diumenge, 13 de maig del 2012

Moció per la continuïtat del Consell de la Joventut de les Illes Balears i la participació lliure i eficaç de la joventut.


El 28 de març de 1985, el Parlament de les Illes Balears aprovà la Llei 2/1985, del Consell de Joventut de les Illes Balears, que, en la seva exposició de motius, diu textualment:

“A tota situació democràtica nascuda d'un Estat de Dret, els diferents estaments que conformen la societat han de gaudir dels camins legals que en permetin la participació en el desenvolupament de la mateixa societat.

Dins de tals estaments socials, es troba la joventut que, com que configura el futur d'Espanya i el de les Illes Balears, mereix tota una atenció normativa que compleixi amb la necessitat d'estimular-ne una participació en la vida pública, social i cultural de les Illes Balears, i, al mateix temps, en faciliti el desenvolupament i la incorporació a la vida del poble balear.

L'article 48 de la Constitució Espanyola estableix que els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut. L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears atribueix a la Comunitat Autònoma competència exclusiva en matèria de Joventut.

Per tot això es fa evident la conveniència de disposar d'un organisme que serveixi a la joventut de via o camí perquè sigui escoltada per les institucions de la Comunitat Autònoma i per l'opinió sobre els seus problemes específics. Igualment, aquest organisme haurà de possibilitar la participació en el seu si d'entitats, associacions i moviments formatius, tant de caràcter social com cultural.

Tot això, tant en el seu esperit com en els seus fins o objectius, exigeix que aquest organisme gaudeixi d'una plena formalitat jurídica i de caràcter autonòmic que, interessant-se per la problemàtica de la joventut, contribueixi a la consecució d'una societat que afavoreixi el desenvolupament integral de la persona”.


Els motius que inspiraren la creació del Consell de la Joventut de les Illes Balears són, a dia d'avui, plenament vigents i l'assoliment dels seus objectius continuen essent absolutament necessaris per a la consecució d'una democràcia avançada.

Això no obstant, el passat 30 d'abril, coincidint amb el 27è aniversari de la publicació al BOIB de la llei 2/1985, el Govern de les Illes Balears anuncià la supressió del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

Per tot això, des del grup municipal d'Agrupació DEIA presentam la següent

MOCIÓ

Primer.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears a mantenir el Consell de Joventut de les Illes Balears, com a entitat amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per dur a terme les seves finalitats.

Segon.- L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears a dotar el Consell de la Joventut de les Illes Balears dels recursos necessaris per tal de poder desenvolupar les funcions que li són atribuïdes per llei.

Rebutjada per 4 vots en contra del PP i 3 vots a favor d'Agrupació DEIA

diumenge, 22 de gener del 2012

Moció "llei funció pública"


Després del període d’audiència prèvia establert el passat estiu, i atenent les modificacions introduïdes per les propostes rebudes, el Govern de les Illes Balears ha obert novament un període d'audiència de la ciutadania per a la presentació d'al·legacions a l’esborrany d'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, amb el principal objectiu de suprimir com a requisit d’accés a la funció pública el coneixement de la llengua catalana.

L’article 14 de l’Estatut preveu com a drets dels ciutadans els d’“accedir a la funció pública en condicions d’igualtat i segons els principis constitucionals de mèrit i capacitat” i el de “dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada”.

Els articles 54 i 56 de la Llei estatal 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, fan èmfasi en l'obligació de l'empleat públic de conèixer les llengües oficials, i en l'obligació de l'Administració d'atendre el ciutadà en la llengua oficial en què ho sol·liciti. En concret, l’article 56 disposa que "les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves competències, hauran de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les Comunitats Autònomes que gaudeixin de dues llengües oficials”.

És evident que exigir com a requisit d’accés la capacitat d’estar en disposició d'atendre els ciutadans que s'expressen en català és la única manera, la més senzilla, raonable i econòmica, de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi; com serà atès un ciutadà que vulgui xerrar la nostra llengua si el funcionari que l'ha d'atendre no l'entén?

Així doncs, l’avantprojecte no s'ajusta a la normativa d’ordre superior, per jerarquia i per competència, i suposa una passa enrere en la garantia de la igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística, no protegeix el tracte comú dels ciutadans davant l'Administració pública, ni la creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant a drets lingüístics, així com a la normalització progressiva de la nostra llengua. De fet, la proposta suposa un escarni a l’oficialitat de la llengua pròpia de les Illes Balears, una regressió en el seu tractament i un menyspreu a les persones que la parlen sense precedents des de la democràcia i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia.

