dimecres, 6 de febrer de 2019

MOCIÓ PER LA CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA A LA MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE RENOUS I DE LES VIBRACIONS DEL TERME MUNICIPAL DE DEIÀ

La dificultat tècnica d’establir sistemes d’aïllament i de limitació acústica a la música en directe i/o a l’aire lliure així com la inviabilitat de realitzar estudis acústics que contemplin els equips dels grups musicals a cada establiment, atesa la important mobilitat d’aquest tipus de música, ha provocat que amb l’actual redacció de l’ordenança hi hagi dificultats o  impossibilitats tècniques per a dur a terme aquest tipus de música, de gran tradició en el municipi de Deià.

Donat que la voluntat municipal es controlar les emissions acústiques però no impossibilitar el desenvolupament de la música en directe, s’ha considerat necessari revisar el text i contemplar un règim que, tot i establint una sèrie de restriccions i condicions, faci possible aquest tipus de música i que serveixi d’equilibri entre el dret al descans de residents i visitants i el dret a l’oci i a la cultura.

Per això, i abans de plantejar una nova redacció d’aquesta ordenança i tal com preveu l'article 133 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques, amb l'objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d'elaboració de normes, amb caràcter previ a l'elaboració del projecte de modificació de reglament, s'ha de substanciar una consulta pública, mitjançant el portal web de l'Administració competent, en la qual es demanarà l'opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Deià ACORDA

1.- Iniciar una consulta pública prèvia, tal com determina l’article 133 de la Llei 39/1995, sobre una modificació de l’Ordenança de Renous i Vibracions per tal de poder desenvolupar una activitat musical ordenada en els locals que tenguin llicència a tal efecte.

2.- Que aquesta consulta pública hagi acabat abans del proper ple ordinari per poder tractar-hi aquesta modificació.

MOCIÓ DE COMPROMÍS AMB LA DEMOCRÀCIA, ELS DRETS CIVILS, LA LLIBERTAT, LA IGUALTAT I L’AUTOGOVERN


Atès que ens visiten els infants de Deià, i que estam exercint la representació democràtica dels deianencs i de les deianenques, consideram convenient manifestar el nostre compromís amb una sèrie de valors, pels quals varen lluitat moltes generacions abans de nosaltres, a vegades en èpoques fosques de dictadura i repressió, i que ens han permès viure l’època de més prosperitat i llibertat de la història.

Aquests valors han d’estar per damunt el ric debat partidista, i han de ser la base sòlida sobre la qual construïm una democràcia necessàriament plural i diversa on la confrontació d’idees es realitzi de forma argumentada, amb esperit d’enteniment.

Tanmateix, no poden considerar que tenguem res assegurat, i per això avui més que mai són dignes de reivindicació.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Deià MANIFESTA:

1.- El seu compromís amb la igualtat de la dona, i el seu total i absolut rebuig cap a tots els tipus de violències que malauradament encara han de patir moltes d’elles. Per això reivindicam polítiques actives en favor de la igualtat de dones i homes. El masclisme no és benvingut Deià.

2.- El seu compromís amb el respecte a la diversitat sexual. Que cadascú estimi com vulgui i gaudesqui en igualtat de tots els drets per fer-ho. L’homofòbia, la transfòbia o la bifòbia no són benvinguts a Deià.

3.- El seu compromís amb la integració dels nouvinguts, i el respecte per a totes les persones independentment de com hagin arribat a aquesta terra, del seu color de pell o de la seva procedència. Per això demanam polítiques que acabin amb la pobresa i les guerres que els països rics causam als països pobres, únic motiu pel qual milers i milers d’immigrants posen la seva vida en perill, com no fa massa anys els nostres padrins també varen haver de partir cercant menjar i llibertat a França i l’Argentina, per exemple. La xenofòbia i el racisme no són benvinguts a Deià.

4.- El seu compromís amb la justícia social i amb la necessitat de repartir millor la riquesa. L’aporofòbia no és benvingut a Deià.

5.- El seu compromís amb la democràcia, les llibertats i els drets de totes les persones. El totalitarisme no és benvingut a Deià.

6.- El seu compromís amb la memòria, perquè la història ens ensenya els encerts del passat que ens projecten cap a un futur millor, però també ens recorda com es varen produir guerres i persecucions on es demostrava el pitjor de la condició humana. Cal aprendre dels errors per no repetir-los, i també donar justícia a qui no la va rebre en el seu moment. El negacionisme i la revenja no són benvinguts a Deià.

7.- El seu compromís amb l’autogovern de les Illes Balears, així com amb la defensa de la llengua i cultura pròpies de Mallorca, sempre enriquint-nos amb les aportacions i idiomes que ens arriben d’altres bandes del món i que també formen part del nostre patrimoni col·lectiu. L’imperialisme i el xovinisme no són benvinguts a Deià.

8.- El seu compromís amb la construcció d’una Europa i d’un món de llibertat, justícia i progrés, on els pobles, cultures i religions es relacionin des de la igualtat. Perquè tothom que respecta els altres sí és benvingut a Deià.

MOCIÓ ANY LLOMPART


L’any 2018 que tot just hem acabat fou declarat «Any Llompart»; no podem ni volem obviar que Josep Maria Llompart i la seva dona, Encarna Viñas, varen viure llargs anys a Deià, on participaren de la vida del poble.

Josep Maria Llompart de la Peña neix el dia 23 de maig de 1925 a Palma. El 1926, quan només tenia un any, marxa amb la família a Galícia, on és destinat el seu pare com a coronel d'infanteria. Aquest sojorn a Galícia dura fins al 1930. Els primers records de la infantesa del poeta es remunten a una Galícia mitificada per la distància i la memòria.

L'ambient militar de la família i l'origen castellanoparlant de la mare, Dolores de la Peña, determinen que la primera llengua parlada del poeta fos la llengua castellana. L'any 1930 el coronel Llompart passa a la reserva, per la qual cosa la família torna a Mallorca i s'instal·la definitivament a Palma. El retorn a Mallorca posa el nostre poeta en contacte amb la llengua catalana, i se li revela com a pròpia en descobrir el tresor lingüístic de les Rondaies mallorquines que li llegeix el seu pare.

El 1935 començà el batxillerat a l'Institut Balear, actual Institut Ramon Llull. Durant aquests anys descobreix Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i altres autors catalans. En aquesta època s'inicia en la música, que tindrà una presència important en la seva poesia. Des de 1956 fins a 1961 col·laborà amb Camilo José Cela en la redacció de la revista Papeles de Son Armadans. El 1961 inicià la tasca d'assessor literari a l'Editorial Moll. Des de 1978 a 1986 fou president de l'Obra Cultural Balear. Entre 1983 i 1987 fou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1985 fou nomenat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Del 1969 al 1972 i del 1987 al 1991 impartí classes de literatura catalana a la universitat de Palma.

Publicà els primers poemes a l'antologia de Sanchis Guarner Els poetes insulars de postguerra (1951), els quals continuen el tema paisatgístic de l'Escola Mallorquina. El primer llibre, Poemes de Mondragó (1961), es divideix en quatre seccions, escrites entre 1953 i 1959. La primera de 1955 duu amb el mateix títol del llibre, la segueixen "Llunari del port" (1955) i "Joc de l'amor i de les estacions" (1954). Encara que hi ha una presència del paisatge, els poemes defugen l'estètica de l'Escola i palesen la influència de la Generación del 27, amb l'ús de la metàfora i la introducció de temes populars. L'última part del llibre, titulada "Us ho diré amb paraules ben planeres", s'inscriu en l'estètica realista pel to narratiu i pel llenguatge directe. La Terra d'Argensa (1972) i Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974) continuen l'estètica realista, però des d'un posicionament irònic, amb marcades notes líriques que traspuen el seu jo més íntim. Urbanitat i cortesia (1979) només recull dotze composicions d'èpoques diverses. A Mandràgola (1980) abandona el realisme i inicia una etapa nova marcada per la reflexió sobre la mort i una intensa elaboració del llenguatge.

