MOCIÓ PER LA CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE RENOUS I DE LES VIBRACIONS DEL TERME MUNICIPAL DE DEIÀ

La dificultat tècnica d’establir sistemes d’aïllament i de limitació acústica a la música en directe i/o a l’aire lliure així com la inviabilitat de realitzar estudis acústics que contemplin els equips dels grups musicals a cada establiment, atesa la important mobilitat d’aquest tipus de música, ha provocat que amb l’actual redacció de l’ordenança hi hagi dificultats o  impossibilitats tècniques per a dur a terme aquest tipus de música, de gran tradició en el municipi de Deià.

Donat que la voluntat municipal es controlar les emissions acústiques però no impossibilitar el desenvolupament de la música en directe, s’ha considerat necessari revisar el text i contemplar un règim que, tot i establint una sèrie de restriccions i condicions, faci possible aquest tipus de música i que serveixi d’equilibri entre el dret al descans de residents i visitants i el dret a l’oci i a la cultura.

Per això, i abans de plantejar una nova redacció d’aquesta ordenança i tal com preveu l'article 133 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb l'objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d'elaboració de normes, amb caràcter previ a l'elaboració del projecte de modificació de reglament, s'ha de substanciar una consulta pública, mitjançant el portal web de l'Administració competent, en la qual es demanarà l'opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Deià ACORDA

1.- Iniciar una consulta pública prèvia, tal com determina l’article 133 de la Llei 39/1995, sobre una modificació de l’Ordenança de Renous i Vibracions per tal de poder desenvolupar una activitat musical ordenada en els locals que tenguin llicència a tal efecte.

2.- Que aquesta consulta pública hagi acabat abans del proper ple ordinari per poder tractar-hi aquesta modificació.

MOCIÓ DE COMPROMÍS AMB LA DEMOCRÀCIA, ELS DRETS CIVILS, LA LLIBERTAT, LA IGUALTAT I L’AUTOGOVERN

Atès que ens visiten els infants de Deià, i que estam exercint la representació democràtica dels deianencs i de les deianenques, consideram convenient manifestar el nostre compromís amb una sèrie de valors, pels quals varen lluitat moltes generacions abans de nosaltres, a vegades en èpoques fosques de dictadura i repressió, i que ens han permès viure l’època de més prosperitat i llibertat de la història.

Aquests valors han d’estar per damunt el ric debat partidista, i han de ser la base sòlida sobre la qual construïm una democràcia necessàriament plural i diversa on la confrontació d’idees es realitzi de forma argumentada, amb esperit d’enteniment.

Tanmateix, no poden considerar que tenguem res assegurat, i per això avui més que mai són dignes de reivindicació.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Deià MANIFESTA:

1.- El seu compromís amb la igualtat de la dona, i el seu total i absolut rebuig cap a tots els tipus de violències que malauradament encara han de patir moltes d’elles. Per això reivindicam polítiques actives en favor de la igualtat de dones i homes. El masclisme no és benvingut Deià.

2.- El seu compromís amb el respecte a la diversitat sexual. Que cadascú estimi com vulgui i gaudesqui en igualtat de tots els drets per fer-ho. L’homofòbia, la transfòbia o la bifòbia no són benvinguts a Deià.

3.- El seu compromís amb la integració dels nouvinguts, i el respecte per a totes les persones independentment de com hagin arribat a aquesta terra, del seu color de pell o de la seva procedència. Per això demanam polítiques que acabin amb la pobresa i les guerres que els països rics causam als països pobres, únic motiu pel qual milers i milers d’immigrants posen la seva vida en perill, com no fa massa anys els nostres padrins també varen haver de partir cercant menjar i llibertat a França i l’Argentina, per exemple. La xenofòbia i el racisme no són benvinguts a Deià.

4.- El seu compromís amb la justícia social i amb la necessitat de repartir millor la riquesa. L’aporofòbia no és benvingut a Deià.

5.- El seu compromís amb la democràcia, les llibertats i els drets de totes les persones. El totalitarisme no és benvingut a Deià.

6.- El seu compromís amb la memòria, perquè la història ens ensenya els encerts del passat que ens projecten cap a un futur millor, però també ens recorda com es varen produir guerres i persecucions on es demostrava el pitjor de la condició humana. Cal aprendre dels errors per no repetir-los, i també donar justícia a qui no la va rebre en el seu moment. El negacionisme i la revenja no són benvinguts a Deià.

7.- El seu compromís amb l’autogovern de les Illes Balears, així com amb la defensa de la llengua i cultura pròpies de Mallorca, sempre enriquint-nos amb les aportacions i idiomes que ens arriben d’altres bandes del món i que també formen part del nostre patrimoni col·lectiu. L’imperialisme i el xovinisme no són benvinguts a Deià.

8.- El seu compromís amb la construcció d’una Europa i d’un món de llibertat, justícia i progrés, on els pobles, cultures i religions es relacionin des de la igualtat. Perquè tothom que respecta els altres sí és benvingut a Deià.

