Després
de la festa de carnestoltes, qualcuns pares ens varen comentar que
no consideraven positiu que hi hagués competicions entre infants,
ni premis de guanyadors-perdedors, i molt menys en metàl·lic.
Nosaltres també consideram que hi ha formes més igualitàries i
menys competitives de fomentar la participació.
Responen que d'acord.
Ja
fa més d'un mes que vàrem demanar informació sobre l'estat de
l'herència de la casa de Llucalcari del pintor Junyent, però
encara no n'hem obtengut resposta. Quina és la situació actual?
Com que l'herència va ser en benefici del Govern balear, a l'Ajuntament hi ha poca informació. Ens diuen que ells van demanant al Govern que mantingui l'estat de l'immoble, per estètica i seguretat, però que poc més poden fer.
El
20 de febrer vàrem demanar l'opinió de l'equip de govern sobre el
cobrament de 50 cèntims per accedir al camí que duu a sa Foradada.
Ens va contestar el tècnic d'urbanisme -en un informe que, malgrat
ser d'un treballador públic i estar dirigit a aquest grup polític,
va ser amablement distribuït per les xarxes socials per la senyora
batlessa, que no n'era ni emisora ni receptora-; el tècnic avisava
que emitia informe i no opinió, la qual cosa li agraïm encara que
no compartim el fons de la seva valoració. Tanmateix, nosaltres
demanàvem i ara tornam demanar l'opinió de l'equip de govern.
Diuen que els pareix fatal, sobretot en l'Any Arxiduc, però que estan xerrant amb la propietat per a què recapaciti.
El
camí de sa Foradada, com el d'en Cingle d'en Visc, es Seregall de
can Boqueta i tants altres figuraven com a camí públic al Pla
Especial de Protecció dels valors històrico-artístics,
arquitectònics , ecològics i paisatgístic de Deià (PEP) aprovat
l'any 2000, i també a l'adaptació de les NNSS al Pla Territorial
de Mallorca. L'equip de govern va fer una visió restrictiva per al
Catàleg de Camins que és l'única que ara considera vàlida, però
per aquest Catàleg els tècnics del Consell no va dir que els
camins no inclosos fossin privats, sinó de titularitat dubtosa,
alhora que recomanava a l'Ajuntament obrir un expedient per
aclarir-ho. És més, en el ple de novembre de 2010, en què es va
aprovar el Catàleg, la nostra regidora Cristina López va vincular
el nostre vot favorable a l'obertura d'aquests expedients
d'investigació. Aquí demanam que:
a)
s'obrin expedients d'investigació sobre la titularitat dels camins
següents: l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar;
dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a
sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des
Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del
Cingle d'en Visc; de sa Font de sa Senyora.
b)
que no es digui que són privats fins que no se n'aclareixi la
titularitat.
Diuen que ells sempre dialoguen amb la propietat.
En
una de les preguntes que férem sobre les proves per als
treballadors del servei d'ORA, vàrem demanar per què no es va
considerar el coneixement de la llengua catalana com un requisit, ja
que aquests treballadors estaven en contacte amb el públic i
aquests tenen el dret estatutari de dirigir-s'hi en qualsevol dels
dos idiomes oficials. Malgrat que és clarament una decissió
política recollida en un decret de batlia, ens va contestar la
secretària. En la resposta es diu que el dret a ser atès en català
no és constitucional (acceptable strictu sensu, malgrat la múltiple
jurisprudència que considera els estatuts d'autonomia com a
conformants d'un bloc de constitucionalitat, juntament amb la
Constitució pròpiament dita); acceptant la qüestió semàntica,
s'obvia que aquest dret tanmateix és innegablement present a
l'Estatut d'Autonomia, concretament en el seu article 4, cosa que
també figura a la pregunta. No només això, sinó que se'ns diu
que el coneixement de la llengua catalana no ha estat inclòs com a
requisit perquè suposaria una “limitació al lliure accès a les
proves”, la qual cosa suposa una tautologia: un requisit sempre
suposa una limitació al lliure accès; el tema és si es considera
que aquesta limitació és justificada o no. Per tant, demanam a
l'equip de govern: per què es considera acceptable la limitació al
lliure accès segons la tinença o no del carnet de conduir B2 i no
segons el coneixement de la llengua pròpia? Com pensen garantir el
dret dels ciutadans a ser atesos en les dues llengües oficials si
no es garanteix que els treballadors públics que hi estan en
contacte no les coneixen?
Diuen que els vigilants d'ORA no han de sebre català (o anglès) perquè la seva feina és controlar que la gent posi tiquet i si no ho fan, imposar una multa; que si qualcú té qualque queixa o dubte, s'han de dirigir al municipal, que sí sap català i anglès.
Com
està el tema de l'accés a la pesquera des Banc? S'ha parlat amb la
propietat?
Diuen que sí, que es va citar a la propietat, però que de totes formes el tema ja estava en mans del SEPRONA (per qualque denúncia particular o per actuació d'ofici).
Convendria
fer una mica més de pedagogia amb la biotrituradora. Els cartells
penjats estan molt bé, però només si ja se sabia el que era una
biotrituradora. Quantes persones s'hi han interessat?
Diuen que es va començar a emprar amb bastant d'èxit, però que estan d'acord que cal explicar millor que és. Proposen fer una jornada per als interessats.
Parlant
de la biotrituradora, l'altre dia hi tornava a haver un gran
abocament a l'abocador de la carretera de sa Cala, abocament que va
ser incinerat. Què en sap l'Ajuntament i què ha fet per evitar-ho?
Diuen que ho desconeixien, que degué ser qualque particular. Que ells ho varen fer net per a què la gent no pensàs que s'hi podien abocar coses.
S'hauria
de podar el garrover de la carretera principal, el de davant es
Punt, perquè els autobusos a vegades queden enganxats amb les
branques que estan més sobre la carretera.
Diuen que es fa cada dos anys, i que ara ja deu tornar tocar, així que es farà.
S'ha
calculat quant ha pagat l'Ajuntament per l'anomenat “cèntim
sanitari”, de cobrament indegut?
No, es farà per al pròxim ple.
Els
anuncis de la pista de tennis suposen un impacte visual, i tanmateix
no es poden llegir des de la carretera, ja que estan massa enfora.
Demanam que se situïn en un altre lloc de la pista, des d'on puguin
ser igualment llegits pels jugadors i assistents sense veure's de la
carretera estant.
Diuen que d'acord.
Els
problemes pels cotxes aparcats a l'altura de can Bi són continus.
Ahir hi va haver un embotellament per un cotxe mal aparcat, però és
una cosa habitual. Demanam que s'hi posi remei.
Diuen que pintaran línies grogues a les bandes més estretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada