PRESSUPOST 2019

Analitzam aquest darrer pressupost de la legislatura conscients que és un pressupost de traspàs, que en realitat ha de tenir mig any de vigència perquè un futur govern municipal pot voler-lo canviar. De fet, confessam que si obtenim la confiança de la majoria dels deianencs el mes de maig el canviarem, però és obligació del govern actual presentar-lo i nostra avaluar-lo i intentar-lo millorar en allò que puguem.

Tanmateix, i perquè en quedi constància per a qui sigui que tengui la majoria després de les eleccions, volem fer unes reflexions generals.

Per començar, és una quantitat molt gran. 2.277.973,99€ per a un total de 637 habitants surt una pressió fiscal i una capacitat de despesa de 3.576€ per habitant. Això dona per uns serveis que creim que encara no tenim.

El primer anàlisi és que la despesa corrent és altíssima, i en aquest pressupost ja arriba al 58,79% del pressupost. Ja fa anys que venim dient que hi hauria d’haver un pla de reducció de la despesa corrent, que cada vegada «segresta» més part del pressupost.

A més, si tenim en compte que el 29,61% del pressupost es destina a personal, treim la conclusió que la capacitat de decisió que es dona a aquest ple és de l’11,6%, pràcticament el 7% si tenim en compte els interessos financers d’enguany. Conclourem que si el govern i l’oposició just podem fer «política» en el bon sentit del terme just amb 7 de cada 100 euros estam parlant d’una quantitat bastant escassa.

Això no s’arregla ni en una legislatura ni en dues, i per tant hauria de respondre a un pla tècnic amb un gran consens polític.

Hi ha partides que consideram excessives, ja hi hem referència en múltiples ocasions: per a festes 107.041€ o per a premsa i publicacions (sense comptar les despeses de la biblioteca) 10.175€, que

tampoc inclou la publicitat i propaganda -inclosa en una altra partida de 5.087€-.

I per acabar amb termes generals, i també és un tema que hem repetit en moltes ocasions, consideram que som dels pocs pobles que no tenim en marxa cap tipus de procés participatiu en el pressupost, i això no és positiu en una democràcia del segle XXI.

Però entrant en el detall, hi ha un parell de qüestions que no tenim clares i que volem plantejar:

DESPESES:

1.- A la memòria es destaca que no es consigna retribució per a la plaça de Secretària-Interventora per trobar-se vacant; ha renunciat la senyora Marquès a la seva plaça? Si no és així, sí està ocupada malgrat actualment qui l’ocupi estigui en excedència. Si és així, no s’hauria de consignar una partida per si es reincorporàs, per una qüestió de prudència?

Responen que ella ha manifestat que encara estarà un any més en excedència, però que tal vegada sí s'hagués pogut deixar oberta la partida per prudència.

2.- Sí es dota una plaça A1, que segons la memòria correspon a l’Arquitecta. Res a dir, però el concepte és de «personal funcionari»; té aquesta consideració?

Sí, encara que l'ocupi interinament.

3.- No entenem la pujada indiscriminada de l’1’75% a tot el capítol 2, ja que en realitat el comportament de les diferents partides era molt desigual (en algunes es gastava més del pressupostat, en la immensa majoria menys). Agunes de les despeses previstes, tot i que no es produeix ni de lluny el decalaix de fa una dècada, segueixen sense tenir una correlació amb la despesa real produïda en l’any anterior.

4.- Si les funcions d’arquitecte municipal s’han assumit des d’una persona en plantilla i ara es paguen amb fons del capítol 1, com reinvidicàvem i celebram, a què correspon la partida del capítol 2 227.06/151 «Honoraris arquitecte municipal» amb què es pagava l’anterior arquitecte, dotada amb 22.486,75€ i que no només es manté sinó que s’incrementa?

Responen que és una errada i s'ha de subsanar.

5.- De quina partida es paga la senyora Muntaner, que actua en qualitat d’assessora legal?

Ens ho respondran per escrit.

