DENÚNCIA DE LES COL·LOCACIONS A DIT A L'AJUNTAMENT DE DEIÀ

Lluís Enric Apesteguia Ripoll, Mª Cristina López Martí i Francisca Deyà Ferriol, 

en representació i com a regidors d'Agrupació DEIA,

INFORMAM

FETS

Durant aquesta legislatura, l'Ajuntament de Deià ha contractat 7 persones: 2 mitjançant una convocatòria pública i amb valoració de mèrits; 5 sense cap procés públic i ni valoració de mèrits. D'aquests 5, 4 estan contractats avui dia:

1.- Lloc de manteniment. Contractat el setembre de 2011 per sis mesos prorrogats, convertit automàticament en interí indefinit (la qual cosa, per generalitzada, no deixa de ser un possible cas de prevaricació).

2.- Lloc de manteniment. Contractat el setembre de 2013 per sis mesos prorrogats, convertit automàticament en interí indefinit (la qual cosa, per generalitzada, no deixa de ser un possible cas de prevaricació).

3.- Lloc de controlador d'ORA. Contractat el juliol de 2014 per sis mesos.

4.- Lloc de controlador d'ORA. Contractat el juliol de 2014 per sis mesos.

La vinculació de quasi tots els treballadors contractats al Partit Popular (directa o familiarment) va en perjudici d'ells mateixos i de la resta de la ciutadania: hom no pot comparar els seus mèrits a qualsevol altre possible candidat i l'ombra de sospita cobreix tot el procés de selecció.

ANTECEDENTS A LA DENÚNCIA

L'anterior secretari va respondre per escrit al nostre portaveu el 5 de novembre de 2013 que el procediment triat era legal i que s'havia de diferenciar entre la cobertura d'una plaça i la cobertura dels llocs de feina; més enllà de com d'esotèrica és aquesta diferència, el mateix secretari reconeixia que era una situació provisional i excepcional, només explicable per la imprescindibilitat i inaplaçabilitat de les feines.

Com es pot veure als llocs de feina 1 i 2 de l'apartat anterior, la situació és del tot menys provisional; i per als llocs de feina 3 i 4, no s'explica la imprescendibilitat i inaplaçabilitat de les feines (se sap de fa mesos que el servei d'ORA seria municipalitzat).

FONAMENTS JURÍDICS

A l'Administració espanyola, la selecció de personal s'ha de dur a terme atenent a tècniques objectives que valorin aptituds i coneixements.

Els principis que regulen l'accès a la Funció Pública provenen dels articles 23.2 i 103.3 de la Constitució Espanyola (CE), referents a la igualtat, mèrit i capacitat. Ambdós preceptes no constitueixen compartiments estancs que hagin d'interpretar-se i aplicar-se per separat, sinó que una lectura i interpretació correcta dels mateixos passa per reconèixer-ne la interrelació.

Principi d'Igualtat- S'estableix a l'article 23.2 de la CE que disposa que “els ciutadans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics”.

Principi del Mèrit i la Capacitat- Es disposa a l'article 103 de la CE que la regulació de l'accés a la funció pública es farà d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, que seran els únics paràmetres qe doten de contingut el principi d'igualtat. Així, el Tribunal Constitucional ha tengut ocasió d'assenyalar que el principi d'igualtat es romp quan es tenen en compte altres valors.

Aquests drets constitucionals s'articulen com principis rectors a l'accés a la feina pública, tal i com disposa l'article 55 de la Llei 7/2007 de 12 d'abril de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que estableix en el seu apartat primer que “tots els ciutadans tenen dret a l'accés a la feina pública d'acord amb els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, (...)”.

Ara bé, juntament amb aquests tres principis derivats expressament de la CE, l'Estatut recull una altra sèrie de principis aplicables als procediments de selecció, que si bé no apareixen expressament en el text constitucional, són indispensables per a l'efectivitat dels primers. Així, l'apartat 55 fa referència a la publicitat de les convocatòries i de les seves bases; la transparència; la imparcialitat , independència i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció; l'adequació entre els continguts dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar; i l'agilitat, sense perjudici de l'objectivitat en els processos de selecció.

