DEIÀ: L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

D’aquí dos dies els deianencs i les deianenques decidirem el futur del nostre poble, en unes eleccions en què triarem molt més que el nom i el partit dels set regidors municipals durant els propers quatre anys.

A les properes eleccions toca elegir entre el Deià sense projecte col·lectiu definit, on s’han prioritzat els interessos d’una minoria damunt els de la majoria i que s’ha pensat més per a qui ens visita que per als que hi vivim, i el Deià il·lusionant, viu i participatiu que molts volem construir. Aquesta il·lusió és una autèntica torrentada que ha anat creixent any rere any, que va molt més d’un partit polític i que l’Agrupació no pretenem dominar, sinó obrir-li les portes de l’Ajuntament.

Dèiem que volem un poble viu. Per assegurar-ho cal garantir el dret a l’habitatge als deianencs; ja vàrem desenvolupar aquest tema en un altre article fa dues setmanes, però no podem deixar d’esmentar-lo si parlam de principals prioritats de la següent legislatura. De fet aquest és el gran repte del futur, i l’hem d’encarar amb honestedat (massa negoci han fet uns pocs amb l’habitatge!) i valentia, perquè no serà senzill ni fàcil. Però tenim propostes concretes i la ferma voluntat de dur-les a terme, des de la modificació de els Normes Subsidiàries per posar sòl urbà a disposició de l’IBAVI per a construir nous habitatges de protecció oficial fins a les ajudes al lloguer a joves i la gent treballadora, a més d’una regulació dels preus si la normativa estatal finalment atorga aquesta potestat als ajuntaments. I tot pactant-ho amb la gent, que és el sentit de l’Agrupació.

Però també ens cal un poble econòmicament viu, on els seus dos principals motors econòmics, la construcció i el turisme, esdevenguin sostenibles. El primer s’ha d’allunyar de l’especulació i s’ha d’encaminar a satisfer les necessitats habitacionals dels residents; i el segon ha de desestacionalitzar-se, minvant la pressió que vivim a l’estiu (que acaba perjudicant la qualitat de vida dels residents però també l’experiència de qui ens visita, que acaben escapant dels llocs massificats i excessivament turistitzats) i allargant les temporades per tal de repartir millor la riquesa i garantir, per exemple, millors pensions als nostres treballadors. El canvi de Normes, l’organització dels esdeveniments organitzats o coorganitzats per l’Ajuntament fora dels mesos de més afluència, les bonificacions als negocis que obrin tot l’any o la recerca del propi visitant mallorquí són algunes de les mesures a prendre.

Però encara més ambiciosa serà la diversificació, intentar promoure altres sectors econòmics diferents a la construcció i el turisme. Això ens farà ser més resistents i resilients, i a això hem de dedicar formació, informació i sobretot ajudes i bonificacions per part de l’Ajuntament. Un poble ha d’aprofitar la riquesa d’avui per garantir la riquesa del demà, i aquesta serà una fantàstica forma de fer-ho.

També volem ser un poble més just, i garantirem a través de les clàusules socials en els contractes municipals que les empreses amb què treballi l’Ajuntament paguin uns salaris dignes als treballadors i tenguin comportaments mediambientalment i socialment responsables.

I ens comprometem a captar el màxim d’ajudes d’altres administracions per al nostre poble. La improvització és el pitjor enemic, i per això el primer any elaborarem un paquet de projectes per tal d’anar presentant a totes les convocatòries que surtin i no tornar-ne a perdre pus mai cap: des de l’aula nova de l’escola per poder fer un menjador en condicions a la renovació de la xarxa d’aigua potable per evitar-ne les pèrdues que ara es produeixen, passant pel dipòsit de s’Empeltada o el petit aparcament a la sortida cap a Sóller, entre altres. I el gran projecte: la compra de can Vallès. Les institucions supramunicipals s’hi han de comprometre, per això ho hem plantejat a totes les forces d’esquerres si governen el Consell i el Govern. Serem completament exigents.

Tenim un horitzó clar, i és el que ens farà caminar tots junts, abandonant els enfrontaments estèrils. Perquè el Deià que somiam i farem no és d’uns contra els altres, és de tots, en positiu.

DEIÀ: LA IDENTITAT QUE ENS FA ÚNICS

Deià és un poble conegut i reconegut per moltes coses, però sobretot per la nostra capacitat de síntesi, de sumar persones, llengües i bagatges d'arreu del món a una comunitat fortament arrelada a la seva cultura ancestral. El resultat és una amalgama única, una combinació singularíssima de modernitat i tradició, de col·lectiu cosmopolita i petit poble de muntanya.

