divendres, 20 de maig del 2016

PROPOSTA D'ORDENANÇA DE SUPORT A L'ESTUDI DE L'AJUNTAMENT DE DEIÀ

Avís: això és un primer esborrany que hem elaborat des de l'Agrupació DEIA, que ja hem fet arribar a JuntsXDeià i a la jurista de l'Ajuntament. Està subjecte, per tant, a modificiacions tant per les negociacions polítiques com per qüestions legals. Tanmateix, ens agradaria que la llegíssiu i ens féssiu arribar també les vostres aportacions, que mirarem d'incorporar tenint en compte aquestes dues limitacions!!

PREÀMBUL

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans. En el seu article 26 diu clarament que “tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius”.

La Constitució Espanyola de 1978 afirma en el seu article 27 que “tothom té dret a l'educació” i que “els poders públics garantitzen el dret a tothom a l'educació”.

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears clarifica encara més l'assumpte; en el seu article 26 diu que “totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat”, tot afegint que “tots tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als centres educatius sostinguts amb fons públics”.

Allò que garanteix la igualtat en l'accès a l'educació és la gratuïtat en totes les etapes, tant pel que fa a la matriculació com a l'adquisició del material imprescindible per cursar els estudis; això es fa especialment palès a partir de l'educació secundària, sobretot a la universitària.

En el municipi de Deià, com a la resta de l'illa de Mallorca, la possibilitat d'accedir a treballs ben remunerats sense que s'hi requereixi una formació prèvia ha fomentat que molts joves es vegin atrets a deixar els estudis.

Els nostres joves són, juntament amb el nostre paisatge, la nostra principal garantia d'un futur viable.

Per tot això, l'Ajuntament de Deià vol establir un sistema d'ajudes a l'estudi perquè els nostres joves estiguin el més ben preparats possible, cadascú en el seu camp.


FONAMENT, NATURALESA I OBJECTE

Article 1. Aquesta ordenança cerca garantir l'equitat i la igualtat d'oportunitats de qualitat en el ple desenvolupament mitjançant l'educació, regulant un sistema d'ajudes a l'estudi per sufragar les despeses que se'n deriven en les seves etapes no obligatòries.

Aquesta actuació, considerada de foment de l'educació i de prestació de serveis socials, s'emmarca en el règim competencial delegat contemplat a l'article 27.3.c de Bases de Règim Local; amb aquesta finalitat, la Corporació Municipal de Deià consignarà en els seus Pressuposts anuals les quantitats que resultin necessàries.

DESTINATARIS

Article 2. Els destinataris hauran de cursar:

a) Batxillerat.
b) Formació Professional Bàsica.
c) Formació Professional de grau mitjà.
d) Formació Professional de grau superior.
e) Un grau universitari.
f) Ensenyaments artístics professionals.
g) Ensenyaments esportius.
h) Ensenyaments artístics superiors.
i) Ensenyament d'idiomes.

Article 3. Els estudiants susceptibles d'acollir-se a aquestes ajudes hauran de cursar-se a centres públics de les Illes Balears (exceptuant els estudis que no s'ofereixin a cap centre públic d'aquesta comunitat autònoma, cas que podran cursar-se a centres públics de la resta de l'Estat espanyol).

Article 4. Els estudiants susceptibles d'acollir-se a aquestes ajudes hauran de tenir entre 16 i 30 anys, dur empadronats al municipi de Deià almanco 4 anys consecutius previs a la data de sol·licitud, i estar al dia de totes les seves obligacions amb l'Ajuntament de Deià (en el cas de ser menors d'edat, ho hauran d'estar els seus progenitors o tutors legals).

REQUISITS ACADÈMICS

Article 5. Els estudiants que demanin aquestes ajudes hauran de matricular-se almanco el 40% de les assignatures o crèdits quan els estudis tenguin una durada recomanada de 2 anys; el 30% quan la durada recomanada sigui de 3 anys i el 20% quan sigui de 4 anys.

En cas de darrera matrícula, l'estudiant podrà accedir a les ajudes malgrat no arribar al percentatge requerit.

