DEIÀ: L’ALTERNATIVA NECESSÀRIA

D’aquí dos dies els deianencs i les deianenques decidirem el futur del nostre poble, en unes eleccions en què triarem molt més que el nom i el partit dels set regidors municipals durant els propers quatre anys.

A les properes eleccions toca elegir entre el Deià sense projecte col·lectiu definit, on s’han prioritzat els interessos d’una minoria damunt els de la majoria i que s’ha pensat més per a qui ens visita que per als que hi vivim, i el Deià il·lusionant, viu i participatiu que molts volem construir. Aquesta il·lusió és una autèntica torrentada que ha anat creixent any rere any, que va molt més d’un partit polític i que l’Agrupació no pretenem dominar, sinó obrir-li les portes de l’Ajuntament.

Dèiem que volem un poble viu. Per assegurar-ho cal garantir el dret a l’habitatge als deianencs; ja vàrem desenvolupar aquest tema en un altre article fa dues setmanes, però no podem deixar d’esmentar-lo si parlam de principals prioritats de la següent legislatura. De fet aquest és el gran repte del futur, i l’hem d’encarar amb honestedat (massa negoci han fet uns pocs amb l’habitatge!) i valentia, perquè no serà senzill ni fàcil. Però tenim propostes concretes i la ferma voluntat de dur-les a terme, des de la modificació de els Normes Subsidiàries per posar sòl urbà a disposició de l’IBAVI per a construir nous habitatges de protecció oficial fins a les ajudes al lloguer a joves i la gent treballadora, a més d’una regulació dels preus si la normativa estatal finalment atorga aquesta potestat als ajuntaments. I tot pactant-ho amb la gent, que és el sentit de l’Agrupació.

Però també ens cal un poble econòmicament viu, on els seus dos principals motors econòmics, la construcció i el turisme, esdevenguin sostenibles. El primer s’ha d’allunyar de l’especulació i s’ha d’encaminar a satisfer les necessitats habitacionals dels residents; i el segon ha de desestacionalitzar-se, minvant la pressió que vivim a l’estiu (que acaba perjudicant la qualitat de vida dels residents però també l’experiència de qui ens visita, que acaben escapant dels llocs massificats i excessivament turistitzats) i allargant les temporades per tal de repartir millor la riquesa i garantir, per exemple, millors pensions als nostres treballadors. El canvi de Normes, l’organització dels esdeveniments organitzats o coorganitzats per l’Ajuntament fora dels mesos de més afluència, les bonificacions als negocis que obrin tot l’any o la recerca del propi visitant mallorquí són algunes de les mesures a prendre.

Però encara més ambiciosa serà la diversificació, intentar promoure altres sectors econòmics diferents a la construcció i el turisme. Això ens farà ser més resistents i resilients, i a això hem de dedicar formació, informació i sobretot ajudes i bonificacions per part de l’Ajuntament. Un poble ha d’aprofitar la riquesa d’avui per garantir la riquesa del demà, i aquesta serà una fantàstica forma de fer-ho.

També volem ser un poble més just, i garantirem a través de les clàusules socials en els contractes municipals que les empreses amb què treballi l’Ajuntament paguin uns salaris dignes als treballadors i tenguin comportaments mediambientalment i socialment responsables.

I ens comprometem a captar el màxim d’ajudes d’altres administracions per al nostre poble. La improvització és el pitjor enemic, i per això el primer any elaborarem un paquet de projectes per tal d’anar presentant a totes les convocatòries que surtin i no tornar-ne a perdre pus mai cap: des de l’aula nova de l’escola per poder fer un menjador en condicions a la renovació de la xarxa d’aigua potable per evitar-ne les pèrdues que ara es produeixen, passant pel dipòsit de s’Empeltada o el petit aparcament a la sortida cap a Sóller, entre altres. I el gran projecte: la compra de can Vallès. Les institucions supramunicipals s’hi han de comprometre, per això ho hem plantejat a totes les forces d’esquerres si governen el Consell i el Govern. Serem completament exigents.

Tenim un horitzó clar, i és el que ens farà caminar tots junts, abandonant els enfrontaments estèrils. Perquè el Deià que somiam i farem no és d’uns contra els altres, és de tots, en positiu.