6.- Tenim 4 partides destinades a pagar indemnitzacions i interessos de demora pels xalets il·legals de Llucalcari. Sumen un total de 399.000,87€, 434.197,87€. Lluny del que demanaven els propietaris (cosa que hem de celebrar), és una quantitat espectacular, un 20% del pressupost. Demanam que s’obri ja l’expedient de possible responsabilitat de les persones (polítics i funcionaris) que atorgaren les llicències il·legals.

Es comprometen a obrir-lo.

7.- Quin criteri se segueix en les ajudes a entitats que reben transferències segons el capítol 4? Consideram que hi hauria d’haver unes bases objectivables i públiques per sebre el per què de cada ajuda i de les diferents quantitats.

Ho troben una idea positiva per als següents pressuposts.

9.- Pel que fa a inversions, consideram que n’hi ha d’altres interessants a preveure a més de l’asfaltat de carrers, però segurament no pertoca a un govern que acaba el seu mandat planificar-les. En qualsevol cas, hi ha cap llistat prioritzat de carrers on actuar?

Responen que el realitzarà l'arquitecta municipal amb criteris tècnics.

INGRESSOS

1.- Per què es preveu aquesta pujada d’ingressos en la taxa de clavegueram i la taxa de recollida d’escombraries? Entenem que encara es poden haver de cobrar rebuts, però a la liquidació de 13 de desembre ens diu que el 2018 de clavegueram just s’havien cobrat 50.823,50€ dels 72.000 previstos i d’escombraries 113.156€ dels 190.000€ previstos, sense que hi figurin drets pendents de cobrament. El 2017 tampoc es va arribar a cobrar la xifra pressupostada.

Responen que segurament es deu a l'augment de cases que s'han de connectar.

2. A la taxa per estacionament de vehicles (l’ORA) s’hi tornen preveure 130.000€, però el 13 de desembre d’enguany just hi figuren ingressats 3.531€, davant els 141.133,65€ que s’ingressaren el 2017. Què passa aquí?

Responen que és una errada i s'ha de corregir.

3.- En multes enguany figuren 0€ ingressats. Com així?

Responen que és una errada i s'ha de corregir.

4.- A què respon la nova partida 46100 «transferències del CIM» de 214.822,99€? Són la seva part dels xalets de Llucalcari?

Responen que segurament és això.

Manifestam que si és així i això depèn d'un contenciós amb el Consell (en el qual donam suport a la visió de l'Ajuntament, però que ho ha de decidir un jutge), és arriscat posar-ho com a segur al pressupost.

5.- Veim que no s’ha modificat les taxes de clavegueram, aigua i escombraries a les cases amb lloguer turístic, ni tampoc s’ha fet un IBI especial per a les cases buides, com hem demanat i en el primer cas fins i tot votat.

Dit tot això, presentam la següent esmena al pressupost de 2018:

ESMENA

Aplicació pressupostària	Concepte	Proposta pressupost	Proposta esmena	Variació
Baixes
226.04/920	Despeses jurídiques	60.000€	50.000€	-10.000€
226.02/920	Publicitat i propaganda	5.087,50€	4.087,50€	-1.000€
227.00/161	Treballs realitzats per altres. Neteja.	118.274€	116.274€	-2.000€
227.06/151	Honoraris arquitecte municipal	22.486,75€	1€	-22.485,75€
				-35.485,75€
Altes
226.09/440	Foment transport públic	2.543,75€	4.543,75€	+2.000€
226.99.02/330	Ajudes normalització	1€	1.001€	+1.000€
227.06.02/151	Estudi camins públics	2.543,75€	6.029,5€	+3.485,75€
227.06.03/152	Estudi reordenació urbana	508,75€	3.508,75€	+3.000€
480.00/231	Atencions benèfiques i assistencials	7.000€	9.000€	+2.000€
480.01/231	Fons Mallorquí de Solidaritat	1.500€	2.500€	+2.000€
480.07/231	Prevenció i inserció	6.000€	8.000€	+2.000€
480.00/320	Ajudes per al foment de l’estudi	8.000€	28.000€	+20.000€
				+35.485,75€

L'esmena s'aprova per unanimitat.

Manifestam que havent-se acceptat l'esmena, no votarem en contra sinó que ens abstendrem perquè tanmateix no compartim aspectes de fons del pressupost i aspiram a millorar-lo a partir del mes de maig.

MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2018

Amb aquesta modificació s’incorporen 146.219,09€ de romanents de tresoreria (sobrants d'altres anys) no previstos.

Amb aquesta quantitat se suplementen aplicacions pressupostàries existents i se’n creen d’extraordinàries.

És normal que alguns crèdits s’hagin de modificar perquè no s’havia previst alguna contingència, però en segons quines quantitats (o segons quin percentatge sobre l’import inicial) ens resulta estrany.

CRÈDITS EXTRAORDINARIS (que no existien)

La dotació d’aire condicionat al gimnàs es dota amb 5.722,09€; cap problema.

Els interessos de demora han suposat una despesa de 35.197€ el 2018. Suposam que provenen al pagament amb retard de les indemnitzacions per l’esbucament dels xalets il·legals de Llucalcari i denunciam que no s’ha obert cap expedient de responsabilitat de les persones que atorgaren o informaren les llicències contra la normativa.

 

SUPLEMENT DE CRÈDIT (que existien però els doblers no han bastat)

Per què el complement específic de personal funcionari (entenem de seguretat) s’incrementa de 36.814,19€ a 45.514,19€ (+8.700€)?

Responen que es deu a la incorporació de la nova arquitecta com a personal de l'Ajuntament i no com a un contracte extern.

Per què hi ha dues retribucions de personal fix que augmenten 2.900€ i 3.800€, respectivament? Aquestes partides en la Liquidació no presenten manca de crèdit, sinó tot el contrari. A les que sí manquen és a les aplicacions 3321.13100 (547,38€) i 920.13100 (9.301€), les dues referides a personal eventual.

Ho revisaran.

Quins treballs realitzats per altres administracions han suposat passar dels 52.528€ a 71.428€?

Ens ho contestaran per escrit.

La partida «Estudis camins públics» ha passat de 2.500€ a 20.500€, sense que s’hagi realitzat cap estudi, almanco que nosaltres sapiguem. En qualsevol cas, segons la Liquidació just manquen 2.683,64€, no 18.000€.

Responen que deu ser una errada i que se subsanarà.

Els «Estudis i treballs tècnics» han passat de 6.000€ a 17.000€, i no sabem a què es deu exactament aquest increment d’11.000€.

Ens ho contestaran per escrit.

Com que no estam d'acord amb què es faci cap pagament referit als xalets de Llucalcari sense obrir l'expedient de responsabilitat a les persones que atorgaren les llicències il·legals, anunciam el vot en contra.

AGRUPACIÓ DEIA DENUNCIA QUE JUNTSxDEIÀ VOL CANVIAR LES NORMES SUBSIDIÀRIES PER PERMETRE MÉS CONSTRUCCIONS AMB URBANISME A LA CARTA

La formació deianenca d’esquerres assegura que el govern municipal ha enganat l’oposició i la ciutadania amb l’informe sobre els possibles canvis a les Normes Subsidiàries

Mentre que l’Agrupació DEIA i la plataforma Volem Un Deià Petit havien demanat lligar urbanisme amb recursos, JuntsXDeià demana un informe amb canvis desenvolupistes a la carta

L’Agrupació DEIA ha denunciat que JuntsXDeià, el partit instrumental del PP a les passades eleccions, ha encarregat un informe per modificar les Normes Subsidiàries del municipi des d’un punt de vista «desenvolupista» i «d’urbanisme a la carta».

Aquest informe sorgeix arran de la demanda d’Agrupació DEIA i de la plataforma Volem un Deià Petit de modificar les Normes Subsidiàries de Deià, per tal d’actualitzar-les vinculant el creixement urbanístic a la disponibilitat de recursos i a les necessitats poblacionals reals del municipi; en paraules del portaveu de DEIA, Lluís Apesteguia, «volem unes normes que allunyin Deià de Petits Deiàs i altres creixements especulatius que augmenten problemes com la manca d’aigua o d’aparcament, a més d’incidir en un model de poble que no ens interessa, per a milionaris però buit la major part de l’any». Precisament va ser Agrupació DEIA qui va fer una esmena al pressupost que ha permès aquest informe, i que segons havien acordat havia d’incloure qüestions com al capacitat de càrrega, la possibilitat de canviar paràmetres urbanístics o la disponibilitat de cases buides.

Els regidors de la formació d’esquerres varen tenir accés a les qüestions que el govern municipal havia plantejat a l’empresa encarregada d’elaborar l’informe, després de sol·licitar-ho en el passat ple.

La sorpresa va ser majúscula quan varen veure que no només no incloïa cap terme dels que s’havia parlat sinó que ni tan sols no demanava per qüestions urbanístiques generals, sinó per la possibilitat de créixer en parcel·les concretes. «Ens trobam davant un informe que amaga una voluntat de construir encara més, i a damunt des de l’urbanisme a la carta en què es mira què es pot fer en terrenys concrets que tenen propietaris concrets», ha lamentat Apesteguia.

L’Agrupació DEIA va sol·licitar fa dues setmanes que es retiràs aquesta demanda d’informe i que es convocàs una reunió urgent per a parlar-ne. No han rebut cap notícia per part de la batlessa Magdalena López, per la qual cosa donen per trencada la possible col·laboració en la reforma de les Normes Subsidiàries. «Si no han de servir per a impedir més Petits Deiàs sinó que encara han d’afegir més brou al banyat, que no comptin amb nosaltres», han conclòs des de l’Agrupació, que ha acabat reclamant una moratòria de plurifamiliars fins a la redacció d’unes noves Normes.

MOCIÓ PER A UNA NOVA NORMATIVA URBANÍSTICA

Les Normes Subsidiàries de Deià s’aprovaren definitivament el 30 d’abril de 1992, amb prescipcions que es complimentaren el 27 de gener de 1993. El 23 de juliol de 2004 se’n va aprovar una modificació no substancial, amb prescripcions aprovades el 22 de juliol de 2005 i amb un text refós el 23 de desembre de 2005. El 29 de desembre de 2006 es va iniciar l’adaptació al Pla Territorial de Mallorca, procés encara en tramitació.

Així, des de fa 25 anys el nostre municipi té bàsicament la mateixa normativa urbanística. En aquest temps no només ha canviat la legislació i la normativa supramunicipal, sinó que també ha canviat la forma d’entendre l’urbanisme i la nostra relació amb la terra i el paisatge.

Creim que la seguretat jurídica que proporcionen la permanença de les normes no és incompatible amb una actualització i revisió profunda cada generació. I creim que és l’hora de replantejar-nos si el Deià del futur que es va pensar el 1992 és el que volem l’any 2017.

El nostre poble, necessita adaptar el seu urbanisme al nou segle, i a les noves lleis urbanístiques actuals i a les que vindran en breu.

En primer lloc, cal realitzar un anàlisis actualitzat de les necessitats tant de sòl urbà com de sòl rústic.

En segon lloc, cal obrir a la ciutadania aquestes decisions fonamentals per al poble. Per primera vegada, cal demanar l’opinió dels nostres veïnats de forma prèvia a la redacció del pla general. Fins ara, quan s’ha demanat opinió als veïnats, ha estat sobre plans ja redactats i on només podien opinar sobre si volien una versió o una altra.

També cal tenir en compte els recursos naturals de què disposem; l’aigua n’és un exemple clar: xoca que el poble segueixi creixent mentre no tenim solucionat aquest problema.

El debat social existeix, i als representants municipals se’ns demanen respostes. El creixement d’un hotel o l’anunciada nova promoció d’apartaments i cases ha motivat preguntes que hem de ser capaços d’assumir i respondre.

Per tot això, proposam els següents ACORDS:

1.- L'Ajuntament de Deià constitueix una comissió formada per batlia o un regidor en qui delegui, que assumirà la presidència; un regidor de JuntsXDeià; i un regidor d’Agrupació DEIA. Aquesta comissió tendrà com objectiu formular al ple, en no més d’un any, una proposta de modificació o renovació de la normativa urbanística municipal. Aquesta comissió podrà obrir-se a la participació ciutadana i demanar l’assessorament dels experts que cregui oportú.

2.- L’Ajuntament de Deià acorda una moratòria urbanística estudiar l'aplicació d'una suspenció facultativa de llicències durant aquest any pel que fa a l’atorgament de noves llicències d’obra major, exceptuant les de rehabilitació d’edificacions existents que no suposin ampliació en superfície, volum o altura.

