i compensacions molt inferiors a la quantitat que aporta anualment en tributs recaptats en el nostre territori.
2.- L'Ajuntament de Deià manifesta que cap millora d'un sistema que deixi en mans de l'Estat la recaptació dels tributs, o que quedi pendent de l'acord amb la resta de comunitats, resoldrà els problemes que tenen les administracions de les nostres Illes per a oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans (educació, sanitat, serveis socials, medi ambient, etc.)
3.- L'Ajuntament de Deià insta el Congrés dels Diputats espanyol i el Parlament de les Illes Balears a dur a terme els canvis legals oportuns, inclosa la reforma constitucional si fos necessari, per a garantir un sistema en què la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears quedi en mans de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, i que aquesta, de la quantitat total recaptada, satisfaci a l'Estat les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.

Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

dimecres, 4 de maig del 2016

MOCIÓ SOBRE UNA COMISSIÓ PER A ESTUDIAR LA TITULARITAT DE CERTS CAMINS


Quan EL 2010 es va aprovar el Catàleg de Camins de Deià hi va haver 13 camins que no hi foren incorporats com a públics malgrat haver tengut aquesta consideració en el Pla Especial de Protecció dels valors històricoartístics, arquitectònics, ecològics i paisatgístics de Deià (PEP), de l'any 2000, i també a l'adaptació de les NNSS al Pla Territorial de Mallorca.

Aquest camins són: de l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; i de sa Font de sa Senyora.

Els tècnics del Consell que assessoraren en l'elaboració del Catàleg, en resposta a les nombroses al·legacions, no varen dir que els camins no inclosos fossin privats, sinó de titularitat dubtosa; de fet, recomanaven a l'Ajuntament obrir un expedient per aclarir-la.

En el ple en què s'aprovà el Catàleg, Agrupació DEIA va votar a favor perquè va afirmar que era una eina necessària però útil, però reivindicant l'obertura dels expedients per aclarir la titularitat d'aquells camins sobre els quals resten dubtes. El Partit Popular, llavors en el govern amb membres de l'actual consistori -entre ells l'actual batlessa-, s'hi va comprometre, però ja han passat cinc anys sense que s'hagi duit a terme. En aquest període de temps, alguns d'ells han vist com el pas immemorial es veia impedit o dificultat, la qual cosa suposa la pèrdua d'un patrimoni de primer ordre.

Arran d'una proposta d'Agrupació DEIA, en el ple del mes de gener es va aprovar per unanimitat que s'obrissin expedients per aquests camins, però la batlessa va demanar temps per veure si es podien vehicular a través de la Mancomunitat. Hi va haver una reunió d'aquest organisme sense que s'acordàs res en aquest sentit.
Per tot això, proposam l'adopció dels següents

ACORDS

a) El ple de l'Ajuntament crea una comissió especial que estudiï i aclareixi la titularitat d'aquests camins: l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; de sa Font de sa Senyora.


b) Aquesta comissió especial estarà composta per batlia (que n'ostentarà la presidència) o un regidor en qui batlia delegui la presidència, un regidor de JuntsXDeià i un d'Agrupació DEIA.

MOCIÓ SOBRE L'ADHESIÓ DE DEIÀ A L'AGÈNCIA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA

L’Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca és un organisme autònom del Consell de Mallorca que té com a finalitat exercir, dins l’àmbit de l’illa de Mallorca, les competències insulars en matèria de protecció de la legalitat urbanística i les competències municipals en aquesta matèria que li cedeixin els ajuntaments, mitjançant els corresponents convenis de delegació.

Els estatuts de l’Agència foren aprovats definitivament pel Ple del Consell de Mallorca el 10 de novembre de 2008. L’abril de 2009 inicià de forma efectiva les seves activitats i actualment té conveni amb 8 ajuntaments i està en converses per a signar-ne amb altres.

