dijous, 27 de març del 2014

MOCIÓ SOBRE LA PRESÈNCIA D'AMIANT A L'IES GUILLEM COLOM CASASNOVAS


La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, en resposta escrita al diputat David Abril de MÉS per Mallorca, va reconèixer que a les Illes Balears encara hi ha 35 centres educatius amb plaques de fibrociment (conegudes com “uralita”) fabricades abans del 2001, és a dir, amb amiant a la seva composició (REG15374/2013, de data 28 de gener de 2014). Entre aquests centres hi figura el nostre institut de referència, l'IES Guillem Colom Casasnovas.

L’amiant és un mineral format per fibres microscòpiques, àmpliament utilitzat en els sectors industrial i de la construcció, així com en l’àmbit domèstic, donades les seves propietats aïllants i ignífugues. L’amiant es pot presentar sol o bé barrejat amb altres materials, com seria el cas del fibrociment, que és una barreja de ciment pòrtland i amiant, i que és conegut popularment amb el nom d’uralita.

Si el fibrociment està en bon estat no és perillós per a la salut. El perill s’esdevé si aquest material es trenca, es desgasta o es manipula indegudament. En aquests casos, les fibres d’amiant es poden desprendre i quedar suspeses en l’aire, per això la inhalació mantinguda d’aquestes fibres pot produir perilloses malalties, la principal de les quals és l'asbestosi o fibrosi pulmonar. Aquesta malaltia és greu, progressiva i a llarg plaç, i es desenvolupa als pulmons: n'irrita els teixits i en provoca la cicatrització. A més, l'amiant ha estat classificat com un cancerigen humà per l'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer, principalment de pulmó i mesotelioma.

Pels seus perills, des del 14 de desembre de 2002 se'n prohibeix la utilització, la producció i la comercialització a Espanya, per l'Ordre ministerial de 7 de desembre de 2001. A més, i òbviament, s'ha anat retirant de la major part dels centres educatius i sanitaris, especialment sensibles a aquest tema.

La manca de recursos no pot ser una excusa per a acabar amb la retirada de les “uralites” amb amiant dels nostres centres educatius. Primer, perquè la Conselleria ha trobat recursos per la seva innecessària campanya antillaços o per viatjar fins a Suïssa per visitar escoles, per exemple. Segon, perquè l'actual consellera ha assegurat que hi havia una partida per a aquest afer.

Per tot això proposam aprovar els següents

ACORDS

1.- L’Ajuntament de Deià insta el departament d’Educació a fixar de forma urgent un calendari públic de reparació i substitució de les “uralites” amb amiant de l'IES Guillem Colom Casasnovas.

2.- L'Ajuntament de Deià insta el departament d'Educació a fer el mateix amb la resta de centres educatius en què encara hi ha “uralites” amb amiant.


3.- L'Ajuntament de Deià traslladarà aquest acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, a la direcció de l'IES Guillem Colom Casasnovas i als ajuntaments de Bunyola, Fornalutx i Sóller.


dimecres, 5 de febrer del 2014

NOSALTRES DEIM NO A COBRIR AMB DOBLERS PÚBLICS L'ESPECULACIÓ I LA CORRUPCIÓ DELS XALETS DE LLUCALCARI

El PP de Deià va aprovar una proposta segons la qual l'Ajuntament acceptava ser corresponsable d'una indemnització de (com a mínim) 480.000€ per un dels xalets de Llucalcari. Nosaltres hi vàrem votar en contra i lamentam el canvi de posicionament del govern municipal, que fins ara havia rebutjat aquesta responsabilitat.

El nostre argument és senzill: les institucions no poden delinquir ni fer il·legalitats, així que els ciutadans no han de pagar més per una llicència que no han donat ni per una activitat especulativa i dubtosa de la qual no s'han beneficiat. Ja ens ha bastat haver de pagar quasi 30 anys d'advocats i les demolicions.

Just aquesta indemnització suposaria més de 600€ per deianenc, si bé l'Ajuntament, que és l'únic demandat, creu que el Govern n'hauria de pagar dues quartes parts i l'arquitecte una quarta part. Ja ho veurem, però en el millor dels casos, serien 150€ per deianenc just per aquest xalet. Tanmateix, la indemnització encara pot ser major, ja que els propietaris han demanat una quantitat molt superior (2'7 milions d'euros), i que hi ha tres judicis més, un per a cadascun dels altres habitatges (13'5 milions d'euros en total).

És impossible pensar que els responsables de les llicències no sabessin de la il·legalitat, quan hi havia informes de l'arquitecte tècnic de l'Ajuntament i de la Comissió de Patrimoni Històrico-Artístic i denúncies de Joan Rotger, regidor socialista a l'oposició, del GOB i d'un miler de ciutadans. En declaracions fetes el 1987, el mateix promotor assegurava que no li importava pagar multes (qui pensa en pagar multes si ho fa tot legal?) i el llavors batle afirmava que “las casas agrícolas que se construyen no lo serán nunca, los permisos agrícolas no son más que un truco para poder obtener permisos para construir viviendas muy caras”. Amb els xalets de Llucalcari molta gent va fer molts de doblers, i ara no es pot pretendre que el poble pagui per això. El PP està reinventant el conte d'en Robin Hood i roba als pobres per permetre que els rics es forrin.

