MOCIÓ EN OCASIÓ DEL TRICENTENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I DEL DECRET DE NOVA PLANTA (1715-2015)

L’any 2015 es compleix el tercer centenari de l’acabament de la Guerra de Successió. Exactament va ser el dia 2 de juliol de 1715 quan la ciutat de Mallorca es va rendir a les tropes partidàries del pretendent Borbó (Felip V de Castella i IV d’Aragó) al tron de la monarquia hispànica. Eivissa ho va fer dos dies més tard. Menorca restava sota sobirania anglesa des de 1712. El Regne de Mallorca, i els altres regnes de la Corona d’Aragó, que s’havien decantat majoritàriament a favor del pretendent de la Casa d’Àustria, l’arxiduc Carles, perquè s’havia compromès a respectar les lleis i les institucions que els eren pròpies, en varen quedar profundament afectats. Amb la victoria borbònica, i amb la immediata promulgació del Decret de Nova Planta (dictat el mateix 1715 i publicat l’any següent), a la pràctica va desaparèixer el Regne de Mallorca, després de quasi cinc segles d’existència, durant els quals les Balears i les Pitiüses comptaren amb institucions representatives, tant d’àmbit local com general, amb un nivell elevat d’autogovern i amb capacitat de vehicular la voluntat política de cada illa i de tot el regne. L’estructura institucional del Regne de Mallorca, en el marc de la Corona d’Aragó, es basava en una arrelada tradició d’implicació dels diversos estaments socials en el procés de presa de decisions.

La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta són, per tant, fites cabdals de la nostra historia, fins al punt que encara condicionen el nostre present. Amb motiu d’aquest Tricentenari, tenim l’oportunitat i el deure de dur a terme un exercici de recuperació de la nostra memòria col·lectiva, adquirint un coneixement documentat i crític dels fets que a l’inici del segle XVIII varen determinar la supressió de les lleis i les institucions que havien estat constituïdes a les Balears a partir del segle XIII.

Per tot proposam al ple l'adopció dels següents

ACORDS

1. Afirmar que els fets de la Guerra de Successió i de la promulgació del Decret de Nova Planta varen tenir una gran transcendència per a la història de Mallorca. En conseqüència, promoure’n el seu coneixement entre la població de l’illa ha de considerar-se un deure d’aquesta institució.

2. Que l'Ajuntament de Deià en promogui el seu coneixement entre els ciutadans mitjançant el desenvolupament al llarg del 2015 d’un programa commemoratiu que inclogui nombroses i variades activitats.

3. Instar les institucions de les Illes Balears a què al llarg del 2015 commemorin els fets històrics de la Guerra de Successió i de la promulgació del Decret de Nova Planta, amb l’organització d’actes de tipologia diversa (institucionals, de recerca en l’àmbit local, de caràcter divulgatiu) amb l’objectiu que els ciutadans puguin tenir l’oportunitat d’assabentar-se del que varen representar aquells esdeveniments i, a la vegada, perquè puguin conèixer les conseqüències que se’n derivaren.

4. Reafirmar el compromís d'aquest Ajuntament amb l'autogovern de les Illes Balears i de l'illa de Mallorca, així com en el manteniment del seu caràcter com a poble i dels seus trets identificatius.

És rebutjada per quatre vots en contra (PP) i tres vots a favor (Agrupació DEIA).

ANOTACIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT DE TOTA INFRACCIÓ URBANÍSTICA DETECTADA

- Atès el RD 1093/1997 , pel qual s'aproven les normes complementàries al reglament per a l'execució de la llei hipotecària sobre inscripcions en el registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística, tota infracció urbanística detectada, al mateix temps que es notifica la incoació de l'expedient a l'infractor, també es pot sol·licitar al registre de la propietat perquè aquest l'anoti com a nota marginal a la nota registral de la finca. D'aquesta manera, tot propietari que elevi a escriptura pública qualsevol compra-venda no podrà ocultar si en la propietat que és objecte de transacció existeix qualque infracció de caràcter urbanístic, fet que es venia produint durant aquests darrers anys”.