DEIÀ: LA IDENTITAT QUE ENS FA ÚNICS

Deià és un poble conegut i reconegut per moltes coses, però sobretot per la nostra capacitat de síntesi, de sumar persones, llengües i bagatges d'arreu del món a una comunitat fortament arrelada a la seva cultura ancestral. El resultat és una amalgama única, una combinació singularíssima de modernitat i tradició, de col·lectiu cosmopolita i petit poble de muntanya.

Orgullosos d'aquesta identitat heretada, la volem potenciar i millorar. Cal que seguim aprenent uns dels altres, que coneguem millor tot allò que ens aporten els deianencs i les deianenques que han triat viure aquí havent nascut a altres indrets, i valoritzar i potenciar la nostra llengua i cultura.

Les festes han d'ocupar un lloc central en aquest projecte. Hem de deixar de celebrar-les com una obligació que marca el calendari i convertir-les en allò que haurien de ser: uns dies en què el poble es retroba, s'autoreconeix, se celebra a si mateix. Per això recuperarem les festes perdudes o en decadència, i defugirem del model d'activitats contractades a una empresa i impulsarem que sigui el mateix poble qui les ideï i organitzi.

També hem de recuperar l'impuls cultural i el caràcter transgressor que havia caracteritzat durant dècades Deià. El nostre potencial artístic segueix essent immens, i des de l'Ajuntament hem d'afavorir-ne el dinamisme i autenticitat, des de la pintura a la literatura passant pel teatre, l'artesania i la música. En el cas de la música, ha de deixar de ser motiu de confrontació com ha ocorregut els darrers temps i trobar un equilibri entre el dret al descans amb el dret a l'oci, tant de residents com de visitants.

Proposam crear un certamen de literatura, així com esdeveniments i eines de promoció artística; el gruix dels festivals s'han de deixar de realitzar els mesos d'estiu, per allargar-los arreu de l'any i així garantir una dinamització cultural més estable per als residents i col·laborar en el necessari allargament de temporada per als visitants.

Precisament si parlam de dinamització, cal potenciar el paper assumit per la biblioteca, una infraestructura que vàrem defensar durant 12 anys en solitari, fins i tot rebent burles del govern municipal i que avui és un focus de vida al poble amb activitats per a totes les edats. Volem potenciar-la encara més i millorar-la en allò que sigui possible i necessari, però sobretot agafar-la com exemple de tot el que es pot fer amb pocs recursos i molta il·lusió. Per fer-ho tendrem en compte les entitats i associacions municipals, des de la de la tercera edat a la dels joves, col·lectius que tenen moltíssim a fer i moltíssim a oferir. I evidentment també tenir en compte el recent embrió de l'escola de teatre o la ja consolidada Escola de Música, que millorarem d'acord amb els usuaris, o les associacions esportives (tennis, bicicleta, petanca...), que no només promouen una vida més sana sinó que transmeten valors socials molt positius, des de l'esforç a la feina en equip; els garantim el nostre suport però sobretot que invertirem en les infraestructures que empren.

Parlant d'infraestructures, cal obrir i apropar Can Alluny al poble, amb activitats culturals i socials que demostrin que és un patrimoni de tots els deianencs. Així mateix, volem arribar a un acord amb el Govern per la casa del pintor Junyent de Llucalcari, per tal d'afrontar les obres que permetin obrir-lo i convertir-lo en un focus de creació artística tal com determinaven les seves darreres voluntats.

I no volem acabar sense fer referència a una de les mesures de les que estam més orgullosos: les ajudes a l'estudi, de les més avançades de totes les Illes Balears. A proposta nostra es crearen, i ara pretenem millorar-ne les convocatòries i sobretot augmentar la partida fins arribar al 40.000€ anuals.

Perquè un poble, una identitat, la fan les persones. I volem un poble viu, singular, autèntic.

L'ENTORN DEIANENC, UN PARADÍS A CONSERVAR

Deià no té indústria ni jaciments miners, i el sector primari hi sobreviu d'una forma accessòria en el millor dels casos. Tenim dos recursos principals en què basam la nostra riquesa, que són la nostra gent i el nostre entorn.

Els deianencs i el paisatge s'han anat configurant i influint mútuament al llarg dels segles, en una relació difícil però que ha donat lloc a un dels espais més bells de Mallorca i ens atreviríem a dir del món. Un autèntic paradís, que no deixa d'amagar amenaces si el volem conservar tal i com l'hem conegut. Un autèntic betlemet, com sovint ens cataloguen, que volem viu, habitat, dinàmic, autèntic.

