MOCIÓ CONTRA EL TTIP

La Unió Europea (UE) i els Estats Units d'Amèrica (EUA) estan negociant en secret, amb un intolerable dèficit de transparència i control per part de la ciutadania i dels seus representants polítics (parlaments nacionals i europeu) un ampli acord de liberalització de comerç i inversions, que representa un seriós perill per a la democràcia, la deguda protecció dels drets laborals, mediambientals i la salut, prioritzant l'interès comercial dels inversors i empreses transnacionals (ETN) davant l'interès general.

Aquesta "major liberalització de les relacions comercials EUA-UE", tal com està concebuda, implicaria una rebaixa dels estàndards europeus i nord-americans, és a dir, de les regulacions que protegeixen els drets de la ciutadania en àmbits con el consum, el treball o el medi ambient, ja que aquestes regulacions limiten als beneficis de les corporacions. D'aquesta manera es posaria fi al "principi de precaució", que a Europa domina la legislació sobre alimentació i els drets al consum europeus.

El TTIP, en perseguir la liberalització total dels serveis públics i l'obertura de prestació dels mateixos a les ETN, així com a les compres i licitacions de béns i serveis de les Administracions Públiques (AAPP), posa en perill els serveis i les compres públiques, a tots els nivells, i compromet la capacitat de les institucions electes per administrar lliurement les seves comunitats locals i promocionar l’economia i les iniciatives locals.

Els EUA i la UE intenten incloure en el TTIP mesures per a la protecció dels inversors. En el cas de presentar conflictes per part d'aquest col·lectiu amb els Estats, un "tribunal" d'arbitratge seria qui s’encarregués de resoldre'ls: l'anomenat "Investor-State Dispute Settlement" (ISDS). Aquest òrgan tindria competències per establir compensacions econòmiques dels estats a la inversió estrangera, per l'aplicació de mesures (p. ex. l'augment d'estàndards mediambientals o sanitaris) que puguin reduir els seus beneficis presents o futurs. L'Estat no pot en aquest cas recórrer la sentència, ja que les decisions dels òrgans d'arbitratge són fermes i no poden ser qüestionades.

Així mateix, el TTIP recull la creació d'un organisme permanent anomenat Consell de Cooperació Reguladora que supervisarà totes les normes comunitàries relatives al que estableix el TTIP, donant accés directe als lobbies empresarials per influir i modificar en el seu benefici la nostra legislació.

D'aquesta manera, les lleis del comerç passen per sobre de qualsevol altra consideració social, i ignoren qualsevol legislació continental, nacional, regional o local. Les comunitats locals es troben limitades per ajustaments estructurals restrictius deguts als acords i les polítiques de lliure comerç i de protecció de l'inversor. Aquesta lògica desmantella els serveis públics i suprimeix la llibertat dels poders locals per subministrar els serveis i satisfer les necessitats de les seves poblacions, atenent a polítiques i plans de promoció del teixit econòmic i social local.

L'aprovació del TTIP contribuiria, en el cas de l'Estat espanyol, a l'ofensiva del govern estatal de desmantellament dels municipis, que sota el nom de Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local pretén tres objectius bàsics:

- Restringir la democràcia i autonomia local.

- La supressió de competències i serveis públics locals.

- La total privatització dels serveis municipals.

Els governs regionals de la UE (comunitats autònomes, en el nostre cas), així com les corporacions locals, tenen dret a ser informats sobre la legislació que serà acordada a escala europea que els pugui afectar, perquè puguin expressar les seves opinions. Aquest dret no s'ha facilitat fins ara respecte a les negociacions sobre el TTIP.

Per altra banda, els territoris insulars encara estaríem més desprotegits per intentar preservar els nostres entorns econòmics, socials i mediambientals. No podem recular en les legislacions i sentències que han permès frenar les indemnitzacions per lucre cessant a les administracions públiques, quan es tracta de defensar el bé comú i protegir el territori amb un criteri de bé públic.

