Precs i preguntes al ple de 6 de març de 2015

Després de la festa de carnestoltes, qualcuns pares ens varen comentar que no consideraven positiu que hi hagués competicions entre infants, ni premis de guanyadors-perdedors, i molt menys en metàl·lic. Nosaltres també consideram que hi ha formes més igualitàries i menys competitives de fomentar la participació.

Responen que d'acord.

Ja fa més d'un mes que vàrem demanar informació sobre l'estat de l'herència de la casa de Llucalcari del pintor Junyent, però encara no n'hem obtengut resposta. Quina és la situació actual?

Com que l'herència va ser en benefici del Govern balear, a l'Ajuntament hi ha poca informació. Ens diuen que ells van demanant al Govern que mantingui l'estat de l'immoble, per estètica i seguretat, però que poc més poden fer.

El 20 de febrer vàrem demanar l'opinió de l'equip de govern sobre el cobrament de 50 cèntims per accedir al camí que duu a sa Foradada. Ens va contestar el tècnic d'urbanisme -en un informe que, malgrat ser d'un treballador públic i estar dirigit a aquest grup polític, va ser amablement distribuït per les xarxes socials per la senyora batlessa, que no n'era ni emisora ni receptora-; el tècnic avisava que emitia informe i no opinió, la qual cosa li agraïm encara que no compartim el fons de la seva valoració. Tanmateix, nosaltres demanàvem i ara tornam demanar l'opinió de l'equip de govern.

Diuen que els pareix fatal, sobretot en l'Any Arxiduc, però que estan xerrant amb la propietat per a què recapaciti.

El camí de sa Foradada, com el d'en Cingle d'en Visc, es Seregall de can Boqueta i tants altres figuraven com a camí públic al Pla Especial de Protecció dels valors històrico-artístics, arquitectònics , ecològics i paisatgístic de Deià (PEP) aprovat l'any 2000, i també a l'adaptació de les NNSS al Pla Territorial de Mallorca. L'equip de govern va fer una visió restrictiva per al Catàleg de Camins que és l'única que ara considera vàlida, però per aquest Catàleg els tècnics del Consell no va dir que els camins no inclosos fossin privats, sinó de titularitat dubtosa, alhora que recomanava a l'Ajuntament obrir un expedient per aclarir-ho. És més, en el ple de novembre de 2010, en què es va aprovar el Catàleg, la nostra regidora Cristina López va vincular el nostre vot favorable a l'obertura d'aquests expedients d'investigació. Aquí demanam que:

a) s'obrin expedients d'investigació sobre la titularitat dels camins següents: l’estret de Son Gallard; de sa Foradada; de la Mar; dels Cingles de Son Rul·lan; de ses Cases Noves; de sa Pedrissa a sa Cala; des Canyeret; de Can Prohom al Teix; de ses Planes; des Seregall de can Boqueta; de Llucalcari a la Casa d’Amunt Nova; del Cingle d'en Visc; de sa Font de sa Senyora.

b) que no es digui que són privats fins que no se n'aclareixi la titularitat.

Diuen que ells sempre dialoguen amb la propietat.

En una de les preguntes que férem sobre les proves per als treballadors del servei d'ORA, vàrem demanar per què no es va considerar el coneixement de la llengua catalana com un requisit, ja que aquests treballadors estaven en contacte amb el públic i aquests tenen el dret estatutari de dirigir-s'hi en qualsevol dels dos idiomes oficials. Malgrat que és clarament una decissió política recollida en un decret de batlia, ens va contestar la secretària. En la resposta es diu que el dret a ser atès en català no és constitucional (acceptable strictu sensu, malgrat la múltiple jurisprudència que considera els estatuts d'autonomia com a conformants d'un bloc de constitucionalitat, juntament amb la Constitució pròpiament dita); acceptant la qüestió semàntica, s'obvia que aquest dret tanmateix és innegablement present a l'Estatut d'Autonomia, concretament en el seu article 4, cosa que també figura a la pregunta. No només això, sinó que se'ns diu que el coneixement de la llengua catalana no ha estat inclòs com a requisit perquè suposaria una “limitació al lliure accès a les proves”, la qual cosa suposa una tautologia: un requisit sempre suposa una limitació al lliure accès; el tema és si es considera que aquesta limitació és justificada o no. Per tant, demanam a l'equip de govern: per què es considera acceptable la limitació al lliure accès segons la tinença o no del carnet de conduir B2 i no segons el coneixement de la llengua pròpia? Com pensen garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en les dues llengües oficials si no es garanteix que els treballadors públics que hi estan en contacte no les coneixen?