L'especulació urbanística és un dels principals perills a què ens enfrontam. No estam en contra d'un creixement basat en la demanda real de la població, de la gent que per naixement o tria vol viure a la nostra comunitat; sí volem evitar els macro projectes fets com a negoci, de les cases prêt-à-porter que es construeixen com a inversió especulativa i per les quals després se cerquen compradors, alguns dels quals a la seva vegada les adquireixen també com una nova inversió especulativa en una espiral tan infinita com perversa. El cas de Petit Deià n'és la darrera mostra, però encara hi ha espai per a molts nous Petits Deiàs.

Volem fer unes noves normes urbanístiques que evitin aquests macro projectes. L'urbanisme ha d'estar al servei del poble, no el poble al servei de l'urbanisme.

A més, qualsevol possible creixement s'ha de lligar als recursos i infraestructures (aigua, depuració, aparcament...) de què disposam, i això també s'ha d'incloure a les noves normes, així com nous criteris de constructibilitat, que des del 1992 han canviat considerablement. No podem deixar de banda una idea bàsica de l'urbanisme modern: el creixement s'ha de concentrar en els nuclis de població existent, i ara és més fàcil fer un gran casalot en rústic que un habitatge al centre del poble.

A més, cal aprofitar aquest canvi de normes per afrontar un dels grans problemes que tenim com a comunitat: l'enorme dificultat d'accés a l'habitatge, sobretot per part dels joves. Si volem seguir existint com a poble en el futur, hi hem de posar remei.

Hem de qualificar com urbà sòl públic municipal que actualment és rústic però que limita amb el sòl urbà, com permet la Llei d'Urbanisme de les Illes Balears; així el podrem posar a disposició de l'IBAVI per a construir-hi habitatges de protecció oficial. A més, cal donar ajudes al sectors vulnerables com els joves per a què puguin llogar a Deià, a més de bonificar fiscalment aquelles cases que es posin a la seva disposició a preus raonables. Tenim un poble buit, i com diu la cançó de Sílvia Pérez Cruz “es indecente gente sin casa, casas sin gente”.

Però en el nostre entorn hi ha altres problemes igualment greus: des de la manca d'aigua (la deixadesa de l'empresa fa que quasi un de cada tres litres que s'aboquen a la xarxa es perdi pel camí) a les dificultats de mobilitat, tant en transport públic com privat.

O el tancament progressiu de camins públics, amb la conseqüent pèrdua d'un patrimoni viu del nostre poble. I com oblidar que som el cinquè municipi que menys recicla de tot Mallorca, amb un sistema tan ineficient com ineficaç com sobretot car; perquè cal repetir-ho una i mil vegades: no només és una obligació impostergable cap al planeta, sinó que si reciclam més, pagarem menys en la taxa del fems.

Aquest seran alguns dels reptes dels propers quatre anys. Per seguir existint com a comunitat d'aquí dues o tres generacions, hauríem d'encertar el canvi de rumb.

DEIÀ: PER UNA DEMOCRÀCIA DEL SEGLE XXI

A les properes eleccions municipals ens hi jugam moltes coses. A Deià, a més de triar el govern dels següents quatre anys, decidim si acabam amb una anomalia que just compartim amb Estellencs i Santanyí: som un poble on mai hi ha hagut alternança, perquè més enllà del ball de sigles mai han deixat de governar partits de caire conservador. Més enllà d'altres qüestions, que una força progressista, verda i feminista com Agrupació DEIA obtingués majoria després de quaranta anys monocolor suposaria una consolidació de la democràcia.

Precisament aquest enfortiment de la democràcia, evolucionar cap a una democràcia moderna és un dels reptes que ens plantejam. I hi ha moltíssim a fer, la majoria de coses sense gairebé despesa: és qüestió de voluntat.

En la democràcia del segle XXI la ciutadania no es limita a votar cada quatre anys, i la representació es combina amb la participació continuada. Això vol dir informar permanentment del que es fa i es pot fer a l'Ajuntament (i no només al suro de l'Ajuntament, quan tenim canals de missatgeria instantània fàcils i gratuïts), i obrir espais de proposta, debat i consens. Nosaltres posam tres eines bàsiques damunt la taula: la creació de fòrums ciutadans sectorials, la recuperació de l'Agenda Local 21 per qüestions mediambientals i els pressupostos participatius. Evidentment és més complexe que dur les coses a votació i decidir-ho entre set regidors en un ple, però les decisions preses resultaran més riques, perdurables i sobretot beneficioses per la majoria.

