Arran de la publicació del vergonyós
i abusiu IBI que pagam els deianencs, na Magdalena López va escriure
un article a aquest setmanari dient dues coses: que això de l'IBI no
és culpa del PP local i que l'Ajuntament feia una fantàstica gestió
dels doblers públics.
És cert que l'Ajuntament no té res a
dir amb el cost astronòmic de l'IBI a Deià, el més car de Mallorca
i dels més cars d'Europa, superant Londres i París? Evidentment no
n'és l'únic responsable, però durant dècades ha contribuït a
crear un poble elitista i basat principalment en una economia
especulativa. Confiar-ho tot al que faci el Cadastre l'any que ve
sense haver canviat res ni haver apreciat una devaluació
considerable del preu del sòl és arriscat, a més d'evidenciar que
l'equip de govern no té cap idea que oferir davant aquest problema.
La situació actual es pot revertir a
mitjan termini, exercint pressió política al Cadastre, promoguent
un gran pacte econòmic i social, aprovant un canvi de les NNSS,
creant amb l'IBAVI un parc d'habitatges públics de lloguer i
implementant unes polítiques que animin els propietaris a optar per
lloguers permanents i no de temporada. Però també hi ha mesures
aplicables a curt termini: per començar, tenir clar quin és el
tipus impositiu, ja que la batlessa s'equivoca quan diu que és del
0'49, ja que és del 0'40 des del 2013. Després, podríem
rebaixar-lo a col·lectius específics (com ja es fa a jubilats,
aturats o famílies nombroses): nosaltres proposam, per una banda,
reduir l'IBI si és l'única casa de què disposa la unitat familiar
(ja que el dret a l'habitatge és bàsic i reconegut a la
Constitució) i , per l'altra, fer-lo progressiu depenent de la
renda, ja que no té sentit que qualcú que guanya poc pagui més que
una que guanya molt. Això és perfectament possible a través de
subvencions (no es poden fer bonificacions, però això és just un
problema burocràtic i el resultat seria el mateix); és un mètode
poc ortodox però emprat per quasi tots els ajuntaments, també el
nostre.
Si els polítics no som capaços de fer
que els nostres joves puguin quedar a Deià i que la gent
treballadora hi pugui viure sense haver de suportar una pesadíssima
llosa fiscal, de què servim?
La batlessa enumera en el seu article
allò que ofereix l'Ajuntament als deianencs a canvi de sucar-los
(amb l'IBI, l'Ajuntament cobra 5 imposts i 18 taxes municipals).
Abans de res, no podem deixar de
contestar el cinisme d'esmentar-hi els serveis bàsics (clavegueram,
aigua i fems): tots ells estan cedits a mans privades que cobren el
seu lògic benefici empresarial, resultant uns preus altíssims. Si
ho gestionàssim directament des de l'Ajuntament o des de la
Mancomunitat pagaríem només el que costa el servei; però clar, és
una feina amb poc glamour per als polítics.
Tampoc podem callar davant la mentida
que l'Ajuntament no té deute bancari, mentida que ja va dir en Jaume
Crespí en dimitir i la batlessa en la primera entrevista en aquest
setmanari. En el pressupost municipal del 2014 es preveu pagar
86.567,82€ als bancs com a amortitzacions de deute, i encara
quedaran 91.217,90€ per pagar el 2015 de tres préstecs amb Sa
Nostra. Podrien haver acabat amb aquest deute, però no ho han fet
perquè no surt a compte i prefereixen fer inversió. D'acord, però
no s'hi val mentir. Hi ha deute amb els bancs perquè ells el varen
contreure i encara el pagam.
Parla després d'una sèrie de despeses
socials i educatives; la majoria estan molt bé, i no només les
aplaudim sinó que ens comprometem a mantenir-les i incrementar-les
si els deianencs ens donen responsabilitat de govern. Però que no
ens enganyin: entre totes elles representen un percentatge molt baix
del pressupost municipal: fent una suma ràpida mirant la liquidació
del 2013, no arriben al 10%.
On s'han gastat i es gasten la resta de
doblers dels deianencs, idò? En obra pública, en un excés i mala
gestió de personal municipal (20 treballadors per a menys de 800
habitants), en uns poc edificants sous i dietes a polítics, en una
francament disminuïble despesa corrent (991.310€!!), en pagar el
deute bancari esmentat i en el forat enorme de Llucalcari (desenes de
milers d'euros en advocats, quasi un milió en esbucaments i vés a
sebre què en indemnitzacions) que el PP es nega a reclamar als
responsables... Ah, i en els seus dinars amb familiars, que encara no
han tornat.
Si s'ha de dir en què es gasten els
doblers públics, s'ha de dir tot, i que siguin els deianencs els que
diguin si hi ha hagut bona gestió o no.
