Precs i preguntes ple novembre 2014

El passat 6 d'octubre vàrem registrar aquestes preguntes sobre el subministrament d'aigua a l'estiu i encara no n'hem obtingut resposta:

• Quants camions-cisterna d'aigua potable s'han duit aquest estiu per emplenar els dipòsits municipals?
• Quants de kilolitres s'han duit?
• Quin cost ha tengut per a l'Ajuntament o per a l'empresa concessionària?
• Quines empreses han subministrat l'aigua?
• Com així es varen seguir duent camions durant dies després de les pluges d'octubre?

Se'ns diu que estan a l'espera que GESBA els faci arribar la informació, i que ens la remetran per escrit quan la tenguin.

A can Bailon han posat una barrera dins el torrent. L'Ajuntament n'és conscient? És legal?

 

Ens diuen que no ho sabien, però que evidentment és un fet il·legal.

Al camí dels Ribassos hi ha una reixa protectora (un tram que va posar Protecció Civil i un altre a petició nostra), però després del botador de son Bauçà hi ha un bocí també perillós, tant per la timba com per la irregularitat del camí. Creim que s'hi hauria de posar remei.

 

Se'ns diu que ho tendran en compte i prendran les mesures adients.

El botador del camí dels Ribassos, abans d'arribar a son Bauçà des del Clot, està rompuda. S'hauria d'arreglar, i millor si es fa en forma d'escala i no en vertical.

Se'ns diu que ho tendran en compte i prendran les mesures adients.

El camí de sa Cala a son Bujosa és difícil de trobar per la quantitat de mates que el tapen. S'haurien de retallar.

Se'ns diu que ho tendran en compte i prendran les mesures adients.

L'any passat vàrem aprovar una moció en contra de les fumigacions, i en un dels acords demanàvem al Consell que no fumigàs les carreteres del nostre terme municipal, però tot i així ho va fer; enguany se li ha recordat?

Se'ns diu que el Consell ha decidit no fumigar cap carretera, ni a Deià ni enlloc de Mallorca.

Fins quan es mantendrà a la senyora Ventura Muntaner com a càrrec de confiança?

Se'ns diu que que no tenen data límit. Nosaltres manifestam la necessitat d'acabar amb aquesta situació i despesa.

Saben de què són les obres que s'estan fent a la nova casa de sa Pedrissa, davant sa Marineta?

 

Ens diuen que és una casa agrícola, i que té tots els permisos de l'Ajuntament i del Consell.

Hem rebut queixes d'obres que comencen abans de les 8:00 del matí. Quina és la normativa de renous a l'hivern respecte l'horari?

 

De 8:00 a 18:00; si cap veí detecta que es fa renou en un altre horari ho ha de comunicar a l'Ajuntament.

MOCIÓ DECLARACIÓ MUNICIPI ANTITAURÍ

Atès que Deià és un poble sensible envers els animals i el tracte que han de rebre i que aquest tipus d’espectacle ens omple de vergonya i d’indignació, en tant que és manifestament contrari a la tendència evolutiva que estan demostrant la resta de països civilitzats del món.

 Atès que és una voluntat manifesta d’aquest Consistori fomentar els valors del respecte a la natura i als éssers vius, la cura del medi ambient en totes les seves vessants, l’educació basada en el respecte, la convivència i representativitat en la societat, i que aquests espectacles no estan en consonància amb els esmentats valors i contribueixen a fomentar una educació contraria al respecte a la vida en totes les seves formes i expressions, fomentant la cosificació dels animals.

 Atès que més de 92 municipis de l’Estat ja s’han declarat favorables als drets dels animals. I del reconeixement en considerar als animals com a organismes dotats de sensibilitat psíquica, a més de física.

 

En virtut de l’exposat, ACORDAM:

 Primer.- Declarar Deià municipi amic dels animals i respectuos amb els seus drets.

Segon.- Que Deià esdevingui poble antitaurí, contrari a la pràctica de les curses de toros i a l’exercici de qualsevol tipus de violència envers els animals que els pugui causar estats d’ansietat, por, maltractament, patiment o qualsevol dany físic o psicològic.

 

Esmena PP: Segon.- Que Deià esdevingui contrari a l’exercici de qualsevol tipus de violència envers els animals que els pugui causar estats d’ansietat, por, maltractament, patiment o qualsevol dany físic o psicològic.

 Tercer.- Manifestar la nostra voluntat que no es celebrin curses de toros ni altres espectacles on es produeixi la mort o s’infligeixi estrès psicofísic a un animal en cap plaça de toros de les Illes Balears, així com que aquests espais es converteixin en equipaments públics o tinguin altres finalitats, en consonància als acords d’aquesta moció.
 

 Esmena PP: Tercer.- Manifestar la nostra voluntat que no es celebrin espectacles on es produeixi la mort o s’infligeixi estrès psicofísic a un animal.

 

Quart.- Sol·licitar al Parlament de les Illes Balears la redacció d’una nova Llei autonòmica de Protecció Animal que reguli la protecció integral dels animals tant domèstics com salvatges i que prohibeixi la tauromàquia en totes les seves formes, així com qualsevol espectacle que produeixi patiment a un animal.
 

Esmena PP: Quart.- Sol·licitar al Parlament de les Illes Balears la redacció d’una nova Llei autonòmica de Protecció Animal que reguli la protecció integral dels animals tant domèstics com salvatges i que prohibeixi qualsevol espectacle que produeixi patiment a un animal.
 

Cinquè.- Fer arribar aquesta moció al Parlament de les Illes Balears, al Govern de les Illes Balears, al Consell de Mallorca, Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears i a les entitats que treballen pel benestar animal de les Illes Balears.
 

S'aprova per unanimitat amb les esmenes del PP.

MOCIÓ DE SUPORT EN LA LLUITA CONTRA L'EBOLA

L'epidèmia d'ebola de 2014 és el major brot epidèmic d'aquesta malaltia, originat el desembre de 2013 a Guinea i extès posteriorment a Libèria, Serra Leona, Nigèria, el Senegal, els Estatuts Units, Espanya i Malí. Cap el 10 d'octubre de 2014, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'havien registrat 8.400 infeccions i 4.033 morts a tot el món per mor d'aquest brot, la majoria d'ells als països de l'Àfrica Occidental; segons les autoritats mèdiques, si no es controla prest aquest brot, el número d'afectats podria créixer de forma aritmètica, poguent arribant als 10.000 nous casos setmanals el novembre.

Diverses organitzacions, entre elles els Centres per al Control i Prevenció de Malalties, la Comissió Europea i la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental, han donat fons per ajudar a contrarestar la seva propagació. Aquest brot és el més greu dels registrats, tant pel que fa a malalts com a difunts, amb una taxa de mortalitat de prop del 70%. Segons el Comité d'Emergències convocat per l'OMS, s'han complit les condicions per a declarar una emergència de salut pública d'importància internacional.

Per tot això proposam els següents

ACORDS

 

1.- L'Ajuntament de Deià vol explicitar el seu suport i agraïment a les entitats i persones que treballen en la cooperació per al desenvolupament, de forma molt especial als que estan lluitant contra la crisi de l'ebola a l'Àfrica Occidental.

 

2.- L'Ajuntament de Deià habilitarà una partida de 6.000€ que transferirà a Metges del Món i Creu Roja, a parts iguals, per a ajudar-los en la lluita contra l'ebola a l'Àfrica Occidental.

Esmena del PP: 2.- L'Ajuntament de Deià habilitarà una partida de 3.000€ que transferirà a Metges del Món.

 

3.- L'Ajuntament de Deià demana que els governs del món treballin per a acabar amb la pobresa i l'expoli d'Àfrica, raó final de l'epidèmia d'ebola i de tants altres mals que sofreix aquest continent.

 

S'aprova per unanimitat amb l'esmena del PP.

SOBRE L'IBI I LA BONA GESTIÓ A DEIÀ

Arran de la publicació del vergonyós i abusiu IBI que pagam els deianencs, na Magdalena López va escriure un article a aquest setmanari dient dues coses: que això de l'IBI no és culpa del PP local i que l'Ajuntament feia una fantàstica gestió dels doblers públics.