Parlant dels plens, no pot ser que se segueixin realitzant a les 9:30 del matí, quan la majoria de la gent fa feina i no hi pot assistir. I no pot ser que l'any 2019 no se retransmetin en directe per internet, i que la gent no hi pugui accedir en qualsevol moment des de ca seva i fiscalitzar què hi feim els seus representants. A més, cal que de tant en tant ens aturem a analitzar el model de poble en la seva globalitat, i per això proposam un Debat Anual sobre l'Estat del Poble.

En una democràcia del segle XXI, cal fomentar que la ciutadania s'autoorganitzi. L'Ajuntament ha de donar suport a les associacions, un suport que ha de ser estable i no ha de dependre mai de la voluntat del polític de torn, perquè aquest suport no s'ha d'entendre mai com un favor. Per això farem una ordenança que reguli aquest suport i totes les ajudes que les associacions necessiten.

En una democràcia del segle XXI l'honestedat i el compromís amb la legalitat dels representants i servidors públics ha d'estar assegurada. Com va sortir publicat la setmana passada en aquest mateix setmanari, encara pagam les llicències il·legals de Llucalcari, que qualcú va decidir atorgar però que costejam entre tots. Els darrers trenta anys els ciutadans de Deià i Mallorca hem pagat milions -en plural- d'euros, entre advocats (un ajuntament defensant una llicència privada!), esbucaments i indemnitzacions. Agrupació DEIA som l'antítesi i l'antídot a aquesta forma de funcionar segons la qual la majoria pagam els beneficis d'una minoria. Aquestes eleccions també van de deixar això enrere, com gràcies a l'Agrupació ja han passat a la història els milers d'euros públics en dinars i sopars de dubtós interès social, les contractacions a dit o les concessions sense concurs públic (encara pagam els tril·lerismes que es feren amb el clavegueram!).

En una democràcia del segle XXI la gestió pública ha de ser exemplar. Per això en proposam una de més eficient pel que fa als recursos econòmics i humans de l'Ajuntament, i també aprofitar totes les ajudes que es treuen per a les corporacions locals per part del Consell, el Govern o la Unió Europea. Aquesta legislatura s'ha deixat perdre més d'un milió -que coneguem-, perquè no s'hi hagi presentat cap projecte o no s'hagi presentat tota la documentació com toca. Això no pot passar.

Volem una democràcia del segle XXI per a uns deianencs i deianenques plenament lliures i iguals.

Sa rondalla deianenca. 

Una rondalla que encara hem d'acabar d'escriure entre totes i tots.

MOCIÓ PER LA CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE RENOUS I DE LES VIBRACIONS DEL TERME MUNICIPAL DE DEIÀ

La dificultat tècnica d’establir sistemes d’aïllament i de limitació acústica a la música en directe i/o a l’aire lliure així com la inviabilitat de realitzar estudis acústics que contemplin els equips dels grups musicals a cada establiment, atesa la important mobilitat d’aquest tipus de música, ha provocat que amb l’actual redacció de l’ordenança hi hagi dificultats o  impossibilitats tècniques per a dur a terme aquest tipus de música, de gran tradició en el municipi de Deià.

Donat que la voluntat municipal es controlar les emissions acústiques però no impossibilitar el desenvolupament de la música en directe, s’ha considerat necessari revisar el text i contemplar un règim que, tot i establint una sèrie de restriccions i condicions, faci possible aquest tipus de música i que serveixi d’equilibri entre el dret al descans de residents i visitants i el dret a l’oci i a la cultura.

Per això, i abans de plantejar una nova redacció d’aquesta ordenança i tal com preveu l'article 133 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb l'objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d'elaboració de normes, amb caràcter previ a l'elaboració del projecte de modificació de reglament, s'ha de substanciar una consulta pública, mitjançant el portal web de l'Administració competent, en la qual es demanarà l'opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Deià ACORDA

1.- Iniciar una consulta pública prèvia, tal com determina l’article 133 de la Llei 39/1995, sobre una modificació de l’Ordenança de Renous i Vibracions per tal de poder desenvolupar una activitat musical ordenada en els locals que tenguin llicència a tal efecte.