Diuen que els vigilants d'ORA no han de sebre català (o anglès) perquè la seva feina és controlar que la gent posi tiquet i si no ho fan, imposar una multa; que si qualcú té qualque queixa o dubte, s'han de dirigir al municipal, que sí sap català i anglès.

Com està el tema de l'accés a la pesquera des Banc? S'ha parlat amb la propietat?

Diuen que sí, que es va citar a la propietat, però que de totes formes el tema ja estava en mans del SEPRONA (per qualque denúncia particular o per actuació d'ofici).

Convendria fer una mica més de pedagogia amb la biotrituradora. Els cartells penjats estan molt bé, però només si ja se sabia el que era una biotrituradora. Quantes persones s'hi han interessat?

Diuen que es va començar a emprar amb bastant d'èxit, però que estan d'acord que cal explicar millor que és. Proposen fer una jornada per als interessats.

Parlant de la biotrituradora, l'altre dia hi tornava a haver un gran abocament a l'abocador de la carretera de sa Cala, abocament que va ser incinerat. Què en sap l'Ajuntament i què ha fet per evitar-ho?

Diuen que ho desconeixien, que degué ser qualque particular. Que ells ho varen fer net per a què la gent no pensàs que s'hi podien abocar coses.

S'hauria de podar el garrover de la carretera principal, el de davant es Punt, perquè els autobusos a vegades queden enganxats amb les branques que estan més sobre la carretera.

Diuen que es fa cada dos anys, i que ara ja deu tornar tocar, així que es farà.

S'ha calculat quant ha pagat l'Ajuntament per l'anomenat “cèntim sanitari”, de cobrament indegut?

No, es farà per al pròxim ple.

Els anuncis de la pista de tennis suposen un impacte visual, i tanmateix no es poden llegir des de la carretera, ja que estan massa enfora. Demanam que se situïn en un altre lloc de la pista, des d'on puguin ser igualment llegits pels jugadors i assistents sense veure's de la carretera estant.

Diuen que d'acord.

Els problemes pels cotxes aparcats a l'altura de can Bi són continus. Ahir hi va haver un embotellament per un cotxe mal aparcat, però és una cosa habitual. Demanam que s'hi posi remei.

Diuen que pintaran línies grogues a les bandes més estretes.

MOCIÓ EN OCASIÓ DEL TRICENTENARI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I DEL DECRET DE NOVA PLANTA (1715-2015)

L’any 2015 es compleix el tercer centenari de l’acabament de la Guerra de Successió. Exactament va ser el dia 2 de juliol de 1715 quan la ciutat de Mallorca es va rendir a les tropes partidàries del pretendent Borbó (Felip V de Castella i IV d’Aragó) al tron de la monarquia hispànica. Eivissa ho va fer dos dies més tard. Menorca restava sota sobirania anglesa des de 1712. El Regne de Mallorca, i els altres regnes de la Corona d’Aragó, que s’havien decantat majoritàriament a favor del pretendent de la Casa d’Àustria, l’arxiduc Carles, perquè s’havia compromès a respectar les lleis i les institucions que els eren pròpies, en varen quedar profundament afectats. Amb la victoria borbònica, i amb la immediata promulgació del Decret de Nova Planta (dictat el mateix 1715 i publicat l’any següent), a la pràctica va desaparèixer el Regne de Mallorca, després de quasi cinc segles d’existència, durant els quals les Balears i les Pitiüses comptaren amb institucions representatives, tant d’àmbit local com general, amb un nivell elevat d’autogovern i amb capacitat de vehicular la voluntat política de cada illa i de tot el regne. L’estructura institucional del Regne de Mallorca, en el marc de la Corona d’Aragó, es basava en una arrelada tradició d’implicació dels diversos estaments socials en el procés de presa de decisions.