Article 6. Cada estudiant just podrà obtenir ajudes per un sol dels estudis assenyalats a l'article 2, exceptuant les ajudes al Batxillerat, a la Formació Professional Bàsica i a la Formació Professional de grau mitjà i als Ensenyaments d'idiomes, que podran compatibilitzar-se amb les de la resta d'estudis (mai de forma simultània, excepte pel que fa a Estudis d'idiomes). Tampoc no es podran obtenir ajudes per a segones titulacions.

Article 7. Aquestes ajudes aniran lligades a l'aprofitament per part de la persona estudiant; si no superàs el 80% dels crèdits o assignatures matriculades, quedarà exclòs de les ajudes per dos cursos consecutius. Si no se superassin almanco el 30% dels crèdits o assignatures matriculades, l'estudiant en quedaria permanentment exclòs.

Article 8. Cada estudiant podrà rebre un màxim de 4 cursos d'ajudes, exceptuant les que es rebin per Batxillerat, per la Formació Professional Bàsica i per la Formació Professional de grau mitjà (pels quals, en qualsevol cas, no es podran rebre més de 3 cursos d'ajudes). Els cursos d'exclusió per no haver superat el mínim de crèdits o assignatures matriculades computaran per aquest màxim. Atenent a situacions especials degudament motivades, es podrà rebre de forma extraordinària fins a 5 cursos d'ajudes.

OBJECTE I QUANTIA DE LES AJUDES

Article 9. La matrícula dels diferents estudis serà sufragat al 100%.

Article 10. El material necessari per a cursar els diferents estudis serà sufragat entre el 80 i el 100%; es tendrà en compte la disponibilitat pressupostària i la situació econòmica de l'estudiant o la seva unitat familiar.

Article 11. Pel transport fins al centre d'estudi -exceptuant els casos en què hi hagi una opció gratuïta-, l'Ajuntament de Deià atorgarà ajudes entre 100€ i 200€ anuals; per definir aquesta quantitat es tendrà en compte la disponibilitat pressupostària, el cost mitjà del trajecte i la situació econòmica de l'estudiant o la seva unitat familiar.

Article 12. Si els estudis no es poden realitzar a Mallorca, l'Ajuntament de Deià atorgarà ajudes entre 400€ i 600€ anuals; per definir aquesta quantitat es tendrà en compte la disponibilitat pressupostària, el cost mitjà del trajecte i la situació econòmica de l'estudiant o la seva unitat familiar.

Article 12. Si els estudis no es poden realitzar a Mallorca, l'Ajuntament de Deià podrà atorgar ajudes de fins a 900€ i 2.250€ anuals en concepte d'ajudes al lloguer per estudis. Per a definir la quantitat, es tendrà en compte la disponibilitat pressupostària, el cost del lloguer i la situació econòmica de l'estudiant o la seva unitat familiar.

Article 13. Durant els anys que durin els estudis, l'Ajuntament de Deià atorgarà ajudes mensuals d'entre 200€ i 400€ mensuals -d'octubre a juny-, fins a un màxim de 3.600€ per estudiant i curs, en concepte de lluita contra l'abandonament dels estudis. Per a definir la quantitat, es tendrà en compte la disponibilitat pressupostària i la situació econòmica de l'estudiant o la seva unitat familiar. Els menors d'edat queden exclosos d'aquesta ajuda, així com els estudiants que compatibilitzin els seus estudis amb una feina que requereixi una dedicació superior a la mitja jornada laboral i els estudiants d'idiomes que no cursin més de 20 hores setmanals.

Article 14. Aquestes ajudes podran ser acumulades però no seran excloents.

CONVOCATÒRIA I SOL·LICITUDS

Article 14. L'Ajuntament de Deià anunciarà cada any i durant el mes de novembre la convocatòria de les ajudes pel curs entrant, amb excepció de les ajudes per al material, que es convocaran pel mes de juliol per al curs finalitzat. Les convocatòries seran publicades al taulell d'anuncis de l'Ajuntament de Deià, al seu web i a les seves xarxes socials. L'estudiant haurà d'indicar a quines ajudes de les indicades als articles 9, 10, 11, 12 i 13 opta.

Article 15. Per a l'atorgament de les ajudes, l'Ajuntament de Deià podrà requerir la documentació que consideri oportuna, que almanco constarà de la matrícula, l'expedient acadèmic de l'any anterior (excepte per a primeres matrícules) i la declaració de renda de l'estudiant i -si escau- de la resta de membres de la seva unitat familiar. La documentació sol·licitada constarà, en qualsevol cas, en la convocatòria.