2.- Que aquesta consulta pública hagi acabat abans del proper ple ordinari per poder tractar-hi aquesta modificació.

MOCIÓ DE COMPROMÍS AMB LA DEMOCRÀCIA, ELS DRETS CIVILS, LA LLIBERTAT, LA IGUALTAT I L’AUTOGOVERN

Atès que ens visiten els infants de Deià, i que estam exercint la representació democràtica dels deianencs i de les deianenques, consideram convenient manifestar el nostre compromís amb una sèrie de valors, pels quals varen lluitat moltes generacions abans de nosaltres, a vegades en èpoques fosques de dictadura i repressió, i que ens han permès viure l’època de més prosperitat i llibertat de la història.

Aquests valors han d’estar per damunt el ric debat partidista, i han de ser la base sòlida sobre la qual construïm una democràcia necessàriament plural i diversa on la confrontació d’idees es realitzi de forma argumentada, amb esperit d’enteniment.

Tanmateix, no poden considerar que tenguem res assegurat, i per això avui més que mai són dignes de reivindicació.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Deià MANIFESTA:

1.- El seu compromís amb la igualtat de la dona, i el seu total i absolut rebuig cap a tots els tipus de violències que malauradament encara han de patir moltes d’elles. Per això reivindicam polítiques actives en favor de la igualtat de dones i homes. El masclisme no és benvingut Deià.

2.- El seu compromís amb el respecte a la diversitat sexual. Que cadascú estimi com vulgui i gaudesqui en igualtat de tots els drets per fer-ho. L’homofòbia, la transfòbia o la bifòbia no són benvinguts a Deià.

3.- El seu compromís amb la integració dels nouvinguts, i el respecte per a totes les persones independentment de com hagin arribat a aquesta terra, del seu color de pell o de la seva procedència. Per això demanam polítiques que acabin amb la pobresa i les guerres que els països rics causam als països pobres, únic motiu pel qual milers i milers d’immigrants posen la seva vida en perill, com no fa massa anys els nostres padrins també varen haver de partir cercant menjar i llibertat a França i l’Argentina, per exemple. La xenofòbia i el racisme no són benvinguts a Deià.

4.- El seu compromís amb la justícia social i amb la necessitat de repartir millor la riquesa. L’aporofòbia no és benvingut a Deià.

5.- El seu compromís amb la democràcia, les llibertats i els drets de totes les persones. El totalitarisme no és benvingut a Deià.

6.- El seu compromís amb la memòria, perquè la història ens ensenya els encerts del passat que ens projecten cap a un futur millor, però també ens recorda com es varen produir guerres i persecucions on es demostrava el pitjor de la condició humana. Cal aprendre dels errors per no repetir-los, i també donar justícia a qui no la va rebre en el seu moment. El negacionisme i la revenja no són benvinguts a Deià.

7.- El seu compromís amb l’autogovern de les Illes Balears, així com amb la defensa de la llengua i cultura pròpies de Mallorca, sempre enriquint-nos amb les aportacions i idiomes que ens arriben d’altres bandes del món i que també formen part del nostre patrimoni col·lectiu. L’imperialisme i el xovinisme no són benvinguts a Deià.

8.- El seu compromís amb la construcció d’una Europa i d’un món de llibertat, justícia i progrés, on els pobles, cultures i religions es relacionin des de la igualtat. Perquè tothom que respecta els altres sí és benvingut a Deià.

MOCIÓ ANY LLOMPART

L’any 2018 que tot just hem acabat fou declarat «Any Llompart»; no podem ni volem obviar que Josep Maria Llompart i la seva dona, Encarna Viñas, varen viure llargs anys a Deià, on participaren de la vida del poble.

Josep Maria Llompart de la Peña neix el dia 23 de maig de 1925 a Palma. El 1926, quan només tenia un any, marxa amb la família a Galícia, on és destinat el seu pare com a coronel d'infanteria. Aquest sojorn a Galícia dura fins al 1930. Els primers records de la infantesa del poeta es remunten a una Galícia mitificada per la distància i la memòria.