Els principis de mèrit, igualtat i capacitat i la interpretació que el Tribunal Constitucional n'ha efectuat no determinen la seva aplicació exclusivament en el procediment d'ingrés a la funció pública, sinó que es fan vigents durant tota la vida funcionarial i es fan sobretot patents en l'establiment dels sistemes de provisió de llocs de feina i en el sistema de carrera administrativa i de promoció interna.

Per això i sense renunciar a altres vies de fer valer la legalitat,

DEMANAM

1.- Que se'ns entregui còpia de tota la informació referida a aquestes contractacions.

2.- Que la Secretaria d'aquest Ajuntament es pronunciï en el menor plaç possible sobre els fets aquí exposats i actuï al respecte segons les seves competències i sota la seva responsabilitat.

A Deià, 7 de juliol de 2014

FAN FALTA APARCAMENTS... I REFLEXIÓ

El 4 d'abril el ple va ratificar, amb els vots del PP, un conveni que la batlessa ja havia signat el 28 de març amb Solar Energy SL (propietària de can Vallès) per tal que l'Ajuntament de Deià pogués netejar unes marjades de tarongers d'aquesta finca i fer-hi un aparcament públic provisional (la cessió és per 20 mesos, ampliables o no), mentre es fan els canvis urbanístics necessaris per a permetre uns locals comercials privats en el subsòl i un aparcament públic definitiu a sobre. Aquest aparcament, ja previst a les NNSS de 1991, farà 634,33 metres quadrats.

Aquest canvi urbanístic ha despertat el previsible debat entre els veïnats, com és sa i natural en una democràcia consolidada. Per això vàrem demanar a la batlessa que convocàs una reunió amb els interessats; s'ha de dir que ho va acceptar tot d'una i la vàrem fer dimecres vespre.

S'hi varen sentir arguments en contra i a favor (val a dir que més dels primers que dels segons), però la veritat és que era un debat desequilibrat: la decisió ja estava presa, així que hi havia poc a fer (sempre hi ha marge quan xerram de política, si hi ha voluntat). Allò lògic i ideal hagués estat escoltar els veïnats abans, i no voler córrer... la proximitat de les eleccions no ens hauria de llevar la necessària capacitat de reflexió.

Agrupació DEIA sabem que manquen aparcaments, i vàrem ser els primers a incloure al nostre programa la necessitat de fer més places. Coherentment, hem donat suport als nous aparcaments a can Borino i al carrer Teix (a la Carretera Nova cap al Clot). Amb aquests dos Deià ja ampliarà en més d'un 30% les seves places per a no residents. És a dir, hi ha marge per a pensar-hi.

Primer de tot, cal que ens demanem: l'aparcament de can Vallès solucionarà la manca d'aparcaments? Surten unes 18 places. Quan es faci l'aparcament definitiu la propietat es quedarà durant 50 anys amb 4 places i tendrà 6 targetes per a zona de residents; si hi fa un establiment turístic, podrà quedar-se amb 8 places i 2 targetes per a zona de residents. És a dir, de menys d'una vintena de places se'n quedarà 10, en qualsevol cas. És ver que a l'aparcament provisional no se'n quedarà cap, però recordam que aquesta cessió és per 20 mesos (que per molt que hi hagi eleccions pel mig, just són 20 mesos, ampliables o no).

Dit això, can Vallès i els seus jardins són un emblema de Deià, i estan al mig del nostre poble. No ens pareix el terreny ideal per a construir-hi un aparcament, i és de sobres conegut que sempre hi hem defensat una plaça o uns jardins. És veritat que el conveni del 91 amb la propietat és per construir-hi aparcaments, però perquè és el que va demanar l'Ajuntament a canvi de deixar-los fer els locals comercials subterranis... Qualcú pot pensar que si hi fan un hotel preferiran veure un aparcament a una plaça? La batlessa ens va reconèixer que no ho havien plantejat als propietaris. Si fa 23 anys es va decidir una cosa, ara se'n pot decidir una altra.

Evidentment no és un “no” sense alternatives, perquè haver-n'hi, n'hi ha. A menys de 100 metres hi ha dos altres espais on les NNSS preveuen aparcament públic, just a la sortida del poble cap a Sóller, un davall i l'altre damunt la carretera. La superfície és similar a la de l'aparcament de can Vallès, i es pot mirar d'arribar un acord amb els propietaris com s'ha arribat amb els de can Vallès. Ens pareixen uns espais més adequats i que no alteraran tant la imatge interior del poble, i en tot cas dignes de ser tenguts en compte dins un debat serè en què també ens hem de demanar quants aparcaments més volem.