- Atès l’article 51, relatiu a “Actes inscribibles” al Registre de la Propietat del RDL 2/2008, pel qual s'aprovà el Tex t refós de la Lle i del Sòl, que diu que: “Serán inscribibles en el Registre de la Propietat: [...] c) La incoació d’expedient sobre disciplina urbanística o restabliment de la legalitat urbanística, o d’aquells que tinguin per objecte l'apremi administratiu per a garantir, tant el compliment de les sancions imposades, com de les resolucions per a restablir l’ordre urbanístic infringit”.

- Atès que no tenim coneixement de que aquestes anotacions es duguin actualment a terme.

- Atès que no ens consta que cap normativa legal posterior impossibiliti fer-ho. Ans al contrari, recentment la legislació estatal ha incrementat la importància i fins i tot el caràcter obligatori d'aquest tipus de mesures per part de les administracions locals. Vegi's per exemple, el “RD-L 8/2011, de 1 de julio, de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa” publicat al B.O.E. dia 07-07-2011 que, al seu Preàmbul caracteritza el contingut del Capítol VI: “El Capítulo VI da paso a las medidas específicas de seguridad jurídica en el sector inmobiliario, que se centran básicamente en dos tipos: las relacionadas con la imposibilidad de concesión de facultades de extraordinaria relevancia e impacto sobre el territorio por medio de la técnica del silencio positivo, y las relativas a medidas registrales cuyo objeto consiste en garantizar y fortalecer la seguridad jurídica en los actos y negocios inmobiliarios por medio del Registro de la Propiedad […] Entre estas medidas, se encuentra la incorporación al Registro de la Propiedad de la información que permitirá a los adquirentes de inmuebles conocer por anticipado la posible situación litigiosa en la que éstos se encuentran, incluyendo los expedientes que puedan suponer la imposición de multas o la futura demolición. En la actualidad, el acceso de dicha información absolutamente relevante para los potenciales inversores, es sólo potestativa de los Ayuntamientos, de tal manera que se establece la obligatoriedad de proporcionársela al Registrador imponiendo a los Ayuntamientos que la incumplan los perjuicios económicos que pudieran causarse a los adquirentes de buena fe.”; i la Llei de 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, publicada al B.O.E. Dia 27-06-2013, que modifica en la seva Disposició Final 12a., l'article anteriorment citat número 51 del Text Refòs de la Llei del Sòl, quedant redactat de la següent manera el seu apartat 2on.: “En todo caso, en la incoación de expedientes de disciplina urbanística que afecten a actuaciones por virtud de las cuales se lleve a cabo la creación de nuevas fincas registrales por vía de parcelación, reparcelación en cualquiera de sus modalidades, declaración de obra nueva o constitución de régimen de propiedad horizontal, la Administración estará obligada a acordar la práctica en el Registro de la Propiedad de la anotación preventiva a que se refiere el artículo 53.2. La omisión de la resolución por la que se acuerde la práctica de esta anotación preventiva dará lugar a la responsabilidad de la Administración competente en el caso de que se produzcan perjuicios económicos al adquirente de buena fe de la finca afectada por el expediente. En tal caso, la citada Administración deberá indemnizar al adquirente de buena fe los daños y perjuicios causados.”

- Atès que ens pareix una possibilitat legal ben encertada, que incrementa la seguretat jurídica dels compradors i també de l’Ajuntament.

Per tot proposam al ple l'adopció del següent

ACORDS

• El Ple de l’Ajuntament insta l’Equip de Govern a procedir a la inscripció, en el registre de la propietat, de tota infracció urbanística detectad, al mateix temps que es notifica la incoació de l’expedient a l’infractor.

S'aprova per unanimitat.

Adhesió al pacte de batles i batlesses

El 2008, la Comissió Europea va posar en marxa el que ha denominat “Pacte de Batles i Batlesses”, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El pacte va nèixer després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees.

Aquest Pacte consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO₂ mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.

El desafiament de la crisi climàtica només es pot abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania. És per això que s’ha considerat que les ciutats han de liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles i cal recolzar els seus esforços.

L'Ajuntament de Deià té la voluntat d'avançar cap a l'establiment de polítiques eficaces per a reduir la contaminació que ocasiona l'escalfament global mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica a més de la promoció de fonts d'energies renovables. Concretament, fa seves les propostes de la UE (març 2007) que es compromet a reduir les seves emissions de CO₂ en un 20% fins l'any 2020, incrementant en un 20% l'eficiència energètica i aconseguint que un 20% del subministrament energètic procedeixi de fonts renovables.