Article 16. Els expedients que restin incomplets en acabar el termini de presentació disposaran d'un termini màxim i improrrogable de quinze dies per aportar aquells documents que manquin, excepte els casos en que el centre d'estudi en que hagi formalitzat o hagi de formalitzar la matrícula disposi d'un termini més ampli; en aquest cas, el termini serà el fixat pel centre per a la matriculació.

Article 17. En la convocatòria l'Ajuntament de Deià publicarà els barems decidits per a cadascuna de les ajudes.

Article 18. Els estudiants que incorrin en falsetats en les seves sol·licituds, a més d'allò assenyalat en les lleis, quedaran exclosos de qualsevol altra convocatòria d'ajudes a l'estudi d'aquest Ajuntament.

RESOLUCIÓ I AL·LEGACIONS

Article 19. Aprovada la llista provisional d'ajudes, es publicarà al Taulell oficial de l'Ajuntament de Deià i al seu web, fixant un termini d'al·legacions de deu dies hàbils perquè els interessats puguin formular les observacions o subsanacions que considerin oportunes. Si no hi hagués cap al·legació transcorregut aquest termini, s'entendrà definitivament aprovada la relació d'ajudes.

Si qualque ajuda és objecte d'al·legació, es postposarà el seu pagament fins que hagi estat resolta, per a la qual cosa es tendrà un termini màxim de deu dies naturals.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA


Aquesta ordenança serà d'aplicació a partir del curs 2016-2017.

dimecres, 4 de maig del 2016

MOCIÓ SOBRE UNA COMISSIÓ PER A ESTUDIAR LA TITULARITAT DE CERTS CAMINS


Quan EL 2010 es va aprovar el Catàleg de Camins de Deià hi va haver 13 camins que no hi foren incorporats com a públics malgrat haver tengut aquesta consideració en el Pla Especial de Protecció dels valors històricoartístics, arquitectònics, ecològics i paisatgístics de Deià (PEP), de l'any 2000, i també a l'adaptació de les NNSS al Pla Territorial de Mallorca.

Aquest camins són: de l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; i de sa Font de sa Senyora.

Els tècnics del Consell que assessoraren en l'elaboració del Catàleg, en resposta a les nombroses al·legacions, no varen dir que els camins no inclosos fossin privats, sinó de titularitat dubtosa; de fet, recomanaven a l'Ajuntament obrir un expedient per aclarir-la.

En el ple en què s'aprovà el Catàleg, Agrupació DEIA va votar a favor perquè va afirmar que era una eina necessària però útil, però reivindicant l'obertura dels expedients per aclarir la titularitat d'aquells camins sobre els quals resten dubtes. El Partit Popular, llavors en el govern amb membres de l'actual consistori -entre ells l'actual batlessa-, s'hi va comprometre, però ja han passat cinc anys sense que s'hagi duit a terme. En aquest període de temps, alguns d'ells han vist com el pas immemorial es veia impedit o dificultat, la qual cosa suposa la pèrdua d'un patrimoni de primer ordre.

Arran d'una proposta d'Agrupació DEIA, en el ple del mes de gener es va aprovar per unanimitat que s'obrissin expedients per aquests camins, però la batlessa va demanar temps per veure si es podien vehicular a través de la Mancomunitat. Hi va haver una reunió d'aquest organisme sense que s'acordàs res en aquest sentit.
Per tot això, proposam l'adopció dels següents

ACORDS

a) El ple de l'Ajuntament crea una comissió especial que estudiï i aclareixi la titularitat d'aquests camins: l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; de sa Font de sa Senyora.


b) Aquesta comissió especial estarà composta per batlia (que n'ostentarà la presidència) o un regidor en qui batlia delegui la presidència, un regidor de JuntsXDeià i un d'Agrupació DEIA.

MOCIÓ SOBRE L'ADHESIÓ DE DEIÀ A L'AGÈNCIA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA

L’Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca és un organisme autònom del Consell de Mallorca que té com a finalitat exercir, dins l’àmbit de l’illa de Mallorca, les competències insulars en matèria de protecció de la legalitat urbanística i les competències municipals en aquesta matèria que li cedeixin els ajuntaments, mitjançant els corresponents convenis de delegació.