Vàrem oferir tota la col·laboració necessària al govern municipal si aquest es comprometia a investigar la responsabilitat dels polítics i tècnics que atorgaren la llicència, però el batle va refusar aquesta possibilitat. No ens va deixar altra opció que votar en contra de la proposta, no podem ni volem serem còmplices de tal estafa a la ciutadania.


dimarts, 12 de novembre del 2013

Precs i preguntes del ple del 6 de novembre de 2013

Quins criteris s'han seguit per a cobrir les places vacants o les substitucions aquesta legislatura? Hi ha un borsí de demandants d'aquestes places? Com es varen publicitar?

Ens responen que no hi ha borsí i ens entreguen una explicació del secretari-interventor al respecte.

Mirant la llei d'hisendes locals hem trobat dins les bonificacions potestatives de l'IBI el 90% a les famílies nombroses, però hem pogut trobar l'article que permet les subvencions a pensionistes i majors de 65 anys i a famílies amb tots els membres a l'atur; ens podríeu indicar on està recollit?

La pregunta va ser contestada per internet, diferenciant entre les bonificacions (previstes en la llei) i les subvencions (no previstes a la llei).

A dia d'avui, quina quantitat ens queda per pagar als bancs?

490.247,71€ (ens entreguen una relació detallada).


A dia d'avui, quina quantitat ens adeuten el Govern de les Illes Balears o el Consell de Mallorca?

486.854,65€ (ens entreguen una relació detallada).

La gent que bota a l'aturada de can Quet ha de creuar la carretera per anar cap al poble; també ho han de fer els infants del Clot quan l'autobús de l'institut els hi deixa. Demanam que per motius de seguretat s'hi posi un pas de vianants.

Ens responen que ho demanaran.

Ens han demanat que es podin els plataners de can Quet, ja que quan fa vent cauen moltes branques.

Ens responen que ja es varen podar a principi d'any.

Pregam que es restauri el paretó que va caure al portell de can Renou.

Ens responen que ho miraran.

dilluns, 4 de novembre del 2013

MOCIÓ SOBRE LA FACTURA DE L'AIGUA

El 14 de maig de 2013 aquest ple varen aprovar provisionalment unes noves tarifes del servei de subministrament d'aigua, introduint un criteri de tarifització per quotes depenent de la quantitat d'aigua consumida. Aquest canvi, que afavoreix l'estalvi d'aigua (amb el bo "qui menys consumeix, menys paga, i qui més consumeix, més paga") s'ha oblidat de comptar amb un concepte clau sense el qual es desvirtua el resultat: la quantitat de persones que viuen a cada llar.

Una casa on hi visqui una persona molt malgastadora consumirà menys aigua que una llar on hi visqui una família de cinc membres molt estalviadores; la primera no pot estar premiada i la segona penalitzada.

Per això presentam la següent MOCIÓ

1.- El Ple de l'Ajuntament de Deià demana al govern municipal que presenti una nova redacció de l'Ordenança del Subministrament d'Aigua de Deià, en concret de les tarifes d'aigua, per a introduir-hi el criteri de quantitat de persones empadronades a cada llar.

Rebutjada per quatre vots en contra (PP) i dos a favor (Agrupació DEIA)


MOCIÓ SOBRE LES BONIFICACIONS EN L'IBI

El valor cadastral de moltes cases del nostre poble és desorbitat, fruit d'un model econòmic basat en l'especulació urbanística.

Així, des del 2003, l'IBI que paguen alguns dels nostres veïns pel seu domicili s'ha incrementat en un 364'8%, malgrat la contínua davallada del gravamen que l'Ajuntament hi aplica (que ja es situa en 0'4, el seu mínim legal). El salari mitjà brut a Espanya en aquest període només s'ha incrementat prop d'un 10%, amb una pèrdua de valor adquisitiu d'un 2'3%. Queda clar que això dificulta que els treballadors deianencs i les treballadores deianenques visquin al seu propi poble.

L'Ajuntament de Deià està considerablement sanejat, però tanmateix no li està permès decidir lliurement sobre els seus tributs.

L'article 74 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estipula un seguit de bonificacions potestatives per als ajuntaments, deixant-ne moltes possibles de banda.

Entenem que amb aquestes altres bonificacions es podria compensar els alts IBIs que alguns dels nostres ciutadans han de pagar, tenint en compte criteris de progressivitat.

A més, que els ajuntaments poguéssim decidir un major nombre de bonificacions augmentaria l'autonomia local, cosa clarament justificada per als ens sanejats.