Segurament no és possible trobar una solució que agradi a tothom i satisfaci les demandes (legítimes) de totes les parts, però sí hem de cercar possibilitats que provoquin el màxim consens. Per ventura no és fàcil, però val la pena intentar-ho.

(Enviat a Sa Veu de Sóller)

Nota de premsa sobre la municipalització de l'ORA

AGRUPACIÓ DEIA CELEBRA QUE EL PP LI DONI LA RAÓ AMB L'ORA

El Govern municipal ha anunciat que municipalitzarà el servei d'ORA, i l'oposició lamenta els anys perduts. L'Ajuntament podria embutxacar-se quasi 144.000€ anuals.

El portaveu d'Agrupació DEIA, Lluís Apesteguia, ha celebrat que el govern municipal hagi decidit municipalitzar el servei d'ORA, tal i com fa onze anys que reclama la coalició d'esquerres, i ha felicitat la batlessa per haver rectificat “tard, però més val tard que mai”.

Apesteguia ha recordat que en el passat, el batle els havia titllat de “demagogs i populistes” per defensar una gestió pública de l'ORA, i que el PP havia negat en reiterades ocasions que fos rendible. L'Agrupació DEIA lamenta tots aquests anys perduts, en què les arques públiques han deixat d'ingressar centenars de milers d'euros, ja que segons ha reconegut la nova batlessa el 2013 l'empresa gestionadora de l'ORA va recaptar 143.481,98€, “una doblerada que hagués pogut servir per a donar serveis als deianencs i que ha anat a mans privades perquè al PP li feia peresa fer una suma”.

L'Agrupació es demana “per quina raó el PP estava tan obcecat amb que ho gestionàs una empresa privada?” i exigeixen al partit governant que doni una explicació al poble. Així mateix, demanen obrir una reflexió sobre la millor manera d'explotar aquest recurs, tenint en compte les despeses i el personal necessari.

L'Agrupació DEIA ha aprofitat per recordar que encara hi ha altres serveis municipals gestionats per empreses privades, concretament l'aigua, el clavegueram i la recollida de fems. Apesteguia ha recordat el compromís d'aquesta formació amb la gestió pública dels serveis “perquè si una empresa deixa de fer-hi negoci i d'obtenir-ne uns legítims beneficis, els deianencs podrem tenir una aigua, un clavegueram i un fems més barats”.

Text del Conveni Urbanístic per fer l'aparcament DEFINITIU a Can Vallès

En Deia a 28 DE MARZO de 2014

REUNIDOS

De una parte

Doña. Magdalena López Vallespir, mayor de edad, con DNI XXXXXXXXX Alcaldesa del Excmo. Ayuntamiento de Deià, con domicilio en Can Boi

De otra parte

Don. Pedro Pablo Marrero Fuster, mayor de edad, abogado, con domicilio profesional en C/San Miguel, 68ª, 8º, 07002, Palma de Mallorca.

INTERVIENEN

La Sra. Magdalena Lopez VAllespir en nombre y representación del Excmo. Ayuntamiento de Deià, con domicilio en c/ Porxo 4, 07179.

El Sr. Marrero en nombre y representación, en calidad de administrador único, de la entidad mercantil Solar Synergy, SL, con domicilio en C/San Miguel 68ª, 8º, 07002, Palma de Mallorca y CIF B57529067

Los reunidos, en las respectivas condiciones en que intervienen se reconocen mutuamente la capacidad legal necesaria para llevar a cabo este acto y suscribir el presente documento,

EXPONEN

PRIMERO.- Que la entidad Solar Synergy, SL, es titual de una parcela de terreno cuya referencia catastral es 0001002DE6090S0001QW Dicha parcela de terreno viene grafiada en el plano adjunto

SEGUNDO.- Que de acuerdo con el plan general de ordenación urbana del municipio de Deià, dicha parcela tiene una zona de 643,33 metros cuadrados, los cuales tienen como destino su utilización como aparcamiento público.