Els estatuts de l’Agència foren aprovats definitivament pel Ple del Consell de Mallorca el 10 de novembre de 2008. L’abril de 2009 inicià de forma efectiva les seves activitats i actualment té conveni amb 8 ajuntaments i està en converses per a signar-ne amb altres.

El compliment de la legalitat urbanística en sòl rústic és un dels reptes pendents a Mallorca, i sovint els ajuntaments es veuen desbordats. En el nostre Ajuntament, per exemple, no tenim ni tan sols la figura de celador per a ajudar a vetllar-ne. A més, la proximitat i la vinculació personal amb els propietaris, impossible d'escapar en els pobles petits, pot ser sentida com una coartació per als vigilants.

Per tot això proposam l'adopció del següent

ACORD

1- El Ple de l'Ajuntament de Deià insta l'equip de govern a obrir negociacions amb el Consell de Mallorca i l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca per a estudiar la signatura d'un conveni de cessió de les competències d'inspecció, supervisió, sanció i restabliment de la legalitat urbanística pel que fa a les obres, usos del sòl i actuacions que es desenvolupin sense llicència o ordre d'execució o sense ajustar-se a les seves condicions en les diferents categories de sòl rústic del terme municipal de Deià, restant excloses les actuacions duites a terme en sòl urbà.

MOCIÓ SOBRE LA REGULACIÓ DEL PAS DE CICLISTES I AUTOBUSOS PER LA CARRETERA MA-10 ENTRE VALLDEMOSSA I SÓLLER


Els mesos de primavera, estiu i tardor la nostra illa reb la visita de milions de turistes.

El turisme, principal motor econòmic del país, genera desenes de milers de lloc de feina de forma directa, i encara més de forma indirecta. És, per tant, un sector que necessita ser cuidat i garantir-li unes infraestructures adequades per a poder visitar en condicions el nostre territori, de la mateixa manera que els residents tenim dret a viure-hi d'una forma còmoda.

La MA-10 és una carretera estreta i amb moltes corbes; això fa que l'allau de cicloturistes i autobusos de març a novembre, aproximadament, hi dificulti el trànsit, posant-los a ells en perill i a la gent que hi circula amb els seus cotxes. En el seu pas pel nucli urbà de Deià, així com a altres punts conflictius -sobretot entre Son Marroig i Sóller-, la trobada d'autobusos en sentits oposats causen embotellaments difícils de solucionar.

No consideram que s'hagi de prohibir els cicloturistes, ans al contrari, ja que ajuden a l'economia local; simplement demanam, que per la seva pròpia seguretat- es reguli el seu pas mentre es va condicionant la carretera per a la seva més còmoda circulació.

Per tot això proposam la següent moció:

  1. El Ple de l'Ajuntament de Deià demana al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears que reguli el pas de cicloturistes i d'autobusos per la MA-10 entre Valldemossa i Deià, mentre no s'adeqüï aquesta carretera per a poder suportar el trànsit que actualment hi circula.

MOCIÓ SOBRE LA NETEJA DELS TORRENTS

Alguns torrents de Deià mostren un aspecte lamentable, plens de brutor, la qual cosa és especialment greu al seu pas pel casc urbà.
A més de la inconveniència estètica i de la necessitat de salubritat, en alguns trams s'hi acumula tanta vegetació que pot suposar un perill en cas que hi hagi una gran ploguda.
A més, en algun tram aquest mal estat impedeix l'accés a zones de gran valor patrimonial o artístic, com pot ser les coves de Betlem, o hi ha pintures rupestres.
Que l'Agrupació DEIA ja va presentar aquesta moció el 2010, i que conseqüentment la tornam a presentar.
Per tot això proposam la següent moció:

  1. Exigir al Govern de les Illes Balears que es dugui a terme aquesta necessària neteja.
  2. Que mentre el Govern de les Illes Balears no ho faci, l'Ajuntament prengui les mesures necessàries per anar fent net el torrent, ja sigui amb els mitjans humans propis del consistori ja sigui organitzant una batuda popular.