És cert que l'Ajuntament no té res a dir amb el cost astronòmic de l'IBI a Deià, el més car de Mallorca i dels més cars d'Europa, superant Londres i París? Evidentment no n'és l'únic responsable, però durant dècades ha contribuït a crear un poble elitista i basat principalment en una economia especulativa. Confiar-ho tot al que faci el Cadastre l'any que ve sense haver canviat res ni haver apreciat una devaluació considerable del preu del sòl és arriscat, a més d'evidenciar que l'equip de govern no té cap idea que oferir davant aquest problema.

La situació actual es pot revertir a mitjan termini, exercint pressió política al Cadastre, promoguent un gran pacte econòmic i social, aprovant un canvi de les NNSS, creant amb l'IBAVI un parc d'habitatges públics de lloguer i implementant unes polítiques que animin els propietaris a optar per lloguers permanents i no de temporada. Però també hi ha mesures aplicables a curt termini: per començar, tenir clar quin és el tipus impositiu, ja que la batlessa s'equivoca quan diu que és del 0'49, ja que és del 0'40 des del 2013. Després, podríem rebaixar-lo a col·lectius específics (com ja es fa a jubilats, aturats o famílies nombroses): nosaltres proposam, per una banda, reduir l'IBI si és l'única casa de què disposa la unitat familiar (ja que el dret a l'habitatge és bàsic i reconegut a la Constitució) i , per l'altra, fer-lo progressiu depenent de la renda, ja que no té sentit que qualcú que guanya poc pagui més que una que guanya molt. Això és perfectament possible a través de subvencions (no es poden fer bonificacions, però això és just un problema burocràtic i el resultat seria el mateix); és un mètode poc ortodox però emprat per quasi tots els ajuntaments, també el nostre.

Si els polítics no som capaços de fer que els nostres joves puguin quedar a Deià i que la gent treballadora hi pugui viure sense haver de suportar una pesadíssima llosa fiscal, de què servim?

La batlessa enumera en el seu article allò que ofereix l'Ajuntament als deianencs a canvi de sucar-los (amb l'IBI, l'Ajuntament cobra 5 imposts i 18 taxes municipals).

Abans de res, no podem deixar de contestar el cinisme d'esmentar-hi els serveis bàsics (clavegueram, aigua i fems): tots ells estan cedits a mans privades que cobren el seu lògic benefici empresarial, resultant uns preus altíssims. Si ho gestionàssim directament des de l'Ajuntament o des de la Mancomunitat pagaríem només el que costa el servei; però clar, és una feina amb poc glamour per als polítics.

Tampoc podem callar davant la mentida que l'Ajuntament no té deute bancari, mentida que ja va dir en Jaume Crespí en dimitir i la batlessa en la primera entrevista en aquest setmanari. En el pressupost municipal del 2014 es preveu pagar 86.567,82€ als bancs com a amortitzacions de deute, i encara quedaran 91.217,90€ per pagar el 2015 de tres préstecs amb Sa Nostra. Podrien haver acabat amb aquest deute, però no ho han fet perquè no surt a compte i prefereixen fer inversió. D'acord, però no s'hi val mentir. Hi ha deute amb els bancs perquè ells el varen contreure i encara el pagam.

Parla després d'una sèrie de despeses socials i educatives; la majoria estan molt bé, i no només les aplaudim sinó que ens comprometem a mantenir-les i incrementar-les si els deianencs ens donen responsabilitat de govern. Però que no ens enganyin: entre totes elles representen un percentatge molt baix del pressupost municipal: fent una suma ràpida mirant la liquidació del 2013, no arriben al 10%.

On s'han gastat i es gasten la resta de doblers dels deianencs, idò? En obra pública, en un excés i mala gestió de personal municipal (20 treballadors per a menys de 800 habitants), en uns poc edificants sous i dietes a polítics, en una francament disminuïble despesa corrent (991.310€!!), en pagar el deute bancari esmentat i en el forat enorme de Llucalcari (desenes de milers d'euros en advocats, quasi un milió en esbucaments i vés a sebre què en indemnitzacions) que el PP es nega a reclamar als responsables... Ah, i en els seus dinars amb familiars, que encara no han tornat.