TERCERO.- Que es interés de ambas partes el proceder a la firma del presente convenio al efecto de poder regular la cesión de dicho aparcamiento de forma gratuita para el municipio

Dicha cesión se regulará, mediante el establecimiento de los siguientes

ACUERDOS

PRIMERO.- ÁMBITO DEL CONVENIO

El ámbito de este convenio afecta a la parte de la parcela descrita en el exponendo primero que viene destinada a su utilización como aparcamiento público.

SEGUNDO.- FINALIDAD DEL CONVENIO.

La finalidad del presente convenio es la regulación de dicha cesión, a efectos de que la misma sea gratuita para el municipio y lo menos gravosa posible para la titular del mismo, mediante la introducción de la figura de la finca especial de atribución privativa en el expediente de modificacion de normas urbanisticas según el art 17.4 del RD 2/2008, que determine su ordenación basica y equipare los usos a los admitidos en planta baja a excepción del de alojamiento, al que acompaña el presente convenio, en la que el municipio ostentara al menos la titularidad de la rasante, y el particular podra usar lucrativamente la edificabilidad actual del subsuelo.

Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la ley de suelo.

Artículo 17 Formación de fincas y parcelas y relación entre ellas

4. Cuando los instrumentos de ordenación urbanística destinen superficies superpuestas, en la rasante y el subsuelo o el vuelo, a la edificación o uso privado y al dominio público se constituirá un complejo inmobiliario en el que aquéllas y ésta tendrán el carácter de fincas especiales de atribución privativa, previa la desafectación y con las limitaciones y servidumbres que procedan para la protección del dominio público. Tales fincas podrán estar constituidas, tanto por edificaciones ya realizadas, como por suelos no edificados, siempre que su configuración física se ajuste al sistema parcelario previsto en el instrumento de ordenación.

TERCERO.- CLASIFICACIÓN DEL SUELO Y ORDENACIÓN.

El ámbito citado se clasifica por las Normas Subsidiarias de planeamiento como suelo urbano aparcamiento público en casco histórico, sin que esta clasificación varíe tras la modificación de normas.

CUARTO.- CUMPLIMIENTO DE LA CESION

En el plazo de 30 dias desde la aprobación definitiva de la modificación de las NN.SS. la propiedad se compromete a segregar la zona afecta para aparcamientos de uso público, para la creación de una finca especial de atribución privativa (FEAP), en la que al menos la rasante será propiedad municipal, y la edificabilidad propia de la calificación urbanística de la parcela tendrá aprovechamiento privado, prestando el Ayuntamiento de Deia su conformidad a dicha segregación y comprometiéndose al otorgamiento de las correspondientes licencias de edificación y usos, acordes al planeamiento recién aprobado. Se adjunta plano donde se especifica la zona a segregar. La segregación implicará la inscripción de una servidumbre de paso para el público en general entre la nueva finca y la calle Porxo a través de la finca matriz y según plano adjunto, La entidad cedente manifiesta explicitamente que no le consta que la totalidad de la servidumbre grafiada sea de su propiedad.

Acto seguido la propiedad realizará, de acuerdo con licencia municipal que el Ayuntamiento de Deia se compromete a otorgar, las obras de construcción del aparcamiento en superficie en la zona mencionada, cuya cota será la misma que la del existente. Dicha construcción implicará asimismo el desarrollo a nivel inferior de varios locales comerciales que coincidirán en superficie con el aparcamiento construido sobre la cubierta de los mismos.

Tras la realización de dichas obras, las cuales serán exclusivamente por cuenta y cargo de la propiedad, se otorgará por parte de la misma escritura de declaración de obra nueva y división horizontal, estableciendo en la misma como unidad diferenciada la cubierta de la estructura ya construida, destinada a aparcamiento municipal y por otro lado cuantos locales sean autorizados por parte del Ayuntamiento, de acuerdo con la normativa urbanística vigente relativa a superficies mínimas de los mismos.