MOCIÓ CONTRA EL TTIP


La Unió Europea (UE) i els Estats Units d'Amèrica (EUA) estan negociant en secret, amb un intolerable dèficit de transparència i control per part de la ciutadania i dels seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu) un ampli acord de liberalització de comerç i inversions, que representa un seriós perill per a la democràcia, la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i la salut, prioritzant l'interès comercial dels inversors i empreses transnacionals (ETN) davant l'interès general.
Aquesta "major liberalització de les relacions comercials EUA-UE", tal com està concebuda, implicaria una rebaixa dels estàndards europeus i nord-americans, és a dir, de les regulacions que protegeixen els drets de la ciutadania en àmbits con el consum, el treball o el medi ambient, ja que aquestes regulacions limiten als beneficis de les corporacions. D'aquesta manera es posaria fi al "principi de precaució", que a Europa domina la legislació sobre alimentació i els drets al consum europeus.
El TTIP, en perseguir la liberalització total dels serveis públics i l'obertura de prestació dels mateixos a les ETN, així com a les compres i licitacions de béns i serveis de les Administracions Públiques (AAPP), posa en perill els serveis i les compres públiques, a tots els nivells, i compromet la capacitat de les institucions electes per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar l’economia i les iniciatives locals.
Els EUA i la UE intenten incloure en el TTIP mesures per a la protecció dels inversors. En el cas de presentar conflictes per part d'aquest col·lectiu amb els Estats, un "tribunal" d'arbitratge seria qui s’encarregués de resoldre'ls: l'anomenat "Investor-State Dispute Settlement" (ISDS). Aquest òrgan tindria competències per establir compensacions econòmiques dels estats a la inversió estrangera, per l'aplicació de mesures (p. ex. l'augment d'estàndards mediambientals o sanitaris) que puguin reduir els seus beneficis presents o futurs. L'Estat no pot en aquest cas recórrer la sentència, ja que les decisions dels òrgans d'arbitratge són fermes i no poden ser qüestionades.
Així mateix, el TTIP recull la creació d'un organisme permanent anomenat Consell de Cooperació Reguladora que supervisarà totes les normes comunitàries relatives al que estableix el TTIP, donant accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació.
D'aquesta manera, les lleis del comerç passen per sobre de qualsevol altra consideració social, i ignoren qualsevol legislació continental, nacional, regional o local. Les comunitats locals es troben limitades per ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les polítiques de lliure comerç i de protecció de l'inversor. Aquesta lògica desmantella els serveis públics i suprimeix la llibertat dels poders locals per subministrar els serveis i satisfer les necessitats de les seves poblacions, atenent a polítiques i plans de promoció del teixit econòmic i social local.
L'aprovació del TTIP contribuiria, en el cas de l'Estat espanyol, a l'ofensiva del govern estatal de desmantellament dels municipis, que sota el nom de Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local pretén tres objectius bàsics:
- Restringir la democràcia i autonomia local.
- La supressió de competències i serveis públics locals.
- La total privatització dels serveis municipals.

Els governs regionals de la UE (comunitats autònomes, en el nostre cas), així com les corporacions locals, tenen dret a ser informats sobre la legislació que serà acordada a escala europea que els pugui afectar, perquè puguin expressar les seves opinions. Aquest dret no s'ha facilitat fins ara respecte a les negociacions sobre el TTIP.
Per altra banda, els territoris insulars encara estaríem més desprotegits per intentar preservar els nostres entorns econòmics, socials i mediambientals. No podem recular en les legislacions i sentències que han permès frenar les indemnitzacions per lucre cessant a les administracions públiques, quan es tracta de defensar el bé comú i protegir el territori amb un criteri de bé públic.
Pel que fa a la contractació pública, l'objectiu que es pretén amb el TTIP és mantenir l'Acord sobre Contractació Pública (ACP) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) fins a crear un de nou acord millorat. L’ACP està sent utilitzat per la Comissió Europea com a justificació per reduir les garanties en la llei de la contractació pública.
Qualsevol classe d'acord, incloent la contractació pública, ha de conduir a augmentar les garanties i no a reduir-les. Aquest acord no ha de posar en perill els aspectes progressistes de la llei de contractació pública de la UE, especialment els que faciliten el desenvolupament regional i local. Aquests aspectes són importants, ja que permeten que es realitzin les contractacions públiques tenint en compte no només el preu, sinó també altres aspectes com els mediambientals i els socials.
Les administracions locals:
- com que estan a prop de les necessitats dels seus pobles, tenen el deure de responsabilitzar-se i posicionar-se respecte les implicacions de tota mena que comporta el TTIP, per a l'administració, els drets de la seva ciutadania i el medi ambient;
- com que són els canals adequats per promoure els serveis públics i l'economia i ocupació locals, s'esforcen per a la seva promoció com a resposta a l'interès general;
- estan obligades a resoldre els reptes socials, econòmics i mediambientals i, consegüentment, a defensar la universalitat dels serveis públics i la protecció de la ciutadania.