Sens dubte, però, el més sorprenent d'aquest Avantprojecte és que inclogui dues disposicions finals per modificar, al seu torn, dues lleis més: la Llei 3/1986, de 19 d'abril, de normalització lingüística; i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquestes modificacions pretenen deixar sense efecte el règim de la llengua catalana com a llengua pròpia de totes les administracions públiques de les Illes Balears, en tots els nivells (autonòmic, insular, municipal) tot atorgant-les potestat reglamentària per a regular l’ús de la llengua a l’àmbit de la seva competència.

Ara bé, com que el contingut de l'Avantprojecte atempta contra la potestat de les diferents administracions modificant la Llei de normalització lingüística mitjançant la disposició final primera, que deixa sense contingut tot l'article 9 de la Llei i modifica l'apartat 1 de l'article 6 en el sentit que el català deixa de ser la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma (i de totes les seves administracions autonòmica, insular i local). Aquestes modificacions tanquen la porta a tota reglamentació pel que fa a l'ús de les llengües oficials que vulgui fer qualsevol administració de les Illes Balears, el que pot suposar una greu vulneració de l’autonomia local reconeguda i garantida per l’article 140 de la Constitució.

A més, la perversió d'aquest avantprojecte arriba a l'extrem de modificar aspectes de la Llei de normalització lingüística que no tenen res a veure amb la funció pública; com ara l'article 14, relatiu als topònims de les Illes Balears, o l'article 33, que fa referència a l'ús de les llengües oficials en les activitats de la vida social; modificacions que suposen un menyspreu total al concepte de llengua pròpia del territori.

En definitiva, amb aquest avantprojecte es trenca el consens que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes en aquest tema, ja que tant la Llei de Normalització Lingüística de 1986 com la Llei 3/2007 que ara es volen modificar, així com els decrets 100/1990 o 114/2008, que es deroguen, han estat aprovats per governs de diferent ideologia política, des de Gabriel Cañellas i Jaume Matas a Francesc Antich. El consens demostrava la voluntat de no fer de la llengua catalana una qüestió política, sinó de convertir-la en l'element cohesionador de la societat de les Illes Balears.

Si aquesta proposta es converteix en Llei, les Illes Balears passaran a ser l'únic lloc del món en què no s'exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia del país.

Per tot això, presentam la següent

MOCIÓ

Primer.- L'Ajuntament de Deià considera imprescindible que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

Segon.- L’Ajuntament de Deià presentarà avui mateix la següent al·legació al Govern de les Illes Balears: “L'Ajuntament de Deià insta el Govern de les Illes Balears a retirar l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica”.

Tercer.- L'Ajuntament de Deià insta al Govern de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat. En qualsevol cas, demanam que es conservi el consens fins ara existent en matèria de política lingüística.

Quart.- Es comunicarà l’adopció d’aquests acords al Govern de les Illes Balears, al Parlament de les Illes Balears i als diferents grups parlamentaris.

Cinquè- L'Ajuntament de Deià es compromet a mantenir com a requisit el coneixement de la llengua catalana per accedir a l'administració municipal.

Rebutjada amb 4 vots en contra (PP) i 3 vots a favor (Agrupació DEIA)

Moció "llei turística"

El passat 5 de desembre de 2011 la Conselleria de Turisme i Esports del Govern de les Illes Balears va presentar l’avantprojecte de llei de Turisme de les Illes Balears. Aquest avantprojecte, segons va afirmar despús-ahir el conseller Mauricio Rovira, pot invadir les competències dels ajuntaments.

A més, no s'ha donat temps i facilitats suficients a tots els sectors implicats (petits empresaris de l’oferta complementària, associacions, entitats i particulars) per tal que puguin presentar al·legacions.

Per tot això, i deixant de banda si coincidim o no amb el contingut de l'avantprojecte, presentam la següent

MOCIÓ

  1. L'Ajuntament de Deià sol·licita al Govern de les Illes Balears que posi el text de l'avantprojecte de llei de turisme de les Illes Balears a disposició de tota la ciutadania. Publicant-lo, de forma visible, perquè es pugui consultar fàcilment a la pàgina web del Govern.
  2. També sol·licita que s’ampliï el termini de informació pública i que també es posi a informació pública la corresponent memòria econòmica, els estudis previs usats per a la redacció de l'avantprojecte i l'informe jurídic de la llei, especialment sobre la possible invasió de competències dels consells i ajuntaments.
  3. En el cas de confirmar-se la invasió de competències pròpies, l'Ajuntament de Deià demanarà al Govern de les Illes la retirada de l’avantprojecte.

