dissabte, 2 de juny de 2018

AGRUPACIÓ DEIA DENUNCIA QUE JUNTSxDEIÀ VOL CANVIAR LES NORMES SUBSIDIÀRIES PER PERMETRE MÉS CONSTRUCCIONS AMB URBANISME A LA CARTA



La formació deianenca d’esquerres assegura que el govern municipal ha enganat l’oposició i la ciutadania amb l’informe sobre els possibles canvis a les Normes Subsidiàries

Mentre que l’Agrupació DEIA i la plataforma Volem Un Deià Petit havien demanat lligar urbanisme amb recursos, JuntsXDeià demana un informe amb canvis desenvolupistes a la carta

L’Agrupació DEIA ha denunciat que JuntsXDeià, el partit instrumental del PP a les passades eleccions, ha encarregat un informe per modificar les Normes Subsidiàries del municipi des d’un punt de vista «desenvolupista» i «d’urbanisme a la carta».

Aquest informe sorgeix arran de la demanda d’Agrupació DEIA i de la plataforma Volem un Deià Petit de modificar les Normes Subsidiàries de Deià, per tal d’actualitzar-les vinculant el creixement urbanístic a la disponibilitat de recursos i a les necessitats poblacionals reals del municipi; en paraules del portaveu de DEIA, Lluís Apesteguia, «volem unes normes que allunyin Deià de Petits Deiàs i altres creixements especulatius que augmenten problemes com la manca d’aigua o d’aparcament, a més d’incidir en un model de poble que no ens interessa, per a milionaris però buit la major part de l’any». Precisament va ser Agrupació DEIA qui va fer una esmena al pressupost que ha permès aquest informe, i que segons havien acordat havia d’incloure qüestions com al capacitat de càrrega, la possibilitat de canviar paràmetres urbanístics o la disponibilitat de cases buides.

Els regidors de la formació d’esquerres varen tenir accés a les qüestions que el govern municipal havia plantejat a l’empresa encarregada d’elaborar l’informe, després de sol·licitar-ho en el passat ple.

La sorpresa va ser majúscula quan varen veure que no només no incloïa cap terme dels que s’havia parlat sinó que ni tan sols no demanava per qüestions urbanístiques generals, sinó per la possibilitat de créixer en parcel·les concretes. «Ens trobam davant un informe que amaga una voluntat de construir encara més, i a damunt des de l’urbanisme a la carta en què es mira què es pot fer en terrenys concrets que tenen propietaris concrets», ha lamentat Apesteguia.

L’Agrupació DEIA va sol·licitar fa dues setmanes que es retiràs aquesta demanda d’informe i que es convocàs una reunió urgent per a parlar-ne. No han rebut cap notícia per part de la batlessa Magdalena López, per la qual cosa donen per trencada la possible col·laboració en la reforma de les Normes Subsidiàries. «Si no han de servir per a impedir més Petits Deiàs sinó que encara han d’afegir més brou al banyat, que no comptin amb nosaltres», han conclòs des de l’Agrupació, que ha acabat reclamant una moratòria de plurifamiliars fins a la redacció d’unes noves Normes.

divendres, 21 de juliol de 2017

MOCIÓ PER A UNA NOVA NORMATIVA URBANÍSTICA

Les Normes Subsidiàries de Deià s’aprovaren definitivament el 30 d’abril de 1992, amb prescipcions que es complimentaren el 27 de gener de 1993. El 23 de juliol de 2004 se’n va aprovar una modificació no substancial, amb prescripcions aprovades el 22 de juliol de 2005 i amb un text refós el 23 de desembre de 2005. El 29 de desembre de 2006 es va iniciar l’adaptació al Pla Territorial de Mallorca, procés encara en tramitació.

Així, des de fa 25 anys el nostre municipi té bàsicament la mateixa normativa urbanística. En aquest temps no només ha canviat la legislació i la normativa supramunicipal, sinó que també ha canviat la forma d’entendre l’urbanisme i la nostra relació amb la terra i el paisatge.