Orgullosos d'aquesta identitat heretada, la volem potenciar i millorar. Cal que seguim aprenent uns dels altres, que coneguem millor tot allò que ens aporten els deianencs i les deianenques que han triat viure aquí havent nascut a altres indrets, i valoritzar i potenciar la nostra llengua i cultura.

Les festes han d'ocupar un lloc central en aquest projecte. Hem de deixar de celebrar-les com una obligació que marca el calendari i convertir-les en allò que haurien de ser: uns dies en què el poble es retroba, s'autoreconeix, se celebra a si mateix. Per això recuperarem les festes perdudes o en decadència, i defugirem del model d'activitats contractades a una empresa i impulsarem que sigui el mateix poble qui les ideï i organitzi.

També hem de recuperar l'impuls cultural i el caràcter transgressor que havia caracteritzat durant dècades Deià. El nostre potencial artístic segueix essent immens, i des de l'Ajuntament hem d'afavorir-ne el dinamisme i autenticitat, des de la pintura a la literatura passant pel teatre, l'artesania i la música. En el cas de la música, ha de deixar de ser motiu de confrontació com ha ocorregut els darrers temps i trobar un equilibri entre el dret al descans amb el dret a l'oci, tant de residents com de visitants.

Proposam crear un certamen de literatura, així com esdeveniments i eines de promoció artística; el gruix dels festivals s'han de deixar de realitzar els mesos d'estiu, per allargar-los arreu de l'any i així garantir una dinamització cultural més estable per als residents i col·laborar en el necessari allargament de temporada per als visitants.

Precisament si parlam de dinamització, cal potenciar el paper assumit per la biblioteca, una infraestructura que vàrem defensar durant 12 anys en solitari, fins i tot rebent burles del govern municipal i que avui és un focus de vida al poble amb activitats per a totes les edats. Volem potenciar-la encara més i millorar-la en allò que sigui possible i necessari, però sobretot agafar-la com exemple de tot el que es pot fer amb pocs recursos i molta il·lusió. Per fer-ho tendrem en compte les entitats i associacions municipals, des de la de la tercera edat a la dels joves, col·lectius que tenen moltíssim a fer i moltíssim a oferir. I evidentment també tenir en compte el recent embrió de l'escola de teatre o la ja consolidada Escola de Música, que millorarem d'acord amb els usuaris, o les associacions esportives (tennis, bicicleta, petanca...), que no només promouen una vida més sana sinó que transmeten valors socials molt positius, des de l'esforç a la feina en equip; els garantim el nostre suport però sobretot que invertirem en les infraestructures que empren.

Parlant d'infraestructures, cal obrir i apropar Can Alluny al poble, amb activitats culturals i socials que demostrin que és un patrimoni de tots els deianencs. Així mateix, volem arribar a un acord amb el Govern per la casa del pintor Junyent de Llucalcari, per tal d'afrontar les obres que permetin obrir-lo i convertir-lo en un focus de creació artística tal com determinaven les seves darreres voluntats.

I no volem acabar sense fer referència a una de les mesures de les que estam més orgullosos: les ajudes a l'estudi, de les més avançades de totes les Illes Balears. A proposta nostra es crearen, i ara pretenem millorar-ne les convocatòries i sobretot augmentar la partida fins arribar al 40.000€ anuals.

Perquè un poble, una identitat, la fan les persones. I volem un poble viu, singular, autèntic.

L'ENTORN DEIANENC, UN PARADÍS A CONSERVAR

Deià no té indústria ni jaciments miners, i el sector primari hi sobreviu d'una forma accessòria en el millor dels casos. Tenim dos recursos principals en què basam la nostra riquesa, que són la nostra gent i el nostre entorn.

Els deianencs i el paisatge s'han anat configurant i influint mútuament al llarg dels segles, en una relació difícil però que ha donat lloc a un dels espais més bells de Mallorca i ens atreviríem a dir del món. Un autèntic paradís, que no deixa d'amagar amenaces si el volem conservar tal i com l'hem conegut. Un autèntic betlemet, com sovint ens cataloguen, que volem viu, habitat, dinàmic, autèntic.

L'especulació urbanística és un dels principals perills a què ens enfrontam. No estam en contra d'un creixement basat en la demanda real de la població, de la gent que per naixement o tria vol viure a la nostra comunitat; sí volem evitar els macro projectes fets com a negoci, de les cases prêt-à-porter que es construeixen com a inversió especulativa i per les quals després se cerquen compradors, alguns dels quals a la seva vegada les adquireixen també com una nova inversió especulativa en una espiral tan infinita com perversa. El cas de Petit Deià n'és la darrera mostra, però encara hi ha espai per a molts nous Petits Deiàs.