El compliment de la legalitat urbanística en sòl rústic és un dels reptes pendents a Mallorca, i sovint els ajuntaments es veuen desbordats. En el nostre Ajuntament, per exemple, no tenim ni tan sols la figura de celador per a ajudar a vetllar-ne. A més, la proximitat i la vinculació personal amb els propietaris, impossible d'escapar en els pobles petits, pot ser sentida com una coartació per als vigilants.

Per tot això proposam l'adopció del següent

ACORD

1- El Ple de l'Ajuntament de Deià insta l'equip de govern a obrir negociacions amb el Consell de Mallorca i l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca per a estudiar la signatura d'un conveni de cessió de les competències d'inspecció, supervisió, sanció i restabliment de la legalitat urbanística pel que fa a les obres, usos del sòl i actuacions que es desenvolupin sense llicència o ordre d'execució o sense ajustar-se a les seves condicions en les diferents categories de sòl rústic del terme municipal de Deià, restant excloses les actuacions duites a terme en sòl urbà.

MOCIÓ SOBRE LA REGULACIÓ DEL PAS DE CICLISTES I AUTOBUSOS PER LA CARRETERA MA-10 ENTRE VALLDEMOSSA I SÓLLER


Els mesos de primavera, estiu i tardor la nostra illa reb la visita de milions de turistes.

El turisme, principal motor econòmic del país, genera desenes de milers de lloc de feina de forma directa, i encara més de forma indirecta. És, per tant, un sector que necessita ser cuidat i garantir-li unes infraestructures adequades per a poder visitar en condicions el nostre territori, de la mateixa manera que els residents tenim dret a viure-hi d'una forma còmoda.

La MA-10 és una carretera estreta i amb moltes corbes; això fa que l'allau de cicloturistes i autobusos de març a novembre, aproximadament, hi dificulti el trànsit, posant-los a ells en perill i a la gent que hi circula amb els seus cotxes. En el seu pas pel nucli urbà de Deià, així com a altres punts conflictius -sobretot entre Son Marroig i Sóller-, la trobada d'autobusos en sentits oposats causen embotellaments difícils de solucionar.

No consideram que s'hagi de prohibir els cicloturistes, ans al contrari, ja que ajuden a l'economia local; simplement demanam, que per la seva pròpia seguretat- es reguli el seu pas mentre es va condicionant la carretera per a la seva més còmoda circulació.

Per tot això proposam la següent moció:

  1. El Ple de l'Ajuntament de Deià demana al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears que reguli el pas de cicloturistes i d'autobusos per la MA-10 entre Valldemossa i Deià, mentre no s'adeqüï aquesta carretera per a poder suportar el trànsit que actualment hi circula.

MOCIÓ SOBRE LA NETEJA DELS TORRENTS

Alguns torrents de Deià mostren un aspecte lamentable, plens de brutor, la qual cosa és especialment greu al seu pas pel casc urbà.
A més de la inconveniència estètica i de la necessitat de salubritat, en alguns trams s'hi acumula tanta vegetació que pot suposar un perill en cas que hi hagi una gran ploguda.
A més, en algun tram aquest mal estat impedeix l'accés a zones de gran valor patrimonial o artístic, com pot ser les coves de Betlem, o hi ha pintures rupestres.
Que l'Agrupació DEIA ja va presentar aquesta moció el 2010, i que conseqüentment la tornam a presentar.
Per tot això proposam la següent moció:

  1. Exigir al Govern de les Illes Balears que es dugui a terme aquesta necessària neteja.
  2. Que mentre el Govern de les Illes Balears no ho faci, l'Ajuntament prengui les mesures necessàries per anar fent net el torrent, ja sigui amb els mitjans humans propis del consistori ja sigui organitzant una batuda popular.