Llompart basteix el seu món poètic de símbols a partir de l'experiència vital o cultural. La paraula connotativa i el poema en prosa, la presència de personatges simbòlics i l'estructura tripartita seran els trets dominants d'aquest i dels llibres següents: La Capella dels Dolors i altres poemes (1981), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992). El llenguatge com a tema literari és omnipresent en les primeres poesies fins a Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona. El mite de la infantesa és evocat amb el nom d'Antònia, un passat irrecuperable que s'amara de nostàlgia i d'enyor. La tardor i la nit, símbols de la mort i de la decrepitud, seran els motius predominants de tota la poesia llompartiana. La mort esdevé l'ombra constant de la darrera etapa de la poesia de Llompart i es converteix adés en la bella Agnès seductora, adés en la Dama implacable i dominant que l'espera darrera la cantonada.

Ha destacat com a traductor de poesia galaicoportuguesa recollida als volums: Quinze poetes gallecs (1976), Poesia galaico-portuguesa (1984), Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (1988), Poemes de Luis Pimentel i Celso Emilio Ferreiro (1992). En el camp de la prosa excel·lí amb un petit recull de memòries, titulat Vocabulari privat (1993). Però és en el camp de la crítica literària i l'assaig de temàtica cultural on el poeta dedicà una vasta atenció, que comprèn els volums següents: La literatura moderna a les Balears (1964), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans i altres reflexions (1991), La narrativa a les Illes Balears (1992), i, pòstumament, els volums Els Nostres Escriptors (1996) i El Llac i la flama (1998).

Finalment, Josep Maria Llompart mor el 28 de gener de 1993.

Entre els seus reconeixements, destaquen el Premi Crítica Serra d'Or de poesia, el Premi Nacional de la Crítica de Madrid, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o la Lletra d'Or. A més, un institut i un carrer de Palma duen el seu nom.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Deià ACORDA:

1.- Fer memòria i homenatge a la figura de Josep Maria Llompart.

2.- Estudiar la possibilitat de col·locar una petita placa recordatori davant la casa on va viure Josep Maria Llompart a Deià.

3.- Fer conèixer aquests acords a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i a la Conselleria de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, de forma especial a la comissionada de l’Any Llompart.


dissabte, 29 de desembre de 2018

PRESSUPOST 2019


Analitzam aquest darrer pressupost de la legislatura conscients que és un pressupost de traspàs, que en realitat ha de tenir mig any de vigència perquè un futur govern municipal pot voler-lo canviar. De fet, confessam que si obtenim la confiança de la majoria dels deianencs el mes de maig el canviarem, però és obligació del govern actual presentar-lo i nostra avaluar-lo i intentar-lo millorar en allò que puguem.

Tanmateix, i perquè en quedi constància per a qui sigui que tengui la majoria després de les eleccions, volem fer unes reflexions generals.

Per començar, és una quantitat molt gran. 2.277.973,99€ per a un total de 637 habitants surt una pressió fiscal i una capacitat de despesa de 3.576€ per habitant. Això dona per uns serveis que creim que encara no tenim.

El primer anàlisi és que la despesa corrent és altíssima, i en aquest pressupost ja arriba al 58,79% del pressupost. Ja fa anys que venim dient que hi hauria d’haver un pla de reducció de la despesa corrent, que cada vegada «segresta» més part del pressupost.

A més, si tenim en compte que el 29,61% del pressupost es destina a personal, treim la conclusió que la capacitat de decisió que es dona a aquest ple és de l’11,6%, pràcticament el 7% si tenim en compte els interessos financers d’enguany. Conclourem que si el govern i l’oposició just podem fer «política» en el bon sentit del terme just amb 7 de cada 100 euros estam parlant d’una quantitat bastant escassa.