L'ambient militar de la família i l'origen castellanoparlant de la mare, Dolores de la Peña, determinen que la primera llengua parlada del poeta fos la llengua castellana. L'any 1930 el coronel Llompart passa a la reserva, per la qual cosa la família torna a Mallorca i s'instal·la definitivament a Palma. El retorn a Mallorca posa el nostre poeta en contacte amb la llengua catalana, i se li revela com a pròpia en descobrir el tresor lingüístic de les Rondaies mallorquines que li llegeix el seu pare.

El 1935 començà el batxillerat a l'Institut Balear, actual Institut Ramon Llull. Durant aquests anys descobreix Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i altres autors catalans. En aquesta època s'inicia en la música, que tindrà una presència important en la seva poesia. Des de 1956 fins a 1961 col·laborà amb Camilo José Cela en la redacció de la revista Papeles de Son Armadans. El 1961 inicià la tasca d'assessor literari a l'Editorial Moll. Des de 1978 a 1986 fou president de l'Obra Cultural Balear. Entre 1983 i 1987 fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Del 1969 al 1972 i del 1987 al 1991 impartí classes de literatura catalana a la universitat de Palma.

Publicà els primers poemes a l'antologia de Sanchis Guarner Els poetes insulars de postguerra (1951), els quals continuen el tema paisatgístic de l'Escola Mallorquina. El primer llibre, Poemes de Mondragó (1961), es divideix en quatre seccions, escrites entre 1953 i 1959. La primera de 1955 duu amb el mateix títol del llibre, la segueixen "Llunari del port" (1955) i "Joc de l'amor i de les estacions" (1954). Encara que hi ha una presència del paisatge, els poemes defugen l'estètica de l'Escola i palesen la influència de la Generación del 27, amb l'ús de la metàfora i la introducció de temes populars. L'última part del llibre, titulada "Us ho diré amb paraules ben planeres", s'inscriu en l'estètica realista pel to narratiu i pel llenguatge directe. La Terra d'Argensa (1972) i Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974) continuen l'estètica realista, però des d'un posicionament irònic, amb marcades notes líriques que traspuen el seu jo més íntim. Urbanitat i cortesia (1979) només recull dotze composicions d'èpoques diverses. A Mandràgola (1980) abandona el realisme i inicia una etapa nova marcada per la reflexió sobre la mort i una intensa elaboració del llenguatge.

Llompart basteix el seu món poètic de símbols a partir de l'experiència vital o cultural. La paraula connotativa i el poema en prosa, la presència de personatges simbòlics i l'estructura tripartita seran els trets dominants d'aquest i dels llibres següents: La Capella dels Dolors i altres poemes (1981), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992). El llenguatge com a tema literari és omnipresent en les primeres poesies fins a Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona. El mite de la infantesa és evocat amb el nom d'Antònia, un passat irrecuperable que s'amara de nostàlgia i d'enyor. La tardor i la nit, símbols de la mort i de la decrepitud, seran els motius predominants de tota la poesia llompartiana. La mort esdevé l'ombra constant de la darrera etapa de la poesia de Llompart i es converteix adés en la bella Agnès seductora, adés en la Dama implacable i dominant que l'espera darrera la cantonada.

Ha destacat com a traductor de poesia galaicoportuguesa recollida als volums: Quinze poetes gallecs (1976), Poesia galaico-portuguesa (1984), Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988), Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro (1992). En el camp de la prosa excel·lí amb un petit recull de memòries, titulat Vocabulari privat (1993). Però és en el camp de la crítica literària i l'assaig de temàtica cultural on el poeta dedicà una vasta atenció, que comprèn els volums següents: La literatura moderna a les Balears (1964), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans i altres reflexions (1991), La narrativa a les Illes Balears (1992), i, pòstumament, els volums Els Nostres Escriptors (1996) i El Llac i la flama (1998).

Finalment, Josep Maria Llompart mor el 28 de gener de 1993.

Entre els seus reconeixements, destaquen el Premi Crítica Serra d'Or de poesia, el Premi Nacional de la Crítica de Madrid, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o la Lletra d'Or. A més, un institut i un carrer de Palma duen el seu nom.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Deià ACORDA:

1.- Fer memòria i homenatge a la figura de Josep Maria Llompart.

2.- Estudiar la possibilitat de col·locar una petita placa recordatori davant la casa on va viure Josep Maria Llompart a Deià.

3.- Fer conèixer aquests acords a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i a la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, de forma especial a la comissionada de l’Any Llompart.