MOCIÓ CONTRA EL TTIP


La Unió Europea (UE) i els Estats Units d'Amèrica (EUA) estan negociant en secret, amb un intolerable dèficit de transparència i control per part de la ciutadania i dels seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu) un ampli acord de liberalització de comerç i inversions, que representa un seriós perill per a la democràcia, la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i la salut, prioritzant l'interès comercial dels inversors i empreses transnacionals (ETN) davant l'interès general.
Aquesta "major liberalització de les relacions comercials EUA-UE", tal com està concebuda, implicaria una rebaixa dels estàndards europeus i nord-americans, és a dir, de les regulacions que protegeixen els drets de la ciutadania en àmbits con el consum, el treball o el medi ambient, ja que aquestes regulacions limiten als beneficis de les corporacions. D'aquesta manera es posaria fi al "principi de precaució", que a Europa domina la legislació sobre alimentació i els drets al consum europeus.
El TTIP, en perseguir la liberalització total dels serveis públics i l'obertura de prestació dels mateixos a les ETN, així com a les compres i licitacions de béns i serveis de les Administracions Públiques (AAPP), posa en perill els serveis i les compres públiques, a tots els nivells, i compromet la capacitat de les institucions electes per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar l’economia i les iniciatives locals.
Els EUA i la UE intenten incloure en el TTIP mesures per a la protecció dels inversors. En el cas de presentar conflictes per part d'aquest col·lectiu amb els Estats, un "tribunal" d'arbitratge seria qui s’encarregués de resoldre'ls: l'anomenat "Investor-State Dispute Settlement" (ISDS). Aquest òrgan tindria competències per establir compensacions econòmiques dels estats a la inversió estrangera, per l'aplicació de mesures (p. ex. l'augment d'estàndards mediambientals o sanitaris) que puguin reduir els seus beneficis presents o futurs. L'Estat no pot en aquest cas recórrer la sentència, ja que les decisions dels òrgans d'arbitratge són fermes i no poden ser qüestionades.
Així mateix, el TTIP recull la creació d'un organisme permanent anomenat Consell de Cooperació Reguladora que supervisarà totes les normes comunitàries relatives al que estableix el TTIP, donant accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació.
D'aquesta manera, les lleis del comerç passen per sobre de qualsevol altra consideració social, i ignoren qualsevol legislació continental, nacional, regional o local. Les comunitats locals es troben limitades per ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les polítiques de lliure comerç i de protecció de l'inversor. Aquesta lògica desmantella els serveis públics i suprimeix la llibertat dels poders locals per subministrar els serveis i satisfer les necessitats de les seves poblacions, atenent a polítiques i plans de promoció del teixit econòmic i social local.
L'aprovació del TTIP contribuiria, en el cas de l'Estat espanyol, a l'ofensiva del govern estatal de desmantellament dels municipis, que sota el nom de Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local pretén tres objectius bàsics:
- Restringir la democràcia i autonomia local.
- La supressió de competències i serveis públics locals.
- La total privatització dels serveis municipals.

Els governs regionals de la UE (comunitats autònomes, en el nostre cas), així com les corporacions locals, tenen dret a ser informats sobre la legislació que serà acordada a escala europea que els pugui afectar, perquè puguin expressar les seves opinions. Aquest dret no s'ha facilitat fins ara respecte a les negociacions sobre el TTIP.
Per altra banda, els territoris insulars encara estaríem més desprotegits per intentar preservar els nostres entorns econòmics, socials i mediambientals. No podem recular en les legislacions i sentències que han permès frenar les indemnitzacions per lucre cessant a les administracions públiques, quan es tracta de defensar el bé comú i protegir el territori amb un criteri de bé públic.
Pel que fa a la contractació pública, l'objectiu que es pretén amb el TTIP és mantenir l'Acord sobre Contractació Pública (ACP) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) fins a crear un de nou acord millorat. L’ACP està sent utilitzat per la Comissió Europea com a justificació per reduir les garanties en la llei de la contractació pública.
Qualsevol classe d'acord, incloent la contractació pública, ha de conduir a augmentar les garanties i no a reduir-les. Aquest acord no ha de posar en perill els aspectes progressistes de la llei de contractació pública de la UE, especialment els que faciliten el desenvolupament regional i local. Aquests aspectes són importants, ja que permeten que es realitzin les contractacions públiques tenint en compte no només el preu, sinó també altres aspectes com els mediambientals i els socials.
Les administracions locals:
- com que estan a prop de les necessitats dels seus pobles, tenen el deure de responsabilitzar-se i posicionar-se respecte les implicacions de tota mena que comporta el TTIP, per a l'administració, els drets de la seva ciutadania i el medi ambient;
- com que són els canals adequats per promoure els serveis públics i l'economia i ocupació locals, s'esforcen per a la seva promoció com a resposta a l'interès general;
- estan obligades a resoldre els reptes socials, econòmics i mediambientals i, consegüentment, a defensar la universalitat dels serveis públics i la protecció de la ciutadania.