Volem fer unes noves normes urbanístiques que evitin aquests macro projectes. L'urbanisme ha d'estar al servei del poble, no el poble al servei de l'urbanisme.

A més, qualsevol possible creixement s'ha de lligar als recursos i infraestructures (aigua, depuració, aparcament...) de què disposam, i això també s'ha d'incloure a les noves normes, així com nous criteris de constructibilitat, que des del 1992 han canviat considerablement. No podem deixar de banda una idea bàsica de l'urbanisme modern: el creixement s'ha de concentrar en els nuclis de població existent, i ara és més fàcil fer un gran casalot en rústic que un habitatge al centre del poble.

A més, cal aprofitar aquest canvi de normes per afrontar un dels grans problemes que tenim com a comunitat: l'enorme dificultat d'accés a l'habitatge, sobretot per part dels joves. Si volem seguir existint com a poble en el futur, hi hem de posar remei.

Hem de qualificar com urbà sòl públic municipal que actualment és rústic però que limita amb el sòl urbà, com permet la Llei d'Urbanisme de les Illes Balears; així el podrem posar a disposició de l'IBAVI per a construir-hi habitatges de protecció oficial. A més, cal donar ajudes al sectors vulnerables com els joves per a què puguin llogar a Deià, a més de bonificar fiscalment aquelles cases que es posin a la seva disposició a preus raonables. Tenim un poble buit, i com diu la cançó de Sílvia Pérez Cruz “es indecente gente sin casa, casas sin gente”.

Però en el nostre entorn hi ha altres problemes igualment greus: des de la manca d'aigua (la deixadesa de l'empresa fa que quasi un de cada tres litres que s'aboquen a la xarxa es perdi pel camí) a les dificultats de mobilitat, tant en transport públic com privat.

O el tancament progressiu de camins públics, amb la conseqüent pèrdua d'un patrimoni viu del nostre poble. I com oblidar que som el cinquè municipi que menys recicla de tot Mallorca, amb un sistema tan ineficient com ineficaç com sobretot car; perquè cal repetir-ho una i mil vegades: no només és una obligació impostergable cap al planeta, sinó que si reciclam més, pagarem menys en la taxa del fems.

Aquest seran alguns dels reptes dels propers quatre anys. Per seguir existint com a comunitat d'aquí dues o tres generacions, hauríem d'encertar el canvi de rumb.

DEIÀ: PER UNA DEMOCRÀCIA DEL SEGLE XXI

A les properes eleccions municipals ens hi jugam moltes coses. A Deià, a més de triar el govern dels següents quatre anys, decidim si acabam amb una anomalia que just compartim amb Estellencs i Santanyí: som un poble on mai hi ha hagut alternança, perquè més enllà del ball de sigles mai han deixat de governar partits de caire conservador. Més enllà d'altres qüestions, que una força progressista, verda i feminista com Agrupació DEIA obtingués majoria després de quaranta anys monocolor suposaria una consolidació de la democràcia.

Precisament aquest enfortiment de la democràcia, evolucionar cap a una democràcia moderna és un dels reptes que ens plantejam. I hi ha moltíssim a fer, la majoria de coses sense gairebé despesa: és qüestió de voluntat.

En la democràcia del segle XXI la ciutadania no es limita a votar cada quatre anys, i la representació es combina amb la participació continuada. Això vol dir informar permanentment del que es fa i es pot fer a l'Ajuntament (i no només al suro de l'Ajuntament, quan tenim canals de missatgeria instantània fàcils i gratuïts), i obrir espais de proposta, debat i consens. Nosaltres posam tres eines bàsiques damunt la taula: la creació de fòrums ciutadans sectorials, la recuperació de l'Agenda Local 21 per qüestions mediambientals i els pressupostos participatius. Evidentment és més complexe que dur les coses a votació i decidir-ho entre set regidors en un ple, però les decisions preses resultaran més riques, perdurables i sobretot beneficioses per la majoria.

Parlant dels plens, no pot ser que se segueixin realitzant a les 9:30 del matí, quan la majoria de la gent fa feina i no hi pot assistir. I no pot ser que l'any 2019 no se retransmetin en directe per internet, i que la gent no hi pugui accedir en qualsevol moment des de ca seva i fiscalitzar què hi feim els seus representants. A més, cal que de tant en tant ens aturem a analitzar el model de poble en la seva globalitat, i per això proposam un Debat Anual sobre l'Estat del Poble.

