La Unió Europea (UE) i
els Estats Units d'Amèrica (EUA) estan negociant en secret, amb un
intolerable dèficit de transparència i control per part de la
ciutadania i dels seus representants polítics (parlaments nacionals
i europeu) un ampli acord de liberalització de comerç i inversions,
que representa un seriós perill per a la democràcia, la deguda
protecció dels drets laborals, mediambientals i la salut,
prioritzant l'interès comercial dels inversors i empreses
transnacionals (ETN) davant l'interès general.
Aquesta "major
liberalització de les relacions comercials EUA-UE", tal com
està concebuda, implicaria una rebaixa dels estàndards europeus i
nord-americans, és a dir, de les regulacions que protegeixen els
drets de la ciutadania en àmbits con el consum, el treball o el medi
ambient, ja que aquestes regulacions limiten als beneficis de les
corporacions. D'aquesta manera es posaria fi al "principi de
precaució", que a Europa domina la legislació sobre
alimentació i els drets al consum europeus.
El TTIP, en perseguir la
liberalització total dels serveis públics i l'obertura de prestació
dels mateixos a les ETN, així com a les compres i licitacions de
béns i serveis de les Administracions Públiques (AAPP), posa en
perill els serveis i les compres públiques, a tots els nivells, i
compromet la capacitat de les institucions electes per administrar
lliurement les seves comunitats locals i promocionar l’economia i
les iniciatives locals.
Els EUA i la UE intenten
incloure en el TTIP mesures per a la protecció dels inversors. En el
cas de presentar conflictes per part d'aquest col·lectiu amb els
Estats, un "tribunal" d'arbitratge seria qui s’encarregués
de resoldre'ls: l'anomenat "Investor-State Dispute Settlement"
(ISDS). Aquest òrgan tindria competències per establir
compensacions econòmiques dels estats a la inversió estrangera, per
l'aplicació de mesures (p. ex. l'augment d'estàndards
mediambientals o sanitaris) que puguin reduir els seus beneficis
presents o futurs. L'Estat no pot en aquest cas recórrer la
sentència, ja que les decisions dels òrgans d'arbitratge són
fermes i no poden ser qüestionades.
Així mateix, el TTIP
recull la creació d'un organisme permanent anomenat Consell de
Cooperació Reguladora que supervisarà totes les normes comunitàries
relatives al que estableix el TTIP, donant accés directe als lobbies
empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra
legislació.
D'aquesta manera, les
lleis del comerç passen per sobre de qualsevol altra consideració
social, i ignoren qualsevol legislació continental, nacional,
regional o local. Les comunitats locals es troben limitades per
ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les
polítiques de lliure comerç i de protecció de l'inversor. Aquesta
lògica desmantella els serveis públics i suprimeix la llibertat
dels poders locals per subministrar els serveis i satisfer les
necessitats de les seves poblacions, atenent a polítiques i plans de
promoció del teixit econòmic i social local.
L'aprovació del TTIP
contribuiria, en el cas de l'Estat espanyol, a l'ofensiva del govern
estatal de desmantellament dels municipis, que sota el nom de Llei de
racionalització i sostenibilitat de l'administració local pretén
tres objectius bàsics:
- Restringir la
democràcia i autonomia local.
- La supressió de
competències i serveis públics locals.
- La total privatització
dels serveis municipals.
Els governs regionals de
la UE (comunitats autònomes, en el nostre cas), així com les
corporacions locals, tenen dret a ser informats sobre la legislació
que serà acordada a escala europea que els pugui afectar, perquè
puguin expressar les seves opinions. Aquest dret no s'ha facilitat
fins ara respecte a les negociacions sobre el TTIP.
Per
altra banda, els territoris insulars encara estaríem més
desprotegits per intentar preservar els nostres entorns econòmics,
socials i mediambientals. No podem recular en les legislacions i
sentències que han permès frenar les indemnitzacions per lucre
cessant a les administracions públiques, quan es tracta de defensar
el bé comú i protegir el territori amb un criteri de bé públic.