Per tot l’exposat es proposen al Ple municipal de l’Ajuntament de Deià els següents

ACORDS

Primer.- L’Ajuntament de Deià fa seus els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 i adopta el compromís de reduir les emissions de CO₂ en el seu territori en més del 20 per cent per a 2020 mitjançant la creació de plans d’acció en favor de les fonts d’energies renovables.

Segon.- L’Ajuntament de Deià es compromet a elaborar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un termini màxim d’un any des de la data d’Adhesió al Pacte. L’abast del document respondrà a les directrius que s’estableixin per part de la Comissió de Transport i Energia de la Unió Europea i inclourà una estimació de les emissions i una proposta de les accions a seguir per aconseguir els objectius plantejats.

Tercer.- L’Ajuntament de Deià es compromet també a elaborar un informe bianual per a l’avaluació, control i verificació dels objectius, a organitzar el Dia de l’Energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d’Acció i a participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes per l’Energia sostenible a Europa.

Quart.- Comunicar els presents acords al Comissari de Transports i Energia de la Unió Europea (en els termes del model establert).

S'aprova per unanimitat.

Adhesió a la Cooperativa de producció i consum d’energies renovables “Somenergia S.L.”, en línia amb el compromís adquirit pel pacte de batles de promoure la reducció d’emissions de CO2.

Els successius Informes del Pannell Intergovernamental d’experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides, no poden ser més explícits i afirmen que l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, com evidencien els augments observats de la temperatura dels oceans, el desglaç generalitzat de les glaceres, l’augment mundial del nivell de la mar, la disminució de les platges i els creixents desplaçaments de població per catàstrofes “naturals”.

El diagnòstic del problema s’associa al model de consum energètic clarament insostenible, basat en l’abús de combustibles fòssils i l’emissió de gasos amb capacitat per a modificar els vectors ambientals.

Conscients d'això, molts municipis com el de Deià han portat endavant iniciatives en els darrers anys per promoure i reduir el consum energètic, fer-ne un ús més eficient i reduir al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Molts ajuntaments han signat compromisos públics i han realitzat plans energètics locals per poder iniciar les accions necessàries per tal d’assolir aquests objectius. Un exemple és el Pacte dels Batles per l’energia sostenible que estableix un compromís de reducció d’emissions del 20% i de consum del 20% d’energia renovable pel 2020, i que va ser signat per 5.780 municipis d’Europa, 26 d’ells a Mallorca.

La consciència i el compromís social i ambiental en les Administracions Públiques han de ser elements fonamentals i transversals en les decisions polítiques; per això, en la mesura que puguem, cal apostar per promoure projectes empresarials o cooperatius, compromesos amb el bé comú i l’interès general i deslligar-nos progressivament de les empreses amb escassa o nul·la consciència social i ambiental o que mantenen pràctiques comercials i polítiques èticament qüestionables aquí o en qualsevol racó del món.

La Cooperativa “SOM ENERGIA S.L.” és una comercialitzadora d’energia independent, sense ànim de lucre i compromesa a impulsar un model energètic 100% renovable. Les seves principals activitats són la comercialització i la producció d’energia d’origen renovable.

La cooperativa “SOM ENERGIA S.L.”, compra, gestiona i factura l’electricitat que usen els seus socis i sòcies, com a comercialitzadora d’electricitat verda, segons els certificats de garantia d’origen (CNMC).

La cooperativa “SOM ENERGIA S.L.” produeix energia elèctrica en instal·lacions de generació a partir de fonts renovables (sol, vent, biogàs, biomassa, etc.), finançades amb aportacions econòmiques voluntàries dels socis i està al servei d’aquests de manera eficient, transparent i responsable.

Per tot això, es proposa al Ple Municipal l’aprovació dels següents

ACORDS

1.- L'Ajuntament de Deià farà una aportació de 100 euros al Capital Social de la Cooperativa Som Energia S.L. Per poder formar part d’un moviment social de transformació del model energètic.