Si s'ha de dir en què es gasten els doblers públics, s'ha de dir tot, i que siguin els deianencs els que diguin si hi ha hagut bona gestió o no.

LLUCALCARI: MÉS D'UN MILIÓ D'EUROS DELS CIUTADANS, CAP RESPONSABLE

En el darrer ple de Deià, el PP va aprovar una modificació pressupostària de 445.000€ (!!) per fer front a una nova restitució dels terrenys dels xalets il·legals de Llucalcari i del seu camí. I els ciutadans es demanaran: i no s'havien restituït ja? Idò sí, a la vegada que s'esbucaven els xalets, amb un cost total per a les arques públiques de més de 700.000€. Però el jutge diu que la restauració dels terrenys (a la sentència deia clar que havien de quedar com abans de la construcció dels xalets) no va ser l'adequada... i hem de tornar a posar en marxa la maquinària i la butxaca del contribuent per fer-hi obra, una altra vegada.

I els ciutadans es demanaran: això és normal? Evidentment, no. No és normal que un jutge manàs fer un enderrocament i deixar els terrenys d'una manera, ens hi gastàssim una doblerada i ara resulti que no està ben fet i ens hi haguem de gastar una altra doblerada. Per això des d'Agrupació DEIA vàrem demanar una comissió d'investigació per a esclarir dues coses: qui és el culpable de la pífia (i evidentment exigir-li responsabilitats polítiques) i quin serà el sobrecost d'haver d'iniciar de nou les obres: s'hauran de desfer coses fetes, fer nous estudis topogràfics, nous projectes, noves adjudicacions... A dia d'avui, abans de començar les obres, ja es duu un sobrecost de 22.923,45€.

Evidentment el PP s'hi va negar. Va dir que no estava en contra d'aquesta comissió, però que no la trobava necessària (total, 445.000€ són “calderilla”...). Varen argumentar que el jutge no deia que s'hagués comès un error; és cert, el jutge deia que la restitució dels terrenys no és l'adequada... i com tothom sap, cometre un error i fer les coses inadequadament són coses molt diferents. També va tirar culpes a l'Agència de Disciplina Urbanística i al mateix jutge; l'Ajuntament de Deià, responsable dels esbucaments, devia passar per allà per casualitat.

Ja ens esperàvem aquesta negativa. El PP ja va defensar durant vint anys unes llicències il·legals (pagant l'Ajuntament, clar), malgrat totes les sentències li eren contràries. Qualcú ha demanat perdó per les desenes de milers d'euros malgastats inútilment en advocats? Qualcú va reconèixer l'error i va dimitir? La resposta és de sobres coneguda. L'esbucament ja ha costat més de 700.000€ als ciutadans, sense contar aquests nous 445.000€, i el PP es nega a demanar responsabilitats als culpables tècnics i polítics de les llicències. Segons ells, ho hem de pagar els ciutadans; i evidentment ningú ha demanat perdó. I quan vénguin les milionàries indemnitzacions, el PP ja ha anunciat que tampoc demanarà cap responsabilitat a ningú, i ja veim venir que tampoc ningú demanarà perdó.

Llucalcari s'ha convertit en un pou sense fons on s'hi han abocat centenars de milers d'euros dels deianencs i de tots els mallorquins.

Agrupació DEIA, a més de demanar la Comissió d'Investigació, vàrem votar en contra de la modificació pressupostària. No perquè estiguem en contra de complir els mandats judicials, sinó perquè no volem ser còmplices d'una estafa als ciutadans. Vàrem reiterar la nostra oferta al PP: si es compromet a demanar els doblers als responsables de tot, ens tendrà al seu costat; sinó, ens tendrà al davant. La batlessa la va tornar a refusar.