Les comunitats locals volen ampliar el debat públic i democràtic sobre el que està veritablement en joc darrere d'aquest tractat i la sort que correran els serveis i compres públiques:
- el comerç i la inversió només poden conduir a intercanvis econòmica i socialment beneficiosos si respecten les necessitats humanes, i no es basen únicament en el benefici de l'especulació financera i de les grans empreses multinacionals;
- l'eliminació programada i progressiva dels serveis públics és al mateix temps l'eliminació progressiva de la solidaritat i la democràcia;
- l'obertura màxima dels serveis i les compres públiques a la lògica del capital privat produeix efectes contraproduents pel que fa a la seva accessibilitat, la seva qualitat i el seu cost;
- els drets socials són drets inalienables, per la qual cosa no poden dependre exclusivament de la lògica del mercat;
- només l'existència diversificada de serveis públics socialment útils, permet assegurar una qualitat de vida digna per a tothom i a tot arreu, en estret nexe amb l'exercici real de la democràcia;
- el control públic ha de ser preservat per garantir l'accés als béns comuns i a la creació de nous serveis públics, així com per afavorir l'economia i ocupació locals.
Per tot això proposem la següent
MOCIÓ

1. Declarar Deià com Municipi oposat al TTIP, defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social.
2. Donar suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils.
3. Sol·licitar la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la "Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local" per legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada al desenvolupament de l'economia local.
4. Sol·licitar la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars (com el CETA, Acord de Lliure Comerç entre el Canadà i la UE, i el TISA, Acord Multilateral per a la liberalització i Privatització de Serveis Públics).
5. Sol·licitar igualment que:
• No siguin incloses disposicions tipus ISDS en cap futur tractat d'inversions i siguin eliminades dels tractats actualment en vigor.
• Evitar en tot moment la creació d'organismes que institucionalitzin la intervenció de les ETN (Empreses Transnacionals) en les regulacions comercials que afectin els drets de la ciutadania.
• Que, coherentment amb la legalitat europea i amb els precedents d’anteriors Tractats Comercials semblants de caràcter mixt, es mantingui la necessitat de ratificació del TTIP, el CETA i el TISA pels 28 estats membres de la Unió Europea, ja sigui via parlamentària o via referèndum.

6. Assolir el compromís de promoure la informació i el debat públic entre la ciutadania i les entitats econòmiques, socials, professionals, culturals, etc., sobre l’impacte que podrien comportar aquest tractats al nostre municipi.

MOCIÓ SOBRE LA FREQÜÈNCIA D'AUTOBUSOS DE LA LÍNIA 210 PER DEIÀ

Amb l'arribada de l'estiu, la gent que empra el servei públic d'autobusos fins al i des del nostre poble es multiplica, fent que sovint sobrepassi la capacitat dels vehicles i molts d'usuaris quedin al terra, ja que no es posen autobusos de suport.

Hem sabut que la freqüència fins a i des de Valldemossa s'ha incrementat notablement a partir d'aquest maig (d'11 a 17), així com fins a i des de Sóller amb la línia 211, la qual cosa deixa el nostre municipi amb una connectivitat molt menor que la dels seus veïnats: amb el canvi a l'horari d'estiu just hem passat de 7 a 8 connexions. Això afecta a la nostra capacitat de moure'ns en transport públic, però també a la nostra economia ja que manco turistes ens poden visitar.

Per tot això presentam la següent moció:

1.- El ple de l'Ajuntament de Deià demana al Govern de les Illes Balears que treballi i faci les gestions oportunes per augmentar la freqüència d'autobusos de la línia 210 per Deià.