Pel que fa a la contractació pública, l'objectiu que es pretén amb el TTIP és mantenir l'Acord sobre Contractació Pública (ACP) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) fins a crear un de nou acord millorat. L’ACP està sent utilitzat per la Comissió Europea com a justificació per reduir les garanties en la llei de la contractació pública.

Qualsevol classe d'acord, incloent la contractació pública, ha de conduir a augmentar les garanties i no a reduir-les. Aquest acord no ha de posar en perill els aspectes progressistes de la llei de contractació pública de la UE, especialment els que faciliten el desenvolupament regional i local. Aquests aspectes són importants, ja que permeten que es realitzin les contractacions públiques tenint en compte no només el preu, sinó també altres aspectes com els mediambientals i els socials.

Les administracions locals:

- com que estan a prop de les necessitats dels seus pobles, tenen el deure de responsabilitzar-se i posicionar-se respecte les implicacions de tota mena que comporta el TTIP, per a l'administració, els drets de la seva ciutadania i el medi ambient;

- com que són els canals adequats per promoure els serveis públics i l'economia i ocupació locals, s'esforcen per a la seva promoció com a resposta a l'interès general;

- estan obligades a resoldre els reptes socials, econòmics i mediambientals i, consegüentment, a defensar la universalitat dels serveis públics i la protecció de la ciutadania.

Les comunitats locals volen ampliar el debat públic i democràtic sobre el que està veritablement en joc darrere d'aquest tractat i la sort que correran els serveis i compres públiques:

- el comerç i la inversió només poden conduir a intercanvis econòmica i socialment beneficiosos si respecten les necessitats humanes, i no es basen únicament en el benefici de l'especulació financera i de les grans empreses multinacionals;

- l'eliminació programada i progressiva dels serveis públics és al mateix temps l'eliminació progressiva de la solidaritat i la democràcia;

- l'obertura màxima dels serveis i les compres públiques a la lògica del capital privat produeix efectes contraproduents pel que fa a la seva accessibilitat, la seva qualitat i el seu cost;

- els drets socials són drets inalienables, per la qual cosa no poden dependre exclusivament de la lògica del mercat;

- només l'existència diversificada de serveis públics socialment útils, permet assegurar una qualitat de vida digna per a tothom i a tot arreu, en estret nexe amb l'exercici real de la democràcia;

- el control públic ha de ser preservat per garantir l'accés als béns comuns i a la creació de nous serveis públics, així com per afavorir l'economia i ocupació locals.

Per tot això proposem la següent

MOCIÓ

1. Declarar Deià com Municipi oposat al TTIP, defensant els serveis públics bàsics per a la solidaritat i redistribució social.

2. Donar suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils.

3. Sol·licitar la derogació immediata amb caràcter retroactiu de la "Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local" per legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada al desenvolupament de l'economia local.

4. Sol·licitar la suspensió de les negociacions del TTIP i altres acords comercials similars (com el CETA, Acord de Lliure Comerç entre el Canadà i la UE, i el TISA, Acord Multilateral per a la liberalització i Privatització de Serveis Públics).

5. Sol·licitar igualment que:

• No siguin incloses disposicions tipus ISDS en cap futur tractat d'inversions i siguin eliminades dels tractats actualment en vigor.

• Evitar en tot moment la creació d'organismes que institucionalitzin la intervenció de les ETN (Empreses Transnacionals) en les regulacions comercials que afectin els drets de la ciutadania.

• Que, coherentment amb la legalitat europea i amb els precedents d’anteriors Tractats Comercials semblants de caràcter mixt, es mantingui la necessitat de ratificació del TTIP, el CETA i el TISA pels 28 estats membres de la Unió Europea, ja sigui via parlamentària o via referèndum.

6. Assolir el compromís de promoure la informació i el debat públic entre la ciutadania i les entitats econòmiques, socials, professionals, culturals, etc., sobre l’impacte que podrien comportar aquest tractats al nostre municipi.