diumenge, 22 de gener del 2012

Moció "llei funció pública"


Després del període d’audiència prèvia establert el passat estiu, i atenent les modificacions introduïdes per les propostes rebudes, el Govern de les Illes Balears ha obert novament un període d'audiència de la ciutadania per a la presentació d'al·legacions a l’esborrany d'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el principal objectiu de suprimir com a requisit d’accés a la funció pública el coneixement de la llengua catalana.

L’article 14 de l’Estatut preveu com a drets dels ciutadans els d’“accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i el de “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.

Els articles 54 i 56 de la Llei estatal 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, fan èmfasi en l'obligació de l'empleat públic de conèixer les llengües oficials, i en l'obligació de l'Administració d'atendre el ciutadà en la llengua oficial en què ho sol·liciti. En concret, l’article 56 disposa que "les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves competències, hauran de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les Comunitats Autònomes que gaudeixin de dues llengües oficials”.

És evident que exigir com a requisit d’accés la capacitat d’estar en disposició d'atendre els ciutadans que s'expressen en català és la única manera, la més senzilla, raonable i econòmica, de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi; com serà atès un ciutadà que vulgui xerrar la nostra llengua si el funcionari que l'ha d'atendre no l'entén?

Així doncs, l’avantprojecte no s'ajusta a la normativa d’ordre superior, per jerarquia i per competència, i suposa una passa enrere en la garantia de la igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística, no protegeix el tracte comú dels ciutadans davant l'Administració pública, ni la creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant a drets lingüístics, així com a la normalització progressiva de la nostra llengua. De fet, la proposta suposa un escarni a l’oficialitat de la llengua pròpia de les Illes Balears, una regressió en el seu tractament i un menyspreu a les persones que la parlen sense precedents des de la democràcia i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia.

Sens dubte, però, el més sorprenent d'aquest Avantprojecte és que inclogui dues disposicions finals per modificar, al seu torn, dues lleis més: la Llei 3/1986, de 19 d'abril, de normalització lingüística; i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquestes modificacions pretenen deixar sense efecte el règim de la llengua catalana com a llengua pròpia de totes les administracions públiques de les Illes Balears, en tots els nivells (autonòmic, insular, municipal) tot atorgant-les potestat reglamentària per a regular l’ús de la llengua a l’àmbit de la seva competència.

Ara bé, com que el contingut de l'Avantprojecte atempta contra la potestat de les diferents administracions modificant la Llei de normalització lingüística mitjançant la disposició final primera, que deixa sense contingut tot l'article 9 de la Llei i modifica l'apartat 1 de l'article 6 en el sentit que el català deixa de ser la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma (i de totes les seves administracions autonòmica, insular i local). Aquestes modificacions tanquen la porta a tota reglamentació pel que fa a l'ús de les llengües oficials que vulgui fer qualsevol administració de les Illes Balears, el que pot suposar una greu vulneració de l’autonomia local reconeguda i garantida per l’article 140 de la Constitució.

A més, la perversió d'aquest avantprojecte arriba a l'extrem de modificar aspectes de la Llei de normalització lingüística que no tenen res a veure amb la funció pública; com ara l'article 14, relatiu als topònims de les Illes Balears, o l'article 33, que fa referència a l'ús de les llengües oficials en les activitats de la vida social; modificacions que suposen un menyspreu total al concepte de llengua pròpia del territori.

En definitiva, amb aquest avantprojecte es trenca el consens que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes en aquest tema, ja que tant la Llei de Normalització Lingüística de 1986 com la Llei 3/2007 que ara es volen modificar, així com els decrets 100/1990 o 114/2008, que es deroguen, han estat aprovats per governs de diferent ideologia política, des de Gabriel Cañellas i Jaume Matas a Francesc Antich. El consens demostrava la voluntat de no fer de la llengua catalana una qüestió política, sinó de convertir-la en l'element cohesionador de la societat de les Illes Balears.

Si aquesta proposta es converteix en Llei, les Illes Balears passaran a ser l'únic lloc del món en què no s'exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia del país.

Per tot això, presentam la següent

MOCIÓ

Primer.- L'Ajuntament de Deià considera imprescindible que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

Segon.- L’Ajuntament de Deià presentarà avui mateix la següent al·legació al Govern de les Illes Balears: “L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears a retirar l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica”.

Tercer.- L'Ajuntament de Deià insta al Govern de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat. En qualsevol cas, demanam que es conservi el consens fins ara existent en matèria de política lingüística.

