MOCIÓ EN DEFENSA DE LA SOBIRANIA FISCAL PER A LES ILLES BALEARS

I.- Un any més, els Pressuposts de l'Estat condemnen les Illes Balears a estar a la coa de les inversions estatals. Encara pitjor, es passa dels 159 milions assignats el passat exercici als 148,05 anunciats per al 2017.

Aquesta situació ens torna a col·locar molt per davall de la mitjana, només arribaran 130'4 € per habitant, front als 277 € de la mitjana estatal. Per exemple, hi haurà menys diners per al descompte d'avió i vaixell, i només arribaran 15 milions dels 120 promesos per al Conveni de Carreteres, ja pressupostats pel Govern de les Illes Balears. No cal ni dir que per a inversions ferroviàries no arribarà un sol euro.

II.- Pel que fa al model de finançament, la reforma del 2009 aportà algunes millores que varen permetre a les Illes Balears passar d'un saldo fiscal negatiu del 7,43% a un del 5,08% del PIB. El PIB balear, l'any 2015, per exemple, va ser de 27.546 milions d'euros. La reforma del 2009, per tant, és del tot insuficient. Les Illes Balears són una de les majors aportadores a la solidaritat interterritorial, principi que no es qüestiona, però no sembla just que comunitats amb una capacitat de recaptació inferior a la nostra acabin rebent recursos en algun cas fins a un 30% per sobre de la mitjana. En altres termes, som els segons que més aportam per capita al sistema i passam a la desena posició com a perceptors de recursos per capita.

III.- Aquest sistema de finançament, que perpetua l'espoli de la riquesa que genera aquesta terra, juntament amb unes inversions estatals directes indignes, té un efecte directe sobre els ciutadans de les nostres Illes, els quals, tot i aportar grans quantitats per a finançar altres comunitats autònomes, reben molt manco que la resta per a invertir en educació, sanitat, serveis socials o medi ambient. Segons les últimes dades disponibles, la mitjana espanyola de la despesa pública per habitant en sanitat és de 1.357 euros, i la mitjana de les Balears és 1.275. Si parlam d'educació, la mitjana espanyola és de 915 euros i la de les Balears, de 831 euros. Només a tall d'exemple: mentre finançam centres educatius a tot l'Estat, aquí no tenim recursos suficients per a acabar amb els barracons.

Per la seva banda el Règim Especial de les Illes Balears (REB), instrument independent del sistema de finançament, i que hauria de compensar els costs de la insularitat i la pluriinsularitat, també està per desenvolupar. Malgrat la Constitució estableix que el fet de la insularitat es tendrà en compte per garantir la solidaritat entre territoris, i que es tracta d'un instrument habitual a la Unió Europea, la realitat és que el Govern espanyol es desentén de les necessitats de les nostres illes i dels seus ciutadans.

IV.- El deute de les Illes Balears ascendeix a uns 9.000 milions d'euros. L’infrafinançament crònic de les competències transferides, la falta d'equitat vertical del sistema i la falta de finançament d'inversions per l'Estat han obligat les Balears a endeutar-se. En el millor dels casos, s'han substituït transferències o participacions en tributs de l'Estat per deute amb l'Estat, quan les Balears han aportat i aporten molt més del que reben.

Tot aquest endeutament públic i privat provoca que una part important del pressupost de la Comunitat es destini al pagament d'interessos i a la devolució del principal del deute, disminuint els recursos disponibles per al finançament dels serveis bàsics.

V.- La història recent ens demostra que qualsevol millora del sistema de finançament que plantegi l'Estat sempre resultarà insuficient i sempre perjudicarà els ciutadans de les Illes Balears. Les millores que s'han realitzat, i que s'han venut com a avenços, simplement han perpetuat una injustícia històrica i mai han solucionat la precarietat dels serveis bàsics que han d'oferir les nostres administracions.

Cal recordar també que el nou REB i les inversions estatuàries promeses han estat negats o incomplerts continuadament pels diferents governs espanyols. Encara pitjor, s'intenten retallar drets bàsics adquirits com el del descompte aeri. Després de l'experiència de tots aquests anys passats, només des de la ingenuïtat es pot pensar que qualque dia les Illes Balears podran oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans sense obtenir el control directe sobre tots els imposts i tributs suportats a la nostra comunitat autònoma.

En l'actual situació de flagrant injustícia, en què aquesta terra aporta quantitats ingents de recursos perquè a altres comunitats puguin oferir serveis i drets superiors als que poden gaudir els nostres ciutadans, sembla que l'única solució passa perquè la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears corresponguin a l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, mentre que el pagament a l'Estat (a restar de la quantitat total recaptada) sigui únicament per les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, sigui de forma directa per serveis aquí radicats o per altres que beneficiïn els seus habitants, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.

Per tot això, proposam els següents ACORDS:

1.- L'Ajuntament de Deià manifesta que l'actual sistema de finançament autonòmic resulta injust i arbitrari per a les Illes Balears, que reben un finançament, inversions i compensacions molt inferiors a la quantitat que aporta anualment en tributs recaptats en el nostre territori.

2.- L'Ajuntament de Deià manifesta que cap millora d'un sistema que deixi en mans de l'Estat la recaptació dels tributs, o que quedi pendent de l'acord amb la resta de comunitats, resoldrà els problemes que tenen les administracions de les nostres Illes per a oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans (educació, sanitat, serveis socials, medi ambient, etc.)

3.- L'Ajuntament de Deià insta el Congrés dels Diputats espanyol i el Parlament de les Illes Balears a dur a terme els canvis legals oportuns, inclosa la reforma constitucional si fos necessari, per a garantir un sistema en què la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears quedi en mans de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, i que aquesta, de la quantitat total recaptada, satisfaci a l'Estat les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.

Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)