La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta són, per tant, fites cabdals de la nostra historia, fins al punt que encara condicionen el nostre present. Amb motiu d’aquest Tricentenari, tenim l’oportunitat i el deure de dur a terme un exercici de recuperació de la nostra memòria col·lectiva, adquirint un coneixement documentat i crític dels fets que a l’inici del segle XVIII varen determinar la supressió de les lleis i les institucions que havien estat constituïdes a les Balears a partir del segle XIII.

Per tot proposam al ple l'adopció dels següents

ACORDS

1. Afirmar que els fets de la Guerra de Successió i de la promulgació del Decret de Nova Planta varen tenir una gran transcendència per a la història de Mallorca. En conseqüència, promoure’n el seu coneixement entre la població de l’illa ha de considerar-se un deure d’aquesta institució.

2. Que l'Ajuntament de Deià en promogui el seu coneixement entre els ciutadans mitjançant el desenvolupament al llarg del 2015 d’un programa commemoratiu que inclogui nombroses i variades activitats.

3. Instar les institucions de les Illes Balears a què al llarg del 2015 commemorin els fets històrics de la Guerra de Successió i de la promulgació del Decret de Nova Planta, amb l’organització d’actes de tipologia diversa (institucionals, de recerca en l’àmbit local, de caràcter divulgatiu) amb l’objectiu que els ciutadans puguin tenir l’oportunitat d’assabentar-se del que varen representar aquells esdeveniments i, a la vegada, perquè puguin conèixer les conseqüències que se’n derivaren.

4. Reafirmar el compromís d'aquest Ajuntament amb l'autogovern de les Illes Balears i de l'illa de Mallorca, així com en el manteniment del seu caràcter com a poble i dels seus trets identificatius.

És rebutjada per quatre vots en contra (PP) i tres vots a favor (Agrupació DEIA).

ANOTACIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT DE TOTA INFRACCIÓ URBANÍSTICA DETECTADA

- Atès el RD 1093/1997 , pel qual s'aproven les normes complementàries al reglament per a l'execució de la llei hipotecària sobre inscripcions en el registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística, tota infracció urbanística detectada, al mateix temps que es notifica la incoació de l'expedient a l'infractor, també es pot sol·licitar al registre de la propietat perquè aquest l'anoti com a nota marginal a la nota registral de la finca. D'aquesta manera, tot propietari que elevi a escriptura pública qualsevol compra-venda no podrà ocultar si en la propietat que és objecte de transacció existeix qualque infracció de caràcter urbanístic, fet que es venia produint durant aquests darrers anys”.

- Atès l’article 51, relatiu a “Actes inscribibles” al Registre de la Propietat del RDL 2/2008, pel qual s'aprovà el Tex t refós de la Lle i del Sòl, que diu que: “Serán inscribibles en el Registre de la Propietat: [...] c) La incoació d’expedient sobre disciplina urbanística o restabliment de la legalitat urbanística, o d’aquells que tinguin per objecte l'apremi administratiu per a garantir, tant el compliment de les sancions imposades, com de les resolucions per a restablir l’ordre urbanístic infringit”.

- Atès que no tenim coneixement de que aquestes anotacions es duguin actualment a terme.