Això no s’arregla ni en una legislatura ni en dues, i per tant hauria de respondre a un pla tècnic amb un gran consens polític.

Hi ha partides que consideram excessives, ja hi hem referència en múltiples ocasions: per a festes 107.041€ o per a premsa i publicacions (sense comptar les despeses de la biblioteca) 10.175€, que
tampoc inclou la publicitat i propaganda -inclosa en una altra partida de 5.087€-.

I per acabar amb termes generals, i també és un tema que hem repetit en moltes ocasions, consideram que som dels pocs pobles que no tenim en marxa cap tipus de procés participatiu en el pressupost, i això no és positiu en una democràcia del segle XXI.

Però entrant en el detall, hi ha un parell de qüestions que no tenim clares i que volem plantejar:

DESPESES:

1.- A la memòria es destaca que no es consigna retribució per a la plaça de Secretària-Interventora per trobar-se vacant; ha renunciat la senyora Marquès a la seva plaça? Si no és així, sí està ocupada malgrat actualment qui l’ocupi estigui en excedència. Si és així, no s’hauria de consignar una partida per si es reincorporàs, per una qüestió de prudència?

Responen que ella ha manifestat que encara estarà un any més en excedència, però que tal vegada sí s'hagués pogut deixar oberta la partida per prudència.

2.- Sí es dota una plaça A1, que segons la memòria correspon a l’Arquitecta. Res a dir, però el concepte és de «personal funcionari»; té aquesta consideració?

Sí, encara que l'ocupi interinament.

3.- No entenem la pujada indiscriminada de l’1’75% a tot el capítol 2, ja que en realitat el comportament de les diferents partides era molt desigual (en algunes es gastava més del pressupostat, en la immensa majoria menys). Agunes de les despeses previstes, tot i que no es produeix ni de lluny el decalaix de fa una dècada, segueixen sense tenir una correlació amb la despesa real produïda en l’any anterior.

4.- Si les funcions d’arquitecte municipal s’han assumit des d’una persona en plantilla i ara es paguen amb fons del capítol 1, com reinvidicàvem i celebram, a què correspon la partida del capítol 2 227.06/151 «Honoraris arquitecte municipal» amb què es pagava l’anterior arquitecte, dotada amb 22.486,75€ i que no només es manté sinó que s’incrementa?

Responen que és una errada i s'ha de subsanar.

5.- De quina partida es paga la senyora Muntaner, que actua en qualitat d’assessora legal?

Ens ho respondran per escrit.

6.- Tenim 4 partides destinades a pagar indemnitzacions i interessos de demora pels xalets il·legals de Llucalcari. Sumen un total de 399.000,87€, 434.197,87€. Lluny del que demanaven els propietaris (cosa que hem de celebrar), és una quantitat espectacular, un 20% del pressupost. Demanam que s’obri ja l’expedient de possible responsabilitat de les persones (polítics i funcionaris) que atorgaren les llicències il·legals.

Es comprometen a obrir-lo.

7.- Quin criteri se segueix en les ajudes a entitats que reben transferències segons el capítol 4? Consideram que hi hauria d’haver unes bases objectivables i públiques per sebre el per què de cada ajuda i de les diferents quantitats.

Ho troben una idea positiva per als següents pressuposts.

9.- Pel que fa a inversions, consideram que n’hi ha d’altres interessants a preveure a més de l’asfaltat de carrers, però segurament no pertoca a un govern que acaba el seu mandat planificar-les. En qualsevol cas, hi ha cap llistat prioritzat de carrers on actuar?

Responen que el realitzarà l'arquitecta municipal amb criteris tècnics.