    El Batle diu que no hi poden votar a favor perquè la llei està en una fase embrionària.
    Nosaltres deim que ara és el període d'al·legacions, i que no entenem quan s'haurien de presentar si no és ara.


    Rebutjada amb 4 vots en contra (PP) i 3 vots a favor (Agrupació DEIA).

Precs i preguntes del Ple Ordinari de dia 13 de gener



  • A les escales que van des de sa Font Fresca cap al Racó hi ha molt de verdet i hi ha perill seriós de llenegar. Pregam s'hi posi solució.
    Ens informen que s'ha tractat amb un líquid especial.

  • Ja s'ha posat el reixat nou a les escales de sa Font Fresca?
    No, ha bastat desembossar la síquia.

  • Ja que començam un nou any, volem tornar a demanar que els plens es facin el capvespre, per tal que les deianenques i els deianencs que fan feina hi puguin assistir.
    Sense resposta.

  • Si això no és fa, i en un exercici de transparència, demanam que l'Ajuntament gravi i pengi els plens a internet, per a què els ciutadans puguin veure què feim els seus representants. Si no ho considerau oportú, sol·licitam permís per gravar-los nosaltres mateixos.
    Sense resposta.
  • En el Ple de dia 4 de novembre es va aprovar la següent moció “L'Ajuntament disposarà suros a diversos punts del poble per a què entitats, veïnats i ell mateix puguin penjar-hi cartells de les diferents activitats que es duen a terme a Deià”. Què s'ha fet en aquest sentit?
    No s'ha fet res, però diuen que ho tenen present.

  • Com que hi ha hagut canvi de Delegat del Govern, trobam que seria adient que se li demanàs una reunió pel tema dels escars de sa Cala, a veure si és més resolutiu que el seu predecessor. Estaria bé, per tal de reflectir la unió que hi ha en aquest punt, que hi acudíssim regidors de tots els grups municipals.
    El batle diu que millor esperar a què nomenin el Director General de Costes. Hi estam d'acord, i demanam que llavors ho facin.

  • Els nostres carrers estan plens d'excrements de ca; demanam a l'Ajuntament que faci més per conscienciar els propietaris o, que si cal, passi a una fase sancionadora.
    Diuen que ho tornaran a fer.

  • Hem rebut un llistat de registres oficials de la Comunitat Autònoma i hem vist que Deià és dels pocs municipis on no es pot registrar un document dirigit al Govern. És això així? En tal cas, i per tal de donar el màxim de comoditats als nostres ciutadans, esperam que s'hi posi solució.
    Na Magdalena López diu que hi ha moltes coses que es poden registrar a Deià, i que si no se'n poden registrar més és per manca de personal. Contestam que hi ha pobles de tamany similar on l'Ajuntament sí fa de registre general. El Batle contesta que no depèn del tamany sinó de complir uns requisits.

  • La Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, diu en el seu article 75.3 que els regidors que no tenguin dedicació exclusiva o parcial són els únics que poden percebre assistències per la presència al Plenari i a les Comissions de què formin part. Aquestes retribucions són per l'assistència efectiva -és a dir, si no s'hi assisteix, no es cobra-, que ha de certificar el secretari de la sessió, i les quantitats no poden ser fixes ni periòdiques. D'aquesta manera, està clar que l'acord de principi de legislatura, aprovat amb els vots a favor del Partit Popular, van contra l'esperit de la Llei, ja que fixen unes quantitats fixes i periòdiques per als regidors que no tenim dedicació exclusiva, que rebem tant si assistim o no a les sessions. Per això pregam al Batle que convoqui un nou Ple per fixar unes indemnitzacions per assistència d'acord amb el que marca la Llei.
    La secretària diu que efectivament així ho marca la llei. El Batle diu que no fa falta fer un ple, basta que la secretària faci els reajustaments necessaris. La secretària informa que ha de ser un ple qui ho aprovi.

  • Voldríem saber qui és el propietari de la marjada que hi ha davant can Vallès, entre sa Fonda i sa Tanqueta, i per què l'arregla l'Ajuntament.
    El batle diu que perquè li ho va demanar el propietari. Li deim que això és un greuge comparatiu amb la gent a qui no se li fa net. El Batle diu que el propietari s'ha compromès a cedir l'ús de la marjada i que hi posaran uns bancs.