En una democràcia del segle XXI, cal fomentar que la ciutadania s'autoorganitzi. L'Ajuntament ha de donar suport a les associacions, un suport que ha de ser estable i no ha de dependre mai de la voluntat del polític de torn, perquè aquest suport no s'ha d'entendre mai com un favor. Per això farem una ordenança que reguli aquest suport i totes les ajudes que les associacions necessiten.

En una democràcia del segle XXI l'honestedat i el compromís amb la legalitat dels representants i servidors públics ha d'estar assegurada. Com va sortir publicat la setmana passada en aquest mateix setmanari, encara pagam les llicències il·legals de Llucalcari, que qualcú va decidir atorgar però que costejam entre tots. Els darrers trenta anys els ciutadans de Deià i Mallorca hem pagat milions -en plural- d'euros, entre advocats (un ajuntament defensant una llicència privada!), esbucaments i indemnitzacions. Agrupació DEIA som l'antítesi i l'antídot a aquesta forma de funcionar segons la qual la majoria pagam els beneficis d'una minoria. Aquestes eleccions també van de deixar això enrere, com gràcies a l'Agrupació ja han passat a la història els milers d'euros públics en dinars i sopars de dubtós interès social, les contractacions a dit o les concessions sense concurs públic (encara pagam els tril·lerismes que es feren amb el clavegueram!).

En una democràcia del segle XXI la gestió pública ha de ser exemplar. Per això en proposam una de més eficient pel que fa als recursos econòmics i humans de l'Ajuntament, i també aprofitar totes les ajudes que es treuen per a les corporacions locals per part del Consell, el Govern o la Unió Europea. Aquesta legislatura s'ha deixat perdre més d'un milió -que coneguem-, perquè no s'hi hagi presentat cap projecte o no s'hagi presentat tota la documentació com toca. Això no pot passar.

Volem una democràcia del segle XXI per a uns deianencs i deianenques plenament lliures i iguals.

SOBRE L'IBI I LA BONA GESTIÓ A DEIÀ

Arran de la publicació del vergonyós i abusiu IBI que pagam els deianencs, na Magdalena López va escriure un article a aquest setmanari dient dues coses: que això de l'IBI no és culpa del PP local i que l'Ajuntament feia una fantàstica gestió dels doblers públics.

És cert que l'Ajuntament no té res a dir amb el cost astronòmic de l'IBI a Deià, el més car de Mallorca i dels més cars d'Europa, superant Londres i París? Evidentment no n'és l'únic responsable, però durant dècades ha contribuït a crear un poble elitista i basat principalment en una economia especulativa. Confiar-ho tot al que faci el Cadastre l'any que ve sense haver canviat res ni haver apreciat una devaluació considerable del preu del sòl és arriscat, a més d'evidenciar que l'equip de govern no té cap idea que oferir davant aquest problema.

La situació actual es pot revertir a mitjan termini, exercint pressió política al Cadastre, promoguent un gran pacte econòmic i social, aprovant un canvi de les NNSS, creant amb l'IBAVI un parc d'habitatges públics de lloguer i implementant unes polítiques que animin els propietaris a optar per lloguers permanents i no de temporada. Però també hi ha mesures aplicables a curt termini: per començar, tenir clar quin és el tipus impositiu, ja que la batlessa s'equivoca quan diu que és del 0'49, ja que és del 0'40 des del 2013. Després, podríem rebaixar-lo a col·lectius específics (com ja es fa a jubilats, aturats o famílies nombroses): nosaltres proposam, per una banda, reduir l'IBI si és l'única casa de què disposa la unitat familiar (ja que el dret a l'habitatge és bàsic i reconegut a la Constitució) i , per l'altra, fer-lo progressiu depenent de la renda, ja que no té sentit que qualcú que guanya poc pagui més que una que guanya molt. Això és perfectament possible a través de subvencions (no es poden fer bonificacions, però això és just un problema burocràtic i el resultat seria el mateix); és un mètode poc ortodox però emprat per quasi tots els ajuntaments, també el nostre.

Si els polítics no som capaços de fer que els nostres joves puguin quedar a Deià i que la gent treballadora hi pugui viure sense haver de suportar una pesadíssima llosa fiscal, de què servim?

La batlessa enumera en el seu article allò que ofereix l'Ajuntament als deianencs a canvi de sucar-los (amb l'IBI, l'Ajuntament cobra 5 imposts i 18 taxes municipals).

Abans de res, no podem deixar de contestar el cinisme d'esmentar-hi els serveis bàsics (clavegueram, aigua i fems): tots ells estan cedits a mans privades que cobren el seu lògic benefici empresarial, resultant uns preus altíssims. Si ho gestionàssim directament des de l'Ajuntament o des de la Mancomunitat pagaríem només el que costa el servei; però clar, és una feina amb poc glamour per als polítics.