El dijous llarder de 1521 es va aixecar la pagesia mallorquina en una revolta coneguda com “les Germanies”; quasi cinc-cents anys després, el seu crit és més actual que mai: “pag qui deu, mori el mal govern i visca la terra!”. Idò això.

RESTAURAR ELS TERRENYS DE LLUCALCARI COSTARÀ 445.000€ MÉS A L'AJUNTAMENT DE DEIÀ

El jutjat considera que la restauració dels terrenys on s'ubicaven els xalets il·legals no està ben feta i obliga al consistori a noves obres. Agrupació DEIA demana una comissió d'investigació

L'Ajuntament de Deià ha aprovat una modificació pressupostària de 445.000€ per fer front a un nou mandat judicial que té a veure amb la restitució dels terrenys i l'eliminació del camí. Aquests 445.000€ s'haurien d'afegir als més de 700.000€ que ja duen gastades les administracions en l'esbucament dels xalets il·legals i en la primera restauració dels terrenys.

El grup de l'oposició va votar en contra d'aquesta modificació pressupostària. Segons el seu portaveu, Lluís Apesteguia, “nosaltres estam d'acord en acatar les sentències judicials, però no podem ni volem col·laborar en aquest procés mentre l'equip de govern no ens asseguri que es reclamaran els doblers als culpables polítics i tècnics de les llicències il·legals dels xalets; el poble no pot pagar els negocis d'uns pocs”.

En el mateix ple, Agrupació DEIA va presentar una moció demanant la creació d'una Comissió d'Investigació que determinàs el sobrecost i la culpabilitat d'aquestes noves obres. “No pot ser que gastàssim una doblerada en la primera restitució dels terrenys, ara un jutge digui que no es va fer bé, això costi milers d'euros extra als ciutadans i ningú n'assumeixi la responsabilitat”, ha afirmat Apesteguia, per qui aquesta comissió seria “obligatòria en qualsevol democràcia avançada”. L'oposició critica que l'equip de govern espolci les culpes cap a l'Agència de Disciplina Urbanística o el mateix jutge, o que negui el sobrecost quan ja abans de començar les obres hi ha decrets de batlia per valor de 22.923,45€ relacionats amb l'acompliment del nou mandat judicial (medició digital, topografia, projecte i estudi de seguretat).

MOCIÓ SOBRE EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JULIO CORTÁZAR

En Julio Cortázar va néixer a Brussel·les el 26 d'agost de 1914, just ara fa cent anys. 

Quan tenia quatre anys, se'n va anar a Bons Aires amb la seva família i va acabar sent professor a la Universitat de Cuyo. El 1951 es va exiliar a França tot fugint del règim de Perón; allà va treballar per a la UNESCO com a traductor. Més tard es va interessar per la política anti-feixista de l'Amèrica llatina, declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment sandinista.

Es va casar tres vegades i es va nacionalizar francès. Va morir a París el 12 de febrer de 1984.

Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios i 62, Modelo para armar van ser un trencament equiparable al de James Joyce amb el seu Ulisses. La seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector, un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "enganxa".

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la "en 10 pàgines". Les seves incursions en altres formats -La vuelta al dia en 80 mundos, o Un tal Lucas, per exemple-, són altres grans propostes literàries. També va escriure lletres per tangos. I una "crònica de viatge", "Los autonautas de la cosmopista", un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l'anomenada "Autopista del Sud", escrit amb la seva dona Carol Dunlop.

Són nombrosos els premis i reconeixements que ha rebut, sobretot a l'Amèrica Llatina, i molts dels seus textos han estat duits al cinema.

Cortázar va estiuejar a la dècada dels 70 a Deià, concretament a la Costa d'en Topa i a can Blau Vell. Va venir de la mà dels seus grans amics Claribel Alegría i Darwin J. Flakoll, però Deià el va enamorar i va repetir en més de cinc ocasions; entre nits de jazz i vi la nostra vila i les nostres costes li van inspirar el relat Mi rayo verde.

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Deià pren els següents

ACORDS

1.- L'Ajuntament de Deià organitzarà un acte literari per a conmemorar el centenari del naixement de Julio Cortázar i retre-li un homenatge.