2.- El ple de l'Ajuntament de Deià demana al Govern de les Illes Balears que faci les gestions oportunes per assegurar que els autobusos del transport públic no deixin ningú a terra per manca de places quan passa per Deià.

dimarts, 26 de gener del 2016

MOCIÓ SOBRE ELS CAMINS DE TITULARITAT DUBTOSA

Quan EL 2010 es va aprovar el Catàleg de Camins de Deià hi va haver 13 camins que no hi foren incorporats com a públics malgrat haver tengut aquesta consideració en el Pla Especial de Protecció dels valors històricoartístics, arquitectònics, ecològics i paisatgístics de Deià (PEP), de l'any 2000, i també a l'adaptació de les NNSS al Pla Territorial de Mallorca.

Aquest camins són: de l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; i de sa Font de sa Senyora.

Els tècnics del Consell que assessoraren en l'elaboració del Catàleg, en resposta a les nombroses alegacions, no varen dir que els camins no inclosos fossin privats, sinó de titularitat dubtosa; de fet, recomanaven a l'Ajuntament obrir un expedient per aclarir-la.

En el ple en què s'aprovà el Catàleg, Agrupació DEIA va votar a favor perquè va afirmar que era una eina necessària però útil, però reivindicant l'obertura dels expedients per aclarir la titularitat d'aquells camins sobre els quals resten dubtes. El Partit Popular, llavors en el govern amb membres de l'actual consistori -entre ells l'actual batlessa-, s'hi va comprometre, però ja han passat cinc anys sense que s'hagi duit a terme. En aquest període de temps, alguns d'ells han vist com el pas immemorial es veia impedit o dificultat, la qual cosa suposa la pèrdua d'un patrimoni de primer ordre.

Per tot això, proposam l'adopció dels següents

ACORDS

a) El ple de l'Ajuntament insta l'equip de govern a obrir expedients d'investigació sobre la titularitat dels camins següents: l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; de sa Font de sa Senyora. Si es considera necessària, se sol·licitarà l'ajuda tècnica del Consell de Mallorca, i es mantindrà l'oposició informada en tot moment.

b) Independentment d'això, l'Ajuntament de Deià mantindrà un diàleg amb les propietats per on passen aquests camins per tal de garantir-ne el pas per als deianencs tot cercant el mínim impacte negatiu pels terrenys colindants.

S'aprova per unanimitat.

MOCIÓ SOBRE L'ADHESIÓ DE DEIÀ A L'AGÈNCIA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA

L’Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca és un organisme autònom del Consell de Mallorca que té com a finalitat exercir, dins l’àmbit de l’illa de Mallorca, les competències insulars en matèria de protecció de la legalitat urbanística i les competències municipals en aquesta matèria que li cedeixin els ajuntaments, mitjançant els corresponents convenis de delegació.

Els estatuts de l’Agència foren aprovats definitivament pel Ple del Consell de Mallorca el 10 de novembre de 2008. L’abril de 2009 inicià de forma efectiva les seves activitats i actualment té conveni amb 8 ajuntaments i està en converses per a signar-ne amb altres.

El compliment de la legalitat urbanística en sòl rústic és un dels reptes pendents a Mallorca, i sovint els ajuntaments es veuen desbordats. En el nostre Ajuntament, per exemple, no tenim ni tan sols la figura de celador per a ajudar a vetllar-ne. A més, la proximitat i la vinculació personal amb els propietaris, impossible d'escapar en els pobles petits, pot ser sentida com una coartació per als vigilants.

Per tot això proposam l'adopció del següent

ACORD

1- El Ple de l'Ajuntament de Deià insta l'equip de govern a obrir negociacions amb el Consell de Mallorca i l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca per a estudiar la signatura d'un conveni de cessió de les competències d'inspecció, supervisió, sanció i restabliment de la legalitat urbanística pel que fa a les obres, usos del sòl i actuacions que es desenvolupin sense llicència o ordre d'execució o sense ajustar-se a les seves condicions en les diferents categories de sòl rústic del terme municipal de Deià, restant excloses les actuacions duites a terme en sòl urbà.