MOCIÓ ANY LLOMPART

L’any 2018 que tot just hem acabat fou declarat «Any Llompart»; no podem ni volem obviar que Josep Maria Llompart i la seva dona, Encarna Viñas, varen viure llargs anys a Deià, on participaren de la vida del poble.

Josep Maria Llompart de la Peña neix el dia 23 de maig de 1925 a Palma. El 1926, quan només tenia un any, marxa amb la família a Galícia, on és destinat el seu pare com a coronel d'infanteria. Aquest sojorn a Galícia dura fins al 1930. Els primers records de la infantesa del poeta es remunten a una Galícia mitificada per la distància i la memòria.

L'ambient militar de la família i l'origen castellanoparlant de la mare, Dolores de la Peña, determinen que la primera llengua parlada del poeta fos la llengua castellana. L'any 1930 el coronel Llompart passa a la reserva, per la qual cosa la família torna a Mallorca i s'instal·la definitivament a Palma. El retorn a Mallorca posa el nostre poeta en contacte amb la llengua catalana, i se li revela com a pròpia en descobrir el tresor lingüístic de les Rondaies mallorquines que li llegeix el seu pare.

El 1935 començà el batxillerat a l'Institut Balear, actual Institut Ramon Llull. Durant aquests anys descobreix Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i altres autors catalans. En aquesta època s'inicia en la música, que tindrà una presència important en la seva poesia. Des de 1956 fins a 1961 col·laborà amb Camilo José Cela en la redacció de la revista Papeles de Son Armadans. El 1961 inicià la tasca d'assessor literari a l'Editorial Moll. Des de 1978 a 1986 fou president de l'Obra Cultural Balear. Entre 1983 i 1987 fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Del 1969 al 1972 i del 1987 al 1991 impartí classes de literatura catalana a la universitat de Palma.

Publicà els primers poemes a l'antologia de Sanchis Guarner Els poetes insulars de postguerra (1951), els quals continuen el tema paisatgístic de l'Escola Mallorquina. El primer llibre, Poemes de Mondragó (1961), es divideix en quatre seccions, escrites entre 1953 i 1959. La primera de 1955 duu amb el mateix títol del llibre, la segueixen "Llunari del port" (1955) i "Joc de l'amor i de les estacions" (1954). Encara que hi ha una presència del paisatge, els poemes defugen l'estètica de l'Escola i palesen la influència de la Generación del 27, amb l'ús de la metàfora i la introducció de temes populars. L'última part del llibre, titulada "Us ho diré amb paraules ben planeres", s'inscriu en l'estètica realista pel to narratiu i pel llenguatge directe. La Terra d'Argensa (1972) i Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974) continuen l'estètica realista, però des d'un posicionament irònic, amb marcades notes líriques que traspuen el seu jo més íntim. Urbanitat i cortesia (1979) només recull dotze composicions d'èpoques diverses. A Mandràgola (1980) abandona el realisme i inicia una etapa nova marcada per la reflexió sobre la mort i una intensa elaboració del llenguatge.

Llompart basteix el seu món poètic de símbols a partir de l'experiència vital o cultural. La paraula connotativa i el poema en prosa, la presència de personatges simbòlics i l'estructura tripartita seran els trets dominants d'aquest i dels llibres següents: La Capella dels Dolors i altres poemes (1981), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992). El llenguatge com a tema literari és omnipresent en les primeres poesies fins a Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona. El mite de la infantesa és evocat amb el nom d'Antònia, un passat irrecuperable que s'amara de nostàlgia i d'enyor. La tardor i la nit, símbols de la mort i de la decrepitud, seran els motius predominants de tota la poesia llompartiana. La mort esdevé l'ombra constant de la darrera etapa de la poesia de Llompart i es converteix adés en la bella Agnès seductora, adés en la Dama implacable i dominant que l'espera darrera la cantonada.

Ha destacat com a traductor de poesia galaicoportuguesa recollida als volums: Quinze poetes gallecs (1976), Poesia galaico-portuguesa (1984), Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988), Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro (1992). En el camp de la prosa excel·lí amb un petit recull de memòries, titulat Vocabulari privat (1993). Però és en el camp de la crítica literària i l'assaig de temàtica cultural on el poeta dedicà una vasta atenció, que comprèn els volums següents: La literatura moderna a les Balears (1964), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans i altres reflexions (1991), La narrativa a les Illes Balears (1992), i, pòstumament, els volums Els Nostres Escriptors (1996) i El Llac i la flama (1998).

Finalment, Josep Maria Llompart mor el 28 de gener de 1993.

Entre els seus reconeixements, destaquen el Premi Crítica Serra d'Or de poesia, el Premi Nacional de la Crítica de Madrid, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o la Lletra d'Or. A més, un institut i un carrer de Palma duen el seu nom.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Deià ACORDA:

1.- Fer memòria i homenatge a la figura de Josep Maria Llompart.

2.- Estudiar la possibilitat de col·locar una petita placa recordatori davant la casa on va viure Josep Maria Llompart a Deià.

3.- Fer conèixer aquests acords a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i a la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, de forma especial a la comissionada de l’Any Llompart.