divendres, 24 de maig del 2019

DEIÀ: L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA


D’aquí dos dies els deianencs i les deianenques decidirem el futur del nostre poble, en unes eleccions en què triarem molt més que el nom i el partit dels set regidors municipals durant els propers quatre anys.

A les properes eleccions toca elegir entre el Deià sense projecte col·lectiu definit, on s’han prioritzat els interessos d’una minoria damunt els de la majoria i que s’ha pensat més per a qui ens visita que per als que hi vivim, i el Deià il·lusionant, viu i participatiu que molts volem construir. Aquesta il·lusió és una autèntica torrentada que ha anat creixent any rere any, que va molt més d’un partit polític i que l’Agrupació no pretenem dominar, sinó obrir-li les portes de l’Ajuntament.

Dèiem que volem un poble viu. Per assegurar-ho cal garantir el dret a l’habitatge als deianencs; ja vàrem desenvolupar aquest tema en un altre article fa dues setmanes, però no podem deixar d’esmentar-lo si parlam de principals prioritats de la següent legislatura. De fet aquest és el gran repte del futur, i l’hem d’encarar amb honestedat (massa negoci han fet uns pocs amb l’habitatge!) i valentia, perquè no serà senzill ni fàcil. Però tenim propostes concretes i la ferma voluntat de dur-les a terme, des de la modificació de els Normes Subsidiàries per posar sòl urbà a disposició de l’IBAVI per a construir nous habitatges de protecció oficial fins a les ajudes al lloguer a joves i la gent treballadora, a més d’una regulació dels preus si la normativa estatal finalment atorga aquesta potestat als ajuntaments. I tot pactant-ho amb la gent, que és el sentit de l’Agrupació.

Però també ens cal un poble econòmicament viu, on els seus dos principals motors econòmics, la construcció i el turisme, esdevenguin sostenibles. El primer s’ha d’allunyar de l’especulació i s’ha d’encaminar a satisfer les necessitats habitacionals dels residents; i el segon ha de desestacionalitzar-se, minvant la pressió que vivim a l’estiu (que acaba perjudicant la qualitat de vida dels residents però també l’experiència de qui ens visita, que acaben escapant dels llocs massificats i excessivament turistitzats) i allargant les temporades per tal de repartir millor la riquesa i garantir, per exemple, millors pensions als nostres treballadors. El canvi de Normes, l’organització dels esdeveniments organitzats o coorganitzats per l’Ajuntament fora dels mesos de més afluència, les bonificacions als negocis que obrin tot l’any o la recerca del propi visitant mallorquí són algunes de les mesures a prendre.

Però encara més ambiciosa serà la diversificació, intentar promoure altres sectors econòmics diferents a la construcció i el turisme. Això ens farà ser més resistents i resilients, i a això hem de dedicar formació, informació i sobretot ajudes i bonificacions per part de l’Ajuntament. Un poble ha d’aprofitar la riquesa d’avui per garantir la riquesa del demà, i aquesta serà una fantàstica forma de fer-ho.

També volem ser un poble més just, i garantirem a través de les clàusules socials en els contractes municipals que les empreses amb què treballi l’Ajuntament paguin uns salaris dignes als treballadors i tenguin comportaments mediambientalment i socialment responsables.

I ens comprometem a captar el màxim d’ajudes d’altres administracions per al nostre poble. La improvització és el pitjor enemic, i per això el primer any elaborarem un paquet de projectes per tal d’anar presentant a totes les convocatòries que surtin i no tornar-ne a perdre pus mai cap: des de l’aula nova de l’escola per poder fer un menjador en condicions a la renovació de la xarxa d’aigua potable per evitar-ne les pèrdues que ara es produeixen, passant pel dipòsit de s’Empeltada o el petit aparcament a la sortida cap a Sóller, entre altres. I el gran projecte: la compra de can Vallès. Les institucions supramunicipals s’hi han de comprometre, per això ho hem plantejat a totes les forces d’esquerres si governen el Consell i el Govern. Serem completament exigents.

