SOBRE L'IBI I LA BONA GESTIÓ A DEIÀ

Arran de la publicació del vergonyós i abusiu IBI que pagam els deianencs, na Magdalena López va escriure un article a aquest setmanari dient dues coses: que això de l'IBI no és culpa del PP local i que l'Ajuntament feia una fantàstica gestió dels doblers públics.

És cert que l'Ajuntament no té res a dir amb el cost astronòmic de l'IBI a Deià, el més car de Mallorca i dels més cars d'Europa, superant Londres i París? Evidentment no n'és l'únic responsable, però durant dècades ha contribuït a crear un poble elitista i basat principalment en una economia especulativa. Confiar-ho tot al que faci el Cadastre l'any que ve sense haver canviat res ni haver apreciat una devaluació considerable del preu del sòl és arriscat, a més d'evidenciar que l'equip de govern no té cap idea que oferir davant aquest problema.

La situació actual es pot revertir a mitjan termini, exercint pressió política al Cadastre, promoguent un gran pacte econòmic i social, aprovant un canvi de les NNSS, creant amb l'IBAVI un parc d'habitatges públics de lloguer i implementant unes polítiques que animin els propietaris a optar per lloguers permanents i no de temporada. Però també hi ha mesures aplicables a curt termini: per començar, tenir clar quin és el tipus impositiu, ja que la batlessa s'equivoca quan diu que és del 0'49, ja que és del 0'40 des del 2013. Després, podríem rebaixar-lo a col·lectius específics (com ja es fa a jubilats, aturats o famílies nombroses): nosaltres proposam, per una banda, reduir l'IBI si és l'única casa de què disposa la unitat familiar (ja que el dret a l'habitatge és bàsic i reconegut a la Constitució) i , per l'altra, fer-lo progressiu depenent de la renda, ja que no té sentit que qualcú que guanya poc pagui més que una que guanya molt. Això és perfectament possible a través de subvencions (no es poden fer bonificacions, però això és just un problema burocràtic i el resultat seria el mateix); és un mètode poc ortodox però emprat per quasi tots els ajuntaments, també el nostre.

Si els polítics no som capaços de fer que els nostres joves puguin quedar a Deià i que la gent treballadora hi pugui viure sense haver de suportar una pesadíssima llosa fiscal, de què servim?

La batlessa enumera en el seu article allò que ofereix l'Ajuntament als deianencs a canvi de sucar-los (amb l'IBI, l'Ajuntament cobra 5 imposts i 18 taxes municipals).

Abans de res, no podem deixar de contestar el cinisme d'esmentar-hi els serveis bàsics (clavegueram, aigua i fems): tots ells estan cedits a mans privades que cobren el seu lògic benefici empresarial, resultant uns preus altíssims. Si ho gestionàssim directament des de l'Ajuntament o des de la Mancomunitat pagaríem només el que costa el servei; però clar, és una feina amb poc glamour per als polítics.

Tampoc podem callar davant la mentida que l'Ajuntament no té deute bancari, mentida que ja va dir en Jaume Crespí en dimitir i la batlessa en la primera entrevista en aquest setmanari. En el pressupost municipal del 2014 es preveu pagar 86.567,82€ als bancs com a amortitzacions de deute, i encara quedaran 91.217,90€ per pagar el 2015 de tres préstecs amb Sa Nostra. Podrien haver acabat amb aquest deute, però no ho han fet perquè no surt a compte i prefereixen fer inversió. D'acord, però no s'hi val mentir. Hi ha deute amb els bancs perquè ells el varen contreure i encara el pagam.

Parla després d'una sèrie de despeses socials i educatives; la majoria estan molt bé, i no només les aplaudim sinó que ens comprometem a mantenir-les i incrementar-les si els deianencs ens donen responsabilitat de govern. Però que no ens enganyin: entre totes elles representen un percentatge molt baix del pressupost municipal: fent una suma ràpida mirant la liquidació del 2013, no arriben al 10%.

On s'han gastat i es gasten la resta de doblers dels deianencs, idò? En obra pública, en un excés i mala gestió de personal municipal (20 treballadors per a menys de 800 habitants), en uns poc edificants sous i dietes a polítics, en una francament disminuïble despesa corrent (991.310€!!), en pagar el deute bancari esmentat i en el forat enorme de Llucalcari (desenes de milers d'euros en advocats, quasi un milió en esbucaments i vés a sebre què en indemnitzacions) que el PP es nega a reclamar als responsables... Ah, i en els seus dinars amb familiars, que encara no han tornat.

Si s'ha de dir en què es gasten els doblers públics, s'ha de dir tot, i que siguin els deianencs els que diguin si hi ha hagut bona gestió o no.

LLUCALCARI: MÉS D'UN MILIÓ D'EUROS DELS CIUTADANS, CAP RESPONSABLE

En el darrer ple de Deià, el PP va aprovar una modificació pressupostària de 445.000€ (!!) per fer front a una nova restitució dels terrenys dels xalets il·legals de Llucalcari i del seu camí. I els ciutadans es demanaran: i no s'havien restituït ja? Idò sí, a la vegada que s'esbucaven els xalets, amb un cost total per a les arques públiques de més de 700.000€. Però el jutge diu que la restauració dels terrenys (a la sentència deia clar que havien de quedar com abans de la construcció dels xalets) no va ser l'adequada... i hem de tornar a posar en marxa la maquinària i la butxaca del contribuent per fer-hi obra, una altra vegada.

I els ciutadans es demanaran: això és normal? Evidentment, no. No és normal que un jutge manàs fer un enderrocament i deixar els terrenys d'una manera, ens hi gastàssim una doblerada i ara resulti que no està ben fet i ens hi haguem de gastar una altra doblerada. Per això des d'Agrupació DEIA vàrem demanar una comissió d'investigació per a esclarir dues coses: qui és el culpable de la pífia (i evidentment exigir-li responsabilitats polítiques) i quin serà el sobrecost d'haver d'iniciar de nou les obres: s'hauran de desfer coses fetes, fer nous estudis topogràfics, nous projectes, noves adjudicacions... A dia d'avui, abans de començar les obres, ja es duu un sobrecost de 22.923,45€.

Evidentment el PP s'hi va negar. Va dir que no estava en contra d'aquesta comissió, però que no la trobava necessària (total, 445.000€ són “calderilla”...). Varen argumentar que el jutge no deia que s'hagués comès un error; és cert, el jutge deia que la restitució dels terrenys no és l'adequada... i com tothom sap, cometre un error i fer les coses inadequadament són coses molt diferents. També va tirar culpes a l'Agència de Disciplina Urbanística i al mateix jutge; l'Ajuntament de Deià, responsable dels esbucaments, devia passar per allà per casualitat.

Ja ens esperàvem aquesta negativa. El PP ja va defensar durant vint anys unes llicències il·legals (pagant l'Ajuntament, clar), malgrat totes les sentències li eren contràries. Qualcú ha demanat perdó per les desenes de milers d'euros malgastats inútilment en advocats? Qualcú va reconèixer l'error i va dimitir? La resposta és de sobres coneguda. L'esbucament ja ha costat més de 700.000€ als ciutadans, sense contar aquests nous 445.000€, i el PP es nega a demanar responsabilitats als culpables tècnics i polítics de les llicències. Segons ells, ho hem de pagar els ciutadans; i evidentment ningú ha demanat perdó. I quan vénguin les milionàries indemnitzacions, el PP ja ha anunciat que tampoc demanarà cap responsabilitat a ningú, i ja veim venir que tampoc ningú demanarà perdó.

Llucalcari s'ha convertit en un pou sense fons on s'hi han abocat centenars de milers d'euros dels deianencs i de tots els mallorquins.

Agrupació DEIA, a més de demanar la Comissió d'Investigació, vàrem votar en contra de la modificació pressupostària. No perquè estiguem en contra de complir els mandats judicials, sinó perquè no volem ser còmplices d'una estafa als ciutadans. Vàrem reiterar la nostra oferta al PP: si es compromet a demanar els doblers als responsables de tot, ens tendrà al seu costat; sinó, ens tendrà al davant. La batlessa la va tornar a refusar.

El dijous llarder de 1521 es va aixecar la pagesia mallorquina en una revolta coneguda com “les Germanies”; quasi cinc-cents anys després, el seu crit és més actual que mai: “pag qui deu, mori el mal govern i visca la terra!”. Idò això.

RESTAURAR ELS TERRENYS DE LLUCALCARI COSTARÀ 445.000€ MÉS A L'AJUNTAMENT DE DEIÀ

El jutjat considera que la restauració dels terrenys on s'ubicaven els xalets il·legals no està ben feta i obliga al consistori a noves obres. Agrupació DEIA demana una comissió d'investigació

L'Ajuntament de Deià ha aprovat una modificació pressupostària de 445.000€ per fer front a un nou mandat judicial que té a veure amb la restitució dels terrenys i l'eliminació del camí. Aquests 445.000€ s'haurien d'afegir als més de 700.000€ que ja duen gastades les administracions en l'esbucament dels xalets il·legals i en la primera restauració dels terrenys.

El grup de l'oposició va votar en contra d'aquesta modificació pressupostària. Segons el seu portaveu, Lluís Apesteguia, “nosaltres estam d'acord en acatar les sentències judicials, però no podem ni volem col·laborar en aquest procés mentre l'equip de govern no ens asseguri que es reclamaran els doblers als culpables polítics i tècnics de les llicències il·legals dels xalets; el poble no pot pagar els negocis d'uns pocs”.

En el mateix ple, Agrupació DEIA va presentar una moció demanant la creació d'una Comissió d'Investigació que determinàs el sobrecost i la culpabilitat d'aquestes noves obres. “No pot ser que gastàssim una doblerada en la primera restitució dels terrenys, ara un jutge digui que no es va fer bé, això costi milers d'euros extra als ciutadans i ningú n'assumeixi la responsabilitat”, ha afirmat Apesteguia, per qui aquesta comissió seria “obligatòria en qualsevol democràcia avançada”. L'oposició critica que l'equip de govern espolci les culpes cap a l'Agència de Disciplina Urbanística o el mateix jutge, o que negui el sobrecost quan ja abans de començar les obres hi ha decrets de batlia per valor de 22.923,45€ relacionats amb l'acompliment del nou mandat judicial (medició digital, topografia, projecte i estudi de seguretat).

MOCIÓ SOBRE EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JULIO CORTÁZAR

En Julio Cortázar va néixer a Brussel·les el 26 d'agost de 1914, just ara fa cent anys. 

Quan tenia quatre anys, se'n va anar a Bons Aires amb la seva família i va acabar sent professor a la Universitat de Cuyo. El 1951 es va exiliar a França tot fugint del règim de Perón; allà va treballar per a la UNESCO com a traductor. Més tard es va interessar per la política anti-feixista de l'Amèrica llatina, declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment sandinista.

Es va casar tres vegades i es va nacionalizar francès. Va morir a París el 12 de febrer de 1984.

Les seves novel·les més conegudes, Rayuela, Libro de Manuel, Los Premios i 62, Modelo para armar van ser un trencament equiparable al de James Joyce amb el seu Ulisses. La seva és una narrativa narrada, amb el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de flashs que conformen un micro-univers que enganxa el lector, un lector que ell volia actiu, com el capaç, per exemple, de deixar a la meitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "enganxa".

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novel·la "en 10 pàgines". Les seves incursions en altres formats -La vuelta al dia en 80 mundos, o Un tal Lucas, per exemple-, són altres grans propostes literàries. També va escriure lletres per tangos. I una "crònica de viatge", "Los autonautas de la cosmopista", un diari novel·lat, crònica de París a Marsella per l'anomenada "Autopista del Sud", escrit amb la seva dona Carol Dunlop.

Són nombrosos els premis i reconeixements que ha rebut, sobretot a l'Amèrica Llatina, i molts dels seus textos han estat duits al cinema.

Cortázar va estiuejar a la dècada dels 70 a Deià, concretament a la Costa d'en Topa i a can Blau Vell. Va venir de la mà dels seus grans amics Claribel Alegría i Darwin J. Flakoll, però Deià el va enamorar i va repetir en més de cinc ocasions; entre nits de jazz i vi la nostra vila i les nostres costes li van inspirar el relat Mi rayo verde.

Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Deià pren els següents

ACORDS

1.- L'Ajuntament de Deià organitzarà un acte literari per a conmemorar el centenari del naixement de Julio Cortázar i retre-li un homenatge.

DENÚNCIA DE LES COL·LOCACIONS A DIT A L'AJUNTAMENT DE DEIÀ

Lluís Enric Apesteguia Ripoll, Mª Cristina López Martí i Francisca Deyà Ferriol, 

en representació i com a regidors d'Agrupació DEIA,

INFORMAM

FETS

Durant aquesta legislatura, l'Ajuntament de Deià ha contractat 7 persones: 2 mitjançant una convocatòria pública i amb valoració de mèrits; 5 sense cap procés públic i ni valoració de mèrits. D'aquests 5, 4 estan contractats avui dia:

1.- Lloc de manteniment. Contractat el setembre de 2011 per sis mesos prorrogats, convertit automàticament en interí indefinit (la qual cosa, per generalitzada, no deixa de ser un possible cas de prevaricació).

2.- Lloc de manteniment. Contractat el setembre de 2013 per sis mesos prorrogats, convertit automàticament en interí indefinit (la qual cosa, per generalitzada, no deixa de ser un possible cas de prevaricació).

3.- Lloc de controlador d'ORA. Contractat el juliol de 2014 per sis mesos.

4.- Lloc de controlador d'ORA. Contractat el juliol de 2014 per sis mesos.

La vinculació de quasi tots els treballadors contractats al Partit Popular (directa o familiarment) va en perjudici d'ells mateixos i de la resta de la ciutadania: hom no pot comparar els seus mèrits a qualsevol altre possible candidat i l'ombra de sospita cobreix tot el procés de selecció.

ANTECEDENTS A LA DENÚNCIA

L'anterior secretari va respondre per escrit al nostre portaveu el 5 de novembre de 2013 que el procediment triat era legal i que s'havia de diferenciar entre la cobertura d'una plaça i la cobertura dels llocs de feina; més enllà de com d'esotèrica és aquesta diferència, el mateix secretari reconeixia que era una situació provisional i excepcional, només explicable per la imprescindibilitat i inaplaçabilitat de les feines.

Com es pot veure als llocs de feina 1 i 2 de l'apartat anterior, la situació és del tot menys provisional; i per als llocs de feina 3 i 4, no s'explica la imprescendibilitat i inaplaçabilitat de les feines (se sap de fa mesos que el servei d'ORA seria municipalitzat).

FONAMENTS JURÍDICS

A l'Administració espanyola, la selecció de personal s'ha de dur a terme atenent a tècniques objectives que valorin aptituds i coneixements.

Els principis que regulen l'accès a la Funció Pública provenen dels articles 23.2 i 103.3 de la Constitució Espanyola (CE), referents a la igualtat, mèrit i capacitat. Ambdós preceptes no constitueixen compartiments estancs que hagin d'interpretar-se i aplicar-se per separat, sinó que una lectura i interpretació correcta dels mateixos passa per reconèixer-ne la interrelació.

Principi d'Igualtat- S'estableix a l'article 23.2 de la CE que disposa que “els ciutadans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics”.

Principi del Mèrit i la Capacitat- Es disposa a l'article 103 de la CE que la regulació de l'accés a la funció pública es farà d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, que seran els únics paràmetres qe doten de contingut el principi d'igualtat. Així, el Tribunal Constitucional ha tengut ocasió d'assenyalar que el principi d'igualtat es romp quan es tenen en compte altres valors.

Aquests drets constitucionals s'articulen com principis rectors a l'accés a la feina pública, tal i com disposa l'article 55 de la Llei 7/2007 de 12 d'abril de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que estableix en el seu apartat primer que “tots els ciutadans tenen dret a l'accés a la feina pública d'acord amb els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, (...)”.

Ara bé, juntament amb aquests tres principis derivats expressament de la CE, l'Estatut recull una altra sèrie de principis aplicables als procediments de selecció, que si bé no apareixen expressament en el text constitucional, són indispensables per a l'efectivitat dels primers. Així, l'apartat 55 fa referència a la publicitat de les convocatòries i de les seves bases; la transparència; la imparcialitat , independència i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció; l'adequació entre els continguts dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar; i l'agilitat, sense perjudici de l'objectivitat en els processos de selecció.

Els principis de mèrit, igualtat i capacitat i la interpretació que el Tribunal Constitucional n'ha efectuat no determinen la seva aplicació exclusivament en el procediment d'ingrés a la funció pública, sinó que es fan vigents durant tota la vida funcionarial i es fan sobretot patents en l'establiment dels sistemes de provisió de llocs de feina i en el sistema de carrera administrativa i de promoció interna.

Per això i sense renunciar a altres vies de fer valer la legalitat,

DEMANAM

1.- Que se'ns entregui còpia de tota la informació referida a aquestes contractacions.

2.- Que la Secretaria d'aquest Ajuntament es pronunciï en el menor plaç possible sobre els fets aquí exposats i actuï al respecte segons les seves competències i sota la seva responsabilitat.

A Deià, 7 de juliol de 2014

FAN FALTA APARCAMENTS... I REFLEXIÓ

El 4 d'abril el ple va ratificar, amb els vots del PP, un conveni que la batlessa ja havia signat el 28 de març amb Solar Energy SL (propietària de can Vallès) per tal que l'Ajuntament de Deià pogués netejar unes marjades de tarongers d'aquesta finca i fer-hi un aparcament públic provisional (la cessió és per 20 mesos, ampliables o no), mentre es fan els canvis urbanístics necessaris per a permetre uns locals comercials privats en el subsòl i un aparcament públic definitiu a sobre. Aquest aparcament, ja previst a les NNSS de 1991, farà 634,33 metres quadrats.

Aquest canvi urbanístic ha despertat el previsible debat entre els veïnats, com és sa i natural en una democràcia consolidada. Per això vàrem demanar a la batlessa que convocàs una reunió amb els interessats; s'ha de dir que ho va acceptar tot d'una i la vàrem fer dimecres vespre.

S'hi varen sentir arguments en contra i a favor (val a dir que més dels primers que dels segons), però la veritat és que era un debat desequilibrat: la decisió ja estava presa, així que hi havia poc a fer (sempre hi ha marge quan xerram de política, si hi ha voluntat). Allò lògic i ideal hagués estat escoltar els veïnats abans, i no voler córrer... la proximitat de les eleccions no ens hauria de llevar la necessària capacitat de reflexió.

Agrupació DEIA sabem que manquen aparcaments, i vàrem ser els primers a incloure al nostre programa la necessitat de fer més places. Coherentment, hem donat suport als nous aparcaments a can Borino i al carrer Teix (a la Carretera Nova cap al Clot). Amb aquests dos Deià ja ampliarà en més d'un 30% les seves places per a no residents. És a dir, hi ha marge per a pensar-hi.

Primer de tot, cal que ens demanem: l'aparcament de can Vallès solucionarà la manca d'aparcaments? Surten unes 18 places. Quan es faci l'aparcament definitiu la propietat es quedarà durant 50 anys amb 4 places i tendrà 6 targetes per a zona de residents; si hi fa un establiment turístic, podrà quedar-se amb 8 places i 2 targetes per a zona de residents. És a dir, de menys d'una vintena de places se'n quedarà 10, en qualsevol cas. És ver que a l'aparcament provisional no se'n quedarà cap, però recordam que aquesta cessió és per 20 mesos (que per molt que hi hagi eleccions pel mig, just són 20 mesos, ampliables o no).

Dit això, can Vallès i els seus jardins són un emblema de Deià, i estan al mig del nostre poble. No ens pareix el terreny ideal per a construir-hi un aparcament, i és de sobres conegut que sempre hi hem defensat una plaça o uns jardins. És veritat que el conveni del 91 amb la propietat és per construir-hi aparcaments, però perquè és el que va demanar l'Ajuntament a canvi de deixar-los fer els locals comercials subterranis... Qualcú pot pensar que si hi fan un hotel preferiran veure un aparcament a una plaça? La batlessa ens va reconèixer que no ho havien plantejat als propietaris. Si fa 23 anys es va decidir una cosa, ara se'n pot decidir una altra.

Evidentment no és un “no” sense alternatives, perquè haver-n'hi, n'hi ha. A menys de 100 metres hi ha dos altres espais on les NNSS preveuen aparcament públic, just a la sortida del poble cap a Sóller, un davall i l'altre damunt la carretera. La superfície és similar a la de l'aparcament de can Vallès, i es pot mirar d'arribar un acord amb els propietaris com s'ha arribat amb els de can Vallès. Ens pareixen uns espais més adequats i que no alteraran tant la imatge interior del poble, i en tot cas dignes de ser tenguts en compte dins un debat serè en què també ens hem de demanar quants aparcaments més volem.

Segurament no és possible trobar una solució que agradi a tothom i satisfaci les demandes (legítimes) de totes les parts, però sí hem de cercar possibilitats que provoquin el màxim consens. Per ventura no és fàcil, però val la pena intentar-ho.

(Enviat a Sa Veu de Sóller)

Nota de premsa sobre la municipalització de l'ORA

AGRUPACIÓ DEIA CELEBRA QUE EL PP LI DONI LA RAÓ AMB L'ORA

El Govern municipal ha anunciat que municipalitzarà el servei d'ORA, i l'oposició lamenta els anys perduts. L'Ajuntament podria embutxacar-se quasi 144.000€ anuals.

El portaveu d'Agrupació DEIA, Lluís Apesteguia, ha celebrat que el govern municipal hagi decidit municipalitzar el servei d'ORA, tal i com fa onze anys que reclama la coalició d'esquerres, i ha felicitat la batlessa per haver rectificat “tard, però més val tard que mai”.

Apesteguia ha recordat que en el passat, el batle els havia titllat de “demagogs i populistes” per defensar una gestió pública de l'ORA, i que el PP havia negat en reiterades ocasions que fos rendible. L'Agrupació DEIA lamenta tots aquests anys perduts, en què les arques públiques han deixat d'ingressar centenars de milers d'euros, ja que segons ha reconegut la nova batlessa el 2013 l'empresa gestionadora de l'ORA va recaptar 143.481,98€, “una doblerada que hagués pogut servir per a donar serveis als deianencs i que ha anat a mans privades perquè al PP li feia peresa fer una suma”.

L'Agrupació es demana “per quina raó el PP estava tan obcecat amb que ho gestionàs una empresa privada?” i exigeixen al partit governant que doni una explicació al poble. Així mateix, demanen obrir una reflexió sobre la millor manera d'explotar aquest recurs, tenint en compte les despeses i el personal necessari.

L'Agrupació DEIA ha aprofitat per recordar que encara hi ha altres serveis municipals gestionats per empreses privades, concretament l'aigua, el clavegueram i la recollida de fems. Apesteguia ha recordat el compromís d'aquesta formació amb la gestió pública dels serveis “perquè si una empresa deixa de fer-hi negoci i d'obtenir-ne uns legítims beneficis, els deianencs podrem tenir una aigua, un clavegueram i un fems més barats”.