INGRESSOS

1.- Per què es preveu aquesta pujada d’ingressos en la taxa de clavegueram i la taxa de recollida d’escombraries? Entenem que encara es poden haver de cobrar rebuts, però a la liquidació de 13 de desembre ens diu que el 2018 de clavegueram just s’havien cobrat 50.823,50€ dels 72.000 previstos i d’escombraries 113.156€ dels 190.000€ previstos, sense que hi figurin drets pendents de cobrament. El 2017 tampoc es va arribar a cobrar la xifra pressupostada.

Responen que segurament es deu a l'augment de cases que s'han de connectar.

2. A la taxa per estacionament de vehicles (l’ORA) s’hi tornen preveure 130.000€, però el 13 de desembre d’enguany just hi figuren ingressats 3.531€, davant els 141.133,65€ que s’ingressaren el 2017. Què passa aquí?

Responen que és una errada i s'ha de corregir.

3.- En multes enguany figuren 0€ ingressats. Com així?

Responen que és una errada i s'ha de corregir.

4.- A què respon la nova partida 46100 «transferències del CIM» de 214.822,99€? Són la seva part dels xalets de Llucalcari?

Responen que segurament és això.

Manifestam que si és així i això depèn d'un contenciós amb el Consell (en el qual donam suport a la visió de l'Ajuntament, però que ho ha de decidir un jutge), és arriscat posar-ho com a segur al pressupost.

5.- Veim que no s’ha modificat les taxes de clavegueram, aigua i escombraries a les cases amb lloguer turístic, ni tampoc s’ha fet un IBI especial per a les cases buides, com hem demanat i en el primer cas fins i tot votat.

Dit tot això, presentam la següent esmena al pressupost de 2018:

ESMENA


Aplicació pressupostària Concepte Proposta pressupost Proposta esmena Variació
Baixes
226.04/920 Despeses jurídiques
60.000€
50.000€
-10.000€
226.02/920 Publicitat i propaganda
5.087,50€
4.087,50€
-1.000€
227.00/161 Treballs realitzats per altres. Neteja.
118.274€
116.274€
-2.000€
227.06/151 Honoraris arquitecte municipal
22.486,75€
1€
-22.485,75€

-35.485,75€
Altes
226.09/440 Foment transport públic
2.543,75€
4.543,75€
+2.000€
226.99.02/330 Ajudes normalització
1€
1.001€
+1.000€
227.06.02/151 Estudi camins públics
2.543,75€
6.029,5€
+3.485,75€
227.06.03/152 Estudi reordenació urbana
508,75€
3.508,75€
+3.000€
480.00/231 Atencions benèfiques i assistencials
7.000€
9.000€
+2.000€
480.01/231 Fons Mallorquí de Solidaritat
1.500€
2.500€
+2.000€
480.07/231 Prevenció i inserció
6.000€
8.000€
+2.000€
480.00/320 Ajudes per al foment de l’estudi
8.000€
28.000€
+20.000€

+35.485,75€

L'esmena s'aprova per unanimitat.

Manifestam que havent-se acceptat l'esmena, no votarem en contra sinó que ens abstendrem perquè tanmateix no compartim aspectes de fons del pressupost i aspiram a millorar-lo a partir del mes de maig.

MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2018

Amb aquesta modificació s’incorporen 146.219,09€ de romanents de tresoreria (sobrants d'altres anys) no previstos.

Amb aquesta quantitat se suplementen aplicacions pressupostàries existents i se’n creen d’extraordinàries.

És normal que alguns crèdits s’hagin de modificar perquè no s’havia previst alguna contingència, però en segons quines quantitats (o segons quin percentatge sobre l’import inicial) ens resulta estrany.

CRÈDITS EXTRAORDINARIS (que no existien)

La dotació d’aire condicionat al gimnàs es dota amb 5.722,09€; cap problema.

Els interessos de demora han suposat una despesa de 35.197€ el 2018. Suposam que provenen al pagament amb retard de les indemnitzacions per l’esbucament dels xalets il·legals de Llucalcari i denunciam que no s’ha obert cap expedient de responsabilitat de les persones que atorgaren o informaren les llicències contra la normativa.
 