Quart.- Es comunicarà l’adopció d’aquests acords al Govern de les Illes Balears, al Parlament de les Illes Balears i als diferents grups parlamentaris.

Cinquè- L'Ajuntament de Deià es compromet a mantenir com a requisit el coneixement de la llengua catalana per accedir a l'administració municipal.

Rebutjada amb 4 vots en contra (PP) i 3 vots a favor (Agrupació DEIA)

Moció "llei turística"

El passat 5 de desembre de 2011 la Conselleria de Turisme i Esports del Govern de les Illes Balears va presentar l’avantprojecte de llei de Turisme de les Illes Balears. Aquest avantprojecte, segons va afirmar despús-ahir el conseller Mauricio Rovira, pot invadir les competències dels ajuntaments.

A més, no s'ha donat temps i facilitats suficients a tots els sectors implicats (petits empresaris de l’oferta complementària, associacions, entitats i particulars) per tal que puguin presentar al·legacions.

Per tot això, i deixant de banda si coincidim o no amb el contingut de l'avantprojecte, presentam la següent

MOCIÓ

  1. L'Ajuntament de Deià sol·licita al Govern de les Illes Balears que posi el text de l'avantprojecte de llei de turisme de les Illes Balears a disposició de tota la ciutadania. Publicant-lo, de forma visible, perquè es pugui consultar fàcilment a la pàgina web del Govern.
  2. També sol·licita que s’ampliï el termini de informació pública i que també es posi a informació pública la corresponent memòria econòmica, els estudis previs usats per a la redacció de l'avantprojecte i l'informe jurídic de la llei, especialment sobre la possible invasió de competències dels consells i ajuntaments.
  3. En el cas de confirmar-se la invasió de competències pròpies, l'Ajuntament de Deià demanarà al Govern de les Illes la retirada de l’avantprojecte.

    El Batle diu que no hi poden votar a favor perquè la llei està en una fase embrionària.
    Nosaltres deim que ara és el període d'al·legacions, i que no entenem quan s'haurien de presentar si no és ara.


    Rebutjada amb 4 vots en contra (PP) i 3 vots a favor (Agrupació DEIA).

Precs i preguntes del Ple Ordinari de dia 13 de gener



  • A les escales que van des de sa Font Fresca cap al Racó hi ha molt de verdet i hi ha perill seriós de llenegar. Pregam s'hi posi solució.
    Ens informen que s'ha tractat amb un líquid especial.

  • Ja s'ha posat el reixat nou a les escales de sa Font Fresca?
    No, ha bastat desembossar la síquia.

  • Ja que començam un nou any, volem tornar a demanar que els plens es facin el capvespre, per tal que les deianenques i els deianencs que fan feina hi puguin assistir.
    Sense resposta.

  • Si això no és fa, i en un exercici de transparència, demanam que l'Ajuntament gravi i pengi els plens a internet, per a què els ciutadans puguin veure què feim els seus representants. Si no ho considerau oportú, sol·licitam permís per gravar-los nosaltres mateixos.
    Sense resposta.
  • En el Ple de dia 4 de novembre es va aprovar la següent moció “L'Ajuntament disposarà suros a diversos punts del poble per a què entitats, veïnats i ell mateix puguin penjar-hi cartells de les diferents activitats que es duen a terme a Deià”. Què s'ha fet en aquest sentit?
    No s'ha fet res, però diuen que ho tenen present.

  • Com que hi ha hagut canvi de Delegat del Govern, trobam que seria adient que se li demanàs una reunió pel tema dels escars de sa Cala, a veure si és més resolutiu que el seu predecessor. Estaria bé, per tal de reflectir la unió que hi ha en aquest punt, que hi acudíssim regidors de tots els grups municipals.
    El batle diu que millor esperar a què nomenin el Director General de Costes. Hi estam d'acord, i demanam que llavors ho facin.

  • Els nostres carrers estan plens d'excrements de ca; demanam a l'Ajuntament que faci més per conscienciar els propietaris o, que si cal, passi a una fase sancionadora.
    Diuen que ho tornaran a fer.

  • Hem rebut un llistat de registres oficials de la Comunitat Autònoma i hem vist que Deià és dels pocs municipis on no es pot registrar un document dirigit al Govern. És això així? En tal cas, i per tal de donar el màxim de comoditats als nostres ciutadans, esperam que s'hi posi solució.
    Na Magdalena López diu que hi ha moltes coses que es poden registrar a Deià, i que si no se'n poden registrar més és per manca de personal. Contestam que hi ha pobles de tamany similar on l'Ajuntament sí fa de registre general. El Batle contesta que no depèn del tamany sinó de complir uns requisits.