Tampoc podem callar davant la mentida que l'Ajuntament no té deute bancari, mentida que ja va dir en Jaume Crespí en dimitir i la batlessa en la primera entrevista en aquest setmanari. En el pressupost municipal del 2014 es preveu pagar 86.567,82€ als bancs com a amortitzacions de deute, i encara quedaran 91.217,90€ per pagar el 2015 de tres préstecs amb Sa Nostra. Podrien haver acabat amb aquest deute, però no ho han fet perquè no surt a compte i prefereixen fer inversió. D'acord, però no s'hi val mentir. Hi ha deute amb els bancs perquè ells el varen contreure i encara el pagam.

Parla després d'una sèrie de despeses socials i educatives; la majoria estan molt bé, i no només les aplaudim sinó que ens comprometem a mantenir-les i incrementar-les si els deianencs ens donen responsabilitat de govern. Però que no ens enganyin: entre totes elles representen un percentatge molt baix del pressupost municipal: fent una suma ràpida mirant la liquidació del 2013, no arriben al 10%.

On s'han gastat i es gasten la resta de doblers dels deianencs, idò? En obra pública, en un excés i mala gestió de personal municipal (20 treballadors per a menys de 800 habitants), en uns poc edificants sous i dietes a polítics, en una francament disminuïble despesa corrent (991.310€!!), en pagar el deute bancari esmentat i en el forat enorme de Llucalcari (desenes de milers d'euros en advocats, quasi un milió en esbucaments i vés a sebre què en indemnitzacions) que el PP es nega a reclamar als responsables... Ah, i en els seus dinars amb familiars, que encara no han tornat.

Si s'ha de dir en què es gasten els doblers públics, s'ha de dir tot, i que siguin els deianencs els que diguin si hi ha hagut bona gestió o no.

LLUCALCARI: MÉS D'UN MILIÓ D'EUROS DELS CIUTADANS, CAP RESPONSABLE

En el darrer ple de Deià, el PP va aprovar una modificació pressupostària de 445.000€ (!!) per fer front a una nova restitució dels terrenys dels xalets il·legals de Llucalcari i del seu camí. I els ciutadans es demanaran: i no s'havien restituït ja? Idò sí, a la vegada que s'esbucaven els xalets, amb un cost total per a les arques públiques de més de 700.000€. Però el jutge diu que la restauració dels terrenys (a la sentència deia clar que havien de quedar com abans de la construcció dels xalets) no va ser l'adequada... i hem de tornar a posar en marxa la maquinària i la butxaca del contribuent per fer-hi obra, una altra vegada.

I els ciutadans es demanaran: això és normal? Evidentment, no. No és normal que un jutge manàs fer un enderrocament i deixar els terrenys d'una manera, ens hi gastàssim una doblerada i ara resulti que no està ben fet i ens hi haguem de gastar una altra doblerada. Per això des d'Agrupació DEIA vàrem demanar una comissió d'investigació per a esclarir dues coses: qui és el culpable de la pífia (i evidentment exigir-li responsabilitats polítiques) i quin serà el sobrecost d'haver d'iniciar de nou les obres: s'hauran de desfer coses fetes, fer nous estudis topogràfics, nous projectes, noves adjudicacions... A dia d'avui, abans de començar les obres, ja es duu un sobrecost de 22.923,45€.

Evidentment el PP s'hi va negar. Va dir que no estava en contra d'aquesta comissió, però que no la trobava necessària (total, 445.000€ són “calderilla”...). Varen argumentar que el jutge no deia que s'hagués comès un error; és cert, el jutge deia que la restitució dels terrenys no és l'adequada... i com tothom sap, cometre un error i fer les coses inadequadament són coses molt diferents. També va tirar culpes a l'Agència de Disciplina Urbanística i al mateix jutge; l'Ajuntament de Deià, responsable dels esbucaments, devia passar per allà per casualitat.

Ja ens esperàvem aquesta negativa. El PP ja va defensar durant vint anys unes llicències il·legals (pagant l'Ajuntament, clar), malgrat totes les sentències li eren contràries. Qualcú ha demanat perdó per les desenes de milers d'euros malgastats inútilment en advocats? Qualcú va reconèixer l'error i va dimitir? La resposta és de sobres coneguda. L'esbucament ja ha costat més de 700.000€ als ciutadans, sense contar aquests nous 445.000€, i el PP es nega a demanar responsabilitats als culpables tècnics i polítics de les llicències. Segons ells, ho hem de pagar els ciutadans; i evidentment ningú ha demanat perdó. I quan vénguin les milionàries indemnitzacions, el PP ja ha anunciat que tampoc demanarà cap responsabilitat a ningú, i ja veim venir que tampoc ningú demanarà perdó.