Creim que la seguretat jurídica que proporcionen la permanença de les normes no és incompatible amb una actualització i revisió profunda cada generació. I creim que és l’hora de replantejar-nos si el Deià del futur que es va pensar el 1992 és el que volem l’any 2017.

El nostre poble, necessita adaptar el seu urbanisme al nou segle, i a les noves lleis urbanístiques actuals i a les que vindran en breu.

En primer lloc, cal realitzar un anàlisis actualitzat de les necessitats tant de sòl urbà com de sòl rústic.

En segon lloc, cal obrir a la ciutadania aquestes decisions fonamentals per al poble. Per primera vegada, cal demanar l’opinió dels nostres veïnats de forma prèvia a la redacció del pla general. Fins ara, quan s’ha demanat opinió als veïnats, ha estat sobre plans ja redactats i on només podien opinar sobre si volien una versió o una altra.

També cal tenir en compte els recursos naturals de què disposem; l’aigua n’és un exemple clar: xoca que el poble segueixi creixent mentre no tenim solucionat aquest problema.

El debat social existeix, i als representants municipals se’ns demanen respostes. El creixement d’un hotel o l’anunciada nova promoció d’apartaments i cases ha motivat preguntes que hem de ser capaços d’assumir i respondre.

Per tot això, proposam els següents ACORDS:
1.- L'Ajuntament de Deià constitueix una comissió formada per batlia o un regidor en qui delegui, que assumirà la presidència; un regidor de JuntsXDeià; i un regidor d’Agrupació DEIA. Aquesta comissió tendrà com objectiu formular al ple, en no més d’un any, una proposta de modificació o renovació de la normativa urbanística municipal. Aquesta comissió podrà obrir-se a la participació ciutadana i demanar l’assessorament dels experts que cregui oportú.

2.- L’Ajuntament de Deià acorda una moratòria urbanística estudiar l'aplicació d'una suspenció facultativa de llicències durant aquest any pel que fa a l’atorgament de noves llicències d’obra major, exceptuant les de rehabilitació d’edificacions existents que no suposin ampliació en superfície, volum o altura.
Aprovada per unanimitat amb l'esmena de Junts x Deià (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

MOCIÓ SOBRE LES TAXES APLICABLES ALS HABITATGES DESTINATS AL LLOGUER TURÍSTIC

Atès la gran quantitat d’habitatges del nostre municipi, i tenint en compte que a les ordenances que regulen les taxes municipals no tenien en compte aquesta realitat:

a la d’aigua es distingeix entre «ús domèstic», «ús no domèstic (locals comercials, bars, restaurants)» i «ús no domèstic (establiments hotelers)»;

a la de recollida de fems es distingeix entre «vivenda particular», «pastisseria», «comestibles», «forns», «locals comercials», «cafeteries i bars», «restaurants 1a categoria», «resta de restaurants», «hotels de 4 i 5 estrelles», «pensions, hostals, turisme interior», «embotelladores», «quiosc-bar» i «entitats bancàries».

Atès que no poden ser considerades com un habitatge particular normal, però tampoc no són equivalents a altres categories existents com «locals comercials» o «hotels»,

proposam els següents ACORDS:

1.- Crear una categoria específica per a habitatges destinats al lloguer turístic en les ordenances que regulen la taxa de recollida de fems, la d’aigua i la de clavegueram per a què es puguin aprovar i entrar en vigor abans de l’any que ve.
Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

MOCIÓ SOBRE LA REGULACIÓ DEL LLOGUER TURÍSTIC

Atès que el 18 de juliol possiblement s’aprovi la Llei de modificació de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges,

atès que segons el redactat actual de la Llei es dóna una capacitat regulatòria als ajuntaments,

i atès l’important impacte que té el lloguer turístic en el nostre municipi (amb efectes positius i negatius que cal calibrar per assegurar-ne la viabilitat com a negoci de forma sempre compatible amb l’objectiu principal que hem de tenir com ajuntament, que és assegurar la pervivença de la nostra comunitat com a poble viu),

Per tot això, proposam els següents ACORDS:

1.- L'Ajuntament de Deià constitueix una comissió formada per batlia o un regidor en qui delegui, que assumirà la presidència; un regidor de JuntsXDeià; i un regidor d’Agrupació DEIA. Aquesta comissió farà una proposta de regulació del lloguer turístic en el nostre municipi, per tal de presentar-la davant el ple abans de maig de 2018. Aquesta comissió podrà obrir-se a la participació ciutadana i demanar l’assessorament dels experts que cregui oportú.
Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)


MOCIÓ EN DEFENSA DE LA SOBIRANIA FISCAL PER A LES ILLES BALEARS

I.- Un any més, els Pressuposts de l'Estat condemnen les Illes Balears a estar a la coa de les inversions estatals. Encara pitjor, es passa dels 159 milions assignats el passat exercici als 148,05 anunciats per al 2017.

Aquesta situació ens torna a col·locar molt per davall de la mitjana, només arribaran 130'4 € per habitant, front als 277 € de la mitjana estatal. Per exemple, hi haurà menys diners per al descompte d'avió i vaixell, i només arribaran 15 milions dels 120 promesos per al Conveni de Carreteres, ja pressupostats pel Govern de les Illes Balears. No cal ni dir que per a inversions ferroviàries no arribarà un sol euro.

II.- Pel que fa al model de finançament, la reforma del 2009 aportà algunes millores que varen permetre a les Illes Balears passar d'un saldo fiscal negatiu del 7,43% a un del 5,08% del PIB. El PIB balear, l'any 2015, per exemple, va ser de 27.546 milions d'euros. La reforma del 2009, per tant, és del tot insuficient. Les Illes Balears són una de les majors aportadores a la solidaritat interterritorial, principi que no es qüestiona, però no sembla just que comunitats amb una capacitat de recaptació inferior a la nostra acabin rebent recursos en algun cas fins a un 30% per sobre de la mitjana. En altres termes, som els segons que més aportam per capita al sistema i passam a la desena posició com a perceptors de recursos per capita.

III.- Aquest sistema de finançament, que perpetua l'espoli de la riquesa que genera aquesta terra, juntament amb unes inversions estatals directes indignes, té un efecte directe sobre els ciutadans de les nostres Illes, els quals, tot i aportar grans quantitats per a finançar altres comunitats autònomes, reben molt manco que la resta per a invertir en educació, sanitat, serveis socials o medi ambient. Segons les últimes dades disponibles, la mitjana espanyola de la despesa pública per habitant en sanitat és de 1.357 euros, i la mitjana de les Balears és 1.275. Si parlam d'educació, la mitjana espanyola és de 915 euros i la de les Balears, de 831 euros. Només a tall d'exemple: mentre finançam centres educatius a tot l'Estat, aquí no tenim recursos suficients per a acabar amb els barracons.

Per la seva banda el Règim Especial de les Illes Balears (REB), instrument independent del sistema de finançament, i que hauria de compensar els costs de la insularitat i la pluriinsularitat, també està per desenvolupar. Malgrat la Constitució estableix que el fet de la insularitat es tendrà en compte per garantir la solidaritat entre territoris, i que es tracta d'un instrument habitual a la Unió Europea, la realitat és que el Govern espanyol es desentén de les necessitats de les nostres illes i dels seus ciutadans.

IV.- El deute de les Illes Balears ascendeix a uns 9.000 milions d'euros. L’infrafinançament crònic de les competències transferides, la falta d'equitat vertical del sistema i la falta de finançament d'inversions per l'Estat han obligat les Balears a endeutar-se. En el millor dels casos, s'han substituït transferències o participacions en tributs de l'Estat per deute amb l'Estat, quan les Balears han aportat i aporten molt més del que reben.

Tot aquest endeutament públic i privat provoca que una part important del pressupost de la Comunitat es destini al pagament d'interessos i a la devolució del principal del deute, disminuint els recursos disponibles per al finançament dels serveis bàsics.
V.- La història recent ens demostra que qualsevol millora del sistema de finançament que plantegi l'Estat sempre resultarà insuficient i sempre perjudicarà els ciutadans de les Illes Balears. Les millores que s'han realitzat, i que s'han venut com a avenços, simplement han perpetuat una injustícia històrica i mai han solucionat la precarietat dels serveis bàsics que han d'oferir les nostres administracions.