Per tot això presentam la següent MOCIÓ

1.- L'Ajuntament de Deià demana al Congrés de Diputats i al Senat que reformi l'article 74 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, per permetre que els ajuntaments puguem, a través de les nostres ordenances fiscals, bonificar lliurement l'IBI, per exemple atenent criteris com: únic domicili, nivell de renda, etc.

2.- Es farà trasllat d'aquest acord als grups polítics del Congrés de Diputats i del Senat.

S'aprova per unanimitat.

MOCIÓ CONTRA LA DISCRIMINACIÓ DEL COL·LECTIU LGTB A RÚSSIA


Mitjançant una llei a Rússia s’ha aprovat una llei que prohibeix la “propaganda” a favor de la difusió de les “ relacions sexuals no tradicionals”. Això a la pràctica es tradueix en una prohibició de qualsevol manifestació a favor de la llibertat afectivo-sexual, a la expressió pública de defensa dels drets de les persones LGTB , i a considerar les relacions sexuals com a negatives i objecte de persecució.

L’anunci de l’aprovació d’aquesta llei a Rússia ha facilitat, com era fàcil de preveure, un clima homòfob a Rússia. Són molts els episodis de persecució a les persones homosexuals, especialment els gais. Grups antidemocràtics es dediquen a torturar a adolescents i joves homosexuals i a penjar els seus actes violents a les xarxes socials. Les ONG denuncien, que tot i que les persones agressores són clarament identificables, no s’ha iniciat cap procediment policial per a la seva detenció i posterior judici per agressió. Agressions que en alguns casos han provocat la mort de la víctima.

Per tot això presentam la següent MOCIÓ

1.- L'Ajuntament de Deià rebutja la persecució de les persones homosexuals a Rússia i a qualsevol lloc.

2.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de l’Estat Espanyol que a totes les relacions internacionals que mantengui amb el Govern de Rússia condemni aquets fets i es manifesti de manera clara i contundent en aquest sentit expressant que anar contra les persones homosexuals és clarament una violació dels drets humans. Per tant, instam que així ho manifesti a l’Ambaixada Russa.

3.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de l’estat Espanyol que faciliti qualsevol petició d’asil de persones perseguides per la seva pràctica sexual.

4.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears que la properes fires de promoció turística a Rússia quedi molt clar que les persones LGTB són benvingudes a les nostres Illes.

Aprovada per unanimitat.

diumenge, 3 de novembre del 2013

MOCIÓ SOBRE EL TÚNEL DE SÓLLER

A dia d’avui, el Túnel de Sóller és l’única carretera de peatge directe de les Illes Balears, a més d’ésser el segon peatge més car de l’Estat Espanyol i un dels més insegurs d’Europa.

Els nostres veïns de Sóller, Fornalutx i Escorca gaudeixen d'una subvenció que a nosaltres se'ns ha negat des del 1997, ja fa 16 anys. Deià té nombrosos llaços familiars i econòmics amb Sóller, que sens dubte és la nostra capital comarcal natural (hi ha el nostre institut, el nostre centre de salut, etc.). Molts dels que viuen al nostre poble tenen el seu lloc de feina o origen a la Vall, per la qual cosa s'han de desplaçar diàriament a Sóller i des d'allà a Palma o altres punts de Mallorca; gran part d'aquesta gent opta per empadronar-se a Sóller per així poder-hi matricular els seus vehicles i tenir la subvenció. D’aquesta manera els nostres impostos paren a les arques municipals solleriques, en detriment dels dret dels ciutadans de Deià, i això es tradueix en menys capacitat d’inversió en sanitat, serveis socials, educació i altres serveis públics.

No estam disposats a esperar fins a l’any 2022, any en que finalitza la concessió, al considerar que ja està més que sufragada. No podem consentir que circulant per Mallorca hi hagi ciutadans de diferents categories, ciutadans que gaudeixen d’importants infraestructures sense cap sobrecost, i altres que per anar al poble veí o sortir del propi es vegin obligats a pagar peatge. Reclamam, com a solució única i igualitària, la rescissió de la concessió del servei: el rescat de la concessió. L'excusa no pot ser la crisi: no es pot dir que no hi ha doblers per a rescatar la concessió del Túnel de Sóller mentre sí que hi ha milers de milions d’euros per a rescatar a les entitats bancàries o per fer carreteres per tota la Península.

Per tot això presentam la següent MOCIÓ

1.- L'Ajuntament de Deià demana al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca que facin els tràmits pertinents per a rescatar la concessió del Túnel de Sóller, que ja considera amortitzada.

2.- Mentre no es rescati la concessió del Túnel de Sóller, l'Ajuntament de Deià demana al Govern de les Illes Balears que els seus ciutadans gaudeixin de la mateixa subvenció que els empadronats a Sóller, Fornalutx i Escorca.


El primer punt és rebutjat per quatre vots en contra (PP) i dos a favor (Agrupació DEIA); el segon s'aprova per unanimitat.