Es deixa a damunt la taula perquè JuntsXDeià diu que per ara hi votarà en contra.

diumenge, 8 de març del 2015

MOCIÓ EN OCASIÓ DEL TRICENTENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I DEL DECRET DE NOVA PLANTA (1715-2015)

L’any 2015 es compleix el tercer centenari de l’acabament de la Guerra de Successió. Exactament va ser el dia 2 de juliol de 1715 quan la ciutat de Mallorca es va rendir a les tropes partidàries del pretendent Borbó (Felip V de Castella i IV d’Aragó) al tron de la monarquia hispànica. Eivissa ho va fer dos dies més tard. Menorca restava sota sobirania anglesa des de 1712. El Regne de Mallorca, i els altres regnes de la Corona d’Aragó, que s’havien decantat majoritàriament a favor del pretendent de la Casa d’Àustria, l’arxiduc Carles, perquè s’havia compromès a respectar les lleis i les institucions que els eren pròpies, en varen quedar profundament afectats. Amb la victoria borbònica, i amb la immediata promulgació del Decret de Nova Planta (dictat el mateix 1715 i publicat l’any següent), a la pràctica va desaparèixer el Regne de Mallorca, després de quasi cinc segles d’existència, durant els quals les Balears i les Pitiüses comptaren amb institucions representatives, tant d’àmbit local com general, amb un nivell elevat d’autogovern i amb capacitat de vehicular la voluntat política de cada illa i de tot el regne. L’estructura institucional del Regne de Mallorca, en el marc de la Corona d’Aragó, es basava en una arrelada tradició d’implicació dels diversos estaments socials en el procés de presa de decisions.

La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta són, per tant, fites cabdals de la nostra historia, fins al punt que encara condicionen el nostre present. Amb motiu d’aquest Tricentenari, tenim l’oportunitat i el deure de dur a terme un exercici de recuperació de la nostra memòria col·lectiva, adquirint un coneixement documentat i crític dels fets que a l’inici del segle XVIII varen determinar la supressió de les lleis i les institucions que havien estat constituïdes a les Balears a partir del segle XIII.

Per tot proposam al ple l'adopció dels següents

ACORDS

  1. Afirmar que els fets de la Guerra de Successió i de la promulgació del Decret de Nova Planta varen tenir una gran transcendència per a la història de Mallorca. En conseqüència, promoure’n el seu coneixement entre la població de l’illa ha de considerar-se un deure d’aquesta institució.

  1. Que l'Ajuntament de Deià en promogui el seu coneixement entre els ciutadans mitjançant el desenvolupament al llarg del 2015 d’un programa commemoratiu que inclogui nombroses i variades activitats.

  1. Instar les institucions de les Illes Balears a què al llarg del 2015 commemorin els fets històrics de la Guerra de Successió i de la promulgació del Decret de Nova Planta, amb l’organització d’actes de tipologia diversa (institucionals, de recerca en l’àmbit local, de caràcter divulgatiu) amb l’objectiu que els ciutadans puguin tenir l’oportunitat d’assabentar-se del que varen representar aquells esdeveniments i, a la vegada, perquè puguin conèixer les conseqüències que se’n derivaren.


  1. Reafirmar el compromís d'aquest Ajuntament amb l'autogovern de les Illes Balears i de l'illa de Mallorca, així com en el manteniment del seu caràcter com a poble i dels seus trets identificatius.

És rebutjada per quatre vots en contra (PP) i tres vots a favor (Agrupació DEIA).

ANOTACIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT DE TOTA INFRACCIÓ URBANÍSTICA DETECTADA

- Atès el RD 1093/1997 , pel qual s'aproven les normes complementàries al reglament per a l'execució de la llei hipotecària sobre inscripcions en el registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística, tota infracció urbanística detectada, al mateix temps que es notifica la incoació de l'expedient a l'infractor, també es pot sol·licitar al registre de la propietat perquè aquest l'anoti com a nota marginal a la nota registral de la finca. D'aquesta manera, tot propietari que elevi a escriptura pública qualsevol compra-venda no podrà ocultar si en la propietat que és objecte de transacció existeix qualque infracció de caràcter urbanístic, fet que es venia produint durant aquests darrers anys”.