2.- L’Ajuntament de Deià participarà com a soci i en la mesura de les seves possibilitats, en les assemblees que convoqui la Cooperativa Som Energia S.L.

3.- L’Ajuntament de Deià realitzarà les gestions necessàries per tal de contractar progressivament en els edificis o instal·lacions municipals el subministrament d’electricitat 100% renovable.

4.- L’Ajuntament de Deià farà públic aquest acord per donar-ho a conèixer i contribuir d’aquesta manera a la promoció del consum d’electricitat d’origen renovable.

El PP demana modificar els punts 1 i 2 perquè comencin "L'Ajuntament de Deià estudiarà fer/participar". S'accepta l'esmena i s'aprova per unanimitat.

Precs i preguntes ple gener 2015

• El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès una sentència en què declara incompatible amb la legislació comunitària el “cèntim sanitari” sobre els hidrocarburs. Aquest tribunal diu que els 13.000 milions d’euros que les administracions (Estat espanyol i CA de les Illes Balears) varen ingressar amb l’impost han de ser reemborsats, essent aquest dictamen vinculant.

Aquesta sentència té caràcter retroactiu i podrà sol∙licitar-se la devolució de l’impost entre l’entrada en vigor de la Llei 24/2001, de 27 de desembre 1 de gener de 2002 i l’eliminació del mateix, que es va produir amb data 31 de desembre de 2012.

L'instrument jurídic seria una reclamació d'ingressos indeguts entre març de 2010 fins desembre de 2012 (anys no prescrits) i a través d'una reclamació patrimonial per a les quantitats de 2002 fins febrer 2010. Per tant, aquest ajuntament també hauria de fer els càlculs i reclamacions pertinents per tal de recuperar el màxim del diners defraudats amb el “cèntim sanitari”.

Té previst l'equip de govern demanar el càlcul i la demanda d'aquesta quantitat?

Faran el càlcul i ens el faran arribar per a prendre la decisió.

• El propietari del xalet de la Torre de Sa Pedrissa ha posat filferro per impedir l'accès a la pesquera del Banc; aquests viaranys no es varen incloure al catàleg de camins perquè eren massa estrets, però són igualment d'ús immemorial i patrimoni immaterial dels deianencs. Es pot avisar a la propietat que aquest caminoi s'ha emprat durant generacions per accedir a la pesquera, per a què habiliti un pas?

Ho comunicaran als propietaris.

• En quin punt està la resolució de les demandes veïnals de son Coll? Perquè al pressupost no hi ha cap previsió de despesa.

S'està pendent del Consell, ja que el lloc on el propietari dels terrenys estaria disposat a deixar fer l'aparcament (i fossa sèptica) és fora del nucli i en espai protegit.

• El 2015 és el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, personatge universal amb una vicnulació directa amb la nostra comarca a través de Miramar. Té pensat l'Ajuntament qualque acte per a commemorar aquesta efemèride?

S'hi comprometen.

• Diversos veïnats ens han plantejat la següent pregunta: per què no s'ha aprofitat l'aixecament de l'aparcament de can Borino per fer-hi un dipòsit d'aigua davall?

Perquè la normativa no ho permet.

• Té notícies l'Ajuntament sobre el calendari de la retirada de les “uralites” d'amiant de l'IES Guillem Colom Casasnovas? Al març varen assegurar que seria imminent i encara no n'hem sabut res.

No, però insistiran a la Conselleria.

• Té previst l'Ajuntament cap iniciativa per a afrontar la restauració dels escars degradats de sa Cala, que ens va anunciar que es duria a terme en anys successius?

Estan pendents de les concessions per part de Costes.

• També parlam de la necessitat de recuperar la Cala, abocant restes naturals i controlades al Torrent. Hi ha acord en aquest tema, i se sol·licitarà un informe geològic per a donar suport a la nostra petició davant Recursos Hídrics.

Anàlisi del Pressupost del 2015

Abans de res, volem agrair que la secretària ens fes arribar la proposta una setmana abans d'aquest ple, i no just tres dies, com era habitual. Això ens ha permès analitzar-la amb més temps i tranquil·litat.