SUPLEMENT DE CRÈDIT (que existien però els doblers no han bastat)

Per què el complement específic de personal funcionari (entenem de seguretat) s’incrementa de 36.814,19€ a 45.514,19€ (+8.700€)?

Responen que es deu a la incorporació de la nova arquitecta com a personal de l'Ajuntament i no com a un contracte extern.

Per què hi ha dues retribucions de personal fix que augmenten 2.900€ i 3.800€, respectivament? Aquestes partides en la Liquidació no presenten manca de crèdit, sinó tot el contrari. A les que sí manquen és a les aplicacions 3321.13100 (547,38€) i 920.13100 (9.301€), les dues referides a personal eventual.

Ho revisaran.

Quins treballs realitzats per altres administracions han suposat passar dels 52.528€ a 71.428€?

Ens ho contestaran per escrit.

La partida «Estudis camins públics» ha passat de 2.500€ a 20.500€, sense que s’hagi realitzat cap estudi, almanco que nosaltres sapiguem. En qualsevol cas, segons la Liquidació just manquen 2.683,64€, no 18.000€.

Responen que deu ser una errada i que se subsanarà.

Els «Estudis i treballs tècnics» han passat de 6.000€ a 17.000€, i no sabem a què es deu exactament aquest increment d’11.000€.

Ens ho contestaran per escrit.

Com que no estam d'acord amb què es faci cap pagament referit als xalets de Llucalcari sense obrir l'expedient de responsabilitat a les persones que atorgaren les llicències il·legals, anunciam el vot en contra.


dissabte, 2 de juny de 2018

AGRUPACIÓ DEIA DENUNCIA QUE JUNTSxDEIÀ VOL CANVIAR LES NORMES SUBSIDIÀRIES PER PERMETRE MÉS CONSTRUCCIONS AMB URBANISME A LA CARTA



La formació deianenca d’esquerres assegura que el govern municipal ha enganat l’oposició i la ciutadania amb l’informe sobre els possibles canvis a les Normes Subsidiàries

Mentre que l’Agrupació DEIA i la plataforma Volem Un Deià Petit havien demanat lligar urbanisme amb recursos, JuntsXDeià demana un informe amb canvis desenvolupistes a la carta

L’Agrupació DEIA ha denunciat que JuntsXDeià, el partit instrumental del PP a les passades eleccions, ha encarregat un informe per modificar les Normes Subsidiàries del municipi des d’un punt de vista «desenvolupista» i «d’urbanisme a la carta».

Aquest informe sorgeix arran de la demanda d’Agrupació DEIA i de la plataforma Volem un Deià Petit de modificar les Normes Subsidiàries de Deià, per tal d’actualitzar-les vinculant el creixement urbanístic a la disponibilitat de recursos i a les necessitats poblacionals reals del municipi; en paraules del portaveu de DEIA, Lluís Apesteguia, «volem unes normes que allunyin Deià de Petits Deiàs i altres creixements especulatius que augmenten problemes com la manca d’aigua o d’aparcament, a més d’incidir en un model de poble que no ens interessa, per a milionaris però buit la major part de l’any». Precisament va ser Agrupació DEIA qui va fer una esmena al pressupost que ha permès aquest informe, i que segons havien acordat havia d’incloure qüestions com al capacitat de càrrega, la possibilitat de canviar paràmetres urbanístics o la disponibilitat de cases buides.

Els regidors de la formació d’esquerres varen tenir accés a les qüestions que el govern municipal havia plantejat a l’empresa encarregada d’elaborar l’informe, després de sol·licitar-ho en el passat ple.

