divendres, 12 de setembre del 2014

LLUCALCARI: MÉS D'UN MILIÓ D'EUROS DELS CIUTADANS, CAP RESPONSABLE

En el darrer ple de Deià, el PP va aprovar una modificació pressupostària de 445.000€ (!!) per fer front a una nova restitució dels terrenys dels xalets il·legals de Llucalcari i del seu camí. I els ciutadans es demanaran: i no s'havien restituït ja? Idò sí, a la vegada que s'esbucaven els xalets, amb un cost total per a les arques públiques de més de 700.000€. Però el jutge diu que la restauració dels terrenys (a la sentència deia clar que havien de quedar com abans de la construcció dels xalets) no va ser l'adequada... i hem de tornar a posar en marxa la maquinària i la butxaca del contribuent per fer-hi obra, una altra vegada.
I els ciutadans es demanaran: això és normal? Evidentment, no. No és normal que un jutge manàs fer un enderrocament i deixar els terrenys d'una manera, ens hi gastàssim una doblerada i ara resulti que no està ben fet i ens hi haguem de gastar una altra doblerada. Per això des d'Agrupació DEIA vàrem demanar una comissió d'investigació per a esclarir dues coses: qui és el culpable de la pífia (i evidentment exigir-li responsabilitats polítiques) i quin serà el sobrecost d'haver d'iniciar de nou les obres: s'hauran de desfer coses fetes, fer nous estudis topogràfics, nous projectes, noves adjudicacions... A dia d'avui, abans de començar les obres, ja es duu un sobrecost de 22.923,45€.
Evidentment el PP s'hi va negar. Va dir que no estava en contra d'aquesta comissió, però que no la trobava necessària (total, 445.000€ són “calderilla”...). Varen argumentar que el jutge no deia que s'hagués comès un error; és cert, el jutge deia que la restitució dels terrenys no és l'adequada... i com tothom sap, cometre un error i fer les coses inadequadament són coses molt diferents. També va tirar culpes a l'Agència de Disciplina Urbanística i al mateix jutge; l'Ajuntament de Deià, responsable dels esbucaments, devia passar per allà per casualitat.
Ja ens esperàvem aquesta negativa. El PP ja va defensar durant vint anys unes llicències il·legals (pagant l'Ajuntament, clar), malgrat totes les sentències li eren contràries. Qualcú ha demanat perdó per les desenes de milers d'euros malgastats inútilment en advocats? Qualcú va reconèixer l'error i va dimitir? La resposta és de sobres coneguda. L'esbucament ja ha costat més de 700.000€ als ciutadans, sense contar aquests nous 445.000€, i el PP es nega a demanar responsabilitats als culpables tècnics i polítics de les llicències. Segons ells, ho hem de pagar els ciutadans; i evidentment ningú ha demanat perdó. I quan vénguin les milionàries indemnitzacions, el PP ja ha anunciat que tampoc demanarà cap responsabilitat a ningú, i ja veim venir que tampoc ningú demanarà perdó.
Llucalcari s'ha convertit en un pou sense fons on s'hi han abocat centenars de milers d'euros dels deianencs i de tots els mallorquins.
Agrupació DEIA, a més de demanar la Comissió d'Investigació, vàrem votar en contra de la modificació pressupostària. No perquè estiguem en contra de complir els mandats judicials, sinó perquè no volem ser còmplices d'una estafa als ciutadans. Vàrem reiterar la nostra oferta al PP: si es compromet a demanar els doblers als responsables de tot, ens tendrà al seu costat; sinó, ens tendrà al davant. La batlessa la va tornar a refusar.
El dijous llarder de 1521 es va aixecar la pagesia mallorquina en una revolta coneguda com “les Germanies”; quasi cinc-cents anys després, el seu crit és més actual que mai: “pag qui deu, mori el mal govern i visca la terra!”. Idò això.

dimarts, 9 de setembre del 2014

RESTAURAR ELS TERRENYS DE LLUCALCARI COSTARÀ 445.000€ MÉS A L'AJUNTAMENT DE DEIÀ

El jutjat considera que la restauració dels terrenys on s'ubicaven els xalets il·legals no està ben feta i obliga al consistori a noves obres. Agrupació DEIA demana una comissió d'investigació
L'Ajuntament de Deià ha aprovat una modificació pressupostària de 445.000€ per fer front a un nou mandat judicial que té a veure amb la restitució dels terrenys i l'eliminació del camí. Aquests 445.000€ s'haurien d'afegir als més de 700.000€ que ja duen gastades les administracions en l'esbucament dels xalets il·legals i en la primera restauració dels terrenys.
El grup de l'oposició va votar en contra d'aquesta modificació pressupostària. Segons el seu portaveu, Lluís Apesteguia, “nosaltres estam d'acord en acatar les sentències judicials, però no podem ni volem col·laborar en aquest procés mentre l'equip de govern no ens asseguri que es reclamaran els doblers als culpables polítics i tècnics de les llicències il·legals dels xalets; el poble no pot pagar els negocis d'uns pocs”.
En el mateix ple, Agrupació DEIA va presentar una moció demanant la creació d'una Comissió d'Investigació que determinàs el sobrecost i la culpabilitat d'aquestes noves obres. “No pot ser que gastàssim una doblerada en la primera restitució dels terrenys, ara un jutge digui que no es va fer bé, això costi milers d'euros extra als ciutadans i ningú n'assumeixi la responsabilitat”, ha afirmat Apesteguia, per qui aquesta comissió seria “obligatòria en qualsevol democràcia avançada”. L'oposició critica que l'equip de govern espolci les culpes cap a l'Agència de Disciplina Urbanística o el mateix jutge, o que negui el sobrecost quan ja abans de començar les obres hi ha decrets de batlia per valor de 22.923,45€ relacionats amb l'acompliment del nou mandat judicial (medició digital, topografia, projecte i estudi de seguretat).

dilluns, 1 de setembre del 2014

MOCIÓ SOBRE EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JULIO CORTÁZAR

En Julio Cortázar va néixer a Brussel·les el 26 d'agost de 1914, just ara fa cent anys. 

Quan tenia quatre anys, se'n va anar a Bons Aires amb la seva família i va acabar sent professor a la Universitat de Cuyo. El 1951 es va exiliar a França tot fugint del règim de Perón; allà va treballar per a la UNESCO com a traductor. Més tard es va interessar per la política anti-feixista de l'Amèrica llatina, declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment sandinista.

Es va casar tres vegades i es va nacionalizar francès. Va morir a París el 12 de febrer de 1984.

Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios i 62, Modelo para armar van ser un trencament equiparable al de James Joyce amb el seu Ulisses. La seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector, un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "enganxa".

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la "en 10 pàgines". Les seves incursions en altres formats -La vuelta al dia en 80 mundos, o Un tal Lucas, per exemple-, són altres grans propostes literàries. També va escriure lletres per tangos. I una "crònica de viatge", "Los autonautas de la cosmopista", un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l'anomenada "Autopista del Sud", escrit amb la seva dona Carol Dunlop.

Són nombrosos els premis i reconeixements que ha rebut, sobretot a l'Amèrica Llatina, i molts dels seus textos han estat duits al cinema.

Cortázar va estiuejar a la dècada dels 70 a Deià, concretament a la Costa d'en Topa i a can Blau Vell. Va venir de la mà dels seus grans amics Claribel Alegría i Darwin J. Flakoll, però Deià el va enamorar i va repetir en més de cinc ocasions; entre nits de jazz i vi la nostra vila i les nostres costes li van inspirar el relat Mi rayo verde.

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Deià pren els següents

ACORDS

1.- L'Ajuntament de Deià organitzarà un acte literari per a conmemorar el centenari del naixement de Julio Cortázar i retre-li un homenatge.