Tanmateix, allò òptim seria que hi participàssim des del principi; no només nosaltres, sinó tot el poble, en allò que se coneix com Pressuposts Participatius i que són un moviment interessantíssim i en contínua expansió des del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre de fa més d'una dècada. Aquesta és, com cada any, la nostra principal queixa i el principal motiu que no puguem votar a favor d'aquest text.

Tanmateix, hi ha alguns aspectes positius que no volem deixar de valorar, perquè creim que seria sectari no fer-ho: que a la fi s'hagi pressupostat la biblioteca pública ens omple d'alegria, ja que durant anys i anys l'hem defensada davant el silenci o burles de l'equip de govern; és de reconéixer el canvi. Així mateix, valoram molt l'augment d'ajudes a entitats (encara que s'haurien de fer a través d'una convocatòria pública i no a criteri discreccional dels polítics) i la continuïtat de les partides socials.

L'anàlisi que vàrem fer l'any passat sobre els pressuposts, assenyalant les deficiències en comptabilitat i les desviacions entre allò que es gasta i allò que es pressuposta, no va servir per a millorar els pressuposts de l'any passat, que s'aprovaren intactes per part del PP. I s'ha demostrat que totes les partides que vàrem dir que estaven mal pressupostades hi sobraven o hi mancaven doblers. En alguns casos desenes de milers d'euros. Això ho deim per a què es vegi que no era una crítica gratuïta, sinó de necessària millora.

En el pressupost d'enguany sí que s'han tengut en compte algunes de les mancances que vàrem assenyalar l'any passat, i que havien existit durant anys i anys. Volem reconèixer la millora i agrair que ens escoltin.

No obstant, hi segueix havent partides en què, si miram el gastat els darrers anys, no s'explica la quantitat consignada per enguany:

A la partida 221.00/161 “Energia elèctrica servei d'aigua”: el 2012 hi vàrem pressupostar 3.000€, i en vàrem gastar 0; el 2012 hi vàrem pressupostar 3.500€ i n'hem gastat 0; el 2014 en pressupostàrem 5.000€ i n'hi hem gastat 0. Per què enguany hi pressupostam 9.000€?

A la partida 221.00/920 “Energia elèctrica” el 2014 hi vàrem pressupostar 5.000€ i hi vàrem computar 8.504,97€. Enguany, enlloc d'afegir-n'hi, han deixat la partida a 0€. Com així?

A una altra partida energètica, la 221.00/450 hi vàrem pressupostar 23.000€ i n'hem gastat 14.045,06. Enguany la baixen a 20.000€, però és una quantitat 6.000€ superior a la despesa demostrada.

A la partida 221.10/920 “Productes de neteja i condicionament administració general”: el 2011 s'hi varen destinar 12.370€ i se'n varen gastar 1.676€; el 2012 hi vàrem pressupostar 13.000€ i en vàrem gastar 2.342,32€; el 2013 hi vàrem pressupostar 15.000€ i hi vàrem gastar 2.358,6€; el 2014 hi vàrem pressupostar 15.000€ i just n'hem gastat 1.403,33. Per què enguany l'any rebaixada, però hi destinam 7.500€, un 534% més del que realment s'hi va gastar? Veim que cada any esperen que els deianencs tornem més bruts que l'anterior, però ja no sabem què fer per demostrar-los que no serà així.

A la partida 226.04/920 “Jurídics contenciosos”: el 2012 s'hi destinen 20.000€ i se'n gasten 12.817,74. El 2013 hi trobam pressupostats 21.000€, dels que se'n gasten 6.534; el 2014 s'hi tornen a destinar 21.000€, però en gastam just 3.159,23. Com així enguany hi pressupostam 20.000€, un 633% que la despesa real?

A la partida 227.00/161 “Treballs realitzats per altres empreses, neteja, servei d'aigua” el 2014 hi vàrem pressupostar 118.000, però just n'hi hem gastat 85.144,91 (és a dir, un decalaix de 32.855,09€). Com així s'hi tornen pressupostar 118.000€?

Decalaixos semblants es produeixen a la resta de partides de “treballs realitzats per altres empreses” (les 227.00/162, 164, 321, 330, 920), que el 2014 varen suposar una diferència entre el pressupostat i el gastat de 60.649,56€, i que enguany just s'ha corregit en 31.000€.