Tenim un horitzó clar, i és el que ens farà caminar tots junts, abandonant els enfrontaments estèrils. Perquè el Deià que somiam i farem no és d’uns contra els altres, és de tots, en positiu.

DEIÀ: LA IDENTITAT QUE ENS FA ÚNICS


Deià és un poble conegut i reconegut per moltes coses, però sobretot per la nostra capacitat de síntesi, de sumar persones, llengües i bagatges d'arreu del món a una comunitat fortament arrelada a la seva cultura ancestral. El resultat és una amalgama única, una combinació singularíssima de modernitat i tradició, de col·lectiu cosmopolita i petit poble de muntanya.

Orgullosos d'aquesta identitat heretada, la volem potenciar i millorar. Cal que seguim aprenent uns dels altres, que coneguem millor tot allò que ens aporten els deianencs i les deianenques que han triat viure aquí havent nascut a altres indrets, i valoritzar i potenciar la nostra llengua i cultura.

Les festes han d'ocupar un lloc central en aquest projecte. Hem de deixar de celebrar-les com una obligació que marca el calendari i convertir-les en allò que haurien de ser: uns dies en què el poble es retroba, s'autoreconeix, se celebra a si mateix. Per això recuperarem les festes perdudes o en decadència, i defugirem del model d'activitats contractades a una empresa i impulsarem que sigui el mateix poble qui les ideï i organitzi.

També hem de recuperar l'impuls cultural i el caràcter transgressor que havia caracteritzat durant dècades Deià. El nostre potencial artístic segueix essent immens, i des de l'Ajuntament hem d'afavorir-ne el dinamisme i autenticitat, des de la pintura a la literatura passant pel teatre, l'artesania i la música. En el cas de la música, ha de deixar de ser motiu de confrontació com ha ocorregut els darrers temps i trobar un equilibri entre el dret al descans amb el dret a l'oci, tant de residents com de visitants.

Proposam crear un certamen de literatura, així com esdeveniments i eines de promoció artística; el gruix dels festivals s'han de deixar de realitzar els mesos d'estiu, per allargar-los arreu de l'any i així garantir una dinamització cultural més estable per als residents i col·laborar en el necessari allargament de temporada per als visitants.

Precisament si parlam de dinamització, cal potenciar el paper assumit per la biblioteca, una infraestructura que vàrem defensar durant 12 anys en solitari, fins i tot rebent burles del govern municipal i que avui és un focus de vida al poble amb activitats per a totes les edats. Volem potenciar-la encara més i millorar-la en allò que sigui possible i necessari, però sobretot agafar-la com exemple de tot el que es pot fer amb pocs recursos i molta il·lusió. Per fer-ho tendrem en compte les entitats i associacions municipals, des de la de la tercera edat a la dels joves, col·lectius que tenen moltíssim a fer i moltíssim a oferir. I evidentment també tenir en compte el recent embrió de l'escola de teatre o la ja consolidada Escola de Música, que millorarem d'acord amb els usuaris, o les associacions esportives (tennis, bicicleta, petanca...), que no només promouen una vida més sana sinó que transmeten valors socials molt positius, des de l'esforç a la feina en equip; els garantim el nostre suport però sobretot que invertirem en les infraestructures que empren.

Parlant d'infraestructures, cal obrir i apropar Can Alluny al poble, amb activitats culturals i socials que demostrin que és un patrimoni de tots els deianencs. Així mateix, volem arribar a un acord amb el Govern per la casa del pintor Junyent de Llucalcari, per tal d'afrontar les obres que permetin obrir-lo i convertir-lo en un focus de creació artística tal com determinaven les seves darreres voluntats.

I no volem acabar sense fer referència a una de les mesures de les que estam més orgullosos: les ajudes a l'estudi, de les més avançades de totes les Illes Balears. A proposta nostra es crearen, i ara pretenem millorar-ne les convocatòries i sobretot augmentar la partida fins arribar al 40.000€ anuals.