  • La casa nova de sa Pedrissa ha renovat el tancament els seus terrenys de la banda de la mar, però aquesta vegada ha posat els pals i la reixa damunt el paretó i no darrere, com estava anteriorment. Deixant de banda que ha agafat quasi mig metre més, ha pres un espai que servia als passejants per descansar o protegir-se dels cotxes. S'ha fet res en aquest sentit? S'ha informat a la institució competent?
    El Batle diu que no han fet res perquè no és competència municipal. Nosaltres remarcam que ho sabem, però que demanam si ho han comunicat al Consell. El Batle diu que no, que no li ho han dit perquè el Consell té els seus tècnics que passen sovint.

  • Volem deixar clar que no ens agrada que hi hagi carrers de dins el poble tancat, així que lamentam que s'hagin tancat les barreres de la urbanització de son Canals. No és el nostre model de poble i instam a l'Ajuntament a fer el que calgui per obrir-les.
    El Batle insisteix que és privat i no s'hi pot fer res, i ens aclareix que l'enllumenat també. Nosaltres deim que aquesta urbanització es va vendre com una ampliació del poble i així no ho és. El Batle diu que no és el tema, i que si volem li transmetran als veïnats que Agrupació DEIA vol que llevin les barreres. Nosaltres contestam que allò ideal és que ho fessin en nom de l'Ajuntament, però que ja ens va bé.

  • Qui va transcriure el pregó de festes? Ja que és un document solemne i que ha de passar a la posteritat, convendria revisar-ne les faltes.
    El Batle ens dóna la raó.

  • El passat 11 d'agost vàrem demanar per escrit als regidors del govern que ens informassin de forma succinta, quin era l'estat de les àrees que els havien estat delegades i quines serien les seves prioritats d'actuació. Segons el punt 4 de l'article 95 de la Llei 20/2006 hi havia un mes per contestar-nos, termini legal que es va incomplir.
    Com que no vàrem obtenir resposta, ho vàrem demanar en el Ple Ordinari de dia 2 de setembre, sense obtenir resposta; el punt 3 de l'article 95 de la citada Llei permetia contestar-la en el següent Ple, cosa que es va incomplir. Per això la tornàrem presentar en el Ple ordinari de dia 4 de novembre, en què el Batle ens va dir literalment “no nos hemos acordado”.
    Deixant de banda que ha quedat clar que no són capaços de relatar a aquest ple com estan les àrees que gestionen i què hi pensen fer a grans trets, la contínua vulneració de la Llei és una burla a l'estat de dret i a la funció d'aquest grup municipal. Per tot això pregam que se'ns contesti per escrit i que d'ara en endavant es respecti la Llei i l'oposició.
    Sense resposta.


dijous, 10 de novembre del 2011

Moció "panells informatius"

Presentada el passat 4 de novembre:

Nosaltres, altres entitats i fins i tot l'Ajuntament hem de recórrer als pals de l'electricitat per a posar els cartells anunciant les activitats que duim a terme.


Seria més net si hi hagués punts aposta a diversos indrets del poble; a més, la gent ja sabria on anar a cercar la informació. L'únic punt existent (el de sa Tanca) no basta, i a més es veu poc.

Un bon accés a la informació és cabdal per a una bona democràcia.

Per això presentam la següent

MOCIÓ

L'Ajuntament disposarà suros a diversos punts del poble per a què entitats, veïnats i ell mateix puguin penjar-hi cartells de les diferents activitats que es duen a terme a Deià.

Aprovada per unanimitat.

Moció "retornar els doblers públics emprats en un dinar dels regidors del PP amb llurs parelles i fills"

Presentada el passat 4 de novembre:

El passat 24 de juny els regidors del Partit Popular d'aquest Ajuntament varen fer un dinar amb les seves parelles i fills (els que en tenen), a més d'un veïnat, al restaurant sa Vinya. La factura d'aquest dinar, que pujava a 518,70€, va ser carregada a l'Ajuntament.

Agrupació DEIA trobam immoral que en temps de crisi es convidi a dinars a familiars de regidors amb doblers públics. Els doblers públics no surten d'una màquina màgica de fer doblers, sinó dels impostos dels ciutadans. Per això és important recordar que l'àpat que vostès es pegaren aquell dia (i tots els que s'han pegat, ja que el Batlle ha dit que era una activitat tradicional) surten, per exemple, de les contribucions que les deianenques i els deianencs han pagat aquests dies, en molts casos amb molt d'esforç.