- Atès que no ens consta que cap normativa legal posterior impossibiliti fer-ho. Ans al contrari, recentment la legislació estatal ha incrementat la importància i fins i tot el caràcter obligatori d'aquest tipus de mesures per part de les administracions locals. Vegi's per exemple, el “RD-L 8/2011, de 1 de julio, de medidas de apoyo a los deudores hipotecarios, de control del gasto público y cancelación de deudas con empresas y autónomos contraídas por las entidades locales, de fomento de la actividad empresarial e impulso de la rehabilitación y de simplificación administrativa” publicat al B.O.E. dia 07-07-2011 que, al seu Preàmbul caracteritza el contingut del Capítol VI: “El Capítulo VI da paso a las medidas específicas de seguridad jurídica en el sector inmobiliario, que se centran básicamente en dos tipos: las relacionadas con la imposibilidad de concesión de facultades de extraordinaria relevancia e impacto sobre el territorio por medio de la técnica del silencio positivo, y las relativas a medidas registrales cuyo objeto consiste en garantizar y fortalecer la seguridad jurídica en los actos y negocios inmobiliarios por medio del Registro de la Propiedad […] Entre estas medidas, se encuentra la incorporación al Registro de la Propiedad de la información que permitirá a los adquirentes de inmuebles conocer por anticipado la posible situación litigiosa en la que éstos se encuentran, incluyendo los expedientes que puedan suponer la imposición de multas o la futura demolición. En la actualidad, el acceso de dicha información absolutamente relevante para los potenciales inversores, es sólo potestativa de los Ayuntamientos, de tal manera que se establece la obligatoriedad de proporcionársela al Registrador imponiendo a los Ayuntamientos que la incumplan los perjuicios económicos que pudieran causarse a los adquirentes de buena fe.”; i la Llei de 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, publicada al B.O.E. Dia 27-06-2013, que modifica en la seva Disposició Final 12a., l'article anteriorment citat número 51 del Text Refòs de la Llei del Sòl, quedant redactat de la següent manera el seu apartat 2on.: “En todo caso, en la incoación de expedientes de disciplina urbanística que afecten a actuaciones por virtud de las cuales se lleve a cabo la creación de nuevas fincas registrales por vía de parcelación, reparcelación en cualquiera de sus modalidades, declaración de obra nueva o constitución de régimen de propiedad horizontal, la Administración estará obligada a acordar la práctica en el Registro de la Propiedad de la anotación preventiva a que se refiere el artículo 53.2. La omisión de la resolución por la que se acuerde la práctica de esta anotación preventiva dará lugar a la responsabilidad de la Administración competente en el caso de que se produzcan perjuicios económicos al adquirente de buena fe de la finca afectada por el expediente. En tal caso, la citada Administración deberá indemnizar al adquirente de buena fe los daños y perjuicios causados.”

- Atès que ens pareix una possibilitat legal ben encertada, que incrementa la seguretat jurídica dels compradors i també de l’Ajuntament.

Per tot proposam al ple l'adopció del següent

ACORDS

• El Ple de l’Ajuntament insta l’Equip de Govern a procedir a la inscripció, en el registre de la propietat, de tota infracció urbanística detectad, al mateix temps que es notifica la incoació de l’expedient a l’infractor.

S'aprova per unanimitat.

Adhesió al pacte de batles i batlesses

El 2008, la Comissió Europea va posar en marxa el que ha denominat “Pacte de Batles i Batlesses”, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El pacte va nèixer després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees.

Aquest Pacte consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO₂ mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.

El desafiament de la crisi climàtica només es pot abordar amb un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació de la ciutadania. És per això que s’ha considerat que les ciutats han de liderar l’aplicació de polítiques energètiques sostenibles i cal recolzar els seus esforços.

L'Ajuntament de Deià té la voluntat d'avançar cap a l'establiment de polítiques eficaces per a reduir la contaminació que ocasiona l'escalfament global mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica a més de la promoció de fonts d'energies renovables. Concretament, fa seves les propostes de la UE (març 2007) que es compromet a reduir les seves emissions de CO₂ en un 20% fins l'any 2020, incrementant en un 20% l'eficiència energètica i aconseguint que un 20% del subministrament energètic procedeixi de fonts renovables.

Per tot l’exposat es proposen al Ple municipal de l’Ajuntament de Deià els següents

ACORDS

Primer.- L’Ajuntament de Deià fa seus els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 i adopta el compromís de reduir les emissions de CO₂ en el seu territori en més del 20 per cent per a 2020 mitjançant la creació de plans d’acció en favor de les fonts d’energies renovables.

Segon.- L’Ajuntament de Deià es compromet a elaborar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible en un termini màxim d’un any des de la data d’Adhesió al Pacte. L’abast del document respondrà a les directrius que s’estableixin per part de la Comissió de Transport i Energia de la Unió Europea i inclourà una estimació de les emissions i una proposta de les accions a seguir per aconseguir els objectius plantejats.

