En els darrers anys s’ha avançat moltíssim en el coneixement dels efectes nocius de l’ús dels productes agroquímics, estesos a partir de la segona meitat del segle passat, sobre la salut dels humans i sobre el medi ambient.
Aquest major coneixement s’ha traduït en la qualificació dels plaguicides i herbicides com a productes químics de síntesi l’ús dels quals genera riscos per a l’esser humà, la fauna, la flora i tots els ecosistemes en general. Així la normativa referent a aquest productes els classifica segons la seva toxicitat per la salut i el medi ambient i la seva possible degradació.
L’ús d’agrotòxics implica severs impactes en el medi ambient. Gran part dels agrotòxics són persistents en el temps i no es descomponen naturalment, així que poden romandre en l’ambient durant grans períodes, fins i tot anys, abans de desintegrar-se, possibilitant d’aquesta forma la seva acumulació en els teixits humans i animals, concentrant-se en els mateixos fins a poder superar les quantitats detectades a l’ambient.
D’entre la gran multiplicitat de principis actius presents en els diferents agrotòxics, el grifolat i la cipermetrina són d’una especial perillositat, coneguda i àmpliament descrita a continuació:
Danys derivats de l’ús d’herbicides amb glifosat
L’ herbicida grifosat presenta una elevada toxicitat per a tot tipus d’ organismes vius, inclosos els humans i també de tipus ambiental.
El permís per a l’ús del glifosat a la UE s’hauria d’haver revisat aquest any 2012. La Comissió Europea, però, va aprovar una directiva l’any passat amb la qual s’aplaça aquesta revisió, beneficiant a grans corporacions amb interessos en el sector agrotòxic com Monsanto, fins l’any 2015.
El glifosat ha mostrat signes de toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics. El estudis epidemiològics ha relacionat l’exposició de persones al glifosat amb un risc més gran de part prematur per exposició en combinació amb d’altres biocides, un risc més gran d’avortaments, un risc més gran de desenvolupament de càncer de limfomes no-Hodgkin, una possible més gran incidència de mieloma múltiple.
Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius, com efectes genotòxics i mutagènics, modificacions en l’estructura i funcionament de les cèl·lules, interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrins, produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la producció de testosterona, interferències en el funcionament del fetge, malformacions congènites, i efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetus.
En un recerca científica del 2009 (dr. Benachour i dr. SéralinI) es van fer proves amb cèl·lules de diferents teixits, i totes van morir després de 24 hores d’exposició a les formulacions Roundup, que contenen el glifosat en diferents concentracions. També es va comparar l’efecte d’aquestes formulacions amb els del glifosat sol, el AMPA i el POEA. Amb totes aquestes substàncies es van fer proves amb diferents concentracions, des de 10 parts per milió fins a 2 per cent, que és l’ús recomanat a l’agricultura, el que vol dir que les concentracions del Roundup es van diluir 100 000 vegades o més.
Tenint en compte que residus d’aquest herbicida han estat detectats a les cases de treballadors i treballadores agrícoles, a la seva orina i a la dels seus familiars, a la sang de dones no embarassades i en molts aliments, encara que en concentracions baixes, queda demostrat el risc d’exposició a aquest herbicida. El glifosat ha estat detectat freqüentment a l’aire i a la pluja, així com a les aigües superficials de regions agrícoles. Un estudi recent a Catalunya constata que el 41% de les mostres analitzades té un contingut detectable de glifosat, així com que la concentració mitjana de glifosat de totes les mostres és de a 0’2 μg/l , mentre el valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).al llarg de l’any és 0’1 μg/l , essent aquesta xifra superada en un 68% dels casos Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, ha mostrat impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquàtics, podent produir nivells extremadament alts de mortalitat en amfibis, la qual cosa podria afectar a la disminució de les seves poblacions. Recentment, la Societat de Ciències Aranzadi de Donostia feia públics els resultats dels seus estudis sobre la incidència d’aquest herbicida en 10 espècies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants són mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibis. D’altra banda, els musclos també han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosat28.
A més, el glifosat ha mostrat efectes tòxics en algunes espècies de peixos, i pot reduir la resistència d’altres peixos a les malalties, incrementant la incidència d’infeccions. També s’ha mostrat la influència del glifosat en la biologia i reproducció de caragols d’aigües dolces, i com a resultat, la seva possible influència en la expansió de malalties de mamífers com la fascioliasis.
El glifosat absorbit per les plantes és eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sòl. S’ha observat que és tòxic els diferents fongs i bacteris que són necessaris i beneficiosos per la natura, desequilibrant la comunitat microbiana del sòl. Els cucs de terra també es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sol o en combinació amb d’altres herbicides.
Aquest herbicida no només afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i/o afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, podent produir-se importants canvis ecològics per aquest efecte. Com amb d’altres herbicides, el seu ús ha portat a l’aparició de plantes resistents, aquest herbicida produeix, a més, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriors el que suposa un greu risc sobre la producció agrària.
L’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentència anterior en la que es condemnava a l’empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosat) per no haver dit la veritat en relació a la seguretat d’aquest herbicida i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a biodegradable. El glifosat és considerat com a “perillós per al medi” per la Unió Europea.
Danys derivats de l’ús de plaguicides amb alfa cipermetrina
La cipermetrina és un piretroïde. Els piretroïdes són insecticides basats en el piretro, un insecticida natural, però que tenen una activitat biològica molt més alta que el seu model natural ja que han estat modificats per fer-los més persistents en l’ambient. La cipermetrina persisteix en un bosc ruixat fins a per 7 mesos a la terra i en l’escorça dels arbres, amb el risc que el contacte amb superfícies tractades comporta per a la salut, en ser altament perillós per via oral, inhalatòria i dèrmica.