Perquè un poble, una identitat, la fan les persones. I volem un poble viu, singular, autèntic.

dijous, 16 de maig del 2019

L'ENTORN DEIANENC, UN PARADÍS A CONSERVAR


Deià no té indústria ni jaciments miners, i el sector primari hi sobreviu d'una forma accessòria en el millor dels casos. Tenim dos recursos principals en què basam la nostra riquesa, que són la nostra gent i el nostre entorn.

Els deianencs i el paisatge s'han anat configurant i influint mútuament al llarg dels segles, en una relació difícil però que ha donat lloc a un dels espais més bells de Mallorca i ens atreviríem a dir del món. Un autèntic paradís, que no deixa d'amagar amenaces si el volem conservar tal i com l'hem conegut. Un autèntic betlemet, com sovint ens cataloguen, que volem viu, habitat, dinàmic, autèntic.

L'especulació urbanística és un dels principals perills a què ens enfrontam. No estam en contra d'un creixement basat en la demanda real de la població, de la gent que per naixement o tria vol viure a la nostra comunitat; sí volem evitar els macro projectes fets com a negoci, de les cases prêt-à-porter que es construeixen com a inversió especulativa i per les quals després se cerquen compradors, alguns dels quals a la seva vegada les adquireixen també com una nova inversió especulativa en una espiral tan infinita com perversa. El cas de Petit Deià n'és la darrera mostra, però encara hi ha espai per a molts nous Petits Deiàs.

Volem fer unes noves normes urbanístiques que evitin aquests macro projectes. L'urbanisme ha d'estar al servei del poble, no el poble al servei de l'urbanisme.

A més, qualsevol possible creixement s'ha de lligar als recursos i infraestructures (aigua, depuració, aparcament...) de què disposam, i això també s'ha d'incloure a les noves normes, així com nous criteris de constructibilitat, que des del 1992 han canviat considerablement. No podem deixar de banda una idea bàsica de l'urbanisme modern: el creixement s'ha de concentrar en els nuclis de població existent, i ara és més fàcil fer un gran casalot en rústic que un habitatge al centre del poble.

A més, cal aprofitar aquest canvi de normes per afrontar un dels grans problemes que tenim com a comunitat: l'enorme dificultat d'accés a l'habitatge, sobretot per part dels joves. Si volem seguir existint com a poble en el futur, hi hem de posar remei.

Hem de qualificar com urbà sòl públic municipal que actualment és rústic però que limita amb el sòl urbà, com permet la Llei d'Urbanisme de les Illes Balears; així el podrem posar a disposició de l'IBAVI per a construir-hi habitatges de protecció oficial. A més, cal donar ajudes al sectors vulnerables com els joves per a què puguin llogar a Deià, a més de bonificar fiscalment aquelles cases que es posin a la seva disposició a preus raonables. Tenim un poble buit, i com diu la cançó de Sílvia Pérez Cruz “es indecente gente sin casa, casas sin gente”.

Però en el nostre entorn hi ha altres problemes igualment greus: des de la manca d'aigua (la deixadesa de l'empresa fa que quasi un de cada tres litres que s'aboquen a la xarxa es perdi pel camí) a les dificultats de mobilitat, tant en transport públic com privat.

O el tancament progressiu de camins públics, amb la conseqüent pèrdua d'un patrimoni viu del nostre poble. I com oblidar que som el cinquè municipi que menys recicla de tot Mallorca, amb un sistema tan ineficient com ineficaç com sobretot car; perquè cal repetir-ho una i mil vegades: no només és una obligació impostergable cap al planeta, sinó que si reciclam més, pagarem menys en la taxa del fems.

