divendres, 3 d’octubre del 2014

SOBRE L'IBI I LA BONA GESTIÓ A DEIÀ

Arran de la publicació del vergonyós i abusiu IBI que pagam els deianencs, na Magdalena López va escriure un article a aquest setmanari dient dues coses: que això de l'IBI no és culpa del PP local i que l'Ajuntament feia una fantàstica gestió dels doblers públics.

És cert que l'Ajuntament no té res a dir amb el cost astronòmic de l'IBI a Deià, el més car de Mallorca i dels més cars d'Europa, superant Londres i París? Evidentment no n'és l'únic responsable, però durant dècades ha contribuït a crear un poble elitista i basat principalment en una economia especulativa. Confiar-ho tot al que faci el Cadastre l'any que ve sense haver canviat res ni haver apreciat una devaluació considerable del preu del sòl és arriscat, a més d'evidenciar que l'equip de govern no té cap idea que oferir davant aquest problema.

La situació actual es pot revertir a mitjan termini, exercint pressió política al Cadastre, promoguent un gran pacte econòmic i social, aprovant un canvi de les NNSS, creant amb l'IBAVI un parc d'habitatges públics de lloguer i implementant unes polítiques que animin els propietaris a optar per lloguers permanents i no de temporada. Però també hi ha mesures aplicables a curt termini: per començar, tenir clar quin és el tipus impositiu, ja que la batlessa s'equivoca quan diu que és del 0'49, ja que és del 0'40 des del 2013. Després, podríem rebaixar-lo a col·lectius específics (com ja es fa a jubilats, aturats o famílies nombroses): nosaltres proposam, per una banda, reduir l'IBI si és l'única casa de què disposa la unitat familiar (ja que el dret a l'habitatge és bàsic i reconegut a la Constitució) i , per l'altra, fer-lo progressiu depenent de la renda, ja que no té sentit que qualcú que guanya poc pagui més que una que guanya molt. Això és perfectament possible a través de subvencions (no es poden fer bonificacions, però això és just un problema burocràtic i el resultat seria el mateix); és un mètode poc ortodox però emprat per quasi tots els ajuntaments, també el nostre.

Si els polítics no som capaços de fer que els nostres joves puguin quedar a Deià i que la gent treballadora hi pugui viure sense haver de suportar una pesadíssima llosa fiscal, de què servim?
La batlessa enumera en el seu article allò que ofereix l'Ajuntament als deianencs a canvi de sucar-los (amb l'IBI, l'Ajuntament cobra 5 imposts i 18 taxes municipals).

Abans de res, no podem deixar de contestar el cinisme d'esmentar-hi els serveis bàsics (clavegueram, aigua i fems): tots ells estan cedits a mans privades que cobren el seu lògic benefici empresarial, resultant uns preus altíssims. Si ho gestionàssim directament des de l'Ajuntament o des de la Mancomunitat pagaríem només el que costa el servei; però clar, és una feina amb poc glamour per als polítics.

Tampoc podem callar davant la mentida que l'Ajuntament no té deute bancari, mentida que ja va dir en Jaume Crespí en dimitir i la batlessa en la primera entrevista en aquest setmanari. En el pressupost municipal del 2014 es preveu pagar 86.567,82€ als bancs com a amortitzacions de deute, i encara quedaran 91.217,90€ per pagar el 2015 de tres préstecs amb Sa Nostra. Podrien haver acabat amb aquest deute, però no ho han fet perquè no surt a compte i prefereixen fer inversió. D'acord, però no s'hi val mentir. Hi ha deute amb els bancs perquè ells el varen contreure i encara el pagam.

Parla després d'una sèrie de despeses socials i educatives; la majoria estan molt bé, i no només les aplaudim sinó que ens comprometem a mantenir-les i incrementar-les si els deianencs ens donen responsabilitat de govern. Però que no ens enganyin: entre totes elles representen un percentatge molt baix del pressupost municipal: fent una suma ràpida mirant la liquidació del 2013, no arriben al 10%.

On s'han gastat i es gasten la resta de doblers dels deianencs, idò? En obra pública, en un excés i mala gestió de personal municipal (20 treballadors per a menys de 800 habitants), en uns poc edificants sous i dietes a polítics, en una francament disminuïble despesa corrent (991.310€!!), en pagar el deute bancari esmentat i en el forat enorme de Llucalcari (desenes de milers d'euros en advocats, quasi un milió en esbucaments i vés a sebre què en indemnitzacions) que el PP es nega a reclamar als responsables... Ah, i en els seus dinars amb familiars, que encara no han tornat.

Si s'ha de dir en què es gasten els doblers públics, s'ha de dir tot, i que siguin els deianencs els que diguin si hi ha hagut bona gestió o no.