La propiedad tras el otorgamiento de dicha escritura cederá al ayuntamiento gratuitamente la propiedad de dicha cubierta destinada a aparcamiento, en el mismo momento el ayuntamiento concederá a la propiedad concesiones administrativas sobre dicha unidad, correspondientes a 4 plazas de aparcamiento, que vienen grafiadas en el plano adjunto y marcadas en amarillo. Dicha cesión será asimismo gratuita y por un período de 50 años. Las mencionadas concesiones asimismo serán transmisibles por parte de la propiedad a terceros. La concesión será efectiva por 50 años. En caso de implantar una actividad de carácter turístico de alojamiento en la finca matriz “Can Vallés” la concederán con las mismas condiciones que las anteriores 4 plazas de aparcamiento adicionales. Durante el periodo de 50 años antes mencionado asimismo el Ayuntamiento cederá a la propiedad 6 tarjetas de aparcamiento de residente que permiten el acceso en la zona urbana, reduciendo dicho numero a 2 en caso de que se otorguen las 4 plazas de aparcamiento adicionales mencionadas

QUINTO.- SUBROGACIÓN.

Los derechos y obligaciones asumidos por la propiedad en virtud del presente Convenio serán transmisibles a cualquier adquirente posterior la finca objeto del presente documento o los locales comerciales a desarrollar

Y en prueba de conformidad con cuanto se expresa, suscriben el presente documento con la totalidad de Anexos que en el mismo se aluden por duplicado, en el lugar y fecha arriba indicados.

Nota 2: actualmente existe una regulación de los usos, de su dimensión y posición dentro de un edificio (arts. 88 y 89 y 130), pero para el caso de locales comerciales casco antiguo no hay limitación en cuanto a superficie.

MOCIÓ SOBRE LA PRESÈNCIA D'AMIANT A L'IES GUILLEM COLOM CASASNOVAS

La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, en resposta escrita al diputat David Abril de MÉS per Mallorca, va reconèixer que a les Illes Balears encara hi ha 35 centres educatius amb plaques de fibrociment (conegudes com “uralita”) fabricades abans del 2001, és a dir, amb amiant a la seva composició (REG15374/2013, de data 28 de gener de 2014). Entre aquests centres hi figura el nostre institut de referència, l'IES Guillem Colom Casasnovas.

L’amiant és un mineral format per fibres microscòpiques, àmpliament utilitzat en els sectors industrial i de la construcció, així com en l’àmbit domèstic, donades les seves propietats aïllants i ignífugues. L’amiant es pot presentar sol o bé barrejat amb altres materials, com seria el cas del fibrociment, que és una barreja de ciment pòrtland i amiant, i que és conegut popularment amb el nom d’uralita.

Si el fibrociment està en bon estat no és perillós per a la salut. El perill s’esdevé si aquest material es trenca, es desgasta o es manipula indegudament. En aquests casos, les fibres d’amiant es poden desprendre i quedar suspeses en l’aire, per això la inhalació mantinguda d’aquestes fibres pot produir perilloses malalties, la principal de les quals és l'asbestosi o fibrosi pulmonar. Aquesta malaltia és greu, progressiva i a llarg plaç, i es desenvolupa als pulmons: n'irrita els teixits i en provoca la cicatrització. A més, l'amiant ha estat classificat com un cancerigen humà per l'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer, principalment de pulmó i mesotelioma.

Pels seus perills, des del 14 de desembre de 2002 se'n prohibeix la utilització, la producció i la comercialització a Espanya, per l'Ordre ministerial de 7 de desembre de 2001. A més, i òbviament, s'ha anat retirant de la major part dels centres educatius i sanitaris, especialment sensibles a aquest tema.

La manca de recursos no pot ser una excusa per a acabar amb la retirada de les “uralites” amb amiant dels nostres centres educatius. Primer, perquè la Conselleria ha trobat recursos per la seva innecessària campanya antillaços o per viatjar fins a Suïssa per visitar escoles, per exemple. Segon, perquè l'actual consellera ha assegurat que hi havia una partida per a aquest afer.

Per tot això proposam aprovar els següents

ACORDS

1.- L’Ajuntament de Deià insta el departament d’Educació a fixar de forma urgent un calendari públic de reparació i substitució de les “uralites” amb amiant de l'IES Guillem Colom Casasnovas.

2.- L'Ajuntament de Deià insta el departament d'Educació a fer el mateix amb la resta de centres educatius en què encara hi ha “uralites” amb amiant.

3.- L'Ajuntament de Deià traslladarà aquest acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, a la direcció de l'IES Guillem Colom Casasnovas i als ajuntaments de Bunyola, Fornalutx i Sóller.