En les últimes dècades hi ha hagut un augment dràstic en l'ús de cipermetrina a escala global, a causa que per molt temps se’l va considerar un insecticida relativament poc perillós. No obstant aquesta aparent innocuïtat de la cipermetrina ha començat a revisar-se. Estudis recents mostren que els efectes en la salut de la cipermetrina -i dels piretroïdes en general poden ser molt més greus del que es creia.
Segons l'OMS, la cipermetrina pertany a la Classe II: Moderadament perillós. També la categoria toxicològica és la II Altament Tòxic L’agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) el classifica com a “possible cancerigeExisteixen estudis que relacionen certs tipus de càncer (leucèmia, limfomes) ambelspiretroïdes. Segons aquests estudis, més del 20% d’aquestos tipus de càncer estan vinculats amb l’exposició crònica a piretroïdes com la cipermetrina.
S' han reportat símptomes crònics després d’estar en contacte amb els piretroïdes. Els símptomes que s’inclouen són trastorns cerebrals i locomotors, polineuropatia i supressions immunològiques, i que a més s’assemblen a la síndrome de sensibilitat química múltiple (MCS) els piretroïdes en general poden tenir un efecte de supressió immunològica.
La cipermetrina es altament tòxica per als organismes aquàtics i per als peixos tant com per a les abelles. Altres organismes benèfics que poden ser afectats per la cipermetrina són escarabats, aranyes i centpeus que viuen a la terra.
La cipermetrina és a més perillosa per ser un producte altament inflamable.
Per altra banda és també un fet conegut que herbicides com el Clinic N (contingut d'un 36% de glifosat) i Roundup Energy Pro (contingut de glifosat del 45%) o plaguicides com el Fastac (contingut d'alfa cipermetrina del 10%) són, entre altres amb els mateixos principis actius, d’ús habitual en espais públics.
PER TOT AIXÒ I
com que l’ajuntament té la responsabilitat de vetllar pel manteniment d’un entorn saludable per a la vida de les persones, així com per la sostenibilitat medi ambiental, ja que té atribuïdes competències protecció del medi ambient i de la salubritat pública,com que les vies més importants d’entrada d’agrotòxics a l’organisme de les persones són a través de la pell (porus o bé petites ferides), per via respiratòria, per via ocular o per la via oral (en ser ingerits accidental o voluntàriament),com que d’estar contaminats, l’aire, la pols, l’aigua, el sòl, l’arena o els aliments, aquests poden ser una font d’exposició a agrotòxics, aquesta exposició pot causar intoxicacions agudes o cròniques, depenent de la durada de la mateixa i de la concentració d’agrotòxic a la qual la persona s’exposa, com que coneixem els riscos directes per a la salut humana que suposa l’ús tant de glifosat com de cipermetrina, i els danys que generen ambdues substàncies tòxiques sobre la salut de les persones i l’ecosistema natural, i sabent que estan classificats ambdós productes com a perillosos per al medi en el registre de productes fitosanitaris,com que la vegetació que creix a les voreres de carreteres i camins juga un paper important, no només estètic durant la floració primaveral, sinó també ecològic, a causa de la seva capacitat de subjecció del sòl i a l' elevada diversitat biològica i pela producció de recursos tròfics que són aprofitats de forma important per moltes espècies d’invertebrats i d’aucells,com que el nostre municipi està al bell mig de la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i el seu ecosistema forma part indestriable del seu caràcter protegit,com que ja hi ha precedents a les Illes Balears en la prohibició d’emprar herbicides per part de les institucions públiques (per exemple, el Consell de Menorca: Normativa del Pla Especial de Camí de Cavalls de l'Illa de Menorca, BOIB 76 29/05/2004),com que un moviment de deianenques i deianencs sensibilitzats i signatures en contra de l’ús d’aquests productes,com que en una reunió amb representants d’aquest moviment els grups municipals presents en aquest ple ens varem comprometre a deixar d’emprar herbicides i plaguicides en els terrenys municipals i donar suport a la seva eradicació en el nostre terme municipal, proposa’m al ple de la corporació l' adopció dels següents
ACORDS
1. L’ajuntament de Deià rebutja l’ús d’herbicides i plaguicides per eliminar la vegetació no desitjada a carrers, camins i zones verdes públiques, i els substituirà per pràctiques mecàniques o altres de tradicionals.
2. L’ajuntament de Deià insta el Consell de Mallorca a què deixi d’utilitzar la fumigació amb herbicides per al control de la vegetació que creix a les voreres de carreteres i camins del municipi de Deià, i que en cas de considerar necessari el control del creixement de la vegetació, es faci amb sistemes ambientalment menys impactants, no contaminants i més selectius, com el desbrossat amb maquinària específica.
3. Per tal de promoure la salut pública, l’ajuntament difondrà aquest acord entre el conjunt de la població i participarà, conjuntament amb els signants de la petició contra l'ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics, en una campanya per conscienciar els propietaris de finques, jardiners i pagesos dels perills per a la salut i dels riscos per al medi ambient que es deriven de l’ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics, i de la necessitat de retirar progressivament, i de manera controlada, aquests productes de les seves cases i jardins, així com els seus envasos buits, ja que necessiten un tractament específic com a residus.
4. L’ajuntament de Deia comunicarà el present acord al Consell de Mallorca.
S'aprova per unanimitat