Llucalcari s'ha convertit en un pou sense fons on s'hi han abocat centenars de milers d'euros dels deianencs i de tots els mallorquins.

Agrupació DEIA, a més de demanar la Comissió d'Investigació, vàrem votar en contra de la modificació pressupostària. No perquè estiguem en contra de complir els mandats judicials, sinó perquè no volem ser còmplices d'una estafa als ciutadans. Vàrem reiterar la nostra oferta al PP: si es compromet a demanar els doblers als responsables de tot, ens tendrà al seu costat; sinó, ens tendrà al davant. La batlessa la va tornar a refusar.

El dijous llarder de 1521 es va aixecar la pagesia mallorquina en una revolta coneguda com “les Germanies”; quasi cinc-cents anys després, el seu crit és més actual que mai: “pag qui deu, mori el mal govern i visca la terra!”. Idò això.

FAN FALTA APARCAMENTS... I REFLEXIÓ

El 4 d'abril el ple va ratificar, amb els vots del PP, un conveni que la batlessa ja havia signat el 28 de març amb Solar Energy SL (propietària de can Vallès) per tal que l'Ajuntament de Deià pogués netejar unes marjades de tarongers d'aquesta finca i fer-hi un aparcament públic provisional (la cessió és per 20 mesos, ampliables o no), mentre es fan els canvis urbanístics necessaris per a permetre uns locals comercials privats en el subsòl i un aparcament públic definitiu a sobre. Aquest aparcament, ja previst a les NNSS de 1991, farà 634,33 metres quadrats.

Aquest canvi urbanístic ha despertat el previsible debat entre els veïnats, com és sa i natural en una democràcia consolidada. Per això vàrem demanar a la batlessa que convocàs una reunió amb els interessats; s'ha de dir que ho va acceptar tot d'una i la vàrem fer dimecres vespre.

S'hi varen sentir arguments en contra i a favor (val a dir que més dels primers que dels segons), però la veritat és que era un debat desequilibrat: la decisió ja estava presa, així que hi havia poc a fer (sempre hi ha marge quan xerram de política, si hi ha voluntat). Allò lògic i ideal hagués estat escoltar els veïnats abans, i no voler córrer... la proximitat de les eleccions no ens hauria de llevar la necessària capacitat de reflexió.

Agrupació DEIA sabem que manquen aparcaments, i vàrem ser els primers a incloure al nostre programa la necessitat de fer més places. Coherentment, hem donat suport als nous aparcaments a can Borino i al carrer Teix (a la Carretera Nova cap al Clot). Amb aquests dos Deià ja ampliarà en més d'un 30% les seves places per a no residents. És a dir, hi ha marge per a pensar-hi.

Primer de tot, cal que ens demanem: l'aparcament de can Vallès solucionarà la manca d'aparcaments? Surten unes 18 places. Quan es faci l'aparcament definitiu la propietat es quedarà durant 50 anys amb 4 places i tendrà 6 targetes per a zona de residents; si hi fa un establiment turístic, podrà quedar-se amb 8 places i 2 targetes per a zona de residents. És a dir, de menys d'una vintena de places se'n quedarà 10, en qualsevol cas. És ver que a l'aparcament provisional no se'n quedarà cap, però recordam que aquesta cessió és per 20 mesos (que per molt que hi hagi eleccions pel mig, just són 20 mesos, ampliables o no).

Dit això, can Vallès i els seus jardins són un emblema de Deià, i estan al mig del nostre poble. No ens pareix el terreny ideal per a construir-hi un aparcament, i és de sobres conegut que sempre hi hem defensat una plaça o uns jardins. És veritat que el conveni del 91 amb la propietat és per construir-hi aparcaments, però perquè és el que va demanar l'Ajuntament a canvi de deixar-los fer els locals comercials subterranis... Qualcú pot pensar que si hi fan un hotel preferiran veure un aparcament a una plaça? La batlessa ens va reconèixer que no ho havien plantejat als propietaris. Si fa 23 anys es va decidir una cosa, ara se'n pot decidir una altra.