La sorpresa va ser majúscula quan varen veure que no només no incloïa cap terme dels que s’havia parlat sinó que ni tan sols no demanava per qüestions urbanístiques generals, sinó per la possibilitat de créixer en parcel·les concretes. «Ens trobam davant un informe que amaga una voluntat de construir encara més, i a damunt des de l’urbanisme a la carta en què es mira què es pot fer en terrenys concrets que tenen propietaris concrets», ha lamentat Apesteguia.

L’Agrupació DEIA va sol·licitar fa dues setmanes que es retiràs aquesta demanda d’informe i que es convocàs una reunió urgent per a parlar-ne. No han rebut cap notícia per part de la batlessa Magdalena López, per la qual cosa donen per trencada la possible col·laboració en la reforma de les Normes Subsidiàries. «Si no han de servir per a impedir més Petits Deiàs sinó que encara han d’afegir més brou al banyat, que no comptin amb nosaltres», han conclòs des de l’Agrupació, que ha acabat reclamant una moratòria de plurifamiliars fins a la redacció d’unes noves Normes.

divendres, 21 de juliol de 2017

MOCIÓ PER A UNA NOVA NORMATIVA URBANÍSTICA

Les Normes Subsidiàries de Deià s’aprovaren definitivament el 30 d’abril de 1992, amb prescipcions que es complimentaren el 27 de gener de 1993. El 23 de juliol de 2004 se’n va aprovar una modificació no substancial, amb prescripcions aprovades el 22 de juliol de 2005 i amb un text refós el 23 de desembre de 2005. El 29 de desembre de 2006 es va iniciar l’adaptació al Pla Territorial de Mallorca, procés encara en tramitació.

Així, des de fa 25 anys el nostre municipi té bàsicament la mateixa normativa urbanística. En aquest temps no només ha canviat la legislació i la normativa supramunicipal, sinó que també ha canviat la forma d’entendre l’urbanisme i la nostra relació amb la terra i el paisatge.

Creim que la seguretat jurídica que proporcionen la permanença de les normes no és incompatible amb una actualització i revisió profunda cada generació. I creim que és l’hora de replantejar-nos si el Deià del futur que es va pensar el 1992 és el que volem l’any 2017.

El nostre poble, necessita adaptar el seu urbanisme al nou segle, i a les noves lleis urbanístiques actuals i a les que vindran en breu.

En primer lloc, cal realitzar un anàlisis actualitzat de les necessitats tant de sòl urbà com de sòl rústic.

En segon lloc, cal obrir a la ciutadania aquestes decisions fonamentals per al poble. Per primera vegada, cal demanar l’opinió dels nostres veïnats de forma prèvia a la redacció del pla general. Fins ara, quan s’ha demanat opinió als veïnats, ha estat sobre plans ja redactats i on només podien opinar sobre si volien una versió o una altra.

També cal tenir en compte els recursos naturals de què disposem; l’aigua n’és un exemple clar: xoca que el poble segueixi creixent mentre no tenim solucionat aquest problema.

El debat social existeix, i als representants municipals se’ns demanen respostes. El creixement d’un hotel o l’anunciada nova promoció d’apartaments i cases ha motivat preguntes que hem de ser capaços d’assumir i respondre.

Per tot això, proposam els següents ACORDS:
1.- L'Ajuntament de Deià constitueix una comissió formada per batlia o un regidor en qui delegui, que assumirà la presidència; un regidor de JuntsXDeià; i un regidor d’Agrupació DEIA. Aquesta comissió tendrà com objectiu formular al ple, en no més d’un any, una proposta de modificació o renovació de la normativa urbanística municipal. Aquesta comissió podrà obrir-se a la participació ciutadana i demanar l’assessorament dels experts que cregui oportú.

2.- L’Ajuntament de Deià acorda una moratòria urbanística estudiar l'aplicació d'una suspenció facultativa de llicències durant aquest any pel que fa a l’atorgament de noves llicències d’obra major, exceptuant les de rehabilitació d’edificacions existents que no suposin ampliació en superfície, volum o altura.
Aprovada per unanimitat amb l'esmena de Junts x Deià (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)