Aprovada per unanimitat amb l'esmena de Junts x Deià (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

MOCIÓ SOBRE LES TAXES APLICABLES ALS HABITATGES DESTINATS AL LLOGUER TURÍSTIC

Atès la gran quantitat d’habitatges del nostre municipi, i tenint en compte que a les ordenances que regulen les taxes municipals no tenien en compte aquesta realitat:

a la d’aigua es distingeix entre «ús domèstic», «ús no domèstic (locals comercials, bars, restaurants)» i «ús no domèstic (establiments hotelers)»;

a la de recollida de fems es distingeix entre «vivenda particular», «pastisseria», «comestibles», «forns», «locals comercials», «cafeteries i bars», «restaurants 1a categoria», «resta de restaurants», «hotels de 4 i 5 estrelles», «pensions, hostals, turisme interior», «embotelladores», «quiosc-bar» i «entitats bancàries».

Atès que no poden ser considerades com un habitatge particular normal, però tampoc no són equivalents a altres categories existents com «locals comercials» o «hotels»,

proposam els següents ACORDS:

1.- Crear una categoria específica per a habitatges destinats al lloguer turístic en les ordenances que regulen la taxa de recollida de fems, la d’aigua i la de clavegueram per a què es puguin aprovar i entrar en vigor abans de l’any que ve.

Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

MOCIÓ SOBRE LA REGULACIÓ DEL LLOGUER TURÍSTIC

Atès que el 18 de juliol possiblement s’aprovi la Llei de modificació de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges,

atès que segons el redactat actual de la Llei es dóna una capacitat regulatòria als ajuntaments,

i atès l’important impacte que té el lloguer turístic en el nostre municipi (amb efectes positius i negatius que cal calibrar per assegurar-ne la viabilitat com a negoci de forma sempre compatible amb l’objectiu principal que hem de tenir com ajuntament, que és assegurar la pervivença de la nostra comunitat com a poble viu),

Per tot això, proposam els següents ACORDS:

1.- L'Ajuntament de Deià constitueix una comissió formada per batlia o un regidor en qui delegui, que assumirà la presidència; un regidor de JuntsXDeià; i un regidor d’Agrupació DEIA. Aquesta comissió farà una proposta de regulació del lloguer turístic en el nostre municipi, per tal de presentar-la davant el ple abans de maig de 2018. Aquesta comissió podrà obrir-se a la participació ciutadana i demanar l’assessorament dels experts que cregui oportú.

Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

MOCIÓ EN DEFENSA DE LA SOBIRANIA FISCAL PER A LES ILLES BALEARS

I.- Un any més, els Pressuposts de l'Estat condemnen les Illes Balears a estar a la coa de les inversions estatals. Encara pitjor, es passa dels 159 milions assignats el passat exercici als 148,05 anunciats per al 2017.

Aquesta situació ens torna a col·locar molt per davall de la mitjana, només arribaran 130'4 € per habitant, front als 277 € de la mitjana estatal. Per exemple, hi haurà menys diners per al descompte d'avió i vaixell, i només arribaran 15 milions dels 120 promesos per al Conveni de Carreteres, ja pressupostats pel Govern de les Illes Balears. No cal ni dir que per a inversions ferroviàries no arribarà un sol euro.

II.- Pel que fa al model de finançament, la reforma del 2009 aportà algunes millores que varen permetre a les Illes Balears passar d'un saldo fiscal negatiu del 7,43% a un del 5,08% del PIB. El PIB balear, l'any 2015, per exemple, va ser de 27.546 milions d'euros. La reforma del 2009, per tant, és del tot insuficient. Les Illes Balears són una de les majors aportadores a la solidaritat interterritorial, principi que no es qüestiona, però no sembla just que comunitats amb una capacitat de recaptació inferior a la nostra acabin rebent recursos en algun cas fins a un 30% per sobre de la mitjana. En altres termes, som els segons que més aportam per capita al sistema i passam a la desena posició com a perceptors de recursos per capita.