Aquest seran alguns dels reptes dels propers quatre anys. Per seguir existint com a comunitat d'aquí dues o tres generacions, hauríem d'encertar el canvi de rumb.

dimecres, 8 de maig del 2019

DEIÀ: PER UNA DEMOCRÀCIA DEL SEGLE XXI


A les properes eleccions municipals ens hi jugam moltes coses. A Deià, a més de triar el govern dels següents quatre anys, decidim si acabam amb una anomalia que just compartim amb Estellencs i Santanyí: som un poble on mai hi ha hagut alternança, perquè més enllà del ball de sigles mai han deixat de governar partits de caire conservador. Més enllà d'altres qüestions, que una força progressista, verda i feminista com Agrupació DEIA obtingués majoria després de quaranta anys monocolor suposaria una consolidació de la democràcia.



Precisament aquest enfortiment de la democràcia, evolucionar cap a una democràcia moderna és un dels reptes que ens plantejam. I hi ha moltíssim a fer, la majoria de coses sense gairebé despesa: és qüestió de voluntat.

En la democràcia del segle XXI la ciutadania no es limita a votar cada quatre anys, i la representació es combina amb la participació continuada. Això vol dir informar permanentment del que es fa i es pot fer a l'Ajuntament (i no només al suro de l'Ajuntament, quan tenim canals de missatgeria instantània fàcils i gratuïts), i obrir espais de proposta, debat i consens. Nosaltres posam tres eines bàsiques damunt la taula: la creació de fòrums ciutadans sectorials, la recuperació de l'Agenda Local 21 per qüestions mediambientals i els pressupostos participatius. Evidentment és més complexe que dur les coses a votació i decidir-ho entre set regidors en un ple, però les decisions preses resultaran més riques, perdurables i sobretot beneficioses per la majoria.

Parlant dels plens, no pot ser que se segueixin realitzant a les 9:30 del matí, quan la majoria de la gent fa feina i no hi pot assistir. I no pot ser que l'any 2019 no se retransmetin en directe per internet, i que la gent no hi pugui accedir en qualsevol moment des de ca seva i fiscalitzar què hi feim els seus representants. A més, cal que de tant en tant ens aturem a analitzar el model de poble en la seva globalitat, i per això proposam un Debat Anual sobre l'Estat del Poble.

En una democràcia del segle XXI, cal fomentar que la ciutadania s'autoorganitzi. L'Ajuntament ha de donar suport a les associacions, un suport que ha de ser estable i no ha de dependre mai de la voluntat del polític de torn, perquè aquest suport no s'ha d'entendre mai com un favor. Per això farem una ordenança que reguli aquest suport i totes les ajudes que les associacions necessiten.

En una democràcia del segle XXI l'honestedat i el compromís amb la legalitat dels representants i servidors públics ha d'estar assegurada. Com va sortir publicat la setmana passada en aquest mateix setmanari, encara pagam les llicències il·legals de Llucalcari, que qualcú va decidir atorgar però que costejam entre tots. Els darrers trenta anys els ciutadans de Deià i Mallorca hem pagat milions -en plural- d'euros, entre advocats (un ajuntament defensant una llicència privada!), esbucaments i indemnitzacions. Agrupació DEIA som l'antítesi i l'antídot a aquesta forma de funcionar segons la qual la majoria pagam els beneficis d'una minoria. Aquestes eleccions també van de deixar això enrere, com gràcies a l'Agrupació ja han passat a la història els milers d'euros públics en dinars i sopars de dubtós interès social, les contractacions a dit o les concessions sense concurs públic (encara pagam els tril·lerismes que es feren amb el clavegueram!).

En una democràcia del segle XXI la gestió pública ha de ser exemplar. Per això en proposam una de més eficient pel que fa als recursos econòmics i humans de l'Ajuntament, i també aprofitar totes les ajudes que es treuen per a les corporacions locals per part del Consell, el Govern o la Unió Europea. Aquesta legislatura s'ha deixat perdre més d'un milió -que coneguem-, perquè no s'hi hagi presentat cap projecte o no s'hagi presentat tota la documentació com toca. Això no pot passar.

Volem una democràcia del segle XXI per a uns deianencs i deianenques plenament lliures i iguals.


Sa rondalla deianenca. 
Una rondalla que encara hem d'acabar d'escriure entre totes i tots.