- Atès l’article 51, relatiu a “Actes inscribibles” al Registre de la Propietat del RDL 2/2008, pel qual s'aprovà el Tex t refós de la Lle i del Sòl, que diu que: “Serán inscribibles en el Registre de la Propietat: [...] c) La incoació d’expedient sobre disciplina urbanística o restabliment de la legalitat urbanística, o d’aquells que tinguin per objecte l'apremi administratiu per a garantir, tant el compliment de les sancions imposades, com de les resolucions per a restablir l’ordre urbanístic infringit”.

- Atès que no tenim coneixement de que aquestes anotacions es duguin actualment a terme.

- Atès que no ens consta que cap normativa legal posterior impossibiliti fer-ho. Ans al contrari, recentment la legislació estatal ha incrementat la importància i fins i tot el caràcter obligatori d'aquest tipus de mesures per part de les administracions locals. Vegi's per exemple, el “RD-L 8/2011, de 1 de julio, de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa” publicat al B.O.E. dia 07-07-2011 que, al seu Preàmbul caracteritza el contingut del Capítol VI: “El Capítulo VI da paso a las medidas específicas de seguridad jurídica en el sector inmobiliario, que se centran básicamente en dos tipos: las relacionadas con la imposibilidad de concesión de facultades de extraordinaria relevancia e impacto sobre el territorio por medio de la técnica del silencio positivo, y las relativas a medidas registrales cuyo objeto consiste en garantizar y fortalecer la seguridad jurídica en los actos y negocios inmobiliarios por medio del Registro de la Propiedad […] Entre estas medidas, se encuentra la incorporación al Registro de la Propiedad de la información que permitirá a los adquirentes de inmuebles conocer por anticipado la posible situación litigiosa en la que éstos se encuentran, incluyendo los expedientes que puedan suponer la imposición de multas o la futura demolición. En la actualidad, el acceso de dicha información absolutamente relevante para los potenciales inversores, es sólo potestativa de los Ayuntamientos, de tal manera que se establece la obligatoriedad de proporcionársela al Registrador imponiendo a los Ayuntamientos que la incumplan los perjuicios económicos que pudieran causarse a los adquirentes de buena fe.”; i la Llei de 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, publicada al B.O.E. Dia 27-06-2013, que modifica en la seva Disposició Final 12a., l'article anteriorment citat número 51 del Text Refòs de la Llei del Sòl, quedant redactat de la següent manera el seu apartat 2on.: “En todo caso, en la incoación de expedientes de disciplina urbanística que afecten a actuaciones por virtud de las cuales se lleve a cabo la creación de nuevas fincas registrales por vía de parcelación, reparcelación en cualquiera de sus modalidades, declaración de obra nueva o constitución de régimen de propiedad horizontal, la Administración estará obligada a acordar la práctica en el Registro de la Propiedad de la anotación preventiva a que se refiere el artículo 53.2. La omisión de la resolución por la que se acuerde la práctica de esta anotación preventiva dará lugar a la responsabilidad de la Administración competente en el caso de que se produzcan perjuicios económicos al adquirente de buena fe de la finca afectada por el expediente. En tal caso, la citada Administración deberá indemnizar al adquirente de buena fe los daños y perjuicios causados.”

- Atès que ens pareix una possibilitat legal ben encertada, que incrementa la seguretat jurídica dels compradors i també de l’Ajuntament.

Per tot proposam al ple l'adopció del següent

ACORDS


  • El Ple de l’Ajuntament insta l’Equip de Govern a procedir a la inscripció, en el registre de la propietat, de tota infracció urbanística detectad, al mateix temps que es notifica la incoació de l’expedient a l’infractor.
S'aprova per unanimitat.