diumenge, 1 de maig del 2011

EL GOVERN MUNICIPAL DE DEIÀ ES MENJA EL PRESSUPOST

DURANT EL 2010 EL PACTE PP-UM S'HA GASTAT 14.000€ EN RESTAURANTS I BARS

Des de l'Agrupació DEIA trobam immoral que durant el 2010, en plena crisi econòmica, l'Ajuntament de Deià hagi gastat 13.836,99€ en restaurants i bars. En Jaume Crespí hauria de pensar que és batle d'un poble de 800 habitants i no l'ambaixador dels EEUU, abans de malgastar així els doblers públics.

Consideram hipòcrita que el batle hagi sortit en els mitjans de comunicació prometent austeritat mentre malbaratava així més de 1.000€ mensuals, ben necessaris per a altres coses. Hi ha gent que en aquests moments ho passa molt malament, i tot i així paga puntualment els seus impostos per a garantir que els serveis públics funcionin; aquesta gent mereix més respecte.

Així mateix, criticam que bona part d'aquests 14.000€ s'hagi fet en restaurants de fora del municipi; pel que fa als doblers gastats a Deià, la distribució és ben desequilibrada, amb restaurants i bars que passen el parell de milers d'euros i d'altres que no en reben ni un.

Per tot això, trobam que el batle i els que conformen el govern actual estan desacreditats per a prometre austeritat. Des de l'Agrupació DEIA ens comprometem a reduir de forma espectacular les “despeses de representació”, així com a publicar mensualment el que hi gastam, especificant els assistents i deixant clar quin benefici n'ha tret el poble.

dijous, 28 d’abril del 2011

Somniem, Lluís Llach


SOMNIEU
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitadament
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir…

SOMNIEU
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.