D’aquí
dos dies els deianencs i les deianenques decidirem el futur del
nostre poble, en unes eleccions en què triarem molt més que el nom
i el partit dels set regidors municipals durant els propers quatre
anys.
A
les properes eleccions toca elegir entre el Deià sense projecte
col·lectiu definit, on s’han prioritzat els interessos d’una
minoria damunt els de la majoria i que s’ha pensat més per a qui
ens visita que per als que hi vivim, i el Deià il·lusionant, viu i
participatiu que molts volem construir. Aquesta il·lusió és una
autèntica torrentada que ha anat creixent any rere any, que va molt
més d’un partit polític i que l’Agrupació no pretenem dominar,
sinó obrir-li les portes de l’Ajuntament.
Dèiem
que volem un poble viu. Per assegurar-ho cal garantir el dret a
l’habitatge als deianencs; ja vàrem desenvolupar aquest tema en un
altre article fa dues setmanes, però no podem deixar d’esmentar-lo
si parlam de principals prioritats de la següent legislatura. De fet
aquest és el gran repte del futur, i l’hem d’encarar amb
honestedat (massa negoci han fet uns pocs amb l’habitatge!) i
valentia, perquè no serà senzill ni fàcil. Però tenim propostes
concretes i la ferma voluntat de dur-les a terme, des de la
modificació de els Normes Subsidiàries per posar sòl urbà a
disposició de l’IBAVI per a construir nous habitatges de protecció
oficial fins a les ajudes al lloguer a joves i la gent treballadora,
a més d’una regulació dels preus si la normativa estatal
finalment atorga aquesta potestat als ajuntaments. I tot pactant-ho
amb la gent, que és el sentit de l’Agrupació.
Però
també ens cal un poble econòmicament viu, on els seus dos
principals motors econòmics, la construcció i el turisme,
esdevenguin sostenibles. El primer s’ha d’allunyar de
l’especulació i s’ha d’encaminar a satisfer les necessitats
habitacionals dels residents; i el segon ha de desestacionalitzar-se,
minvant la pressió que vivim a l’estiu (que acaba perjudicant la
qualitat de vida dels residents però també l’experiència de qui
ens visita, que acaben escapant dels llocs massificats i
excessivament turistitzats) i allargant les temporades per tal de
repartir millor la riquesa i garantir, per exemple, millors pensions
als nostres treballadors. El canvi de Normes, l’organització dels
esdeveniments organitzats o coorganitzats per l’Ajuntament fora
dels mesos de més afluència, les bonificacions als negocis que
obrin tot l’any o la recerca del propi visitant mallorquí són
algunes de les mesures a prendre.
Però
encara més ambiciosa serà la diversificació, intentar promoure
altres sectors econòmics diferents a la construcció i el turisme.
Això ens farà ser més resistents i resilients, i a això hem de
dedicar formació, informació i sobretot ajudes i bonificacions per
part de l’Ajuntament. Un poble ha d’aprofitar la riquesa d’avui
per garantir la riquesa del demà, i aquesta serà una fantàstica
forma de fer-ho.
També
volem ser un poble més just, i garantirem a través de les clàusules
socials en els contractes municipals que les empreses amb què
treballi l’Ajuntament paguin uns salaris dignes als treballadors i
tenguin comportaments mediambientalment i socialment responsables.
I
ens comprometem a captar el màxim d’ajudes d’altres
administracions per al nostre poble. La improvització és el pitjor
enemic, i per això el primer any elaborarem un paquet de projectes
per tal d’anar presentant a totes les convocatòries que surtin i
no tornar-ne a perdre pus mai cap: des de l’aula nova de l’escola
per poder fer un menjador en condicions a la renovació de la xarxa
d’aigua potable per evitar-ne les pèrdues que ara es produeixen,
passant pel dipòsit de s’Empeltada o el petit aparcament a la
sortida cap a Sóller, entre altres. I el gran projecte: la compra de
can Vallès. Les institucions supramunicipals s’hi han de
comprometre, per això ho hem plantejat a totes les forces
d’esquerres si governen el Consell i el Govern. Serem completament
exigents.
Tenim
un horitzó clar, i és el que ens farà caminar tots junts,
abandonant els enfrontaments estèrils. Perquè el Deià que somiam i
farem no és d’uns contra els altres, és de tots, en positiu.