  • La Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, diu en el seu article 75.3 que els regidors que no tenguin dedicació exclusiva o parcial són els únics que poden percebre assistències per la presència al Plenari i a les Comissions de què formin part. Aquestes retribucions són per l'assistència efectiva -és a dir, si no s'hi assisteix, no es cobra-, que ha de certificar el secretari de la sessió, i les quantitats no poden ser fixes ni periòdiques. D'aquesta manera, està clar que l'acord de principi de legislatura, aprovat amb els vots a favor del Partit Popular, van contra l'esperit de la Llei, ja que fixen unes quantitats fixes i periòdiques per als regidors que no tenim dedicació exclusiva, que rebem tant si assistim o no a les sessions. Per això pregam al Batle que convoqui un nou Ple per fixar unes indemnitzacions per assistència d'acord amb el que marca la Llei.
    La secretària diu que efectivament així ho marca la llei. El Batle diu que no fa falta fer un ple, basta que la secretària faci els reajustaments necessaris. La secretària informa que ha de ser un ple qui ho aprovi.

  • Voldríem saber qui és el propietari de la marjada que hi ha davant can Vallès, entre sa Fonda i sa Tanqueta, i per què l'arregla l'Ajuntament.
    El batle diu que perquè li ho va demanar el propietari. Li deim que això és un greuge comparatiu amb la gent a qui no se li fa net. El Batle diu que el propietari s'ha compromès a cedir l'ús de la marjada i que hi posaran uns bancs.

  • La casa nova de sa Pedrissa ha renovat el tancament els seus terrenys de la banda de la mar, però aquesta vegada ha posat els pals i la reixa damunt el paretó i no darrere, com estava anteriorment. Deixant de banda que ha agafat quasi mig metre més, ha pres un espai que servia als passejants per descansar o protegir-se dels cotxes. S'ha fet res en aquest sentit? S'ha informat a la institució competent?
    El Batle diu que no han fet res perquè no és competència municipal. Nosaltres remarcam que ho sabem, però que demanam si ho han comunicat al Consell. El Batle diu que no, que no li ho han dit perquè el Consell té els seus tècnics que passen sovint.

  • Volem deixar clar que no ens agrada que hi hagi carrers de dins el poble tancat, així que lamentam que s'hagin tancat les barreres de la urbanització de son Canals. No és el nostre model de poble i instam a l'Ajuntament a fer el que calgui per obrir-les.
    El Batle insisteix que és privat i no s'hi pot fer res, i ens aclareix que l'enllumenat també. Nosaltres deim que aquesta urbanització es va vendre com una ampliació del poble i així no ho és. El Batle diu que no és el tema, i que si volem li transmetran als veïnats que Agrupació DEIA vol que llevin les barreres. Nosaltres contestam que allò ideal és que ho fessin en nom de l'Ajuntament, però que ja ens va bé.

  • Qui va transcriure el pregó de festes? Ja que és un document solemne i que ha de passar a la posteritat, convendria revisar-ne les faltes.
    El Batle ens dóna la raó.

  • El passat 11 d'agost vàrem demanar per escrit als regidors del govern que ens informassin de forma succinta, quin era l'estat de les àrees que els havien estat delegades i quines serien les seves prioritats d'actuació. Segons el punt 4 de l'article 95 de la Llei 20/2006 hi havia un mes per contestar-nos, termini legal que es va incomplir.
    Com que no vàrem obtenir resposta, ho vàrem demanar en el Ple Ordinari de dia 2 de setembre, sense obtenir resposta; el punt 3 de l'article 95 de la citada Llei permetia contestar-la en el següent Ple, cosa que es va incomplir. Per això la tornàrem presentar en el Ple ordinari de dia 4 de novembre, en què el Batle ens va dir literalment “no nos hemos acordado”.
    Deixant de banda que ha quedat clar que no són capaços de relatar a aquest ple com estan les àrees que gestionen i què hi pensen fer a grans trets, la contínua vulneració de la Llei és una burla a l'estat de dret i a la funció d'aquest grup municipal. Per tot això pregam que se'ns contesti per escrit i que d'ara en endavant es respecti la Llei i l'oposició.
    Sense resposta.