Tercer.- L’Ajuntament de Deià es compromet també a elaborar un informe bianual per a l’avaluació, control i verificació dels objectius, a organitzar el Dia de l’Energia, a informar de les fites obtingudes en acompliment de Pla d’Acció i a participar (en els termes que consideri oportú) en la Conferència d’Alcaldes per l’Energia sostenible a Europa.

Quart.- Comunicar els presents acords al Comissari de Transports i Energia de la Unió Europea (en els termes del model establert).

S'aprova per unanimitat.

Adhesió a la Cooperativa de producció i consum d’energies renovables “Somenergia S.L.”, en línia amb el compromís adquirit pel pacte de batles de promoure la reducció d’emissions de CO2.

Els successius Informes del Pannell Intergovernamental d’experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides, no poden ser més explícits i afirmen que l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, com evidencien els augments observats de la temperatura dels oceans, el desglaç generalitzat de les glaceres, l’augment mundial del nivell de la mar, la disminució de les platges i els creixents desplaçaments de població per catàstrofes “naturals”.

El diagnòstic del problema s’associa al model de consum energètic clarament insostenible, basat en l’abús de combustibles fòssils i l’emissió de gasos amb capacitat per a modificar els vectors ambientals.

Conscients d'això, molts municipis com el de Deià han portat endavant iniciatives en els darrers anys per promoure i reduir el consum energètic, fer-ne un ús més eficient i reduir al màxim les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Molts ajuntaments han signat compromisos públics i han realitzat plans energètics locals per poder iniciar les accions necessàries per tal d’assolir aquests objectius. Un exemple és el Pacte dels Batles per l’energia sostenible que estableix un compromís de reducció d’emissions del 20% i de consum del 20% d’energia renovable pel 2020, i que va ser signat per 5.780 municipis d’Europa, 26 d’ells a Mallorca.

La consciència i el compromís social i ambiental en les Administracions Públiques han de ser elements fonamentals i transversals en les decisions polítiques; per això, en la mesura que puguem, cal apostar per promoure projectes empresarials o cooperatius, compromesos amb el bé comú i l’interès general i deslligar-nos progressivament de les empreses amb escassa o nul·la consciència social i ambiental o que mantenen pràctiques comercials i polítiques èticament qüestionables aquí o en qualsevol racó del món.

La Cooperativa “SOM ENERGIA S.L.” és una comercialitzadora d’energia independent, sense ànim de lucre i compromesa a impulsar un model energètic 100% renovable. Les seves principals activitats són la comercialització i la producció d’energia d’origen renovable.

La cooperativa “SOM ENERGIA S.L.”, compra, gestiona i factura l’electricitat que usen els seus socis i sòcies, com a comercialitzadora d’electricitat verda, segons els certificats de garantia d’origen (CNMC).

La cooperativa “SOM ENERGIA S.L.” produeix energia elèctrica en instal·lacions de generació a partir de fonts renovables (sol, vent, biogàs, biomassa, etc.), finançades amb aportacions econòmiques voluntàries dels socis i està al servei d’aquests de manera eficient, transparent i responsable.

Per tot això, es proposa al Ple Municipal l’aprovació dels següents

ACORDS

1.- L'Ajuntament de Deià farà una aportació de 100 euros al Capital Social de la Cooperativa Som Energia S.L. Per poder formar part d’un moviment social de transformació del model energètic.

2.- L’Ajuntament de Deià participarà com a soci i en la mesura de les seves possibilitats, en les assemblees que convoqui la Cooperativa Som Energia S.L.

3.- L’Ajuntament de Deià realitzarà les gestions necessàries per tal de contractar progressivament en els edificis o instal·lacions municipals el subministrament d’electricitat 100% renovable.

4.- L’Ajuntament de Deià farà públic aquest acord per donar-ho a conèixer i contribuir d’aquesta manera a la promoció del consum d’electricitat d’origen renovable.

El PP demana modificar els punts 1 i 2 perquè comencin "L'Ajuntament de Deià estudiarà fer/participar". S'accepta l'esmena i s'aprova per unanimitat.