A la partida 227.06/150 “Estudis i treballs tècnics urbanisme”: el 2012 hi vàrem pressupostar 4.000€ i n'hi gastàrem 18.047,85. El 2013 n'hi pressupostàrem 10.000 i en gastàrem 31.083,39. El 2014 pujam el pressupost a 18.500€ i és l'any en què més ens aproximam a la despesa real, de 12.469,85€. El sorprenent és que enguany la deixem a 0. En canvi, a la resta de partides “Estudis i treballs tècnics” (aigua, salut, administració general) no hi vàrem gastar ni un duro i hi seguim pressupostant 2.500€, 125€ i 5.000€, respectivament. A què es deu?

La partida 227.06/151 “Honoraris arquitecte municipal” és sempre un calaix descontrolat: la diferència entre el pressupostat i el realment gastat ha estat de 19.800€ el 2012, 12.000 el 2013 i 15.500€ el 2014, any en què hi gastàrem 8.572,73€. Per què enguany pressupostam 22.100€, quasi el triple del gastat aquest exercici?

Per això proposam un seguit d'esmenes que, malgrat ser negociables, milloren substancialment el text proposat per l'equip de govern i que, en cas de ser tengudes en compte, podrien fer que optàssim per l'abstenció.

Esmenes al Pressupost de 2015

EXPOSICIÓ

Havent analitzat el pressupost proposat per al 2015 hem detectat que alguns conceptes presenten una previsió de despesa que no té res a veure amb la despesa real que s'hi ha realitzat altres anys.

Per tot això i de cara al ple de dia 6 de novembre presentam les següents

ESMENES AL PRESSUPOST 2015

CONCEPTE	PROPOSTA INICIAL	PROPOSTA Agrup. DEIA	DIFERÈNCIA	VOTACIÓ
Energia elèctrica servei d'aigua	29.000,00 €	23.050,00 €	-5.950,00 €	Rebutjada
Productes de neteja i condicionament administració general	7.500,00 €	2.500,00 €	-5.000,00 €	Rebutjada
Atencions protocol·làries i representació	3.000,00 €	750,00 €	-2.250,00 €	Rebutjada
Publicitat i propaganda	3.000,00 €	2.000,00 €	-1.000,00 €	Rebutjada
Jurídics i contenciosos	20.000,00 €	8.000,00 €	-12.000,00 €	Rebutjada
Treballs realitzats per altres empreses, neteja, servei d'aigua	118.000,00 €	90.000,00 €	-28.000,00 €	Rebutjada
Honoraris aquitecte municipal	22.100,00 €	15.000,00 €	-7.100,00 €	Retirada (1)
Estudis i treballs tècnics aigua	2.500,00 €	4.500,00 €	2.000,00 €	Aprovada
Estudis i treballs tècnics energies renovables	0,00 €	4.500,00 €	4.500,00 €	Aprovada
Estudis i treballs tècnics administració general	5.000,00 €	600,00 €	-4.400,00 €	Retirada (2)
Estudis i treballs tècnics urbanisme	0,00 €	12.500,00 €	12.500,00 €	Retirada (3)
Fons Mallorquí de solidaritat	1.500,00 €	4.000,00 €	2.500,00 €	Aprovada
Normalització Lingüística	0,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	Rebutjada
Participació	0,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	Rebutjada
Foment premsa local	0,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	Aprovada
Foment del transport públic	0,00 €	2.500,00 €	2.500,00 €	Rebutjada
Foment de l'Associacionisme	0,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €	Rebutjada
Ajudes a l'estudi secundari, d'FP i universitari	0,00 €	3.000,00 €	3.000,00 €	Rebutjada
Pla soterrament cablejat aeri	0,00 €	20.000,00 €	20.000,00 €	Aprovada
Rotulació carrers centre històric	0,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	Retirada (4)
Plaça animador sociocultural (6 mesos)	0,00 €	9.523,80 €	9.523,80 €	Rebutjada

(1) (2) (3) Les retiram perquè ens asseguren que aquestes tres partides s'han fusionat en la de l'arquitecte municipal.

(4) La retiram perquè ens comprometem a executar aquesta feina però dins la partida “Altres inversions”.