Els regidors cobram per la feina que feim. I en el seu cas, un molt bon sou. Així que l'Ajuntament no els ha de convidar a res per agrair-los res. Ja s'enduen l'agraïment cada final de mes. Si volen anar a fer un dinar de germanor el dia de sant Joan, ens pareix perfecte, però es poden pagar el plat de la seva butxaca.

A més, hauran d'explicar quin profit treu el poble de convidar les seves parelles i fills a dinar el dia de sant Joan. Perquè si la resposta és cap profit, com nosaltres creim, i aquesta factura es paga amb doblers públics, es podria estar incorreguent en un delicte de malversació de fons públics, tipificat a l'article 433 del Codi Penal.
I no és per la quantitat del dinar, sinó per la qualitat de la nostra democràcia: són uns gestors dels recursos públics, no els seus propietaris. Així que no en poden fer el que els véngui en gana.

Per tot això presentam la següent

MOCIÓ

El Ple de l'Ajuntament de Deià exigeix als regidors de l'equip de Govern de retornin els 518,70€ que es varen gastar en un dinar amb llurs parelles i fills dia 24 de juny i que en cap cas respon a un interès públic.

Rebutjada per 4 vots en contra (PP) i 1 a favor (Agrupació DEIA)

Precs i preguntes del Ple Ordinari de dia 4 de novembre

  1. Fa més de quinze dies vàrem sol·licitar per escrit quines persones havien assistit al dinar que es va celebrar amb fons públics a sa Vinya dia 24 de juny i que va costar 518,70€; la regidora Magdalena López just ens n'havia informat verbalment, dient que hi eren els regidors del Partit Popular, les seves parelles i els fills de qui en té, a més d’un veïnat; aquesta versió va ser corroborada per un testimoni. Encara no hem obtingut resposta per escrit. Per això, i perquè a la premsa s’han dit coses diferents a les que ens va explicar la regidora i el testimoni, demanam al senyor Batle: qui va assistir a aquest dinar?
El batle contesta que no se'n recorda, que la secretària ens contestarà per escrit.

  1. El Batle ha dit a la premsa que aquest dinar (dels seus regidors amb les respectives parelles) era tradicional. Des de quan?

El batle contesta que des que ell sap.

  1. Fa més de quinze dies vàrem presentar una sol·licitud a Secretaria-Intervenció, Tresoreria i Batlia demanant que s'aturàs el pagament de la factura de 518,70€ de Vinya de dia 24 de juny (amb entrada a l'Ajuntament de dia 1 de juliol), i que se'ns comunicàs immediatament si no es podia aturar perquè el pagament ja s'havia efectuat; encara no n'hem obtingut cap resposta. Ja s'ha efectuat el pagament? Si és que no, es pensa aturar?

Sense resposta.

  1. Lamentam que el Partit Popular intenti constantment mesclar les nostres famílies amb la nostra tasca de regidors, quan en són completament alienes fins que els donem doblers públics o els afavorim indecentment amb les nostres votacions aquí. Ho vàrem patir amb la meva família per l’assumpte de l’aigua i amb la de na Cristina López pel tema dels restaurants (en els dos casos, a més, recorreguent a falsetats).

Sense resposta.

  1. Els oms de davant es Molí i can Madó estan malalts. Pregam que es mirin de salvar o tallar si són insalvables per evitar qualque accident.

Contesten que s'han demanat estudis a la Conselleria de Medi Ambient per a actuar-hi.

  1. Les pasteres segueixen en mal estat (n’hi ha de buides, seques...). Ja ho vàrem demanar al passat plenari, però no hem vist millora. Ja que varen costar tants de doblers, se n’hauria de tenir cura o llevar-les, perquè acaben enlletgint enlloc d’embellir.

Contesten que esperaven les pluges per a sembrar-ne de noves.

  1. El tros de carrer del final del Porxo, que va dels poals de fems a cas Coix, és públic o és privat? Perquè un propietari es dedica a posar-hi pasteres i tancar-lo a poc a poc. Nosaltres entenem que és públic (basta veure que hi ha enllumenat públic), però no entenem per què l’Ajuntament no hi fa res.

El batle contesta que la plaça és pública, el carrer que segueix no.

  1. A les escales de sa Font Fresca hi ha molt de verdet i hi ha perill seriós de llenegar. Pregam s'hi posi solució. A més convendria millorar la síquia que comunica la font amb el torrent, perquè quan ve molta d’aigua es desborda.

Se'n pren nota.

  1. El 19 de setembre vàrem demanar el cost total de les camionades d'aigua que s'han duit aquests mesos, i encara no hem obtingut resposta. Quina és la quantitat?
El batle contesta que uns 22.000€.

  1. Dia 22 de setembre vàrem demanar per escrit quina ha estat la quantitat exacta que ha pagat Dournier SA a l'Ajuntament en concepte del cànon variable del 95% sobre els excedents anuals que aquesta empresa ha obtingut gràcies a la concessió del servei municipal d'ORA d'ençà del maig de 2009, i encara no se'ns ha contestat. Quina és la quantitat?

La secretària ens ho donarà per escrit.

  1. El passat 7 d'octubre vàrem informar al govern municipal que havíem rebut diverses queixes de gent que vol passejar per la passarel·la en direcció a s'Empeltada perquè els cotxes aparquen damunt la zona destinada a vianants, alhora que demanàvem que es prenguessin mesures per solucionar el problema. Què s'ha fet?

S'ha solucionat. El regidor Apesteguia diu que no a tots els trams. Contesten que és veritat, però que ja estan comanats més pilons.

  1. En el passat Ple de 2 de setembre vàrem aprovar una moció en què donàvem suport a l'equip de govern per a aconseguir millorar la recepció dels canals de radiotelevisió. Que s'ha fet en aquest sentit?

S'han fet les reunions pertinents i s'esperen informes tècnics.

  1. Com funcionarà l’escola de música?

Com l'any passat.

  1. Des d'Agrupació DEIA volem dir que trobam un encert el reasfaltament de la carretera de Deià a Valldemossa, tal com va demanar aquest Ple per unanimitat. De totes maneres, encara resten trams sense asfaltar. Es té un calendari per acabar-ho?

El batle ha donat les culpes al passat govern del Consell i diu que es mirarà d'acabar tot d'una que sigui possible.

  1. Així mateix, trobam positiu que s'hagin col·locat badens a Arxiduc Lluís Salvador tal com molts veïnats i aquesta oposició havíem demanat moltes vegades. De totes maneres, volem recordar que hi ha carrers de nuclis urbans (es Clot, sa Vinya Vella, es Recó, Llucalcari, etc.) que presenten molt mal estat. Pregam que s’hi posi solució.

Responen que està prevista i pressupostada una millora dels carrers del casc urbà.

  1. També demanant que es posi un pas de vianants entre el forn i la papereria, ja que és un lloc de pas habitual molt transitat.

Diuen que està massa dins el revolt i que s'ha denegat des de Trànsit.

  1. El paviment del camp de futbol és molt antic i s’engorga fàcilment. S’hi hauria de posar solució.

Se'n pren nota.

  1. A la carretera de sa Cala, a l’altura de la barrereta de son Bujosa hi ha un vessament d’aigües. Demanam que s’hi posi solució.

Se'n pren nota.

  1. Demanam que es tengui més cura en la neteja de tots els carrers, ja que molts veïnats es queixen que el servei actual no basta.

Se'n pren nota.

  1. Abans de les pluges, s’haurien de fer les clavegueres netes.

Responen que està fet.

  1. El contenidor de paper i cartró de davant el forn s’hauria d’embellir, ja que està a un lloc molt transitat i emblemàtic; s’hi podria posar una caseta de fusta?
Es recull la demanda.

  1. En el passat Ple ordinari de 2 de setembre es va deixar per a aquest Ple les següents preguntes a regidors, que ja havíem presentat per escrit l'11 d'agost:

A Javi Deyà: informació, a grans trets, de la situació actual i dels principals projectes de cadascuna de les àrees que té delegades: Hisenda, Medi Ambient, Obres i serveis i Governació.
Se n'han oblidat.

  1. A Xisco Arbona Alba: informació, a grans trets, de la situació actual i dels principals projectes de cadascuna de les àrees que té delegades: Urbanisme, Patrimoni, Esports i Emergències.
Se n'han oblidat.

  1. A Magdalena López: informació, a grans trets, de la situació actual i dels principals projectes en cadascuna de les àrees que té delegades: Serveis Socials, Cultura, Turisme, Comerç, Recursos Humans, Protecció Ciutadana, Festes i Joventut.
Se n'han oblidat.

  1. De totes maneres, trobam que seria democràticament bo que, tal com vàrem demanar l'11 d'agost, hi hagués reunions i un diàleg fluït entre els diversos grups municipals sobre els principals projectes de poble. Això ens permetria, als regidors de l'oposició, proposar o acordar sobre el que, com a govern, pensau dur a terme. Però si des de l'11 d'agost (fa tres mesos!) no heu trobat un moment per a l'oposició...