Cal recordar també que el nou REB i les inversions estatuàries promeses han estat negats o incomplerts continuadament pels diferents governs espanyols. Encara pitjor, s'intenten retallar drets bàsics adquirits com el del descompte aeri. Després de l'experiència de tots aquests anys passats, només des de la ingenuïtat es pot pensar que qualque dia les Illes Balears podran oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans sense obtenir el control directe sobre tots els imposts i tributs suportats a la nostra comunitat autònoma.
En l'actual situació de flagrant injustícia, en què aquesta terra aporta quantitats ingents de recursos perquè a altres comunitats puguin oferir serveis i drets superiors als que poden gaudir els nostres ciutadans, sembla que l'única solució passa perquè la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears corresponguin a l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, mentre que el pagament a l'Estat (a restar de la quantitat total recaptada) sigui únicament per les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, sigui de forma directa per serveis aquí radicats o per altres que beneficiïn els seus habitants, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.
Per tot això, proposam els següents ACORDS:
1.- L'Ajuntament de Deià manifesta que l'actual sistema de finançament autonòmic resulta injust i arbitrari per a les Illes Balears, que reben un finançament, inversions i compensacions molt inferiors a la quantitat que aporta anualment en tributs recaptats en el nostre territori.
2.- L'Ajuntament de Deià manifesta que cap millora d'un sistema que deixi en mans de l'Estat la recaptació dels tributs, o que quedi pendent de l'acord amb la resta de comunitats, resoldrà els problemes que tenen les administracions de les nostres Illes per a oferir uns serveis bàsics de qualitat als seus ciutadans (educació, sanitat, serveis socials, medi ambient, etc.)
3.- L'Ajuntament de Deià insta el Congrés dels Diputats espanyol i el Parlament de les Illes Balears a dur a terme els canvis legals oportuns, inclosa la reforma constitucional si fos necessari, per a garantir un sistema en què la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a les Illes Balears quedi en mans de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), com a única administració responsable, i que aquesta, de la quantitat total recaptada, satisfaci a l'Estat les despeses que el Govern de l'Estat tengui a les Illes Balears, a més d'una aportació al Fons de Compensació Interterritorial consensuat entre ambdues parts.

Aprovada per unanimitat (3 vots a favor d'Agrupació DEIA i 3 vots a favor de Junts x Deià)

dijous, 24 de novembre de 2016

PRONUNCIAMENT D'AGRUPACIÓ DEIA ARRAN DE LA INTERLOCUTÒRIA JUDICIAL SOBRE LA DENÚNCIA QUE INTERPOSÀREM PER LES CONTRACTACIONS A DIT

 1.- Agrupació DEIA no hem pogut estudiar en detall l'aute, però volem recalcar que ens dóna parcialment la raó en què les contractacions són "irregulars": "si bien puede predicarse de los contratos llevados a cabo en las personas relacionadas anteriormente como irregulares" [...] "dicha irregularidad deben en todo caso ventilarse ante otra jurisdicción que no sea la penal".

2.- Agrupació DEIA no compartim la decisió de la jutgessa de no veure-hi cap responsabilitat penal. No podem entendre que sigui una casualitat que de 4 contractes a dit que hi va haver en el període 2011-2015, 3 fossin per a persones que havien anat a llistes del PP o que hi estaven directament lligades (familiars de primer i segon grau).

3.- Sempre tractàrem de solucionar aquest tema políticament, però davant la reincidència del batle i la batlessa vàrem veure'ns forçats a presentar una denúncia fora de l'Ajuntament. No va ser una decisió fàcil ni agradable, perquè ningú vol haver de denunciar un veïnat i perquè no combregam amb la judicIalització de la política, però creguérem i creim que era la nostra responsabilitat si estàvem convençuts que s'estaven emprant els recursos públics per afavorir una formació política. Malgrat el resultat, per responsabilitat avui tornaríem a fer el mateix.

