dimarts, 12 de novembre del 2013

Precs i preguntes del ple del 6 de novembre de 2013

Quins criteris s'han seguit per a cobrir les places vacants o les substitucions aquesta legislatura? Hi ha un borsí de demandants d'aquestes places? Com es varen publicitar?

Ens responen que no hi ha borsí i ens entreguen una explicació del secretari-interventor al respecte.

Mirant la llei d'hisendes locals hem trobat dins les bonificacions potestatives de l'IBI el 90% a les famílies nombroses, però hem pogut trobar l'article que permet les subvencions a pensionistes i majors de 65 anys i a famílies amb tots els membres a l'atur; ens podríeu indicar on està recollit?

La pregunta va ser contestada per internet, diferenciant entre les bonificacions (previstes en la llei) i les subvencions (no previstes a la llei).

A dia d'avui, quina quantitat ens queda per pagar als bancs?

490.247,71€ (ens entreguen una relació detallada).


A dia d'avui, quina quantitat ens adeuten el Govern de les Illes Balears o el Consell de Mallorca?

486.854,65€ (ens entreguen una relació detallada).

La gent que bota a l'aturada de can Quet ha de creuar la carretera per anar cap al poble; també ho han de fer els infants del Clot quan l'autobús de l'institut els hi deixa. Demanam que per motius de seguretat s'hi posi un pas de vianants.

Ens responen que ho demanaran.

Ens han demanat que es podin els plataners de can Quet, ja que quan fa vent cauen moltes branques.

Ens responen que ja es varen podar a principi d'any.

Pregam que es restauri el paretó que va caure al portell de can Renou.

Ens responen que ho miraran.

dilluns, 4 de novembre del 2013

MOCIÓ SOBRE LA FACTURA DE L'AIGUA

El 14 de maig de 2013 aquest ple varen aprovar provisionalment unes noves tarifes del servei de subministrament d'aigua, introduint un criteri de tarifització per quotes depenent de la quantitat d'aigua consumida. Aquest canvi, que afavoreix l'estalvi d'aigua (amb el bo "qui menys consumeix, menys paga, i qui més consumeix, més paga") s'ha oblidat de comptar amb un concepte clau sense el qual es desvirtua el resultat: la quantitat de persones que viuen a cada llar.

Una casa on hi visqui una persona molt malgastadora consumirà menys aigua que una llar on hi visqui una família de cinc membres molt estalviadores; la primera no pot estar premiada i la segona penalitzada.

Per això presentam la següent MOCIÓ

1.- El Ple de l'Ajuntament de Deià demana al govern municipal que presenti una nova redacció de l'Ordenança del Subministrament d'Aigua de Deià, en concret de les tarifes d'aigua, per a introduir-hi el criteri de quantitat de persones empadronades a cada llar.

Rebutjada per quatre vots en contra (PP) i dos a favor (Agrupació DEIA)


MOCIÓ SOBRE LES BONIFICACIONS EN L'IBI

El valor cadastral de moltes cases del nostre poble és desorbitat, fruit d'un model econòmic basat en l'especulació urbanística.

Així, des del 2003, l'IBI que paguen alguns dels nostres veïns pel seu domicili s'ha incrementat en un 364'8%, malgrat la contínua davallada del gravamen que l'Ajuntament hi aplica (que ja es situa en 0'4, el seu mínim legal). El salari mitjà brut a Espanya en aquest període només s'ha incrementat prop d'un 10%, amb una pèrdua de valor adquisitiu d'un 2'3%. Queda clar que això dificulta que els treballadors deianencs i les treballadores deianenques visquin al seu propi poble.

L'Ajuntament de Deià està considerablement sanejat, però tanmateix no li està permès decidir lliurement sobre els seus tributs.

L'article 74 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estipula un seguit de bonificacions potestatives per als ajuntaments, deixant-ne moltes possibles de banda.

Entenem que amb aquestes altres bonificacions es podria compensar els alts IBIs que alguns dels nostres ciutadans han de pagar, tenint en compte criteris de progressivitat.

A més, que els ajuntaments poguéssim decidir un major nombre de bonificacions augmentaria l'autonomia local, cosa clarament justificada per als ens sanejats.

Per tot això presentam la següent MOCIÓ

1.- L'Ajuntament de Deià demana al Congrés de Diputats i al Senat que reformi l'article 74 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, per permetre que els ajuntaments puguem, a través de les nostres ordenances fiscals, bonificar lliurement l'IBI, per exemple atenent criteris com: únic domicili, nivell de renda, etc.

2.- Es farà trasllat d'aquest acord als grups polítics del Congrés de Diputats i del Senat.

S'aprova per unanimitat.

MOCIÓ CONTRA LA DISCRIMINACIÓ DEL COL·LECTIU LGTB A RÚSSIA


Mitjançant una llei a Rússia s’ha aprovat una llei que prohibeix la “propaganda” a favor de la difusió de les “ relacions sexuals no tradicionals”. Això a la pràctica es tradueix en una prohibició de qualsevol manifestació a favor de la llibertat afectivo-sexual, a la expressió pública de defensa dels drets de les persones LGTB , i a considerar les relacions sexuals com a negatives i objecte de persecució.

L’anunci de l’aprovació d’aquesta llei a Rússia ha facilitat, com era fàcil de preveure, un clima homòfob a Rússia. Són molts els episodis de persecució a les persones homosexuals, especialment els gais. Grups antidemocràtics es dediquen a torturar a adolescents i joves homosexuals i a penjar els seus actes violents a les xarxes socials. Les ONG denuncien, que tot i que les persones agressores són clarament identificables, no s’ha iniciat cap procediment policial per a la seva detenció i posterior judici per agressió. Agressions que en alguns casos han provocat la mort de la víctima.

Per tot això presentam la següent MOCIÓ

1.- L'Ajuntament de Deià rebutja la persecució de les persones homosexuals a Rússia i a qualsevol lloc.

2.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de l’Estat Espanyol que a totes les relacions internacionals que mantengui amb el Govern de Rússia condemni aquets fets i es manifesti de manera clara i contundent en aquest sentit expressant que anar contra les persones homosexuals és clarament una violació dels drets humans. Per tant, instam que així ho manifesti a l’Ambaixada Russa.

3.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de l’estat Espanyol que faciliti qualsevol petició d’asil de persones perseguides per la seva pràctica sexual.

4.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears que la properes fires de promoció turística a Rússia quedi molt clar que les persones LGTB són benvingudes a les nostres Illes.

Aprovada per unanimitat.

diumenge, 3 de novembre del 2013

MOCIÓ SOBRE EL TÚNEL DE SÓLLER

A dia d’avui, el Túnel de Sóller és l’única carretera de peatge directe de les Illes Balears, a més d’ésser el segon peatge més car de l’Estat Espanyol i un dels més insegurs d’Europa.

Els nostres veïns de Sóller, Fornalutx i Escorca gaudeixen d'una subvenció que a nosaltres se'ns ha negat des del 1997, ja fa 16 anys. Deià té nombrosos llaços familiars i econòmics amb Sóller, que sens dubte és la nostra capital comarcal natural (hi ha el nostre institut, el nostre centre de salut, etc.). Molts dels que viuen al nostre poble tenen el seu lloc de feina o origen a la Vall, per la qual cosa s'han de desplaçar diàriament a Sóller i des d'allà a Palma o altres punts de Mallorca; gran part d'aquesta gent opta per empadronar-se a Sóller per així poder-hi matricular els seus vehicles i tenir la subvenció. D’aquesta manera els nostres impostos paren a les arques municipals solleriques, en detriment dels dret dels ciutadans de Deià, i això es tradueix en menys capacitat d’inversió en sanitat, serveis socials, educació i altres serveis públics.

No estam disposats a esperar fins a l’any 2022, any en que finalitza la concessió, al considerar que ja està més que sufragada. No podem consentir que circulant per Mallorca hi hagi ciutadans de diferents categories, ciutadans que gaudeixen d’importants infraestructures sense cap sobrecost, i altres que per anar al poble veí o sortir del propi es vegin obligats a pagar peatge. Reclamam, com a solució única i igualitària, la rescissió de la concessió del servei: el rescat de la concessió. L'excusa no pot ser la crisi: no es pot dir que no hi ha doblers per a rescatar la concessió del Túnel de Sóller mentre sí que hi ha milers de milions d’euros per a rescatar a les entitats bancàries o per fer carreteres per tota la Península.

Per tot això presentam la següent MOCIÓ

1.- L'Ajuntament de Deià demana al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca que facin els tràmits pertinents per a rescatar la concessió del Túnel de Sóller, que ja considera amortitzada.

2.- Mentre no es rescati la concessió del Túnel de Sóller, l'Ajuntament de Deià demana al Govern de les Illes Balears que els seus ciutadans gaudeixin de la mateixa subvenció que els empadronats a Sóller, Fornalutx i Escorca.


El primer punt és rebutjat per quatre vots en contra (PP) i dos a favor (Agrupació DEIA); el segon s'aprova per unanimitat.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

MOCIÓ DE SUPORT ALS DOCENTS I A L'ESCOLA PÚBLICA I DE QUALITAT

Els regidors d'Agrupació DEIA, amparant-nos en el punt 2 de l'article 80 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, Municipal i de Règim Local de les Illes Balears,

demanam al Batle-President de l'Ajuntament de Deià i al seu secretari la convocatòria d'un ple extraordinari per a tractar la moció de "Suport als docents i a l'escola pública i de qualitat" que adjuntam.


MOCIÓ 

De suport als docents i a l'escola pública i de qualitat


La política educativa del Govern de les Illes Balears ha generat aquests dos darrers anys un clima de desconfiança i conflictivitat creixent en el sector educatiu que ha desembocat aquest mes de setembre en una situació de greu preocupació social i de protesta col·lectiva compartida per tota la comunitat educativa. Tant és així, que l’inici del curs escolar 2013-2014 s’ha vist totalment afectat per les protestes i la vaga indefinida dels docents a centres de primària, secundària i formació professional. 

La imposició del TIL i el seu calendari d’implantació, una de les principals causes de la protesta, ha estat criticat i rebutjat per tots els interlocutors de la comunitat educativa: mestres i professors, les associacions d’alumnes, les associacions de pares i mares (FAPA), les associacions de directors, l’associació d’inspectors, la Universitat de les Illes Balears i la totalitat de sindicats en l’àmbit d’Educació. 

Una situació generalitzada de reivindicació i protesta que es fonamenta en la imposició de reformes educatives, sense el diàleg i el consens necessari, que dinamiten un model d’escola integradora que s’havia anat implantant al llarg de més de tres dècades i que gaudia del més ampli consens entre la societat i la comunitat educativa. 

Així mateix, també han estat causa de la protesta les retallades en educació, que s'han traduït en menys mestres i professors, menys equips de suport, menys beques, etc.

Aquesta vaga ha afectat a tots els nostres centres de referència (CEIP Robert Graves i IES Guillem Colom Casasnovas).

Avui mateix hem sabut que es convocarà una reunió de l'Assemblea de Batles per tractar aquest assumpte, i el/la nostre/a representant s'hi haurà de pronunciar.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Deià adopta els següents 

Acords 

1r.  Donar suport als docents amb motiu de la vaga indefinida que es du a terme a favor de l’escola pública a tots els centres educatius.

2n. Instar la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a dialogar i negociar amb la comunitat educativa (docents, pares, etc.) per tal de recuperar el diàleg i el consens necessari en matèria educativa.

3r.  Instar el Govern de les Illes Balears a retirar el decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres educatius i a obrir un procès en què pedagogs, mestres i professors decideixin la millor manera de potenciar el coneixement de l'anglès.

4t. Instar la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a respectar l’autonomia i les decisions dels consells escolars en matèria educativa.

5è. Votar a favor de la resolució a favor del diàleg, dels docents i en contra de la implantació d'aquest TIL a l'Assemblea de Batles.

6è.  Trametre aquests acords al Govern de les Illes Balears i a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i als grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears. 

Rebutjada per quatre vots en contra (PP) i dos a favor (Agrupació DEIA)

divendres, 27 de setembre del 2013

Precs i preguntes del 6 de setembre de 2013

Hem llegit un comunicat del PP signat pel Batle en què s'afirma que hi ha "piscines de dubtosa legalitat urbanística" a Deià. A quines es refereix?

Na Magdalena ens contesta que si tenim qualque dubte ho hauríem de cercar nosaltres.

Li contestam que quan nosaltres sospitam d'una il·legalitat, ho cercam, que va ser el batle qui va dir que en tenia i qui les hauria de comprovar, sobretot essent el màxim responsable d'urbanisme del nostre municipi.

El batle respon que ell té molts dubtes, però que espera a què s'acabi la revisió del catastre per comprovar què hi ha construït i poder mirar si és legal o no.

Li responem que sort que no governa Manhattan, perquè a Deià no es necessita un funcionari per veure què hi ha construït, basta mirar-ho des del cementiri. Ens disgusta veure que el batle, que és qui hauria de vetllar pel compliment de l'urbanisme al nostre poble,  enlloc d'investigar els dubtes que li sorgeixen, se'n fuma un puro. 

Quina avaluació fa el govern municipal dels semàfors de l'avinguda Arxiduc Lluís Salvador?

Responen que positiva, però només com a solució de temporada.

Trobam que el poble s'aprofita poc d'un espai públic com és can Alluny. Demanam que aquest ple elevi al patronat un reglament d'ús.

Responen que ho faran.

Volem donar l'enhorabona al govern municipal per la restauració d'un dels escars de sa Cala, per la que tant hem lluitat. Per l'any que ve i els pròxims escars creu el govern municipal que podríem comptar amb ajudes de tipus FEDER o semblants?

Ens agraeixen l'enhorabona i diuen que si es pot s'optarà a aquestes ajudes, però que cal acabar el procés per a que l'Ajuntament sigui el concessionari dels escars, que va bé però és lent.

Responem que aniria bé que es tenguessin fets els projectes de restauració per a poder demanar les ajudes just quan s'obtengui la concessió.

En prenen nota.

Com està el tema de la passarel·la?

Enguany no hi ha hagut POS, però el projecte no s'aparca.

Quines mesures es tenen pensades per a fomentar la participació ciutadana d'aquí a finals de legislatura?

Responen que donar suport a l'associacionisme. 

Els contestam que amb això hi estam molt d'acord, però que ens referíem a la creació de fòrums on trobar-nos tots plegats per parlar i decidir conjuntament sobre els temes que afecten al poble.

Responen que tanmateix mai hi va ningú.

Contestam que s'hi ha d'insistir, perquè millora la democràcia.

S'ha firmat un conveni per a la cessió de les pistes de tennis al Club de Tennis de Deià? O hi ha algun reglament d'ús de les pistes esportives?

Responen que encara no, que estan pendents que el Club de Tennis es constitueixi legalment.

Quin cost té comptar amb policies locals d'altres municipis? Ho assumeix l'ajuntament demandant?

Responen que ho assumeix l'ajuntament demandant i ens ensenyen una factura.

En el camí dels Ribassos la reixa acaba abans del penya-segat; demanam que s'allargui el que falta (uns 50m) per a evitar perills.

Responen que ho faran.

Dia 27 vàrem demanar al twitter de l'Ajuntament si se sabia què era una preocupant sabonera que hi havia al torrent devers les passadores. Se sap?

Responen que creuen que és normal amb les primeres pluges, però que en varen prendre mostres i les varen dur a analitzar.

MOCIÓ PER A LA GRAVACIÓ I RETRANSMISSIÓ DELS PLENS

Les Corporacions Locals tenen l'obligació de facilitar als ciutadans la més àmplia informació sobre la seva activitat (art. 69 LRBRL), i a impulsar la utilització interactiva de les tecnologíes de la informació i la comunicació per a facilitar la participació i la comunicació amb el veïns del municipi (article 70bis.3).

Per altra banda, la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, diu expressament que les sessions del ple de les corporacions locals son públiques i tots els ciutadans tenen dret a assistir-hi i a obtenir còpies i certificacions acreditatives dels acords de les corporacions locals.

S’ha de tenir en compte que l’article 20.2 de la Constitució reconeix el dret a comunicar i a rebre informació certa per qualsevol mitjà de difusió.

Les sessions plenaries de l’Ajuntament de Deià se celebren el primer divendres de cada dos mesos a les 9:30 del matí, quan la major part dels ciutadans fan feina i no hi poden assistir, 

Una càmera de gravació té un preu molt baix.

Per tot això presentam la següent

MOCIÓ

1.- L'Ajuntament de Deià adquirirà una càmera de vídeo, gravarà els plens, els penjarà a internet i en farà difusió per les xarxes socials, per a què la ciutadania pugui veure a ca seva quan vulgui i pugui que hi feim els seus representants.

Es rebutja per 4 vots en contra (PP) i 3 a favor (Agrupació DEIA)

Precs i preguntes 5 juliol 2013

Hi ha cap reglament d'ús de can Alluny? Creim que és una infraestructura municipal que va costar molts de doblers al poble i està infrautilitzat.

Responen que no n'hi ha i que l'hauria d'aprovar el patronat.

El camí de sa Síquia o davall es Penyal està en molt mal estat, s'hauria d'arreglar o pot resultar perillós per qui hi passi.

Responen que no saben si és públic.

Demanam per què s'ha contractat una altra banda de música, enlloc de la de Sóller, que fa anys que venia a Deià i on a més toca una al·lota de Deià.

Responen que pel preu, i que desconeixien que a la banda de Sóller hi tocàs ningú de Deià.

Demanam que les boies se situïn més aprop de la costa, que sinó deixen espai per a què els iots "aparquin" dins sa Cala.

En prenen nota.

Demanam si els propietaris han fet cap passa per a rehabilitar can Vallès i què passa amb l'aparcament que hi ha projectat.

Responen que no hi ha cap passa en ferm, només converses.

Demanam quina contraprestació ha pactat l'Ajuntament amb el Club de Tennis de Deià a canvi de cedir-los l'ús de les pistes municipals?

Responen que cap.

Precs i preguntes 3 de maig de 2013

El camí de la Pedrissa està tancat. Pregam que s'hi posi una solució definitiva.

El Batlle respon que s’haurà de parlar de nou amb els propietaris sobre l’assumpte i deixar un pas alternatiu.

Just davall la Torre de sa Pedrissa, arran de mar, s'ha fet una plataforma de ciment amb unes escales de ferro. Què ha fet l'Ajuntament?

El batlle respon que hi ha un expedient administratiu incoat per Demarcació de Costes.

MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PARTIT POPULAR I DE L’AGRUPACIÓ DEIA EN DEFENSA DE LA SALUT I CONTRA L’ÚS D’HERBICIDES I PLAGUICIDES AGROTÒXICS EN ELS ESPAIS PÚBLICS.

En  els  darrers  anys  s’ha avançat  moltíssim  en el  coneixement dels  efectes  nocius  de l’ús  dels  productes  agroquímics, estesos a partir de la segona meitat del segle passat, sobre la salut dels humans i sobre el medi ambient.

Aquest major coneixement s’ha traduït en la qualificació dels plaguicides i herbicides com a productes químics de síntesi l’ús dels quals genera riscos per a l’esser humà, la fauna, la flora i tots els ecosistemes en general. Així la normativa referent a aquest productes els classifica segons la seva toxicitat per la salut i el medi ambient i la seva possible degradació.

L’ús d’agrotòxics implica severs impactes en el medi ambient. Gran part dels  agrotòxics són persistents en el temps i no es descomponen naturalment, així que poden romandre en l’ambient durant grans períodes, fins i tot anys, abans de desintegrar-se, possibilitant d’aquesta forma la seva acumulació en els teixits humans i animals, concentrant-se en els mateixos fins a poder superar les quantitats detectades a l’ambient.

D’entre la gran multiplicitat de principis actius presents en els diferents agrotòxics, el grifolat i la cipermetrina són d’una especial perillositat, coneguda i àmpliament descrita a continuació:

Danys derivats de l’ús d’herbicides amb glifosat

L’ herbicida grifosat presenta una elevada toxicitat per a tot tipus d’ organismes vius, inclosos els humans i també de tipus ambiental.

El permís per a l’ús del glifosat a la UE s’hauria d’haver revisat aquest any 2012. La Comissió Europea, però, va aprovar una directiva l’any passat amb la qual s’aplaça aquesta revisió, beneficiant a grans corporacions amb interessos en el sector agrotòxic com Monsanto, fins l’any 2015. 

El glifosat ha mostrat signes de toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics. El estudis epidemiològics  ha relacionat l’exposició de persones al glifosat amb un risc més gran de part prematur per exposició en combinació amb d’altres biocides, un risc més gran d’avortaments, un risc més gran de desenvolupament de càncer de limfomes no-Hodgkin, una possible més gran incidència de mieloma múltiple.

Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius, com efectes genotòxics i mutagènics, modificacions en l’estructura i funcionament de les cèl·lules, interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrins, produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la producció de testosterona, interferències en el funcionament del fetge, malformacions congènites, i efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetus. 

En un recerca científica del 2009 (dr. Benachour i dr. SéralinI) es van fer proves amb cèl·lules de diferents teixits, i totes van morir després de 24 hores d’exposició a les formulacions Roundup, que contenen el glifosat en diferents concentracions. També es va comparar l’efecte d’aquestes formulacions amb els del glifosat sol, el AMPA i el POEA. Amb totes aquestes substàncies es van fer proves amb diferents concentracions, des de 10 parts per milió fins a 2 per cent, que és l’ús recomanat a l’agricultura, el que vol dir que les concentracions del Roundup es van diluir 100 000 vegades o més.

Tenint en compte que residus d’aquest herbicida han estat detectats a les cases de treballadors i treballadores agrícoles, a la seva orina i a la dels seus familiars, a la sang de dones no embarassades i en molts aliments, encara que en concentracions baixes, queda demostrat el risc d’exposició a aquest herbicida. El glifosat ha estat detectat freqüentment a l’aire i a la pluja, així com a les aigües superficials de regions agrícoles. Un estudi recent a Catalunya constata que el 41% de les mostres analitzades té un contingut detectable de glifosat, així com que la concentració mitjana de glifosat de totes les mostres és de a 0’2 μg/l , mentre el valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).al llarg de l’any és 0’1 μg/l , essent aquesta xifra superada en un 68% dels casos Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, ha mostrat impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquàtics, podent produir nivells extremadament alts de mortalitat en amfibis, la qual cosa podria afectar a la disminució de les seves poblacions. Recentment, la Societat de Ciències Aranzadi de Donostia feia públics els resultats dels seus estudis sobre la incidència d’aquest herbicida en 10 espècies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants són mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibis. D’altra banda, els musclos també han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosat28. 

A més, el glifosat ha mostrat efectes tòxics en algunes espècies de peixos, i pot reduir la resistència d’altres peixos a les malalties, incrementant la incidència d’infeccions. També s’ha mostrat la influència del glifosat en la biologia i reproducció de caragols d’aigües dolces, i com a resultat, la seva possible influència en la expansió de malalties de mamífers com la fascioliasis.

El glifosat absorbit per les plantes és eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sòl. S’ha observat que és tòxic els diferents fongs i bacteris que són necessaris i beneficiosos per la natura, desequilibrant la comunitat microbiana del sòl. Els cucs de terra també es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sol o en combinació amb d’altres herbicides.

Aquest herbicida no només afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i/o afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, podent produir-se importants canvis ecològics per aquest efecte. Com amb d’altres herbicides, el seu ús ha portat a l’aparició de plantes resistents, aquest herbicida produeix, a més, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriors el que suposa un greu risc sobre la producció agrària. 

L’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentència anterior en la que es condemnava a l’empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosat) per no haver dit la veritat en relació a la seguretat d’aquest herbicida i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a biodegradable. El glifosat és considerat com a “perillós per al medi” per la Unió Europea.


Danys derivats de l’ús de plaguicides amb alfa cipermetrina

La cipermetrina és un piretroïde. Els piretroïdes són insecticides basats en el piretro, un insecticida natural, però que tenen una activitat biològica molt més alta que el  seu model  natural  ja  que  han  estat  modificats  per  fer-los  més persistents en l’ambient. La cipermetrina persisteix en un bosc ruixat fins a per 7 mesos a la terra i en l’escorça dels arbres, amb el risc que el contacte amb superfícies tractades comporta per a la salut, en ser altament perillós per via oral, inhalatòria i dèrmica. 

En les últimes dècades hi ha hagut un augment dràstic en l'ús de cipermetrina a escala global, a causa que per molt temps se’l va considerar un insecticida relativament poc perillós. No obstant aquesta aparent innocuïtat de la cipermetrina ha començat a revisar-se. Estudis recents mostren que els efectes en la salut de la cipermetrina -i dels piretroïdes en general poden ser molt més greus del que es creia.

Segons l'OMS, la cipermetrina pertany a la Classe II: Moderadament perillós. També la categoria toxicològica és la II Altament Tòxic L’agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) el classifica com a “possible cancerigeExisteixen estudis que relacionen certs tipus de càncer (leucèmia, limfomes) ambelspiretroïdes. Segons aquests estudis, més del 20% d’aquestos tipus de càncer estan vinculats amb l’exposició crònica a piretroïdes com la cipermetrina.

S' han reportat símptomes crònics després d’estar en contacte amb els piretroïdes. Els símptomes que s’inclouen són trastorns cerebrals i locomotors, polineuropatia i supressions immunològiques, i que a més s’assemblen a la síndrome de sensibilitat química múltiple (MCS) els piretroïdes en general poden tenir un efecte de supressió immunològica.

La cipermetrina es altament tòxica per als organismes aquàtics i per als peixos tant com per a les abelles. Altres organismes benèfics que poden ser afectats per la cipermetrina són escarabats, aranyes i centpeus que viuen a la terra.

La cipermetrina és a més perillosa per ser un producte altament inflamable.