NOSALTRES DEIM NO A COBRIR AMB DOBLERS PÚBLICS L'ESPECULACIÓ I LA CORRUPCIÓ DELS XALETS DE LLUCALCARI

El PP de Deià va aprovar una proposta segons la qual l'Ajuntament acceptava ser corresponsable d'una indemnització de (com a mínim) 480.000€ per un dels xalets de Llucalcari. Nosaltres hi vàrem votar en contra i lamentam el canvi de posicionament del govern municipal, que fins ara havia rebutjat aquesta responsabilitat.

El nostre argument és senzill: les institucions no poden delinquir ni fer il·legalitats, així que els ciutadans no han de pagar més per una llicència que no han donat ni per una activitat especulativa i dubtosa de la qual no s'han beneficiat. Ja ens ha bastat haver de pagar quasi 30 anys d'advocats i les demolicions.

Just aquesta indemnització suposaria més de 600€ per deianenc, si bé l'Ajuntament, que és l'únic demandat, creu que el Govern n'hauria de pagar dues quartes parts i l'arquitecte una quarta part. Ja ho veurem, però en el millor dels casos, serien 150€ per deianenc just per aquest xalet. Tanmateix, la indemnització encara pot ser major, ja que els propietaris han demanat una quantitat molt superior (2'7 milions d'euros), i que hi ha tres judicis més, un per a cadascun dels altres habitatges (13'5 milions d'euros en total).

És impossible pensar que els responsables de les llicències no sabessin de la il·legalitat, quan hi havia informes de l'arquitecte tècnic de l'Ajuntament i de la Comissió de Patrimoni Històrico-Artístic i denúncies de Joan Rotger, regidor socialista a l'oposició, del GOB i d'un miler de ciutadans. En declaracions fetes el 1987, el mateix promotor assegurava que no li importava pagar multes (qui pensa en pagar multes si ho fa tot legal?) i el llavors batle afirmava que “las casas agrícolas que se construyen no lo serán nunca, los permisos agrícolas no son más que un truco para poder obtener permisos para construir viviendas muy caras”. Amb els xalets de Llucalcari molta gent va fer molts de doblers, i ara no es pot pretendre que el poble pagui per això. El PP està reinventant el conte d'en Robin Hood i roba als pobres per permetre que els rics es forrin.

Vàrem oferir tota la col·laboració necessària al govern municipal si aquest es comprometia a investigar la responsabilitat dels polítics i tècnics que atorgaren la llicència, però el batle va refusar aquesta possibilitat. No ens va deixar altra opció que votar en contra de la proposta, no podem ni volem serem còmplices de tal estafa a la ciutadania.

Precs i preguntes del ple del 6 de novembre de 2013

Quins criteris s'han seguit per a cobrir les places vacants o les substitucions aquesta legislatura? Hi ha un borsí de demandants d'aquestes places? Com es varen publicitar?

Ens responen que no hi ha borsí i ens entreguen una explicació del secretari-interventor al respecte.

Mirant la llei d'hisendes locals hem trobat dins les bonificacions potestatives de l'IBI el 90% a les famílies nombroses, però hem pogut trobar l'article que permet les subvencions a pensionistes i majors de 65 anys i a famílies amb tots els membres a l'atur; ens podríeu indicar on està recollit?

La pregunta va ser contestada per internet, diferenciant entre les bonificacions (previstes en la llei) i les subvencions (no previstes a la llei).

A dia d'avui, quina quantitat ens queda per pagar als bancs?

490.247,71€ (ens entreguen una relació detallada).

A dia d'avui, quina quantitat ens adeuten el Govern de les Illes Balears o el Consell de Mallorca?

486.854,65€ (ens entreguen una relació detallada).

La gent que bota a l'aturada de can Quet ha de creuar la carretera per anar cap al poble; també ho han de fer els infants del Clot quan l'autobús de l'institut els hi deixa. Demanam que per motius de seguretat s'hi posi un pas de vianants.

Ens responen que ho demanaran.

Ens han demanat que es podin els plataners de can Quet, ja que quan fa vent cauen moltes branques.

Ens responen que ja es varen podar a principi d'any.

Pregam que es restauri el paretó que va caure al portell de can Renou.

Ens responen que ho miraran.