divendres, 24 de maig del 2019

DEIÀ: L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA


D’aquí dos dies els deianencs i les deianenques decidirem el futur del nostre poble, en unes eleccions en què triarem molt més que el nom i el partit dels set regidors municipals durant els propers quatre anys.

A les properes eleccions toca elegir entre el Deià sense projecte col·lectiu definit, on s’han prioritzat els interessos d’una minoria damunt els de la majoria i que s’ha pensat més per a qui ens visita que per als que hi vivim, i el Deià il·lusionant, viu i participatiu que molts volem construir. Aquesta il·lusió és una autèntica torrentada que ha anat creixent any rere any, que va molt més d’un partit polític i que l’Agrupació no pretenem dominar, sinó obrir-li les portes de l’Ajuntament.

Dèiem que volem un poble viu. Per assegurar-ho cal garantir el dret a l’habitatge als deianencs; ja vàrem desenvolupar aquest tema en un altre article fa dues setmanes, però no podem deixar d’esmentar-lo si parlam de principals prioritats de la següent legislatura. De fet aquest és el gran repte del futur, i l’hem d’encarar amb honestedat (massa negoci han fet uns pocs amb l’habitatge!) i valentia, perquè no serà senzill ni fàcil. Però tenim propostes concretes i la ferma voluntat de dur-les a terme, des de la modificació de els Normes Subsidiàries per posar sòl urbà a disposició de l’IBAVI per a construir nous habitatges de protecció oficial fins a les ajudes al lloguer a joves i la gent treballadora, a més d’una regulació dels preus si la normativa estatal finalment atorga aquesta potestat als ajuntaments. I tot pactant-ho amb la gent, que és el sentit de l’Agrupació.

Però també ens cal un poble econòmicament viu, on els seus dos principals motors econòmics, la construcció i el turisme, esdevenguin sostenibles. El primer s’ha d’allunyar de l’especulació i s’ha d’encaminar a satisfer les necessitats habitacionals dels residents; i el segon ha de desestacionalitzar-se, minvant la pressió que vivim a l’estiu (que acaba perjudicant la qualitat de vida dels residents però també l’experiència de qui ens visita, que acaben escapant dels llocs massificats i excessivament turistitzats) i allargant les temporades per tal de repartir millor la riquesa i garantir, per exemple, millors pensions als nostres treballadors. El canvi de Normes, l’organització dels esdeveniments organitzats o coorganitzats per l’Ajuntament fora dels mesos de més afluència, les bonificacions als negocis que obrin tot l’any o la recerca del propi visitant mallorquí són algunes de les mesures a prendre.

Però encara més ambiciosa serà la diversificació, intentar promoure altres sectors econòmics diferents a la construcció i el turisme. Això ens farà ser més resistents i resilients, i a això hem de dedicar formació, informació i sobretot ajudes i bonificacions per part de l’Ajuntament. Un poble ha d’aprofitar la riquesa d’avui per garantir la riquesa del demà, i aquesta serà una fantàstica forma de fer-ho.

També volem ser un poble més just, i garantirem a través de les clàusules socials en els contractes municipals que les empreses amb què treballi l’Ajuntament paguin uns salaris dignes als treballadors i tenguin comportaments mediambientalment i socialment responsables.

I ens comprometem a captar el màxim d’ajudes d’altres administracions per al nostre poble. La improvització és el pitjor enemic, i per això el primer any elaborarem un paquet de projectes per tal d’anar presentant a totes les convocatòries que surtin i no tornar-ne a perdre pus mai cap: des de l’aula nova de l’escola per poder fer un menjador en condicions a la renovació de la xarxa d’aigua potable per evitar-ne les pèrdues que ara es produeixen, passant pel dipòsit de s’Empeltada o el petit aparcament a la sortida cap a Sóller, entre altres. I el gran projecte: la compra de can Vallès. Les institucions supramunicipals s’hi han de comprometre, per això ho hem plantejat a totes les forces d’esquerres si governen el Consell i el Govern. Serem completament exigents.

Tenim un horitzó clar, i és el que ens farà caminar tots junts, abandonant els enfrontaments estèrils. Perquè el Deià que somiam i farem no és d’uns contra els altres, és de tots, en positiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada