Els camins públics de Deià

El 30 de desembre de 2010 vàrem aprovar el Catàleg de camins de Deià; malgrat deixar clar que n'hi faltaven molts, hi vàrem votar a favor perquè suposava una eina utilíssima per a conservar el pas als que hi surten -que no són pocs-. 

Tanmateix, el nostre govern ha deixat clar el seu passotisme en aquest tema. Per això haurem de ser els ciutadans qui vetllem per a què els nostres camins no ens siguin robats. Vos en deixam el llistat complet, i si en trobau mai qualcun tancat, en molt mal estat o amb qualque cartell que hi coaccioni el pas, digau-nos-ho i ens oferim a tramitat qualsevol denúncia (millor si li podeu fer una foto).

RELACIÓ DE CAMINS INVENTARIATS (copiats talment del Catàleg de camins municipal)

CAMÍ DE LA FONT DE SA SENYORA

CAMÍ DE S'ARXIDUC

CAMÍ DE SA TORRE DE SA PEDRISSA / CAMÍ DE SA PEDRISSA

XARAGALL DE CAN BOQUETA

CAMÍ DEL MAR / CAMÍ DE SON BUJOSA A LA CALA DE 

DEIÀ

CAMÍ DE SA PEDRISSA A LA CALA DE DEIÀ

CAMÍ DE SA FORADADA

CAMÍ D'ALCONÀSSER A LA CALA DE DEIÀ / CAMÍ DELS 

PINTORS

CAMÍ DES CANYERET

CAMÍ DE LLUCALCARI A LA MAR (PER CAN POLONI)

CAMÍ DES CINGLE D'EN VISC

CAMÍ DE LLUCALCARI A LA CASA D'AMUNT NOVA

CAMÍ DE SES PLANES

CAMÍ DE LA MAR

CAMÍ DELS CINGLES DE SON RUL·LAN

CAMÍ DE METRE DES TEIX

CAMÍ AL CASTELL DES MORO

CAMÍ DE SON RUL·LAN AL CAMÍ DES CINGLES DE SON 

CAMÍ DE S'ESTRET DE SON GALLARD / CAMÍ DE SA 

CAMÍ DE DEIÀ A CAN PROHOM / CAMÍ DE CAN PROHOM AL 

TEIX

CAMÍ DE SON COLL / CAMÍ DE  CAN MIQUELET

CAMÍ DE SES COVES

CAMÍ 31

CAMÍ DE SES ERMITES VELLES / CAMÍ DE SA MUNTANYA

CAMÍ DE S'ESCAR

CAMÍ DES BARRANC

CAMÍ DE SES FONTANELLES

CAMÍ DES TORRENT DES RACÓ

CAMÍ DES TEIX  / CAMÍ DES PLA DE SA SERP

CAMÍ DE SES CASES NOVES A ES COLLET

CAMÍ DE SA COSTA

CAMÍ DE CAN QUET A SON RUL·LAN

PAS DES RACÓ

CAMÍ DE CAN SIMÓ

CAMÍ A L'HOTEL COSTA D'OR

CAMÍ 46

CAMÍ A CA L’ABAT

DRECERA DE SON MORAGUES

CAMÍ DE VALLDEMOSSA

CAMÍ DES PONT DE SA CALA / CAMÍ DE SON BUJOSA / CAMÍ DE SA 

PESTA

CAMÍ DES RIBASSOS

CAMÍ DE SA CALA DE DEIÀ

CAMÍ DES GRAU / CAMÍ DE SON COLL / CAMÍ DE CASTELLO

CAMÍ DE SA CALA / CAMÍ DE SA VINYETA

CAMÍ DE DEIÀ A SOLLER

C/ DES RACÓ (A) / C/ DE LA FONT DES RACÓ / C/ DE LA FONT

CAMÍ DE LLUCALCARI

CAMÍ DES RACÓ (B) / CAMÍ DE CAN BOQUETA / CAMÍ DE SA VINYA 

PRECS I PREGUNTES GENER 2013

Al Catàleg d'Arbres Singulars de la Conselleria de Medi Ambient només hi ha un arbre de Deià (el Pi de sa Pedrissa); tot i que la legislació preveu que els ajuntaments puguin protegir flora singular a través del seu Catàleg de Patrimoni (a l'article 47 del PTM diu clarament que una de les categories dels catàlegs serà "béns d'interès paisatgístic i ambiental", entre els quals esmenta: l'orografia, la hidrografia, la flora i la fauna) l'Ajuntament de Deià no hi ha inclòs cap arbre singular Pregam que es creï una espai participatiu per a què la gent pugui proposar-hi els arbres que considerin d'especial interès per a què figurin al nostre catàleg de Patrimoni (ex. arbres de pisos, garrover de sa Por, alzines de son Bujosa, garrover de la carretera, pins pinyoners...).

El batle respon que ho estudiaran de cara al proper ple ordinari.

Tornam a insistir en l'estat dels camins públics del nostre municipi, alguns dels quals estan en un estat deplorable: camí dels Ribassos, camí de la Font de sa Senyora, camí de son Bujosa, camí de son Bauçà a sa Pedrissa, camí de sa Cala a es Canyeret, camí de son Rul·lan per can Borràs... En alguns els vianants corren fins i tot perill, així que pregam que des de l'Ajuntament ho arregli -directament o pressionant altres administracions-.

En prenen nota.

Tornam a insistir en l'estat del pont de can Bi, cada dia pitjor. Demanam que s'hi emprenguin ja unes serioses obres de restauració.

El batle diu que tècnics del Consell varen assegurar que no corria perill, i que esperaven a tenir gent disponible per restaurar-lo.

El passat 14 de maig aquest ple va aprovar estudiar la compra d'una trituradora de matèria orgànica; se n'han mirat diferents models?

En Javi diu que n'ha mirat i resulten molt cars, d'uns 4.000€. 

Nosaltres insistim que molta gent ho demana.

Els refrescadors són un element de gran valor etnològic del nostre poble, i alguns ofereixen un estat lamentable (per exemple, els de son Coll o Llucalcari). Demanam que se'ls adecenti i s'hi situï una placa explicant què eren i per a què servien.

En prenen nota.

Fa uns vint dies la font Ufana estava mig derruïda, s'ha fet res per arreglar-la? Pregam que s'adecenti el lloc.

En prenen nota.

Les escales de can Renou són públiques? Idò pregam que s'il·luminin correctament, perquè sinó qualque vespre hi haurà un denou.

El batle diu que hi ha altres maneres d'arribar a can Renou, que és una escala i que s'arreglarà i s'il·luminarà si hi ha pressupost.

MOCIÓ PER LA DIFUSIÓ I LA PROMOCIÓ DE LA LLENGUA I LA CULTURA

El passat 7 de desembre el Consell de Govern va acordar la separació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de l'Institut Ramon Llull, consorci integrat inicialment per la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L' Institut Ramon Llull forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel Govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals, l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes.

Aquest consorci és una eina de projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d’expressió. Els objectius fonamentalment era la promoció de l’ensenyament del català, la seva difusió a l’exterior, el coneixement de la literatura que s’expressa en llengua catalana, la difusió del pensament, l'art, l’assaig i la investigació a l’exterior, a més de la promoció de les relacions, els projectes i les iniciatives conjuntes amb institucions i organismes de projecció de la cultura, de dins o fora del domini lingüístic.

Al municipi de Deià tenim nombrosos creadors que es podrien beneficiar d'aquesta tasca de difusió, des d'escriptors com Joan Mas, Josep Maria Llompart o Francisca Sunyer a pintors com Miquel Oliver, en Sebastià Junyer, en Sanjuan o en Gelabert, passant per investigadors com William Waldren o els actors de Es Seregall, a més de tots els joves amb iniciatives musicals, literàries... 

Per tot això presentam la següent

MOCIÓ

Primer.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears a no abandonar l’Institut Ramon Llull i reforçar-lo com autèntic instrument de projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura.

Segon.- L'Ajuntament de Deià sol·licita formar part de la xarxa de municipis adherits a l’Institut Ramon Llull.

Tercer.- L'Ajuntament de Deià transmetrà aquests acords al Govern de les Illes Balears i a l'Institut Ramon Llull.

Rebutjada per quatre vots en contra (PP) i tres vots a favor (Agrupació DEIA)

MOCIÓ SOBRE DESNONAMENTS

Han estat necessaris diversos suïcidis que han transcendit a l’opinió pública perquè el govern espanyol es plantegi qualque canvi en la Llei Hipotecària, que data de 1946. Recordam Juan Álvarez M.P. (45 anys, L'Hospitalet de Llobregat, 12 de novembre de 2010), Isabel (56 anys, Màlaga, 7 de juliol de 2012), José Miguel Domingo (54 anys, Granada, 25 d'octubre de 2012), Amaia Egaña (53 anys, Barakaldo, 9 de noviembre de 2012), Ricardo G. M. (50 anys, Còrdova, 16 de novembre de 2012), Dolores García (52 anys, Màlaga, 14 de desembre de 2012)... i molts d’altres, que han mort en silenci. La situació actual és que s’estan produint 500 desnonaments diaris al territori espanyol, abocant a famílies senceres a viure al carrer mentre segueixen pagant als bancs per la hipoteca d’una casa de la que ja no en són propietaris. 

És ara, quan la situació és completament ineludible, davant una gran pressió social i amb un informe presentat davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea on es denuncia l’incompliment de la normativa europea de defensa dels consumidors per part de la normativa espanyola en matèria hipotecària, quan el govern decideix actuar. I decideix només negociar-ho amb el PSOE, sense consultar cap associació d’afectats, ni tan sols a la resta de partits amb representació parlamentària. I així volen aprovar una moratòria per als col·lectius més vulnerables per, en un principi, dos anys. Aquesta no és forma d’actuar davant la gran responsabilitat que suposa donar resposta real a una emergència social, sinó que posposen el problema. 

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, associació que coneix de primera mà el problema dels desnonaments, es considera que si realment hi ha una voluntat política d’acabar amb els desnonaments, aquests s’han d’aturar urgentment; especialment en els casos de primera residència i sempre que els afectats siguin deutors de bona fe. Aqueta plataforma considera que el context de crisi econòmica i l’elevadíssim atur actual és una situació excepcional que justifica mesures d’urgència, tal i com han denunciat altres institucions com el Consell General del Poder Judicial, Nacions Unides o el Tribunal de Justícia Europeu.  

És extremadament greu que es pretengui decidir sense ni tan sols escoltar a la pròpia gent afectada pels desnonaments, ni les associacions que els defensen, ni a la resta de grups parlamentaris, distanciant d’aquesta manera encara més la política de la ciutadania. Una moratòria, una aplaçament del problema, no és una solució. Si realment es vol resoldre s’han de prendre mesures com la dació en pagament retroactiva, lloguer social dels habitatges que acumula la banca o moratòria immediata dels desnonaments  de la vivenda habitual. Totes aquestes opcions han estat plantejades al Congrés i rebutjades. Per tant s’ha iniciat, des de la societat civil, una Iniciativa Legislativa Popular per reivindicar-les, i que ja conta amb el suport de més de 500.000 persones. 

És necessària la participació dels afectats en les decisions polítiques, perquè són les víctimes reals de la situació i són les que coneixen el que suposa. Perquè en un sistema democràtic no s’haurien de prendre les decisions des de la cúpula dels grans partits sense escoltar a la ciutadania i especialment en casos com aquest, que incideixen directament en els drets fonamentals de les persones i respecte dels quals s’han proposat solucions viables. 

Per tot això presentam la següent 

MOCIÓ

Primer.- L'Ajuntament de Deià considera urgent que l’Estat espanyol  prengui mesures urgents en relació als desnonaments, entre d’altres aprovar la dació en pagament.

Segon.- L'Ajuntament de Deià insta el govern espanyol que pels acords que prengui en relació a acabar amb el drama dels desnonaments tengui present la urgència social i compti amb la participació i el consens de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, així com de totes les forces polítiques amb representació a l’arc parlamentari.

Rebutjada per quatre vots en contra (PP) i tres a favor (Agrupació DEIA)

ANÀLISI PRESSUPOST 2013

Analitzant els comptes presentats, Agrupació DEIA ha trobat els següents punts ressenyables:

DESPESES

202.00/161 Lloguers instructures serveis d'aigües passa de 12.360€ a 15.000€. Què és aquest lloguer? 

210.00/450 Infraestructures i béns naturals passa de 12.380€ a 25.000€. Tanmateix, les despeses reals el 2011 foren de 19.254€ i el 2012 de 16.634€ (i resten per pagar 9.623€). Què són aquestes despeses? Sempre tenim un increment sobre allò pressupostat. Serà igual el 2013, malgrat ja hem fet un increment de més del 100%? A què es deuen aquestes diferències tan notables?

212.00/342 Edificis i altres construccions generals passa de 3.605 a 15.000. El 2011 es pressupostaren 3.605€ i se'n gastaren 3150; el 2012 se'n pressupostaren 3.605 i se'n gastaren 2.546€. A què es deu el notable increment de 2013 (quasi cinc vegades més del pressupostat l'any passat, i sis vegades més del que realment es va gastar)? Què es preveu fer?

220.00/920 Material d'oficina ordinari no inventariable passa de 17.000€ a 17.510€. El 2011 es pressupostaren 16.974€ i se'n gastaren 5.795; el 2012 es pressupostaren 17.000€ i se'n gastaren 2.272€. Què passa aquí? Per què pressupostam més que l'any passat, i per què preveim gastar un 850% més que l'any passat? Aquestes xifres són, a més de poc serioses, poc raonables, o simplement es deuen a una comptabilitat deficient.

El mateix passa amb els comptes 220.02/920 i 220.01/920. Si just fos un any podria ser que no hem rebut les factures corresponents, però si és un costum permanent clarament no.

221.00/161 Energia elèctrica dels serveis d'aigües passa de 3.000€ a 3.500€. En 2011 es pressupostaren 2.987€ i es va fer un increment pressupostari de 3.500€ (total 6.487€) i segons liquidació (pàgina 3 despeses 2011) no s'ha fet cap pagament. Dels 3.000€ del 2012 tampoc s'ha fet cap pagament. Per què pressupostam 3.500€ enguany? Què passa? No es comptabilitza bé? Ja que altres partides 221.00 tenen dèficits i superàvits difícils d'explicar, sembla que tenim una espècie de calaix de sastre en el compte 221.00/450 que correspon a l'enllumenat públic amb les següents xifres: el 2011 s'hi pressuposten 4.738€ i es va fer un increment de crèdit de 13.000€ (total 17.738€), però en realitat s'hi facturaren 18.713€; el 2012 es pressupostaren 4.800€ i realment es gastaren 17.046€, dels quals surt que resten per pagar 12.246€ i no hi figura cap suplement de crèdit. El 2013 pareix ser que finalment dotam aquesta partida de forma suficient, amb 20.000€. Però deixam la resta de partides de consum elèctric igual, tot i que no s'hi factura res o quasi res, en una espècie de batiburrillo que impossibilita qualsevol fiscalització.

221.01/321 Compra d'aigua passa de 1.200€ a 1.250€. On tenim comptabilitzada la compra d'aigua per l'estiu?

221.03/920, 221.03/130, 221.03/231, 221.03/321: totes aquestes partides corresponen a combustible i carburant, però sembla que no s'apliquen correctament les despeses, ja que aquí el calaix de sastre el tenim en dos comptes (ensenyament i administració general) que tant en 2011 com en 2012 presenten un increment de despeses i no figura que s'hi faci cap increment de dotació. En canvi, als comptes corresponents a combustible de seguretat i acció social no s'hi computa cap despesa, és a dir, no figura que ni els municipals ni la treballadora familiar hagin posat mai els seus vehicles en marxa, tot i que evidentment no és així.

Els comptes no són fiables, no es pot sebre on gastau els doblers de carburant perquè les despeses no es computen a les partides corresponents. No podem estudiar si la policia gasta massa, o si ens fan passar despeses personals de terceres persones en aquest concepte.

221.10/920 Productes de neteja administració general. En aquesta partida el 2011 es varen pressupostar 12.730€ i se'n gastaren 1.676€; el 2012 es pressupostaren 13.000€ i se'n gastaren 1.482. Ara pressupostam un increment d'aquesta partida el 15.000€ (un 18% més del pressupostat l'any passat, 1000% més del que realment es gastà). Què passa aquí?

224.00/920 Primes d'assegurances administració general. Aquest compte és el calaix de sastre per tots els comptes d'aquest concepte: a les 224.00/130 i 224.00/450 de les assegurances de seguretat i infraestructures l'any 2011 no s'hi va computar cap despesa; en canvi el 2012 a les assegurances de seguretat social s'hi comptabilitza un càrrec de 37,99€, amb un pressupost 10 vegades major. Podem entendre que existeix una pòliça d'assegurances de seguretat i que només es va comptabilitzar una part de la quota bé.

226.01/929 Atencions protocolàries i representació. S'hi pressuposten 12.000€. Sembla que en aquest concepte existeixen disfuncions i, el que seria més greu, desviacions constants: el 2006 es pressupostaren 14.490€ i es gastaren 25.780€, l'any 2007 es pressupostaren 11.680€ i se'n gastaren 18.355€, el 2011 es pressupostaren 13.261€ i se'n gastaren 25.755; el 2012 s'han pressupostat 12.000 i per ara n'hem gastat 3.055€. Aquest concepte és un complet desastre, no se sap ni què fan ni en què gasten.

226.09/338 Festes populars. Mantenim un pressupost de 95.000€. El 2011 es varen gastar 127.371 (després de fer suplements de crèdits fins a 104.356€, que com es veu no varen ser suficients) , enguany duim gastats 78.745€ i encara falten les matances, les festes de Nadal i cap d'any, així que duim el mateix camí de l'any anterior. L'any 2006 només gastàvem 42.000€, menys de la meitat que ara, i la veritat és que no hem vist cap millora qualitativa ni quantitativa durant les festes. Això és una vergonya, en temps de crisi hem d'estalviar més, reduir aquesta partida, i hi ha marge per fer-ho: cobrar una quantitat als externs que vénen a menjar el dia de matances, no oferir barra lliure d'alcohol per cap d'any o per carnestoltes, fer les festes de sant Joan més participatives i deianenques...

227.06/151 Honoraris Arquitecte Municipal. El 2011 no existia aquesta partida i tot es comptabilitzava a la 227.00/150; és a l'any 2012 quan es crea i es dota amb 10.200€, dels quals a la data de confecció d'aquest informe només tenim reconegudes unes despeses de 3.452€, no pagats encara, i ara ens presenten un increment pròxim al 300% del pressupostat i del 900% del justificat per l'any 2013. Què és això' A què es deu aquest increment? Si hem de fer aquest gastòrum -ens agradaria saber-ne el motiu- podria ser més interessant contractar un tècnic com a personal laboral a mitja jornada i encara estalviar-nos doblers .

Després d'aquesta anàlisi, que podria ser més acurada si disposàssim de més informació, però ja ens ha permès concloure que els comptes presentades no són fiables.

INGRESSOS

El passat 21 de novembre vàrem saber per la Sindicatura de comptes, a través del Diario de Mallorca, que durant el 2010 Deià va ser el 2n poble de Mallorca amb més pressió fiscal per habitant, arribant als 1.754,73€ d'impostos anuals per càpita., just per darrera Andratx. Estam a anys llum de pobles com Sencelles i Ariany, on cada habitant paga 230€ de mitjana, però si miram els pobles que ens són semblants en població, orografia i zona territorial descobrirem que ser deianenc val el doble que valldemossí, el triple que banyalbufarenc o més del triple que fornalutxenc, mancorí o selvatgí.

Aquesta política impositiva està sagnant els deianencs i només es deu a una mala gestió dels nostres recursos.

Per això anunciam el nostre vot en contra del pressupost proposat.

PRECS I PREGUNTES NOVEMBRE 2012

Què cobra l’Ajuntament per les targetes temporals que donen accès a les Zones d’Aparcament per a Residents?


1 € per dia.


Demanam que les Ordenances en vigor estiguin penjades a la web municipal per a què tothom hi pugui accedir.


Responen que ja hi haurien d’estar, i que s’hi no hi estan s’hi penjaran.


Informam que el nostre grup no posarà cap trava a qualsevol mesura que serveixi per a regenerar l’arena de sa Cala, sempre que siguin accions controlades i no facin mal al medi ambient.


En prenen nota.


Demanam que s’informi de la normativa referida als cans amollats, ja que hi ha carrers (com el camí de sa Costa) pels quals van a lloure i deixen plens d’excrements.


En prenen nota.


Demanam que es posi un cartell al camí de sa Costa informant que no va a sa Cala, ja que diàriament s’hi perden turistes.


En prenen nota.


Demanam que es facin nets tots els carrers del poble, no només l’Avinguda Arxiduc Lluís Salvador. Posam com exemples el camí de can Pabò, l’escala que puja de la fusteria a sa Vinya Vella, el camí de can Borino...


En prenen nota; en Javi intervé per dir que a vegades es fan nets i el vent els embruta tot d’una.


Demanam que l’Ajuntament faci el que calgui per millorar el deplorable estat d’alguns camins públics, com per exemple els que van de Deià a son Rul·lan, de son Bauçà a sa Pedrissa o de sa Cala a Llucalcari.


En prenen nota.

MOCIÓ SOBRE LES TARGETES D'APARCAMENT

Agrupació DEIA volem constatar que el funcionament de les Zones d’Aparcament per Residents (ZAR) i de les targetes que hi donen accès és molt millorable.

Sobretot els mesos d’estiu i al barri del Puig hi ha un col·lapse d’aparcaments, causant malestar als veïnats.

Hi ha ordenances d’altres pobles, com Valldemossa, que permeten una millor gestió de les ZAR i un millor control de les targetes donades.

Per tot això presentam la següent

MOCIÓ

1.- El Ple de l’Ajuntament de Deià crearà una comissió per a revisar l’Ordenança que regula les Zones d’Aparcament per a Residents.

Aquesta comissió estarà presidida pel batle o el regidor en qui ho delegui, dos membres del Grup Municipal del Partit Popular, un membre del Grup Municipal d’Agrupació DEIA, un representant de l’Associació de Veïns de Deià, un representant de la policia municipal, representants els restauradors, comerciants, hotelers i qui el seu president consideri que ha de convidar.

Rebutjada per 4 vots en contra (PP) i 3 a favor (Agrupació DEIA)