Per altra banda és també un fet conegut que herbicides com el Clinic N (contingut d'un 36% de glifosat) i Roundup Energy Pro (contingut  de  glifosat  del  45%) o  plaguicides  com el Fastac (contingut d'alfa cipermetrina del 10%) són, entre altres amb els mateixos  principis  actius, d’ús habitual  en espais  públics.

PER TOT AIXÒ I

com que l’ajuntament té la responsabilitat de vetllar pel manteniment d’un entorn saludable per a la vida de les persones, així com per la sostenibilitat medi ambiental, ja que té atribuïdes competències protecció del medi ambient i de la salubritat pública,com que les vies més importants d’entrada d’agrotòxics a l’organisme de les persones són a través de la pell (porus o bé petites ferides), per via respiratòria, per via ocular o per la via oral (en ser ingerits accidental o voluntàriament),com que d’estar contaminats, l’aire, la pols, l’aigua, el sòl, l’arena o els aliments, aquests poden ser una font d’exposició a agrotòxics, aquesta exposició pot causar intoxicacions agudes o cròniques, depenent de la durada de la mateixa i de la concentració d’agrotòxic a la qual la persona s’exposa, com que coneixem els riscos directes per a la salut humana que suposa l’ús tant de glifosat com de cipermetrina, i els danys que generen ambdues substàncies tòxiques sobre la salut de les persones i l’ecosistema natural, i sabent que estan classificats ambdós productes com a perillosos per al medi en el registre de productes fitosanitaris,com que la vegetació que creix a les voreres de carreteres i camins juga un paper important, no només estètic durant la floració primaveral, sinó també ecològic, a causa de la seva capacitat de subjecció del sòl  i a  l' elevada  diversitat  biològica i  pela  producció  de recursos tròfics que són aprofitats de forma important per moltes espècies d’invertebrats i d’aucells,com que el nostre municipi està al bell mig de la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i el seu ecosistema forma part indestriable del seu caràcter protegit,com que ja hi ha precedents a les Illes Balears en la prohibició d’emprar herbicides per part de les institucions públiques (per exemple, el Consell de Menorca: Normativa del Pla Especial de Camí de Cavalls de l'Illa de Menorca, BOIB 76 29/05/2004),com que un moviment de deianenques i deianencs sensibilitzats i signatures en contra de l’ús d’aquests productes,com que en una reunió amb representants d’aquest moviment els grups municipals presents en aquest ple ens varem comprometre a deixar d’emprar herbicides i plaguicides en els terrenys municipals i donar suport a la seva eradicació en el nostre terme municipal, proposa’m al ple de la corporació l' adopció dels següents

ACORDS

1. L’ajuntament de Deià rebutja l’ús d’herbicides i plaguicides per eliminar la vegetació no desitjada a carrers, camins i zones verdes públiques, i els substituirà per pràctiques mecàniques o altres de tradicionals.  

2. L’ajuntament de Deià insta el Consell de Mallorca a què deixi d’utilitzar la fumigació amb herbicides per al control de la vegetació que creix a les voreres de carreteres i camins del municipi  de  Deià, i  que  en  cas  de  considerar  necessari  el control del creixement de la vegetació, es faci amb sistemes ambientalment menys impactants, no   contaminants i més selectius, com el desbrossat amb maquinària específica.

3. Per tal de promoure la salut pública, l’ajuntament difondrà aquest acord entre el conjunt de la població i participarà, conjuntament amb els signants de la petició contra l'ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics, en una campanya per conscienciar els propietaris de finques, jardiners i pagesos dels perills per a la salut i dels riscos per al medi ambient que es deriven de l’ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics, i de la necessitat de retirar progressivament, i de manera controlada, aquests productes de les seves cases i jardins, així com els seus envasos buits, ja que necessiten un tractament específic com a residus.

4. L’ajuntament de Deia comunicarà el present acord al Consell de Mallorca.

S'aprova per unanimitat

dilluns, 25 de març del 2013

PROPOSTA D'AGRUPACIÓ DEIA PER A UNA NOVA REDACCIÓ DE L'ORDENANÇA DE REGULACIÓ DE LES ZONES D'APARCAMENT PER A RESIDENTS (ZAR)

Després de mesos de translladar el malestar de molts de veïnats sobre el mal funcionament de les targetes per aparcar a la zona de residents (verda), hem aconseguit que l'Ajuntament es plantegi canvis: el més immediat, renovar les targetes per a què només en tengui qui reuneix els requisits (ara n'hi ha més de mil en circulació); i, a més, ens han anunciat que hi haurà una reforma de l'ordenança que ho regula.

La darrera reunió oberta de l'Agrupació va elaborar una proposta per fer-los-la arribar, però voldríem que tothom hi participàs i que respongués a les necessitats i a la voluntat de tots els deianencs. Per això vos demanam que vos la llegiu i ens faceu arribar les vostres aportacions, i farem una reunió oberta per discutir-les i decidir què presentar. NO ÉS RES TANCAT, NOMÉS UNA BASE DES DE LA QUAL TREBALLAR, podeu dir-hi el que en llevaríeu, el que hi afegiríeu...

Els grans canvis que aporta aquest document són:

a) És un document molt més detallat, que aclareix més la forma de funcionar.
b) Els que paguen l'impost de circulació a Deià té la targeta gratuïta; la resta hauran de pagar-la. La idea és animar a la gent a pagar l'impost aquí (així l'Ajuntament recaptaria més, amb la qual cosa podria rebaixar la quantitat) i reconèixer l'esforç dels que l'hi pagam.
c) Es delimita qui podrà obtenir-la pagant: qui està empradronat a Deià, qui hi té una casa, qui hi viu, qui hi fa feina. Així també obtindríem uns doblers extres que es podrien revertir en una rebaixa de la taxa de circulació o en serveis municipals.
d) Per als hotels de dins el casc urbà es fixa un màxim de 5 targetes, havent de pagar 5€ per dia i targeta i sense dret a aparcar a sa Cala. Entenem que la situació actual discrimina els hotels que no tenen dret a la targeta. És un tema bastant discutit i que volem debatre, de fet, si se'ls ha de donar possibilitat de tenir targetes o no.

També vos demanam que ho faceu saber a qui trobeu; com més gent participi millor ordenança serà!

 

PROPOSTA D'AGRUPACIÓ DEIA PER A UNA NOVA REDACCIÓ DE L'ORDENANÇA DE REGULACIÓ DE LES ZONES D'APARCAMENT PER A RESIDENTS (ZAR)

Article 1. Concepte.

L’Ajuntament podrà regular l’accés a determinades zones que, per les seves condicions urbanístiques, catalogació i/o protecció requereixin d’un ús restrictiu.

Aquestes zones tendran la condició de “prioritat invertida” en les quals les condicions de circulació de vehicles queden restringides a favor de la circulació i ús de la calçada per part dels vianants. Aquesta prioritat invertida serà aplicable a les vies sense voreres.

Per tant, es podrà restringir o prohibir la circulació de vehicles en general o d’una determinada categoria a determinades zones i/o a diferents horaris atenent les necessitat del municipi.

Article 2. Delimitació de la zona.

La zona dels casc antic del municipi, exceptuant l'Avinguda Arxiduc Lluís Salvador, i la zona final de l'aparcament de sa Cala són considerades com a Zona d'Aparcament per a Residents; s'indiquen els seus límits amb senyals indicatives i marques viàries de color verd; s'hi prohibeix l’estacionament de tot tipus de vehicles, exceptuant els següents:

a) Les motocicletes i ciclomotors de dues rodes.
b) Les bicicletes i tricicles.
c) Els vehicles autotaxi, exclusivament quan accedeixin per a carregar o descarregar clients amb residència a la zona.
d) Els vehicles de servei oficial, degudament identificats, propietat d’organismes de l’Estat, Comunitat Autònoma, illa o municipi, que estiguin destinats directament i exclusiva a la prestació dels serveis públics quan realitzin aquests serveis.
e) Els vehicles destinats a l’assistència sanitària que pertanyin a la Seguretat Social o a la Creu Roja i les ambulàncies.
f) Els vehicles, propietat de minusvàlids, que disposin de l’acreditació oficial de
l’esmentada condició.
g) Els vehicles que obtinguin una acreditació o autorització de l’Ajuntament per a estacionar-hi, segons es regula a l'article 3 d'aquesta ordenança.
i) Els vehicles de repartiment de mercaderia amb pes màxim autoritzat fins a 7500 quilos i pel temps, exclusivament, del repartiment. Per a aquests vehicles es podrà establir un horari estringit d'accès mitjançant un edicte de batlia.

El Ple podrà declarar qualsevol altre carrer com a ZAR.

Article 3. Acreditacions o autoritzacions per a aparcar a la ZAR.

 L’Ajuntament tramitarà els següents tipus d’acreditacions o autoritzacions:

a) Targeta ZAR amb dret aparcament.
b) Autoritzacions puntuals. Excepcionalment i, prèvia autorització municipal amb coneixement i/o informe de la policia local, es podrà permetre el pas de vehicles. La sol·licitud d’autorització haurà de ser efectuada amb 72 hores d’antelació al dia sol·licitat.

Les targetes ZAR són verdes, i tenen una vigència de 2 anys, i s'hi consignarà el número d'abonat i la matrícula del cotxe en què s'emprarà. Les targetes que els hotels podran contractar per dies (tal com regula l'article 4 punt 5) es distingiran per una franja groga que les creuarà, tendran escrita la data d'entrega i la prevista data de retorn i no autoritzaran a aparcar a la zona de sa Cala.

Article 4. Accés a la targeta d’abonament ZAR.

Per tal de regular l’accés a aquest abonament, es recullen els distints supòsits que tendran dret a obtenir-la, prèvia sol·licitud i pagament, si escau, de la taxa adient.

1. Els titulars dels vehicles que tenen donat d'alta l'impost de circulació a Deià.
2. Els vehicles de les persones que viuen o treballen a Deià i que fan ús d’un vehicle que no té donat d'alta l’impost de circulació de vehicles a Deià.
a. Les persones empadronades a aquest municipi no hauran d’acreditar cap vinculació amb l’habitatge. Es consideren veïns residents exclusivament les persones que es troben, en la data de sol·licitud, empadronades a aquest municipi. La baixa de l’empadronament serà motiu de retirada de les targetes i/o acreditacions que hagin estat expedides fent ús de la condició de veïnat.
b. En cas de llogaters, hauran d’acreditar l’esmentada condició mitjançant el contracte legal i vigent.
c. Per a acreditar la condició de treballador, s’haurà d’aportar el contracte laboral o certificació de l’empresa on s’indiqui que el domicili laboral del treballador és al municipi de Deià.
3. Per a propietaris d’un habitatge situat dins la zona ZAR de Deià. Hauran d’acreditar l’esmentada condició mitjançant el preceptiu rebut de béns immobles.
4. Per a familiars de persones residents a Deià.
a. Exclusivament podran tenir accés a aquest abonament els familiars de veïns empadronats a Deià, dins de la zona ZAR, que acreditin, mitjançant informe dels Serveis Socials d’aquest Ajuntament, la necessitat d’accedir tant per acompanyament com per assistència.
b. Mitjançant un informe dels Serveis Socials, es podrà gaudir de gratuïtat total o parcial de l’abonament, en cas que es motivi l’esmentada necessitat.
5. Per a establiments hotelers situats dins la zona determinada com ZAR, podent-ne adquirir una per habitació amb un màxim de 5.

Article 5. Taxa d'autorització i expedició targeta acreditativa ZAR.

Constitueix el fet imposable la taxa per aparcar a la ZAR així com l’expedició i regulació de les targeta acreditativa, excepte per als titulars dels vehicles que tenen donat d'alta l'impost de circulació a Deià, tal com indica l'article 8.

Article 6. Subjectes passius i responsables.

1. Són subjectes passius els titulars dels vehicles que sol·licitin autorització per a obtenir una targeta ZAR i poder estacionar per l’esmentada zona.
2. Respondran solidàriament de les obligacions tributàries del subjecte passiu les persones físiques i jurídiques a què es refereixen els articles 41 i 42 de la Llei General Tributària.
3. Seran responsables subsidiaris els administradors de les societats i els síndics, interventors o liquidadors de fallides, concursos, societats i entitats en general, en els supòsits i amb l’abast que assenyala l’article 43 de la Llei General Tributària.

Article 7. Quota tributària.

a. La taxa per a l’obtenció de la targeta dels supòsits recollits a l'article 7 es podran obtenir amb el previ pagament de l’import del quadre de tarifes següents:

Potència i classes de vehicle
TURISMES
Taxa
Titulars dels vehicles que tenen donat d'alta l'impost de circulació a Deià
gratuït
La resta:

de menys de 8 cavalls fiscals
18,30€
de 8 fins a 11,99 cavalls fiscals
49,42€
de 12 fins a 15,99 cavalls fiscals
104,31€
de 16 fins a 19,99 cavalls fiscals
129,93€
de més de 20 cavalls fiscals
162,40€
Establiments hotelers
5€/dia (i un dipòsit retornable de 50€)


b. Les taxes per a les autoritzacions puntuals es recolliran en l'edicte de batlia específic mentre una hi hagi aprovada una Ordenança fiscal reguladora del la taxa per a l’aprofitament especial o utilització privativa d’entrades de vehicles a través de les voravies i de les reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de mercaderies de qualsevol classe.

CAPÍTOL II. DENEGACIÓ, INFRACCIONS I SANCIONS

Article 9. Denegació.

No s’expedirà la targeta de l’Ajuntament acreditativa de vehicle de resident ni targeta ZAR si el titular del vehicle no té completament liquidades les obligacions fiscals amb l’Ajuntament de Deià. Aquestes obligacions fiscals inclouen els imposts, les taxes i els preus públics.

Article10.

1. L’incompliment de les obligacions i deures amb l’Ajuntament ocasionarà la suspensió de les targetes ZAR.
2. La desaparició del motiu o vincle que ha permès l’accés a una targeta, acreditació o abonament ocasionarà la suspensió i retirada de la mateixa. La policia local d’ofici podrà intervenir aquestes targetes sense que afecti a la possible incoació d’expedient sancionador per incompliment de la normativa reguladora.
3. La suspensió i retirada regulada als apartats anteriors no donarà dret a devolució de les taxes municipals i podrà generar responsabilitat sancionadora administrativa en cas que es consideri.

Article 11. Manipulació i/o alteració.

Es prohibeix la manipulació i/o alteració de les targetes. Si es detecta aquest fet, la policia local procedirà a la retirada immediata de la targeta. La sanció, previ expedient administratiu, podrà arribar als 200€.

Article 12.

Circular o aparcar a la zona ZAR sense col·locar els bitllets, targetes o acreditacions de forma visible al parabrisa davanter del vehicle es sancionarà amb 80€.

Article 13.

S’estableix el següent quadre de denúncies, codis i imports de les mateixes per incompliment de les normes d’aparcament al Reglament general de circulació:

• Art 154-5B No obeir un senyal de prohibició o restricció: 80€.

Els infractors amb residència al territori espanyol podran abonar les denúncies mitjançant ingrés directe a les oficines bancàries que figuren al dors de la denúncia o als agents de policia.

Els infractors amb residència fora del territori espanyol hauran d’abonar la denúncia a l’acte, en els termes que estableix la normativa general vigent.

Segons la Llei de Seguretat Vial, tots els infractors que abonin les denúncies abans de 20 dies de la notificació tendran dret a la reducció del 50% del valor de la infracció.

Disposició derogatòria.

Aquesta ordenança deroga expressament l’ordenança anterior.