Evidentment no és un “no” sense alternatives, perquè haver-n'hi, n'hi ha. A menys de 100 metres hi ha dos altres espais on les NNSS preveuen aparcament públic, just a la sortida del poble cap a Sóller, un davall i l'altre damunt la carretera. La superfície és similar a la de l'aparcament de can Vallès, i es pot mirar d'arribar un acord amb els propietaris com s'ha arribat amb els de can Vallès. Ens pareixen uns espais més adequats i que no alteraran tant la imatge interior del poble, i en tot cas dignes de ser tenguts en compte dins un debat serè en què també ens hem de demanar quants aparcaments més volem.

Segurament no és possible trobar una solució que agradi a tothom i satisfaci les demandes (legítimes) de totes les parts, però sí hem de cercar possibilitats que provoquin el màxim consens. Per ventura no és fàcil, però val la pena intentar-ho.

(Enviat a Sa Veu de Sóller)

NOSALTRES DEIM NO A COBRIR AMB DOBLERS PÚBLICS L'ESPECULACIÓ I LA CORRUPCIÓ DELS XALETS DE LLUCALCARI

El PP de Deià va aprovar una proposta segons la qual l'Ajuntament acceptava ser corresponsable d'una indemnització de (com a mínim) 480.000€ per un dels xalets de Llucalcari. Nosaltres hi vàrem votar en contra i lamentam el canvi de posicionament del govern municipal, que fins ara havia rebutjat aquesta responsabilitat.

El nostre argument és senzill: les institucions no poden delinquir ni fer il·legalitats, així que els ciutadans no han de pagar més per una llicència que no han donat ni per una activitat especulativa i dubtosa de la qual no s'han beneficiat. Ja ens ha bastat haver de pagar quasi 30 anys d'advocats i les demolicions.

Just aquesta indemnització suposaria més de 600€ per deianenc, si bé l'Ajuntament, que és l'únic demandat, creu que el Govern n'hauria de pagar dues quartes parts i l'arquitecte una quarta part. Ja ho veurem, però en el millor dels casos, serien 150€ per deianenc just per aquest xalet. Tanmateix, la indemnització encara pot ser major, ja que els propietaris han demanat una quantitat molt superior (2'7 milions d'euros), i que hi ha tres judicis més, un per a cadascun dels altres habitatges (13'5 milions d'euros en total).

És impossible pensar que els responsables de les llicències no sabessin de la il·legalitat, quan hi havia informes de l'arquitecte tècnic de l'Ajuntament i de la Comissió de Patrimoni Històrico-Artístic i denúncies de Joan Rotger, regidor socialista a l'oposició, del GOB i d'un miler de ciutadans. En declaracions fetes el 1987, el mateix promotor assegurava que no li importava pagar multes (qui pensa en pagar multes si ho fa tot legal?) i el llavors batle afirmava que “las casas agrícolas que se construyen no lo serán nunca, los permisos agrícolas no son más que un truco para poder obtener permisos para construir viviendas muy caras”. Amb els xalets de Llucalcari molta gent va fer molts de doblers, i ara no es pot pretendre que el poble pagui per això. El PP està reinventant el conte d'en Robin Hood i roba als pobres per permetre que els rics es forrin.

Vàrem oferir tota la col·laboració necessària al govern municipal si aquest es comprometia a investigar la responsabilitat dels polítics i tècnics que atorgaren la llicència, però el batle va refusar aquesta possibilitat. No ens va deixar altra opció que votar en contra de la proposta, no podem ni volem serem còmplices de tal estafa a la ciutadania.

ELS DEIANENCS NO HEM DE PAGAR UNA ALLIBERADA PER AL PP

Agrupació DEIA tenim per norma no criticar l'acció de govern durant les festes de sant Joan. Entenem que han de ser uns dies de germanor, i que ja hi haurà temps per al debat entre partits. Però enguany hi ha hagut una sèrie de fets que creim tenir la responsabilitat de posar en el vostre coneixement.

La setmana passada vàrem veure al twitter del PP deianenc que na Magdalena López, regidora amb dedicació exclusiva a l'Ajuntament de Deià, se n'havia anat EN HORARI DE FEINA (13:00) a un acte de suport a José Ramón Bauzá EN REPRESENTACIÓ DEL PP LOCAL. Evidentment tot d'una ho vàrem denunciar i vàrem demanar que se li retiràs el sou.

Entenem que qualcú que cobra de l'Ajuntament es deu a la institució i al poble com a mínim durant les hores d'oficina, a més d'altres tasques que puguin anar vinculades al càrrec. Na Magdalena cobra (per un horari que normalment no arriba a les 7 hores diàries) més de 2.600€ bruts mensuals, un sou que la immensa majoria dels mallorquins no ens podem ni imaginar. Si vol anar en representació del PP a qualsevol lloc, s'ha d'esperar a acabar la feina, com fan la resta dels mortals.