Les comunitats locals volen ampliar el debat públic i democràtic sobre el que està veritablement en joc darrere d'aquest tractat i la sort que correran els serveis i compres públiques:
- el comerç i la inversió només poden conduir a intercanvis econòmica i socialment beneficiosos si respecten les necessitats humanes, i no es basen únicament en el benefici de l'especulació financera i de les grans empreses multinacionals;
- l'eliminació programada i progressiva dels serveis públics és al mateix temps l'eliminació progressiva de la solidaritat i la democràcia;
- l'obertura màxima dels serveis i les compres públiques a la lògica del capital privat produeix efectes contraproduents pel que fa a la seva accessibilitat, la seva qualitat i el seu cost;
- els drets socials són drets inalienables, per la qual cosa no poden dependre exclusivament de la lògica del mercat;
- només l'existència diversificada de serveis públics socialment útils, permet assegurar una qualitat de vida digna per a tothom i a tot arreu, en estret nexe amb l'exercici real de la democràcia;
- el control públic ha de ser preservat per garantir l'accés als béns comuns i a la creació de nous serveis públics, així com per afavorir l'economia i ocupació locals.
Per tot això proposem la següent
MOCIÓ

1. Declarar Deià com Municipi oposat al TTIP, defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social.
2. Donar suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils.
3. Sol·licitar la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la "Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local" per legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada al desenvolupament de l'economia local.
4. Sol·licitar la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars (com el CETA, Acord de Lliure Comerç entre el Canadà i la UE, i el TISA, Acord Multilateral per a la liberalització i Privatització de Serveis Públics).
5. Sol·licitar igualment que:
No siguin incloses disposicions tipus ISDS en cap futur tractat d'inversions i siguin eliminades dels tractats actualment en vigor.
Evitar en tot moment la creació d'organismes que institucionalitzin la intervenció de les ETN (Empreses Transnacionals) en les regulacions comercials que afectin els drets de la ciutadania.
Que, coherentment amb la legalitat europea i amb els precedents d’anteriors Tractats Comercials semblants de caràcter mixt, es mantingui la necessitat de ratificació del TTIP, el CETA i el TISA pels 28 estats membres de la Unió Europea, ja sigui via parlamentària o via referèndum.

6. Assolir el compromís de promoure la informació i el debat públic entre la ciutadania i les entitats econòmiques, socials, professionals, culturals, etc., sobre l’impacte que podrien comportar aquest tractats al nostre municipi.

MOCIÓ SOBRE LA FREQÜÈNCIA D'AUTOBUSOS DE LA LÍNIA 210 PER DEIÀ

Amb l'arribada de l'estiu, la gent que empra el servei públic d'autobusos fins al i des del nostre poble es multiplica, fent que sovint sobrepassi la capacitat dels vehicles i molts d'usuaris quedin al terra, ja que no es posen autobusos de suport.

Hem sabut que la freqüència fins a i des de Valldemossa s'ha incrementat notablement a partir d'aquest maig (d'11 a 17), així com fins a i des de Sóller amb la línia 211, la qual cosa deixa el nostre municipi amb una connectivitat molt menor que la dels seus veïnats: amb el canvi a l'horari d'estiu just hem passat de 7 a 8 connexions. Això afecta a la nostra capacitat de moure'ns en transport públic, però també a la nostra economia ja que manco turistes ens poden visitar.

Per tot això presentam la següent moció:

1.- El ple de l'Ajuntament de Deià demana al Govern de les Illes Balears que treballi i faci les gestions oportunes per augmentar la freqüència d'autobusos de la línia 210 per Deià.


2.- El ple de l'Ajuntament de Deià demana al Govern de les Illes Balears que faci les gestions oportunes per assegurar que els autobusos del transport públic no deixin ningú a terra per manca de places quan passa per Deià.