4.- Agrupació DEIA volem posar en valor que després d'aquesta denúncia, totes les contractacions de l'Ajuntament de Deià s'han fet amb publicitat, lliure concurrència i valoració de mèrits, així com indica la llei, acabant amb un sistema caciquil imperant des de fa molts d'anys (segons el qual, convenia tenir bo -o almanco, no estar malament- amb el partit del govern si es volia una plaça a l'Ajuntament). Just per això ja val la pena haver hagut de ser tan contundents.

5.- Agrupació DEIA mai hem emprat la denúncia políticament; qui la va fer pública i s'hi va pronunciar va ser el llavors PP i posterior JuntsXDeià.

6.- Agrupació DEIA mai hem posat en dubte la bona feina de les persones contractades irregularment; és més, no en tenim cap queixa. La denúncia sempre va ser -i així els ho diguérem- contra el procés de selecció, de cap manera contra ells.


7.- Agrupació DEIA convocarem una assemblea -com sempre feim- per decidir si s'ha de recórrer o no l'aute judicial.

dissabte, 9 de juliol de 2016

Precs i preguntes ple juliol 2016

Com està el tema de la recollida selectiva?

Responen només fa una setmana del canvi de gestió, però que ha millorat d'ençà que ho duu Sóller Recicla, i que la recollida porta a porta de vidre als restaurants ha estat ben acollida. 

Ens vàrem entémer per la premsa que l'equip de govern té la proposta de fer una dessaladora a sa Cala. Quin projecte hi ha, ja que es va anunciar com una cosa factible? Hi ha estudi d'alternatives?

Responen que no és una proposta, sinó un projecte que vol fer GESBA. Explicam que no entenem que pugui sortir rentable, i que s'han d'estudiar totes les alternatives.

Pregam que s'estudiï una alternativa a la col·locació actual dels ordinadors de la biblioteca per permetre que també s'hi pugui anar a consultar llibres o simplement a fer deures estudiar amb apunts. La regidora Blanca Lobo explica una proposta.

Recullen la proposta.

Lamentam que els cartells turístics estiguin en castellà, anglès, alemany però no en català.

No n'eren conscients, i recullen la queixa per al futur.

Com està la proposta de regeneració de sa Cala? 

Informen que el Ministeri està elaborant un projecte en base a l'estudi de l'IMEDEA.

La brutor que generen la gran quantitat de iots que s'instal·len a sa Cala és un problema que hem d'afrontar de qualque manera, perquè encara que restin fora de les boies els olis, la benzina... i en els pitjors dels casos directament la brutor acaba arribant a la costa.

Recullen la preocupació, si bé es comparteix la dificultat de posar-hi solució.

Demanam que es posi un cartell a la baixada de Can Quet cap al Clot tot indicant que és un carrer sense sortida, ja que molts de cotxes s'hi fiquen intentant anar a sa Cala.

Recullen la proposta.

Tornam pregar que es posi un mirall a la curva del carrer Teix, a l'altura de la Font Fresca.

Recullen la proposta.

Donat que la tasca de regidor, també a l'oposició, és una tasca al servei dels ciutadans, demanam que, d'alguna manera puguem tenir un espai físic a l'Ajuntament on rebre periòdicament -setmanalment o quinzenalment- els deianencs i les deianenques que ens vulguin fer arribar les seves opinions o preguntes.

Ens diuen que poden disposar de la sala de plens.

Hem constatat que, sobretot a sa Cala, molts de cotxes aparquen a la zona de residents sense tarja verda i no hi hem vist cap multa. Pregam que s'hi posi solució.

Recullen la proposta.

Hem constatat moltes vegades que els distribuidors segueixen venint a qualsevol hora del dia, fins i tot a les de més afluència, produint greus embotellaments.

El regidor Xisco Arbona comparteix la percepció, i translladaran la queixa als policies municipals.


Repàs de les festes: bona idea la comissió de festes (que s'hauria de convocar per fer revisió), en general ben rebudes les noves aportacions i una cosa a millorar: la dispersió en el temps no va ser positiva.

Recullen l'aportació.