El PP respon que els polítics no tenen horari... i encara se sorprenen que la gent critiqui la política!! Ni tan sols varen tenir la decència d'inventar-se que s'havia agafat un dia lliure (per ventura ara els donam idees). Una persona que ens costa més de 2.600€ mensuals el mínim que pot fer és ser a l'Ajuntament totes les hores d'atenció al públic, mirant d'arreglar els problemes dels deianencs; i si té cap reunió extra qualque horabaixa o ha de fer més feina per les festes, pot estar ben contenta, perquè li asseguram que el seu sou cobreix això i més (recordem que és la mateixa que no vol fer una Comissió de Festes perquè no vol “perdre un capvespre”). El que no pot fer mai és dedicar un temps en què un ciutadà la pot haver de menester a les Cases de la Vila a anar a aplaudir en Joserra per un tema que ni va ni ve a Deià.

Deguérem pegar on els cou, perquè la reacció del PP no es va fer esperar i al llarg d'aquesta setmana han escrit dos articles criticant l'Agrupació per fets de desembre i maig (!). Per ventura en aquest mateix diari hi ha un escrit en què ens retreu la mort d'en Kennedy o l'apunyalament de Juli Cèsar; ells sabran a què dediquen els seus esforços, però no podran desviar l'atenció i evitar que exposem uns fets criticables a la ciutadania.

No els contestarem a l'acusació de ser un “radicals”; per nosaltres la radicalitat és de que qui tanca hospitals, persegueix la nostra llengua (fins al punt d'haver de treure diputats que s'hi neguen), treu professors i mestres, etc.

Però el que ens pareix més cínic és que el batle respongui a la nostra denúncia demanant la dimissió dels tres regidors de l'oposició perquè el passat desembre no vàrem assistir al ple dels pressuposts perquè érem a l'Índia. Primer perquè a nosaltres ens ha nomenat el poble, no ell, i només la ciutadania ens pot demanar que dimitim; segon, perquè el batle sabia quins dies seríem fora des de feia mesos; tercer perquè va avançar incomprensiblement el ple, sense que s'haguessin aprovat els del Consell, Govern ni estat, i així tenim la xapussa de pressupost que tenim; quart perquè quan va convocar el ple extraordinari, li vàrem escriure des de l'Índia demanant-li que el fes només 24 hores més tard per tal que hi poguéssim assistir. Així que si no hi vàrem poder anar va ser perquè el batle no ho va voler. Mem si convocaria un ple quan ell fos de viatge!

Volem deixar clar que no és un atac ad personam; no qüestionam la vàlua de na Magdalena, sinó la seva tasca en un càrrec. Sincerament, deixant de banda els partits, si qualcú cobra un sou altíssim per una feina i la troben fent-ne una altra, el que hauria de fer per ètica és dimitir. I si el PP creu que és una curolla nostra, que demani el parer del poble.

Per acabar, no volíem acomiadar-mos sense desitjar-vos molts d'anys i unes molt bones festes de sant Joan!

EL GOVERN MUNICIPAL DE DEIÀ ES MENJA EL PRESSUPOST

DURANT EL 2010 EL PACTE PP-UM S'HA GASTAT 14.000€ EN RESTAURANTS I BARS

Des de l'Agrupació DEIA trobam immoral que durant el 2010, en plena crisi econòmica, l'Ajuntament de Deià hagi gastat 13.836,99€ en restaurants i bars. En Jaume Crespí hauria de pensar que és batle d'un poble de 800 habitants i no l'ambaixador dels EEUU, abans de malgastar així els doblers públics.

Consideram hipòcrita que el batle hagi sortit en els mitjans de comunicació prometent austeritat mentre malbaratava així més de 1.000€ mensuals, ben necessaris per a altres coses. Hi ha gent que en aquests moments ho passa molt malament, i tot i així paga puntualment els seus impostos per a garantir que els serveis públics funcionin; aquesta gent mereix més respecte.

Així mateix, criticam que bona part d'aquests 14.000€ s'hagi fet en restaurants de fora del municipi; pel que fa als doblers gastats a Deià, la distribució és ben desequilibrada, amb restaurants i bars que passen el parell de milers d'euros i d'altres que no en reben ni un.

Per tot això, trobam que el batle i els que conformen el govern actual estan desacreditats per a prometre austeritat. Des de l'Agrupació DEIA ens comprometem a reduir de forma espectacular les “despeses de representació”, així com a publicar mensualment el que hi gastam, especificant els assistents i deixant clar quin benefici n'ha tret el poble.