III.- Aquest sistema de finançament, que perpetua l'espoli de la riquesa que genera aquesta terra, juntament amb unes inversions estatals directes indignes, té un efecte directe sobre els ciutadans de les nostres Illes, els quals, tot i aportar grans quantitats per a finançar altres comunitats autònomes, reben molt manco que la resta per a invertir en educació, sanitat, serveis socials o medi ambient. Segons les últimes dades disponibles, la mitjana espanyola de la despesa pública per habitant en sanitat és de 1.357 euros, i la mitjana de les Balears és 1.275. Si parlam d'educació, la mitjana espanyola és de 915 euros i la de les Balears, de 831 euros. Només a tall d'exemple: mentre finançam centres educatius a tot l'Estat, aquí no tenim recursos suficients per a acabar amb els barracons.

Per la seva banda el Règim Especial de les Illes Balears (REB), instrument independent del sistema de finançament, i que hauria de compensar els costs de la insularitat i la pluriinsularitat, també està per desenvolupar. Malgrat la Constitució estableix que el fet de la insularitat es tendrà en compte per garantir la solidaritat entre territoris, i que es tracta d'un instrument habitual a la Unió Europea, la realitat és que el Govern espanyol es desentén de les necessitats de les nostres illes i dels seus ciutadans.

IV.- El deute de les Illes Balears ascendeix a uns 9.000 milions d'euros. L’infrafinançament crònic de les competències transferides, la falta d'equitat vertical del sistema i la falta de finançament d'inversions per l'Estat han obligat les Balears a endeutar-se. En el millor dels casos, s'han substituït transferències o participacions en tributs de l'Estat per deute amb l'Estat, quan les Balears han aportat i aporten molt més del que reben.

Tot aquest endeutament públic i privat provoca que una part important del pressupost de la Comunitat es destini al pagament d'interessos i a la devolució del principal del deute, disminuint els recursos disponibles per al finançament dels serveis bàsics.

V.- La història recent ens demostra que qualsevol millora del sistema de finançament que plantegi l'Estat sempre resultarà insuficient i sempre perjudicarà els ciutadans de les Illes Balears. Les millores que s'han realitzat, i que s'han venut com a avenços, simplement han perpetuat una injustícia històrica i mai han solucionat la precarietat dels serveis bàsics que han d'oferir les nostres administracions.

Cal recordar també que el nou REB i les inversions estatuàries promeses han estat negats o incomplerts continuadament pels diferents governs espanyols. Encara pitjor, s'intenten retallar drets bàsics adquirits com el del descompte aeri. Després de l'experiència de tots aquests anys passats, només des de la ingenuïtat es pot pensar que qualque dia les Illes Balears podran oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans sense obtenir el control directe sobre tots els imposts i tributs suportats a la nostra comunitat autònoma.

En l'actual situació de flagrant injustícia, en què aquesta terra aporta quantitats ingents de recursos perquè a altres comunitats puguin oferir serveis i drets superiors als que poden gaudir els nostres ciutadans, sembla que l'única solució passa perquè la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears corresponguin a l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, mentre que el pagament a l'Estat (a restar de la quantitat total recaptada) sigui únicament per les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, sigui de forma directa per serveis aquí radicats o per altres que beneficiïn els seus habitants, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.

Per tot això, proposam els següents ACORDS:

1.- L'Ajuntament de Deià manifesta que l'actual sistema de finançament autonòmic resulta injust i arbitrari per a les Illes Balears, que reben un finançament, inversions i compensacions molt inferiors a la quantitat que aporta anualment en tributs recaptats en el nostre territori.

2.- L'Ajuntament de Deià manifesta que cap millora d'un sistema que deixi en mans de l'Estat la recaptació dels tributs, o que quedi pendent de l'acord amb la resta de comunitats, resoldrà els problemes que tenen les administracions de les nostres Illes per a oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans (educació, sanitat, serveis socials, medi ambient, etc.)

3.- L'Ajuntament de Deià insta el Congrés dels Diputats espanyol i el Parlament de les Illes Balears a dur a terme els canvis legals oportuns, inclosa la reforma constitucional si fos necessari, per a garantir un sistema en què la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears quedi en mans de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, i que aquesta, de la quantitat total recaptada, satisfaci a l'Estat les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.

Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)