Pel
que fa a la contractació pública, l'objectiu que es pretén amb el
TTIP és mantenir l'Acord sobre Contractació Pública (ACP) de
l'Organització Mundial del Comerç (OMC) fins a crear un de nou
acord millorat. L’ACP està sent utilitzat per la Comissió Europea
com a justificació per reduir les garanties en la llei de la
contractació pública.
Qualsevol
classe d'acord, incloent la contractació pública, ha de conduir a
augmentar les garanties i no a reduir-les. Aquest acord no ha de
posar en perill els aspectes progressistes de la llei de contractació
pública de la UE, especialment els que faciliten el desenvolupament
regional i local. Aquests aspectes són importants, ja que permeten
que es realitzin les contractacions públiques tenint en compte no
només el preu, sinó també altres aspectes com els mediambientals i
els socials.
Les
administracions locals:
-
com que estan a prop de les necessitats dels seus pobles, tenen el
deure de responsabilitzar-se i posicionar-se respecte les
implicacions de tota mena que comporta el TTIP, per a
l'administració, els drets de la seva ciutadania i el medi ambient;
-
com que són els canals adequats per promoure els serveis públics i
l'economia i ocupació locals, s'esforcen per a la seva promoció com
a resposta a l'interès general;
-
estan obligades a resoldre els reptes socials, econòmics i
mediambientals i, consegüentment, a defensar la universalitat dels
serveis públics i la protecció de la ciutadania.
Les
comunitats locals volen ampliar el debat públic i democràtic sobre
el que està veritablement en joc darrere d'aquest tractat i la sort
que correran els serveis i compres públiques:
-
el comerç i la inversió només poden conduir a intercanvis
econòmica i socialment beneficiosos si respecten les necessitats
humanes, i no es basen únicament en el benefici de l'especulació
financera i de les grans empreses multinacionals;
-
l'eliminació programada i progressiva dels serveis públics és al
mateix temps l'eliminació progressiva de la solidaritat i la
democràcia;
-
l'obertura màxima dels serveis i les compres públiques a la lògica
del capital privat produeix efectes contraproduents pel que fa a la
seva accessibilitat, la seva qualitat i el seu cost;
-
els drets socials són drets inalienables, per la qual cosa no poden
dependre exclusivament de la lògica del mercat;
-
només l'existència diversificada de serveis públics socialment
útils, permet assegurar una qualitat de vida digna per a tothom i a
tot arreu, en estret nexe amb l'exercici real de la democràcia;
-
el control públic ha de ser preservat per garantir l'accés als béns
comuns i a la creació de nous serveis públics, així com per
afavorir l'economia i ocupació locals.
Per
tot això proposem la següent
MOCIÓ
1.
Declarar Deià com Municipi oposat al TTIP, defensant els serveis
públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social.
2.
Donar suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter
públic dels anomenats serveis socialment útils.
3.
Sol·licitar la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la
"Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració
local" per legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada
al desenvolupament de l'economia local.
4.
Sol·licitar la suspensió de les negociacions del TTIP i altres
acords comercials similars (com el CETA, Acord de Lliure Comerç
entre el Canadà i la UE, i el TISA, Acord Multilateral per a la
liberalització i Privatització de Serveis Públics).
5.
Sol·licitar igualment que:
•
No
siguin incloses disposicions tipus ISDS en cap futur tractat
d'inversions i siguin eliminades dels tractats actualment en vigor.
•
Evitar
en tot moment la creació d'organismes que institucionalitzin la
intervenció de les ETN (Empreses Transnacionals) en les regulacions
comercials que afectin els drets de la ciutadania.
•
Que,
coherentment amb la legalitat europea i amb els precedents
d’anteriors Tractats Comercials semblants de caràcter mixt, es
mantingui la necessitat de ratificació del TTIP, el CETA i el TISA
pels 28 estats membres de la Unió Europea, ja sigui via
parlamentària o via referèndum.
6.
Assolir el compromís de promoure la informació i el debat públic
entre la ciutadania i les entitats econòmiques, socials,
professionals, culturals, etc., sobre l’impacte que podrien
comportar aquest tractats al nostre municipi.
